El llatí és la mare de les llengües romàniques. ës una llengua indoeuropea flexiva que s’ha parlat durant llargs períodes de temps fins a l’actualitat. Els qui la parlaven a l’antiga Roma, al Renaixement…ens han deixat escrits i costums.
La gent, es pensa que estudiar llaíi no serveix per a res i que és una llengua morta però obliden que cada dia l’estan parlant i que gràcies a aquesta llengua estan parlant la seva i poden aprendre’n d’altres.
Exacte, el llatí no és una llengua morta, el català, el castellà o l’italià són llengües que en deriven. Com que moltes llengües provenen del llatí, hi ha una clara similitud entre paraules, podem ampliar el nostre vocabulari aprenent nou lèxic (i parlo en nom d’una experiència pròpia, ja que amb la tasca de fer traducció he escoltat paraules que mai no les havia sentit, per exemple atri), influeix l’anàlisi morfosintàctic, pel que fa la fonètica en Italià, el temps verbals les desinències i finalment l’alfabet.
De les coses que més ens ajuden en l’aprenentatge en les llengües europees és la part de l’anàlisi morfosintàctic. Gràcies a què el llatí és molt complicat, et facilita moltíssim analitzar una oració en l’idioma que desitgis.
Així doncs, quan sentim que algú diu que el llati no serveix de res i és una llengua morta, ja pots estar preparat o preparada per a dir-li que s’equivoca en tots els sentits. És més la persona hauria d’agrair al llatí per poder parlar diverses llengües i a la vegada, crec sincerament, que l’aprenentatge del llatí pot facilitar aprendre més fàcilment les llengües actuals.

Ariadna Ruiz
2n Batx. Llatí