El Prometeu encadenat d’Èsquil

El Prometeu encadenat és una tragèdia atribuïda a Èsquil, escrita cap el segle IV aC. És la primera part d’una triologia formada per El Prometeu encadenat, Prometeu alliberat i Prometeu portador del foc.

Escriptors de totes les èpoques han recreat el mite de Prometeu per la seva universalitat: explica els inicis de la civilització a partir de la introducció del foc, així com de la ramaderia i l’agricultura, l’establiment dels primers poblats, l’ús d’herbes medicinals…

Des de l’època clàssica, el mite de Prometeu ha gaudit de gran popularitat, de fet un cop a l’any els joves atenesos celebraven les Lampadedròmies, unes curses atlètiques en les que els participants corrien amb torxes de foc, en honor a Prometeu.

Tanmateix podem destacar tres versions clàssiques del mite:

  • La versió d’Hesíode (Teogonia, Els Treballs i els dies): El Prometeu d’Hesíode no se’l representa ni com a positiu ni com a negatiu. Per una banda Prometeu intena ajudar els homes, però per l’altra enganya i desobeeix a Zeus.
  • La versió d’Èsquil (El prometeu encadenat): Prometeu representa la democràcia atenesa, qui ajuda i ofereix la cultura als homes. També s’expliquen les causes del càstig de Prometeu. Hi ha un conflicte entre Zeus (tirania) que no aixeca el càstig del tità i aquest últim (savi, filantropia) que no revela a Zeus qui el destronarà.
  • La versió de Plató (Diàleg “Protàgoras”): Plató afegeix al mite original que Zeus va atorgar al poble la justícia i la vergonya, perquè le tècnica artesanal que els va oferir Prometeu no era suficient per la convivència en les ciutats. És gràcies a Zeus que hi ha vida humana. Tanmateix el Pare dels déus acaba castigant Prometeu encara que no s’expliqui el perquè.

Prometeu romàCreació de la civilització per Prometeu, relleu romà del segle III dC.

A continuació analitzarem més acuradament la versió del mite de Prometeu  (El Prometeu encadenat) d’Èsquil, l’estructura de la qual és força senzilla:

  • Pròleg: Prometeu és clavat i encadenat en una roca del Caucas per Hefest, seguint les ordres de Zeus. El Poder i la Força hi són presents per assegurar-se que es compleixen les ordres de Zeus. Prometeu es lamenta.
  • Pàrode: Les Oceànides (filles d’Ocèan) mantenen un diàleg amb Prometeu i també es lamenten de la seva sort.
  • Primer Episodi: Prometeu explica les causes del seu càstig. També entra en escena Ocèan per aconsellar-lo, però és inútil.
  • Primer Estàsim: El cor enumera una sèrie d’indrets que es planyen pel destí de Prometeu.
  • Segon Episodi: Prometeu explica quins són els beneficis que ha donat als humans, quin ha estat el canvi de la civilització amb avenços com el foc, tècniques artesanals, ramaderia i agricultura, caça i pesca, la medicina, etc.
  • Segon Estàsim: El cor recorda la primacia dels déus per davant dels favors als humans.
  • Tercer Episodi: Io entra en escena, ja convertida en vaca. Explica la seva història, l’amor de Zeus envers ella i la fúria d’Hera. A continuació, Prometeu pronostica el futur de Io, concretament el llarg viatge que haurà de seguir abans d’acabar amb el seu patiment.
  • Tercer Estàsim: El cor expressa el seu temor a que una deïtat s’enamori d’elles i que les martiritzi cruelment, com a Io.
  • Èxode: Hermes entra en escena i amenaça a Prometeu a revelar el gran secret (qui destronarà a Zeus) sota un càstig encara més dur: quedar enterrat sota terra i que un àliga devori el seu fetge contínuament (recordem que Prometeu és immortal). Finalment el tità desafia a Hermes, les Oceànides el recolzen fins a la fi i s’acaba complint el cataclisme que el déu missatger ha anunciat.

Prometeu barrocPrometeu de Nicolas-Sébastien Adam, 1762. Museu del Louvre.

La versió esquiliana presenta algunes novetats en la tragèdia grega:

  • Apareixen personatges abstractes: Poder i Força.
  • Oposició de caràcter entre dos personatges: partidaris de Prometeu (Oceànides, Io) i partidaris de Zeus (la majoria dels déus olímpics).
  • L’oportunisme i la covardia d’Ocèan (pacta amb qui més li convé).
  • La valentia i el sacrifici de les Oceànides a l’hora de fer costat a Prometeu.
  • Zeus com a personatge negatiu: Io i Prometeu són les seves principals víctimes en la tragèdia.
  • La fúria d’Hera envers Io.
  • La injustícia de Prometeu es contraposa a la tirania de Zeus.

No és estrany que el sacrifici de Prometeu per ajudar els humans hagi tingut una incansable pervivència en la literatura universal:

  • A l’època clàssica: Les versions d’Hesíode, d’Èsquil i de Plató.
  • A l’edat mitjana: La comparació de Prometeu amb Jesucrist pel seu patiment i sacrifici per la humanitat.
  • A l’edat moderna: Es comencen a traduir textos grecs originals i es relaciona el personatge de Pandora (la primera dona com a càstig per a la humanitat) amb el pecat d’Eva en el Gènesi (Antic Testament). També en destaquen les recreacions de Francisco de Herrera, Quevedo i Calderón de la Barca.
  • A l’època contemporània: S’utilitza el mite amb motius filosòfics i polítics (Rousseau, Voltaire, Heinrich Müller), amb motius lúdics (Lord Byron, Percy i Mary ShelleyGérard de Nerval) o amb fins psicològics (André Gide, Sigmund Freud).
  • Concretament, a la literatura catalana destaquem: El nou Prometeu encadenat d’Eugeni d’Ors (1920), Prometeu de Pere Coromines (1934), el poema que Salvador Espriu dedica a Prometeu en el seu llibre poètic El llibre de les hores (1952).

Prometeu de RubensPrometeu encadenat de Peter Paul Rubens, 1611-1612. Philadelphia Museum of Art.

Aquest article s'ha publicat dins de General, Gènere dramàtic, Mitologia, Tragèdia i etiquetat amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a El Prometeu encadenat d’Èsquil

  1. Zícora diu:

    Salve.

    Gran article Laia. No sabia que t’haguessis llegit El Prometeu encadenat d’Èsquil. En la meva opinió has fet un molt bon anàlisi de l’obra i has estructurat d’una manera molt encertada les idees principals.

    Vale.

  2. Retroenllaç: Anònim

  3. Retroenllaç: Bartolomé encadenado al Grec | Cartellera de teatre clàssic

  4. Xènia Serra diu:

    Χαιρε!
    el mite de Prometeu té moltes versions diferents escrites per varis personatges importants com per exemple Plató, Èsquil i Hesíode. Aquest mite s’ha anat utilitzant durant els pas dels anys des de l’època antiga fins ara, la època contemporània i també ha tingut varies representacions en l’art, en forma de pintura i escultura.

  5. Retroenllaç: La mitologia a la cartellera teatral de Barcelona | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *