Category Archives: Llatí 1r

8M

El 8 de març de 2022 coincideix amb un dels moments històrics més rellevants del que portem de segle XXI. L’ascens de la dona en una escala social que cada vegada és més igualitària ha coincidit amb l’esclat definitiu de la guerra entre Ucraïna i Rússia, amb tot el que això comporta per la política i l’economia mundial (i sobretot europea).

D’aquesta manera, i tot i que sempre hi ha hagut guerres durant la història de la humanitat, ara la dona pot jugar un paper que fins ara no se li estava permès, el de soldat, tot i que aquest paper està agafat amb pinces i s’ha d’interpretar de diferents maneres segons la situació (i ho podem veure reflectit en com les dones poden escollir si marxen o no d’Ucraïna i els homes entre 18 i 60 anys tenen la obligatorietat, perla llei marcial, de quedar-se al país per servir com a soldats).

Els humans, siguin homes o dones, sempre han patit les conseqüències de la guerra, ja sigui com a soldats o com a civils. I centrant-nos en el paper de les dones en la guerra durant el transcurs de la història, veiem que, tot i que com a soldats no han tingut tanta importància com els homes (perquè no se’ls hi estava permès), com a civils han resultat ser essencials per a la pervivència de la vida i la societat, a més de ser un dels col·lectius que, sense portar una arma sota el braç, s’ha vist més perjudicat per les conseqüències i els problemes ocasionats pels conflictes bèl·lics.

Per parlar sobre els inicis de la dona en temps de guerra ens hem de remuntar als setges romans que s’imposaven sobre la població grega en temps de conflictes (i, especialment, sobre les dones), i podem entendre la situació femenina en aquells moments gràcies a escrits com el de Borja Antela-Fernández a “Vencidas, Violadas, Vendidas: Mujeres Griegas y Violencia Sexual en Asedios Romanos”, on l’autor explica la situació en què es trobaven les dones mentre els homes exercien de soldats.

“Vençudes, violades i venudes”. Així califica Antela-Fernández a les dones gregues mentre els romans imposaven un setge sobre les ciutats on vivien. Per la duresa de les paraules, podem interpretar la situació i els grans problemes que tenien les dones (la majoria indefenses) a l’hora de tractar d’evitar els crims que els romans aprofitaven per realitzar quan tothom estava pendent de la guerra.

Avui és un dia sempre important, avui és el dia de la dona, i de la mateixa manera que reivindiquem la pau entre Ucraïna i Rússia degut a tot allò que comporta per a nosaltres el conflicte bèl·lic, també reivindiquem la importància de la dona en la nostra societat, perquè també ens afecta a totes i a tots. Sense matisos, sense condicions i sense un sol “però”, amb totes elles avui i sempre.

Sergi López

2n Batxillerat

El mosaic de la Vil·la de Can Ferrerons s’exhibirà al Museu Romà de Premià de Mar

A principis de novembre es va traslladar a Premià de Mar el mosaic romà de la part noble de la Vil·la de Can Ferrerons que va ser descobert de manera fortuïta l’any 1969 a l’alçada del número 231 de l’actual Gran Via. Es tracta d’un paviment policromat format per una composició d’octàgons adjacents que formen quadrats, amb estrelles de sis puntes, trenes de dues cordes, escacats, rectangles d’espartaria, filets dentats, fulles octopètales, entre d’altres. En destaca l’emblema amb una sèrie de tres llaceries en forma de 8 que integren també motius geomètrics com la doble corda o el filet dentat, fulles de trèvol i peltes. El mosaic té dues composicions rectangulars més, d’un cromatisme més viu, farcides de motius vegetals, que alhora envolten una sèrie de cercles concèntrics dins dels quals es troben diverses garlandes vegetals, fulles, la trena de dues cordes i altres motius geomètrics.

El mosaic és del Museu d’Arqueologia -que l’ha conservat als seus magatzems des que va ser trobat per tal de preservar-lo- però ara l’ha cedit a Premià de Mar durant 15 anys a través d’un comodat per ser restaurat i exhibit al Museu Romà quan s’acabi el seu procés de museïtzació. Tot i que el mosaic no és originari de l’edifici octogonal on s’ubica el Museu Romà, sí que pertany a l’assentament de la Vil·la Romana de Can Farrerons, d’unes cinc hectàrees i mitja, construïda a l’època del Baix Imperi.

Ara el mosaic es restaura fora de les dependències del Museu i els professors de l’institut Premià de Mar han tingut l’oportunitat de veure’l abans de ser exposat al Museu i poder-hi fer visites escolars. Tanmateix, els alumnes ja frisen per poder-lo contemplar in situ i treballar a l’aula, tal com canta Neus Gili.

Les grans batalles de l’antiguitat clàssica

Del 12 al 26 de gener de 2021 la fundació March ofereix en obert un interessant cicle de conferències sobre les grans batalles de l’antiguitat grega (Marató, Termòpiles i Gaugamela) i romana (Cannes i Pidna), coordinat per Fernando Quesada Sanz, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Autònoma de Madrid.

La cultura clàssica, forja d’occident

El proppassat dijous 21 de gener a les cinc, es va retransmetre en directe a través dels canals de Youtube, Facebook i Twitter la conferència “La cultura clásica, forja de Occidente” a càrrec de Marco Antonio Coronel Ramos, catedràtic de la Universitat de València. Amb aquest gest, la Facultat de Filosofia i LLetres de la Universitat de Granada va seguir mostrant el seu suport a la defensa de les matèries de Llatí i Grec en la nova Llei d’Educació (LOMLOE).

Què és per a tu la Cultura Clàssica? És una relíquia o un fonament?

Serpens

Els alumnes de llatí de l’Araceli de la Miranda han dramatitzat el text “The Romans find a way to rid themselves of a plague” de l’examen de 2019 de The Nathional Latin Examen.

Trēs annōs fuit pestilentia in urbe Rōmā. Itaque sacerdōtēs Rōmānī lēgātōs ad Graeciam mīsērunt. Lēgātī auxilium ab Aesculapiō, deō sānātiōnis, petēbant. Virī Rōmānī ad templum deī vēnērunt. Subitō Rōmānī serpentem vīdērunt. Serpēns templum relinquēbat et ad mare lentē sē movēbat. Serpēns in nāvem Rōmānam ascendit. Prīmō nautae ā nāve fūgērunt quod erant perterritī. Mox rediērunt quod sēnsērunt serpentem esse deum. Serpēns in mediā nāve sē cēlābat. Nautae cibum et aquam serpentī dedērunt. Tandem post sex diēs nautae ad urbem Rōmam advēnērunt. Serpēns dē nāve dēscendit et ad īnsulam in flūmine Tiberī natābat. Propter adventum serpentis, Rōmānī erant laetī quod pestilentia nōn iam in urbe erat.