Category Archives: Llatí 2n

“Bacus, les màscares del déu” al Museu de Badalona

Saps qui era el déu Bacus? Quin nom rebia en grec? De què era déu? Quins eren els seus atributs?…

Bacus (segle I) trobat a les excavacions del lateral de l’autopista el 2018

A partir del 28 de març i fins el 9 de juny de 2019 al Museu de Badalona s’inaugura l’exposició Bacus, les màscares del déu. Aquesta exposició aprofundeix en la figura del déu del vi i dóna a conèixer aspectes més desconeguts, com la seva vinculació amb el teatre, la rauxa o el pas del temps en relació a les estacions; a més de les grans gestes en què participa i els rituals que li dediquen. Equivalent al déu grec Dionís, recull també tradicions molt antigues i aglutina altres divinitats, com l’itàlic del Liber Pater.

L’exposició, dissenyada i produïda pel Museu de Badalona, compta amb la col·laboració de diversos museus catalans que conserven en els seus fons elements relacionats amb Bacus i el seu món. La mostra  subratlla la relació entre Bacus i la ciutat romana de Baetulo que, a més de disposar d’un teatre, tenia la principal font de riquesa en el conreu de la vinya i la producció i comercialització del vi. Inclou peces del Museu de Badalona, algunes de qualitat excepcional, i una cinquantena d’objectes procedents d’altres museus catalans, que testimonien l’arrelament d’aquesta divinitat en la societat de l’època romana i que permeten descobrir totes les màscares d’aquest déu polièdric i complex. Així s’exposen, entre altres peces, els hermes bàquics dels museus de Badalona, Empúries i Tarragona.

Aquesta exposició és una bona oportunitat per poder contemplar a la planta baixa del Museu l’escultura del déu Bacus trobada a les excavacions arqueològiques prèvies a la construcció del lateral de l’autopista C-31 en un nivell d’enderroc de la Casa del Larari, una de les dues domus localitzades durant les excavacions.

Bust de Bacus trobat en les excavacions del lateral de l’autopista C-31 

La peça,  segurament la còpia d’una escultura de l’etapa hel·lenística,  té trets orientalitzants i porta sobre el cap una corona amb dues flors. El marbre utilitzat per l’escultura, conegut com a giallo antico, era un dels més preuats per les classes altes de l’imperi, fet pel qual es va esgotar l’única pedrera d’on s’extreia, situada a Chemtou (Tunísia). L’anvers de la peça és completament pla per a la seva funció com a hermao peça ornamental que se situava encastada en un moble o en una paret. El Bacus de Baetulo estava, possiblement, en un espai obert i molt proper a un brollador, ja que la cara presentava concrecions produïdes per l’aigua.

Activitats

Dijous 28 de març, 19h Inauguració

Dijous 4 d’abril, 19 h Bacus a través dels textos clàssics. Irene Barea Ustrell, especialista en textos clàssics.

Diumenges 7 i 21 d’abril, 5 i 19 de maig 11:30 h Visita guiada a l’exposició: Bacus i Baetulo. Activitat amb inscripció prèvia.

Dimecres 10 d’abril, 19 h El vi entre els romans: univers material i simbòlic d’un producte quotidià. Mònica Miró Vinaixa, filòloga i professora de la UOC.

Dijous 25 d’abril, 19 h Bacus no tan sols el déu del vi. Isabel Rodà, catedràtica de la UB.

Divendres, 26 d’abril, 19 h* Els orígens del vi a Catalunya. Daniel López Reyes, responsable de Recerca i Projectes d’ArqueoVitis.

Dissabte, 27 d’abril, 20 h* Ètica per a la immortalitat: el símbol de les quatre estacions i el vi. Joan Gómez Pallarès, catedràtic de la UAB.

Dijous 9 de maig, 19 h La importància del vi de Baetulo. Montserrat Comas, arqueòloga i col·laboradora del Museu de Badalona.

Activitats infantils

Diumenge 19 de maig, 11:30 h Les màscares del déu Taller amb inscripció prèvia.

Diumenge 2 de juny, 11:30 h Mites i llegendes de Bacus Visita a l’exposició amb inscripció prèvia.

El Museu de Badalona és obert de dimarts a divendres de 17 a 20 h; dissabtes de 10 a 14 h i de 17 a 20 h i diumenges de 10 a 14 h.

Totes les activitats són gratuïtes. *En el marc de la Magna Celebratio.

Si ets un apassionat o apassionada de la mitologia, no t’ho pots perdre. L’entrada és lliure.

Amb música el llatí entra millor!

Imatge de previsualització de YouTube

Imatge de previsualització de YouTube

Apassionats pel llatí

  • És el llatí una llengua morta? O més aviat immortal, com la defineix Wilfried Stroh El latín ha muerto, ¡viva el latín!

Imatge de previsualització de YouTube

Catul amb Mònica Miró al Què llegeixes?

Ja us hi heu inscrit (Lectura Catul)! Catul serà una gran lectura compartida al QL d’aquest novembre!

Al novembre, Catul amb Mònica Miró

Catul: sessió introductòria

Del 10 al 14 de novembre (5 dies): Lectura de Catul, poemes 1-38

Catul a Sirmione

En Guàrdia!: Calígula

Enric Calpena parla de Calígula, en el capítol 713 del programa radiofònic de Catalunya Ràdio En Guàrdia!, amb l’historiador Josep M. Solé i Sabaté i amb el dr. Oriol Olesti, professor titular d’Història Antiga de la UAB.

Els seus contemporanis ja el van veure com un monstre cruel i histriònic, depravat i megalòman, un governant absolutista i tendent als excessos en públic i en privat. D’altres van al·legar bogeria per explicar-ne el comportament, tot i que aquesta bogeria potser va ser la coartada política per justificar la seva fi. En tot cas el seu regnat breu, situat entre els de Tiberi i Claudi, entre els anys 37 i 41 després de Crist, va deixar un rastre indeleble en la història de l’imperi romà: estem parlant de Gai Juli Cèsar August Germànic, conegut per la posteritat pel sobrenom de “Calígula”.

Gaby