La cinta de Νίκη

Títol: The Wicker Man

Director: Neil Labutte
Any : 1973 (Censurada) i 2006.
País d’origen: Anglaterra 1973 i  Amèrica 2006.
Gènere: Terror, misteri i Thriller

The wicker Man:

Fa dies el meu pare em va recomenar una pel·lícula que segons ell era molt bona. L’hagués mirada  amb més atenció, l’únic que tracta sobre un tema una miqueta inquietant…

Un policia rep una carta d’una antiga amiga seva que viu en una illa a les costes d’Escòcia, explicant-li que la seva filla havia desaparegut feia dues setmanes i que si us plau la podria ajudar a trobar-la. El protagonista va a l’illa però no només la desaparició de la nena era estranya, sinó que no hi havia cap home de punta a punta. Comença a trobar moltes pistes que li fan obrir els ulls a una realitat molt més preocupant: la nena no estava morta, però ell aviat ho seria. Les dones d’aquell estrany lloc l’havien enganyat perquè  hi anés, en teoria a buscar la desapareguda, però l’objectiu que tenien era que ell tingués relacions amb elles i després l’oferirien als Déus de l’agricultura. Això ho feien un cop a l’any per assegurar-se la descendència. Quan ell se n’assabenta de tot, no pot marxar de l’illa i el cremen viu dintre una mena d’estàtua de fusta, amb la qual totes les dones fan un ritual, un ball  per a tenir bones collites durant l’any següent.

Aquesta història és molt semblant al mite de les dones Amazones, que no permetien cap home a la seva tribu i només els necessitaven un o dos cop a l’any per mantenir l’espècie i després , si el nadó era un nen, l’abandonaven . Les Amazones eren dones fortes, guerreres i sobretot dedicades a l’agricultura. A més he de dir que el ritual- festa del final s’assembla al que feien els druïdes celtes per demanar fertilitat als camps. Hi ha moltes semblances entre les tres històries i segurament si mirés la pel·lícula amb més atenció en trobaria moltíssimes més.  Em sap molt greu, però deixo aquesta feina per vosaltres, ja que només de pensar-hi, em vénen esgarrifances!!!

He penjat la versió de l’any 1973 perquè l’actual no sé per quin motiu, youtube impedeix embedir-la.

Jessica Rubricatus Mcdaid

1r Batx. Llatí i Grec

Ins Miquel Martí i Pol

Quod sumus

Títol: Ira de titanes

Director: Jonathan Liebesman

Actors: Sam Worthington, Ralph Fiennes, Liam Neeson, Danny Huston

Any: 2012

País: Espanya

Gènere: Ciència ficció

Ahir vaig anar a veure aquest film i, abans d’entrar estava bastant il·lusionat i tenia les expectatives molt altes. La pel·lícula està bé pel que fa a efectes especials, però l’argument és pobre i el seu desenvolupament és previsible. Tot i això, ens presenta moltes criatures mitològiques com les quimeres o els titans. Però hi ha un petit detall que considero que no és correcte: en un moment de la pel·lícula el protagonista ens parla de “gegants” quan són ciclops els que apareixen. A més, ens parla de les divinitats anteriors als déus olímpics, com Cronos, i de llocs emblemàtics de la mitologia com el Tàrtar, residència d’Hades. Segons la meva opinió, ja no hi haurà més pel·lícules d’en Perseu, ja que totes les divinitats es moren o desapareixen, per tant, si no hi ha déus, no hi ha semidéus.

A mi aquesta pel·lícula em va agradar, ja que és del gènere que m’entusiasma, i aquesta és millor que la primera. Crec que està bé que es facin pel·lícules taquileres sobre l’antiguitat clàssica, ja que se n’han fet moltes, però no han assolit gran fama. Tot i això, en realitat a la gent li agrada aquest tipus de pel·lícules, perquè aquests últims anys se n’han fet unes quantes, com “Centurión”, “La legión del águila” o aquesta per citar alguns exemples. Convido a la gent a veure-les, i aquí us deixo el tràiler d’”Ira de titanes” per convèncer els indecisos a veure-la…

Si voleu veure més articles interessants sobre temes clàssics, podeu accedir al meu bloc PALB: Les petges del passat.

Arnau Lario Devesa

Director: Jason Reitman
Actors/Actrius: Ellen Page, Allison Janney, J.K. Simmons, Olivia Thirlby, Michael Cera, Jason Bateman, Jennifer Garner
Gènere: comèdia
País: Estats Units
Any: 2007

Juno és una pel·lícula molt bonica sobre una adolescent que ha de combatre un embaràs, donar el seu bebè en adopció, passar l’últim any d’institut i continuar la relació amb el pare del seu fill. Li pregunten en una escena si es deia Juno pel planeta i ella contesta que és perquè el seu pare és un fanàtic dels mites clàssics. El seu nom queda molt ben reflectit en el personatge, ja que és molt protectora, es dedica a assegurar el futur del fill que tindrà, igual que la deessa Juno, Hera en la mitologia grega; el pare, en canvi, busca altres noies i Juno està molt gelosa, tot i que mai li mostra la seva ràbia, sinó que sempre ho comenta a les seves amigues ( igual que Hera, quan dolguda , comenta a les altres deesses les infidelitats de Júpiter/ Zeus). Finalment la història acaba molt bé: ells acaben junts i s’estimen molt, el bebè viurà feliçment amb la seva nova mare i tots dos començen una nova vida dedicada a la música i l’amor.

M’encanta aquesta pel·lícula per moltes raons: la lluita, la responsabilitat d’una adolescent que no busca el camí més fàcil, l’ajut sempre dels pares i la comprensió de la seva amiga. La meva primera filla es dirà Juno, com la deessa i sobretot, pel significat que té per mi tota la història d’aquesta adolescent.

Jessica Rubricatus Mcdaid
1r Batx. Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Director: Rob Bowman
País: Estats units
Any: 2005
Gènere: Acció i fantasia
Protagonistes: Jennifer Garner i Goran Visnjic
Elektra és una dona que viu dins del misteri: els seus pares varen ser assassinats, ella va morir misteriosament, però de la mateixa manera va ressuscitar. Torturada per tot això, només viu per venjar la mort dels seus pares i no pot controlar aquest desig. S’entrena en la disciplina del ninjutsu, i el seu mestre és un sensei , tot i així no pot controlar la seva fúria. La necessitat d ‘Elektra de venjar aquest crim la força a l’exili i es converteix en una assassina, la millor. De la mà d’una jove adolescent de 13 anys, Abby, una noia que s’assembla molt a ella, i del seu pare , Mark, intentarà redimir-se.
D’aquesta Elektra ens parla l‘Electra clàssica, filla de Clitemnestra i Agamèmnon. Ella també va ser testimoni de la mort del seu pare a mans de l’amant de la seva mare , Egist. Ella també viu per a venjar aquesta mort i intentarà redimir-se salvant el seu germà Orestes, legítim hereu del tron de Micenes.
La nostra Elektra es converteix en una assassina professional, l’altra incita el seu germà a matar els assassins del seu pare. Hi participa i pateix els mateixos remordiments…La salvació de totes dues ve donada per l’aparició dels sentiments, per l’objectiu de salvar Abby i Mark, filla i pare, adolescent de 13 anys molt semblant a ella mateixa i al seu antic enamorat.
En el seu camí, Elektra es troba amb personatges sobrenaturals que tenen vida pròpia, amb un dimoni que propaga malalties, el Tifó … Quina casualitat, en tenim un mitològic que per la seva forma titànica omple de mal tota la terra!!! A l’altra Electra, ella i el seu germà són perseguits per les Erínies, divinitats que castiguen els homicidis de família. En el seu camí, Elektra té l’ajut del poder conegut com Kimagure: l’habilitat de predir els esdeveniments abans que ocorrin i aquest l’ajuda; l‘oracle a qui consulta Orestes i Electra els marca el camí, el destí, han de fer el que cal. Els remordiments són la seva redempció i la seva salvació.

Núria Lozano Martell

1r Batxillerat B.

Quan estava veient Paranormal activity 2, em vaig adonar d’una paraula en llatí, no li vaig prestar molta atenció, però quan vaig recordar les classes de la Lida, vaig tornar cap enrere per agafar-la i d’questa manera que tots pogueu veure aquesta paraula i intentar endevinar el seu significat.

Una de les teories més comunes que he vist se suposa que la paraula gravada a la porta és Meus. Si això és cert, llavors no tenim una resposta simple i senzill per a vosaltres. Meus en llatí significa “meu”. Tenint en compte que estem tractant amb una mena de dimoni aquí, no seria massa desgavellat pensar que utilitza Amèrica i posseïa ja Kristi va sortir del soterrani, “meu” té molt sentit.

Algunes persones han determinat que “Melk” és en realitat una traducció estranya de Moloc, que era un antic déu semític que es va especialitzar polzades … el sacrifici de nens. Si es presta atenció, es pot escoltar algun esment del fet que el dimoni que posseïa Katie se li va prometre el primer home nascut en la família. Així que tenint Hunter nadó sens dubte encaixa en aquest mes de Moloc.

Què creieu que vol dir a la pel·lícula?meus o melk?

Què opineu de Moloc? Què en sabeu?

Elisa Moya
Llatí 4t ESO B Llatí

Director: Stephen Daldry
Gènere: Drama
Nacionalitat: Americana
Protagonistes: Nicole Kidman, Julianne Moore i Meryl Streep.

Argument: Tres dones de diferents èpoques, Virgina Woolf, gran escriptora, Laura Brown, mestressa de casa, i Clarissa Vaughan, editora, viuen unes hores crucials de les seves vides, totes tres unides per la lectura de la novel·la “Mrs Dalloway” i totes tres a la recerca de la felicitat i intentant canviar el seu destí.

A l’assignatura de “Literatura Castellana” van veure la pel·lícula “Les Hores”. Els professors, el Joan Carrillo i la Rocío, ens van llençar un repte: Hi trobarien pervivència clàssica? Ecce!!!!

Segons la mitologia Grega, les Hores (Talo, Auxo i Carpo) són tres divinitats filles de Zeus i Temis que rerepresenten el cicle de la vegetació: Brollar, créixer i fructificar respectivament. Els seus atributs es poden relacionar amb les protagonistes de la pel·lícula de dues maneres diferents.
Podem dir que cada una de les Hores és una de les tres dones diferents: Talo, “brollar”, la relacionem amb Virgínia Woolf. Virgínia crea un llibre, una història que ha perdurat al llarg dels anys. Ha creat una vida amb aquesta novel·la, però el fet que l’obra hagi perdurat és gràcies a Auxo, “créixer”. Auxo correspon a Laura Brown, la que fa que aquesta novel·la sigui gran, igual que totes les persones que la van llegint.Carpo,”fructificar” és, finalment, Clarissa. Clarissa crea la flor que Virgínia va cultivar i que Laura va fer créixer. Ella dóna vida a la història que un dia es va escriure, la viu, molts anys després de que aquella vida, la SEVA vida, fos escrita.
També podem relacionar cada divinitat amb una fase del dia de les tres dones. Quan es lleven, “brollen” aquell dia que els marcarà per sempre. Es desperten i pensen en la vida que tenen i la vida que realment els agradaria tenir, “brollen” el seu futur. A partir d’aquí comencen a “créixer”. Viuen el seu dia però sense treure’s del cap aquella falsa felicitat a la que estan sotmeses, i pensen si realment val la pena tenir que aguantar-lo. Pensen, plantegen, planegen i decideixen. I en aquesta decisió és quan “fructifiquen”. Al final del dia ho veuen tot més clar, arriben a la decisió final , la que arrosegaran fins la fi dels seus dies.

Júlia Tolosa, 1r Batx. llatí i grec
Ins Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)
Quod sumus

Hola! L’altre dia vaig mirar una pel·lícula que en un principi no hauria de tenir pervivència clàssica, però hi vaig trobar uns quants elements que em van cridar l’atenció: la pel·licula es diu El retrato de Dorian Gray de O. Wilde. És la versió del 2009.

Títol original: Dorian Grey

Direcció: Oliver Parker

País: Regne Unit

Any: 2010

Gènere: Drama

Dorian, un jove aristòcrata, torna a Londres després de viure la seva adolescència al camp. Quan arriba a la ciutat, fa amistat amb lord Henry Wotton que l’ntrodueix a la vida nocturna. A mesura que coneix nous vicis i plaers, s’obsessiona per tenir l’eterna joventut i bellesa, i per això fa un tracte amb el dimoni a qui dóna la seva ànima a canvi de ser immortal. Ell queda aixíns durant molts anys, però el retrat que li havia pintat Basil Hallward, s’anava fent vell i corrumput i és un recordatori de les seves faltes greus. Dorian es llença a una vida desenfrenada i fins i tot es  transforma en un criminal perquè mata el seu amic Basil. La primera vegada que veu com el retrat canvia és quan rebutja fredament ala seva promesa Sibyl Vane, una actriu de teatre. Passen divuit anys i Dorian disfruta de tots els vicis possibles. El seu aspecte exterior continua igual mentre que el retrat es degrada cada vegada més i per això el tanca en una habitació. S’enamora de Hetti Merton i decideix retirar-se de la vida nocturna, però el quadre segueix la seva corrupció i,en un atac de ràbia, l’apunyala. Els criats senten un crit horripilant, hi entren i hi veuen el retrat del seu senyor com era al principi, i al terra, hi troben un monstre horripilant ja mort.

Podriem relacionar aquesta història amb la Sibil·la de Cumes i el déu Apol·lo. Ell volia aconseguir la sacerdotessa tant si com no i li va dir que li portaria a terme qualsevol dels seus desitjos. La Sibil·la va agafar un grapat de sorra i va dir que volia tants anys com granets. Apol·lo li va concedir, però en veure que tot i haver-li garantit el desig, la Sibil·la es negava a tenir cap mena de relació amb ell, va maleir-la i aquesta envellia, però no li va donar l’eternitat. Igual que el quadre: es fa vell i lleig, però mentre duri Dorian no es podrà morir .
A part de la història, hi ha d’altres elements que podem observar : hi ha una escena on Dorian va a una casa de barrets i allà representada hi ha una estàtua immensa de la deessa Venus/Afrodita amb la gran closca. És interessant també que la primera dona, la que Dorian més estima, té una cabellera llarguíssima i pèl-roja com la mateixa Afrodita.
La pel·lícula m’ha agradat força i segur que hi té moltes coses més per a comentar, però el llibre sempre serà millor.

Jèssica “Rubricatus” Mcdaid, 1r Batx. llatí
Ins Miquel Martí i Pol,
Roda de Ter

 Director: Sleeping Beauty
 Gènere:  Animació
 País: Estats Units
 Any de publicació: 1959
 Productora: Walt Disney

EL conte de la BELLA DORMENT va ser editat primer per Charles Perrult i després pels germans Grimm i diu així: “Els reis d’un país llunyà desitjaven tenir un fill, però el déus els van enviar una noia molt petitona a qui van anomenar Aurora. El dia de la presentació davant del seu poble, van fer un banquet i van convidar a tothom , incloses les fades Flora, Fauna i Primavera, però es va descuidar a la fada Malèfica perquè era una fada dolenta i sempre creava discòrdia entre els presents. Quan les fades van començar a entregar-li els seus regals, Flora, la bellesa, Fauna, una veu melodiosa i, quan era el torn de Primavera, Malèfica es presentà i li va deixar una maledició ” quan fes setze anys, la princesa es punxaria en fer servir un teler i moriria. Sort que encara faltava la fada Primavera, que va poder minimitzar el regal de la “dolentíssima”: Aurora es punxaria, però es quedaria adormida fins que arribés un príncep i li fes un petó d’amor.”

Primer de tot he de dir que el doblatge és “especial” i que la imatge està invertida, però espero que no us importi gaire perquè l’essència del conte hi és. Durant la meva infantesa els contes van formar part de la vida quotidiana. L’ àvia era l’encarregada de posar veus als personatges i d’escenificar les escenes de les fades i sobretot quan arribava el torn de la fada Malèfica, era el punt culminant, meravellós.

Quan torno a veure aquesta pel·lícula, trobo que encara no he perdut el meu esperit infantil i espero que els meus alumnes tampoc; l’efecte sorpresa és increïble i per les cares que fan, veig que és així… Recordo que la meva àvia el feia servir per ensenyar-me sentiments de la vida com l’amor, la generositat, la bellesa interior…i també l’enveja. Ara trobo semblances amb la cultura clàssica que vull compartir amb ells i vosaltres: en tenim una cerimònia de bateig, una princesa i el seu nom Aurora, un banquet i uns convidats especials, les quatre fades, tres de bones i una de dolenta, un càstig i un final feliç.

Quins altres fets mitològics trobeu semblats a aquests que us he esmentat ? El Príncep podria ser Eros ? Les tres fades podrien ser tres deesses? i la fada Malèfica, no us recorda a una deessa que sempre estava enfadada? A qui us recorda? i els seus noms? Busqueu el seu significat mitològic (Una pista:Unes noces prèvies a la guerra de Troia, una guerra famosa i un mite passional).

Rocío
INS Miquel Martí i Pol
Quod sumus

FITXA TÈCNICA

Nom original: Triangle
Director i guionistes: Christopher Smith
Any d’estrena: 2009
Durada: 99 minuts
Repartiment: Melissa George, Michael Dorman, Joshua McIvor
País d’origen: UK
Idioma original: Anglès
Gènere: Thriller/Misteri

ARGUMENT

La Jess no és més que una mare soltera, la qual ha de carregar amb tot el pes que comporta tenir un fill autista. Però, amb tota la bona fe, el seu amic Greg la convida a passar un dia navegant en el seu vaixell, amb uns amics seus, per així evadir-se una mica i deixar de costat tots els seus problemes. Ella accepta, una mica preocupada pel seu fill, però què pot sortir malament?. La travessia comença, però un cop estan enmig del no-res apareix una tempesta que se’ls tira a sobre. Junt amb aquesta, un crit de socors a la ràdio del vaixell inquieta els passatgers, els quals no tenen gaire temps de preocupar-se, doncs una onada gegant volca el vaixell. Per sort, quan la tempesta desapareix, es troben amb un vaixell gegant, molt misteriós, al qual es pugen sense pensar-ho dos cops. I aquí és on comença el malson. O pot ser ja ha començat abans…

TRÀILER

CRÍTICA

Triangle és una pel·lícula que presenta una paradoxa temporal, i com a tal, presenta els típics errors d’una pel·lícula d’aquesta categoria, i encara ser una obra en la que sembli que cal concentrar-se per seguir l’argument, és força entretinguda i no suposa un gran esforç seguir aquesta trama argumental.

Quant a referents clàssics, el primer és quan troben el vaixell gegant el nom d’aquest és “Aeolus” que en català seria Èol, rei dels vents i fill de Posidó. Més tard en un dels passadissos del creuer, troben un mapa amb la història mitològica de Sísif, fill d’Èol. Sísif era un astut mariner que per tal d’augmentar el seu poder i riquesa assassinava altres persones. Era conegut com un dels homes més astuts, tant és així que quan la mort, Tànatos,  va anar a buscar-lo va saber enganyar-la encadenant-la. Això va fer que la gent no morís,  fins que Ares va anar a lliberar Tànatos. Lavors Sìsif va ser portat a l’infern, però no definitivament ja que tenia un altre pla, com la seva muller no va fer la cerimònia ritual dels morts, va poder escapar de l’infern però finalment Hermes l’obliga a tornar-hi amb el càstig d’empènyer una pedra per una muntanya eternament i sempre que està a punt d’arribar a la cima la pedra cau rodant i ha d’empènyer una altra vegada com a càstig irònic de voler aconseguir la immortalitat.

Carlos Rocamora
2n Batx. Grec i Llatí

FITXA TÈCNICA
Nom original: The Wolfman (remake de la pel·lícula homònima de 1941).
Director: Joe Johnston.
Guionistes: Andrew Kevin Walker i David Self. Curt Siodmak (guió de L’home llop de 1941).
Any d’estrena: 2010. Versió original el 1941.
Durada: 103 min.
Repartiment: Benicio del Toro (Lawrence Talbot), Anthony Hopkins (Sir John Talbot), Emily Bunt (Gwen Conliffe), Hugo Weaving (inspector Francis Aberline), Simon Merrells (Ben Talbot), Cristina Contes (Solana Talbot), Gemma Whelan (mossa), Mario Marin-Borquez (jove Lawrence), Asa Butterfield (jove Ben)… (més a IMDb).
Maquillatge: Rick Baker (guanyador d’òscar a Millor Maquillatge per setena vegada gràcies a aquesta pel·lícula).
País d’origen: Estats Units.
Idioma original: Anglès.
Gènere: Drama. Terror. Thriller.

ARGUMENT
Lawrence Talbot viu a Nova York, però es veu obligat a retornar a casa seva a Anglaterra, doncs el seu germà Ben, ha desaparegut. Trobant-se amb la seva estimada Gwen, promesa del seu germà, i juntament amb el seu pare, John, el protagonista descobrirà secrets que li van ser amagats durant la seva infantesa, acabada quan la seva bella mare va morir.

TRÀILER

CRÍTICA
Joe Johnston, director de pel·lícules com “Jumanji” i “Honey, I shrunk the kids“, va triar l’any passat fer el remake de la pel·lícula “The Wolf Man” que compta amb un dels referents clàssics més coneguts: la licantropia. Amb una metamorfosi que dóna molt de joc i de la qual s’hauria pogut treure, per al meu gust, molt més suc del que se li ha tret.
La pel·lícula deixa bastant a desitjar en quant a argument, bastant previsible, i també pel que fa a la metamorfosi: el maquillatge i la transformació, que han estat premiats per l’Acadèmia aquest any, ocupen molt poc temps en el film però en canvi deixen un llarg rastre de sang i fetge, que la fan apropar-se fins i tot al gore en algunes seqüències.
En resum, un bon film per passar unes hores, però que no aporta res d’interessant.

Quines metamorfosis en home llop són conegudes? Si us agrada aquest tema, no us perdeu la recreació de la Rebe a Aracne, Denis, Ànima de Llop.

Coty Ledesma.
2n batxillerat.