Kiki, el amor se hace, de Paco León (2016)

Aquesta pel·lícula estrenada aquest mes d’abril, és la tercera pel·lícula de Paco León com a director. Tracta de cinc històries d’amor i de curioses fílies que coincideixen en un calorós estiu. Fílies com la dacrifília, l’elifília, la somnofília i l’harpaxofília, són les diferents maneres que descobreixen els protagonistes durant tot el llargmetratge, però per gaudir-les hauran de saber com integrar-les en les seves vides. Els seus sentiments, les seves pors i sobretot com es transforma la seva sexualitat trencant els tabús i endinsant-se en una nova etapa, emocionants i lliure, on no reneguen ni del plaer ni l’amor.

La paraula fília, deriva del mot grec, φιλία, que significa amor o amistat. Les fílies sexuals són un tema molt tabú encara en la nostra societat, ja que sembla molt estrany que a algú li exciti veure algú plorar; dacrifília, l’obsessió pels teixits; elifília, o la somnofília que és arribar al clímax sexualment veient algú dormint.

kiki_el_amor_se_hace-949639720-large

Imatge de previsualització de YouTube

En Paco i l’Ana són una parella del barri de Lavapiés de Madrid, tenen una filla en comú i estan buscant diferents maneres d’avivar la seva passió. Durant la recerca -en la que experimenten amb l’erotolàlia, parlar brut, és dir utilitzant paraules desagradables, també proven el ‘pissing’, que és que se’t pixin a sobre i el ‘fursuit’, disfressar-se d’animal-, però apareix la Belén, una amiga d’en Paco que es troba en una situació de desengany amorós i vital. La Belén provocarà entre ells la fília del poliamor, que és la pràctica, el desig i/o l’acceptació de tenir més d’una relació íntima simultàniament amb el ple consentiment i coneixement de les diverses persones involucrades.

L’altra parella són la Natàlia i l’Àlex, una parella de joves moderns. S’estimen, però ella oculta els seus estranys gustos sexuals, heretats i compartits amb diversos membres de la seva família.

Després d’experimentar la dendrofília, que és l’atracció sexual cap als arbres i les plantes, a la Natàlia li comença atraure l’harpaxofília, que és l’atracció a ser atracat amb violència. L’Àlex que és bastant gelós intentarà satisfer el seu desig.

Una altra parella és la de la Mª Candelaria i l’Antonio, que són una parella que treballen a la fira. La Candelaria després d’una visita al metge que li recomana tenir orgasmes per quedar-se embarassada, la Candelaria comença a experimentar la dacrifília, que és l’atracció per veure algú plorant.

Una altra parella són en José Luis i la Paloma, que va patir un accident i aquest la fet quedar-se en una cadira de rodes. En José Luis descobreix que te somnofília, gràcies al fet que seda accidentalment  la seva dona.

I per últim, la Sandra que és una noia molt especial i una mica neuròtica: conviu amb una iguana gegant, té intolerància a la lactosa, també té una discapacitat auditiva que li impedeix comunicar-se i l’efília, atracció pels teixits. Trobar l’amor de la seva vida no li resulta fàcil, però tot canviarà acceptant una trucada d’un ‘call centre’ on treballa traduint en llenguatge de signes les trucades telefòniques.

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de segon de batxillerat.

El llatí en un món de zombis

Walkind dead és una sèrie de televisió americana desenvolupada per Frank Darabont i basada en la sèrie de còmics creada per Robert Kirkman i Tony Moore. El primer episodi, de seixanta minuts de duració, fou estrenat a la cadena AMC el 31 d’octubre de 2010.

Actualment, aquesta sèrie és una de les més vistes i consta d’un nombrós club de fans, entre les quals m’hi trobo jo. Així doncs, l’altre dia mentre veia un capítol d’aquesta sèrie vaig veure que un dels personatges escrivia i explicava una frase en llatí: “Dolor hic tibi proderit olim”, aquesta dita en boca de Deanna vol dir “El dolor actual serà útil en un futur”.

Escena on s’explica el significat de la dita.

Imatge de previsualització de YouTube

walking-deadÉs curiós com el llatí segueix viu fins i tot quan la raça humana està en perill i el món és ple de zombis. El poeta romà Ovidi la va dir en l’elegia XI del llibre tercer de Els amors: Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim. En podríeu fer la traducció i comentar-ne la vigència del seu significat?

També podeu llegir l’elegia XI del tercer llibre dels Amors d’Ovidi en traducció de Jordi Parramon, a la pàgina 123, Quaderns Crema.

Perfer et obdura; dolor hic tibi proderit olim és una dita que ha tingut molta pervivència. Per què? M’ajudeu a trobar-ne més?

Heu trobat alguna altra pel·lícula o sèrie on apareixen dites llatines? Quines?

Creieu que pot ser útil la ficció per aprendre llatí i apropar-nos a la literatura llatina?

Sandra

2n Batxillerat Llatí

Ben-Hur, de Timur Bekmambetov (2016)

Ben-HurFITXA TÈCNICA

ARGUMENT

Judah Ben-Hur (Jack Huston) és un noble de Jerusalem que té idees oposades a les dels romans. En un temps en què  l’Imperi romà és amo i senyor del món conegut, i governa amb mà de ferro els seus vasts territoris, aquestes diferències polítiques del jove Judah van a tenir les seves conseqüències. Així, Ben-Hur serà falsament acusat de traïció per negar-se a delatar les persones que es consideren enemics de l’estat. A més, el responsable d’aquesta infàmia és el seu millor amic de la infància, Messala (Toby Kebbell), un tribú de l’exèrcit romà. I és que, amb els anys, l’amistat que mantenia amb ell el noble jueu es va acabar convertint en una terrible rivalitat.

Desposseït del seu títol, separat de la seva família i d’Esther, la dona a la que estima (Nazanin Boniadi), Ben-Hur haurà de viure com un esclau, aïllat durant molt de temps en un vaixell. Després de sobreviure diversos anys en el mar, Judah torna a la seva terra. Serà llavors quan decideixi buscar venjança i reclamar el que li pertany. En el seu ferotge intent per guanyar la seva llibertat, i per venjar-se del seu antic amic de la infantesa, acabarà a la sorra del circ, competint en les carreres de quadrigues.

TRÀILER

CRÍTICA

Aquesta pel·lícula, dirigida per Timur Bekmambetov, és una nova versió de la pel·lícula de 1959, que alhora era un remake de Ben-Hur  de Fred Niblo de 1925 i al seu torn adapta la famosa novel·la homònima de Lewis Wallace el 1880.

Si un no en sap res, aquesta pel·lícula planteja una història molt interessant i et deixa amb molta intriga durant tota l’estona, ja que al final és quan s’aconsegueix la victòria; i en tot moment no saps què passarà. La pel·lícula et va deixant poc a poc escenes que fan que et fiquis en el drama, el qual és directe i concret. Les escenes d’acció són fantàstiques, els efectes especials també i els monuments que surten són meravellosos. Crec que s’ha sabut adaptar molt bé als nostres temps, tot i qui ha que li retreu que també ho hagués pogut fer amb els falsos dilemes morals. Què en destaqueu els errors o els encerts?

Si heu llegit la novel·la o heu vist  les versions anteriors, sobretot la mítica de William Wyler,  segurament la cosa canvia. Quina versió us agrada més?

Aparte de la duración, más ajustada, de una hora menos, el guion de Keith R. Clarke y John Ridley, el diseño de producción y la dirección de Bekmambetov abogan por una imagen hiperrealista en los escenarios y las salvajes batallas (Judea, la guerra de los romanos contra los germanos), un toque más político (el movimiento revolucionario de los zelotes, defensores de su tierra frente al invasor, Roma, adquiere un novedoso protagonismo, lo que puede dar pie a numerosos paralelismos con el conflicto actual en la misma tierra, aunque con distintos protagonistas), y una rebaja en las dosis de melodrama. La de Wyler era una película de aventuras con un esencial toque melodramático que desembocaba en una parábola bíblica, y la de Bekmambetov es una película casi bélica, asentada de nuevo en un conflicto entre hermanos que trasciende la individualidad para alcanzar a la colectividad, y que rebaja un tanto el elemento milagroso encarnado por Jesucristo, en beneficio de su mensaje moral (¡y político!).

Wyler era un director especializado en dramas, comedias y melodramas que, con su mayúsculo conocimiento del cine, también se supo mover en el espectacular territorio de la acción. Bekmambetov es un especialista de la tralla, que se mueve a la perfección en secuencias tan espectaculares como las de la batalla de barcos y la carrera de cuadrigas. Ni mejores ni peores; distintas, de otra época del cine. El personaje de Arrio (casi) desaparece, Ilderín toma el papel de segundo padre y, en el último minuto, se les va la pinza con una canción a trasmano. Pero este Ben-Hur nada tiene de fracasado.

Rumores y certezas de un mito, crítica de Javier Ocaña, El País 1 de setembre de 2016

El primer dia de la cinquena temporada del programa despertador d’iCat “Els experts”. “Les pel·lícules de romans són gais?” és el primer clixé que s’encarrega de desmuntar el cinèfil Joan Pons partint de l’estrena  de Ben-hur. I vosaltres, què en penseu de les pel·lícules de romans? i de Ben-hur?

Si voleu saber secrets del rodatge de Ben-Hur no us perdeu aquest documental de rtve:

Valentina Restrepo

1r Batxillerat Humanístic

ANÀLISI DEL FILM: Frankenstein de Mary Shelley

FITXA TÈCNICA

TRÀILER

Imatge de previsualització de YouTube

 

Després de veure la pel·lícula, ara cal fer una anàlisi detallada d’un seguit de qüestions que apareixen de manera recurrent i tenen un abast que ja preocupava els clàssics; de fet, el mite de Prometeu és el referent de Frankenstein o el modern Prometeu Mary Shelley.

  1. Llegeix atentament les qüestions i comenta-les:
    1. Quan mor la mare de Víctor Frankenstein, ell diu: -La mort no hauria d’existir.
    2. Es pot usurpar el paper dels déus/Déu com a creador de la vida?
    3. Realment “la criatura” era el monstre que la gent veia?
    4. L’avi cec és l’únic capaç de veure la bellesa que hi ha en el monstre. Relaciona-ho amb Tirèsies i comenta-ho.
    5. Què és la bellesa, existeix un cànon inamovible? Ha variat amb el pas del temps?
    6. “Resulta llastimós i defectuós”. Com afecta aquest comentari de Víctor Frankenstein el seu “fill”. Creieu que ens marquen els comentaris que els altres fan de nosaltres mateixos.
    7. Què en penseu de la venjança? Acaba bé?
    8. Què en penseu de la massa de gent enfurismada que mata la serventa dels Frankenstein perquè pensen que és l’assassina del nen? Passen aquestes coses actualment?
    9. Quan Frankenstein i la criatura conversen en el mar de gel, ell li pregunta que qui és, si va pensar en l’ànima, en els sentiments, en les conseqüències dels seus actes. Comenta-ho.
    10. Segons els clàssics, el destí era irrefutable, ningú podia escapar-ne. Això es fa palès en la pel·lícula?
    11. “L’engendre” comenta al Doctor Frankenstein: “Per l’afecte d’una criatura seria capaç de perdonar el món, de reconciliar-me amb el món”. L’amor redimeix les persones, les cura i les fa millors. Recordeu d’altres films o llibres on es vegi aquest procés? Comenta la frase del “monstre”.
    12. Comenta el final del film.

Maria del Mar Olivé

Professora del departament de Català i Clàssiques de l’IPM