Siringa, la música de l’Antiga Grècia

Recentment he presentat el meu Treball de Recerca en format bloc sobre la música de l’Antiga Grècia. A partir d’un seguit d’articles he investigat els diferents àmbits en què es trobava, com ara en la religió o en l’educació, la seva teoria de notació musical, i els instruments utilitzats en el moment.

 photo Portada_zps8f378126.jpg

Per tal que us pugueu fer una idea de la meva investigació, crec que és imprescindible parlar dels objectius i les hipòtesis, prèviament establertes, així com les conclusions extretes. D’aquesta manera, penso que podré ajudar a aquells alumnes de primer de Batxillerat que emprenen el camí del Treball de Recerca, ja que, potser, els serveixi com una mena de guia a l’hora d’elaborar el seu propi treball. Dit això, passem a veure els objectius i les hipòtesis.

L’objectiu bàsic i clar de la meva recerca era aportar un gra de sorra en la investigació d’aquest tema, del qual penso que se n’ha fet una recerca bastant escassa. En segon lloc, volia trobar un paral·lelisme entre la teoria musical dels temps de l’Antiga Grècia amb l’actual teoria d’occident, i estudiar els diferents instruments grecs antics a fi de trobar-hi una possible relació amb els actuals. A més, el fet d’utilitzar el format bloc per presentar el treball em va donar la oportunitat d’ampliar els meus coneixements informàtics i poder convertir-lo en una eina de fàcil difusió. Així doncs, les hipòtesis que vaig establir eren que els orígens de la teoria d’occident es trobaven en la teoria de la Grècia clàssica, i que alguns dels instruments que coneixem avui en dia provenen d’instruments de l’Antiga Grècia.

Pel que fa a les conclusions extretes, han estat les següents:
En primer lloc, utilitzant el format bloc he aconseguit crear un espai web que recull una àmplia informació sobre la música de l’Antiga Grècia. En segon lloc, he pogut veure que la teoria musical grega ha seguit un camí diferent, més proper al de les cultures orientals, a la teoria d’occident, tot i que n’han quedat restes d’escales o d’intervals senzills com ara els semitons o els tetracords. D’altra banda, amb l’apartat d’instruments, he observat quines característiques es mantenen ens els instruments d’avui en dia, com ara la classificació en família de vent, corda i percussió o fins i tot l’ús que en feien els grecs, que igual que nosaltres, els utilitzaven per acompanyar representacions teatrals, festes i rituals religiosos. Per acabar, l’últim dels objectius era ampliar els meus coneixements informàtics; no tan sols he après a utilitzar el format bloc, sinó també programes d’edició de vídeo i imatge, entre altres.

Pel que fa a la hipòtesi sobre si els orígens de l’actual teoria musical d’occident podrien remuntar-se en les teories musicals de l’Antiga Grècia, la resposta no pot ser rotunda. M’explico. La majoria d’orígens de la música occidental es troben en l’Edat Mitjana, quan comença a existir la polifonia amb els cants religiosos, element gairebé inexistent en la música de la Grècia clàssica, mentre que la teoria musical grega ha influenciat algunes cultures orientals, com per exemple a l’Orient Islàmic, que en gairebé un centenar d’escales han adoptat formes de les escales gregues. Això que acabo d’explicar és fàcilment visible, també, en les reproduccions de melodies de l’Antiga Grècia, les quals ens recorden a melodies xineses, és a dir, melodies orientals. La segona hipòtesi era que els instruments actuals provenen dels instruments de l’Antiga Grècia. En aquest punt he comprovat que els cordòfons, com ara les lires o les cítares, evolucionarien cap a les cultures orientals per la seva afinació i el tipus de so que reprodueixen, mentre que la majoria d’aeròfons s’aproparien més cap el món occidental. De l’aulos, per exemple, n’ha derivat l’oboè. D’altra banda, no he distingit una clara evolució dels instruments de percussió perquè són instruments més primitius. Dit això, veiem com la cultura occidental ha rebut una important influència de la música de l’Antiga Grècia, més aviat per la vessant de tradició clàssica que no pas per les teories musicals. En santuaris de la música com el Liceu o l’Òpera de Paris han optat per decorar les seves sales amb elements de la música de la Grècia clàssica, com ara lires i cítares; en l’àmbit escolar continuem mantenint l’ideal de la formació musical dels infants i joves; i èticament, igual que els grecs, creiem que cada gènere musical transmet un sentiment diferent i defineix certs comportaments de les persones.

Si us animeu a entrar al meu bloc, veureu que l’índex està dividit en dues parts principals; la teòrica, estructurada en diferents apartats, com són el context en el qual es trobava la música de la Grècia Clàssica, les anotacions musicals i els instruments de l’Antiga Grècia, i la pràctica, en la qual, aprofitant el nom del meu Treball de Recerca he construït una siringa o flauta de Pan.
L’índex també consta d’una tercera part, els annexos, una sèries d’activitats que no es poden incloure en cap dels apartats anteriors però que els complementen. En aquesta, trobem les audicions, una pàgina amb presentacions audiovisuals com ara el recull de peces del museu del “Louvre” amb escenes musicals, les exposicions, articles en els quals s’expliquen diferents museus visitats, i un article de crítica sobre l’actual ensenyament musical en escoles i instituts.


Primer himne dèlfic a Apol·lo, interpretat amb clarinet en si♭ per Marina Salas Zamora.

La bibliografia, un dels apartats fonamentals del treball, està estructurada en diferents apartats segons el tipus de recurs. Els llibres que he utilitzat són majoritàriament genèrics sobre la història de la música, ja que m’ha estat molt difícil trobar un d’específic sobre la música de l’Antiga Grècia. També he extret informació del llibre que utilitzem a l’assignatura de grec, Grec I de la Margalida Capellà, per les qüestions de civilització, i de clàssics com l’Odissea per fragments concrets. Pel que fa a les pàgines webs, n’hi ha una gran varietat segons la informació que necessitava. Destacaria una pàgina sobre la música de l’Antiga Grècia de la Viquipèdia, la qual m’ha ajudat a estructurar l’índex del treball, el Theoi, un portal amb àmplia informació sobre la mitologia grega, la FiloXarxa, d’on he enllaçat la majoria de biografies sobre filòsofs, i el Perseus, una pàgina molt interessant i completa amb textos en grec clàssic i traduïts a l’anglès.

La veritat és que l’experiència de treballar en un bloc ha estat molt enriquidora, ja que m’ha permès ampliar els meus coneixements informàtics, inserir enllaços interns i externs, així com publicar presentacions audiovisuals en les quals es recullen peces i/o altres imatges de museus visitats i reproduccions d’algunes de les melodies que s’han trobat sobre la música de la Grècia clàssica. Per això, recomano a tots aquells que encara heu de començar amb la vostra recerca, que us animeu a presentar-lo en aquest format ja que us permetrà realitzar una feina molt completa i, a més, us donarà la oportunitat de poder continuar amb la vostra investigació un cop presentat el Treball de Recerca com a tal.

MARINA SALAS ZAMORA, Ins Isaac Albéniz

15 thoughts on “Siringa, la música de l’Antiga Grècia

  1. Zícora

    Molt bon treball, Marina. Et felicito! Li he fet una ullada i el cert és que m’ha agradat molt. Gaire bé tot el que ens envolta té els seus orígens a Grècia o Roma, inclús la música.

    Opino que has fet molt bé d’escollir el famòs format blog. D’aquesta manera els teus coneixements es troben a l’abast de tothom i tenen un accés directe a la informació, jo també vaig fer el TR digital.

    Vale!

  2. Raquel Martínez

    Enhorabona pel teu treball Marina!
    El tema que has escollit em sembla molt original i la manera de fer-ho en format bloc també, ja que encara no ho havia vist en cap altre treball. Penso que la recerca que has fet sobre els diferents objectius està molt ben elaborada sostenint les dues possibles hipòtesi. També, per altre banda, el fet d’explicar els diferents objectius i finalment les conclusions que has extret, potser sí que ajuda a fer-nos més a la idea del que ens hem de proposar de cara al nostre treball de recerca.

  3. Mar Alonso

    En primer lloc vull dir que veig un gran treball i molt bona feina!!
    a mi personalment m’encanta tot el tema musical i també el tema de l’antiga Grècia així que crec que ajuntar els dos temes pot ser molt interessant. M’hauria agradat moltíssim estar a la teva exposició però no va poder ser… A més a més m’hauria interessat molt ja que aquest any jo també faré un tema de clàssiques. Espero que el teu treball, d’una manera o altra, em pugui servir com a model per poder fer bé el meu.
    Molt bona feina!!!

  4. Anna Ferrón

    Χαίρε Marina!

    L’ enhorabona, per sisena o setena vegada per el teu treball de recerca, que tant ens ha sorprès i ens ha agradat a les companyes que fem clàssiques! Com bé has dit tu, el format que has utilitzat ha estat idoni, ja que a part de realitzar la investigació per al TR, a banda de que ja estigui acabat, pots seguir amb la investigació i que la gent que s’interessa, com nosaltres, poguem seguir gaudint dels teus articles i l’informació que ens proporciones.

    Esperem que el bloc sigui funcionant ! Encara que ara, en tenim bastants exàmens i no tenim gaire temps. Fins un altre! 🙂

  5. Mónica Martínez

    Χαιρετε!

    Bé Marina, com molts, jo també et felicito pel teu treball de recerca perquè la veritat és que t’ha quedat un bloc molt maco i molt complet! Com a companya de curs i de classe, sé tot el que hem patit aquest any amb el treball de recerca, però un cop acabat, quan te’l mires, penses: bueno… l’esforç va servir per alguna cosa ήήή.
    Trobo els teus objectius molt interessants, al igual que les conclusions, ara em passaré pel blog a veure que hi trobo i t’hi deixaré algun comentari!!

  6. Marisol Marro

    Felicitats Marina per el teu gran treball!
    Per a mi és un treball super interessant, primer, per que m’encanta i m’apassiona la música, i segon, per que sempre vull saber l’origen, el perquè, tinc aquesta curiositat que necessita saber d’on venen les coses i amb el teu treball s’involucren un munt de temes que m’encanten.
    Has fet una recerca impressionant i crec que no només has aprés més d’informàtica si no que la redacció la tens molt maca i fa molt més fàcil llegir un article teu, o el format de comentaris de peses de ceràmica, també, que segur que ara en seràs tota una experta.
    En conclusió, felicitats per el teu gran treball i espero que el continuïs i pugui aprendre més i més de les teves recerques. Ja sabem que sóc tota una fanàtica del mon oriental, no nomes Japó, per si cal dir-ho jajaja, així que si la seva música te alguna cosa a veure amb l’antiga Grècia jo vull saber més.

  7. Andrea Muñoz

    Enhorabona Marina per el teu gran treball.
    Crec que totes les companyes de classe hem fet un esforç molt gran per treure un bon resultat i és per això que estem mot contentes amb la nostra feina. Especialment si comparteixes com és en el nostre cas els patiments i l’alegria final.
    Has triat un tema bastant difícil i desconegut i hem vist com has anant enriquint-lo amb la teva essència. La part pràctica és una passada sincerament no em creia que es pugues crear una siringa i mira fins i tot pots tocar l’himne d’Apol·lo.
    Veig que aquesta experiència musical no s’acaba i vas continuant omplint el teu bloc. Estarem al corrent de les novetats 🙂

  8. Teresa Devesa i Monclús

    Marina, com les companyes han pogut percebre, la feina feta fins ara és un punt d’arribada, però a la vegada un de partida. Em quedo amb la frase final de la teva exposició: “no penso deixar morir la Siringa…”.

    Que així sigui!

  9. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    L’article que comentaré és una síntesi del treball de recerca de la Marina Salas Zamora. Aquest treball és una mica diferent de la majoria dels que es presenten a batxillerat. Aquest consisteix en un bloc en xarxa titulat Siringa, la música de l’antiga Grècia. La recerca de l’autora ha estat molt intensa, tal com es pot veure en l’índex del treball. La seva investigació ha donat molt de fruit i s’ha estructurat en aquestes seccions: Presentació; Part teòrica, que consta dels apartats: Context, Anotacions musicals i Instruments; Part pràctica; Conclusió; Bibliografia; Annexos; Agraïments.

    A part de ser un treball molt complet i excel·lent, jo vaig tenir la sort d’assistir a l’exposició oral que la Marina Salas va fer del seu TR. En aquella presentació, em va interessar molt l’explicació que l’autora va fer sobre la qüestió dels intervals i escales en la música de l’antiga Grècia. Ara he pogut tornar a consultar aquest punt i he vist que és explicat de manera molt didàctica. Això m’ha animat a consultar altres apartats del treball, i he de dir que m’han interessat especialment els següents: La música en la filosofia, per la idea d’harmonia i proporció que va fer relacionar a Πυθαγόρας (Pitàgores) la música amb les matemàtiques (i, a partir d’ell, sempre més han estat lligades). També he trobat molt interessant el capítol sobre l’ἔθος [ους](Ethos) musical: la capacitat de la música per provocar reaccions i estats d’ànim en les persones és un aspecte que tothom coneix, però els grecs van establir uns νόμοι (nómoi) per regular aquestes correspondències -encara que no es van mantenir fixes, sinó que van evolucionar amb el temps-.

    En l’apartat d’Instruments, m’he deturat, sobretot, en els de vent, ja que jo també conec força a fons el clarinet perquè el toco, com la Marina Salas, i és aquest el que comentaré més extensament. L’autora distingeix entre el grup de les flautes i el de les trompetes. En el primer, parla de la σύρινξ ιγγός ἡ (siringa) i de l’αὐλός (aulos). Ella mateixa ens explica amb detall el procés de construcció d’una siringa. Fins i tot, en la seva exposició, ens va fer un petit concert amb aquest instrument. A propòsit de l’aulos, la Marina Salas ens parla de la llegenda sobre el seu origen, lligat a la deessa Atena (Ἀθηνᾶ). Ens fa saber que la dea es va trobar molt lletja quan les galtes se li inflaven mentre el bufava i va prendre la decisió de llençar-lo. Jo també he practicat el clarinet durant força temps i us puc dir que controlar la inflor de les galtes costa força, almenys els primers temps, quan encara no domines l’instrument. D’altra banda, l’autora també remarca la força que s’ha de fer per bufar, i jo hi estic totalment d’acord; aquesta força a vegades provoca dolor, especialment en els llavis. En l’apartat de trompetes, ens parla de la sàlpinx (σάλπιγξ), un instrument sobre el qual, personalment, no tenia gaire informació. La notícia que va ser creat pels etruscos i que s’utilitzava, sobretot, en l’àmbit militar, m’ha semblat molt interessant. Les indicacions sobre quins ambients eren els més apropiats per a cada música, segons l’instrument que la produís, lliga amb el que la Marina Salas explica en el capítol sobre Ethos musical. Finalment, trobem una explicació molt completa sobre un instrument complex, l’hydraulis (ὕδραυλις), un orgue d’aigua, que tenia una mecànica molt precisa. El vídeo final de l’article ens ajuda a comprendre el funcionament de l’instrument i, també, ens familiaritza amb el seu so, una mica estrany a la nostra oïda.

    Ara faré la meva ampliació sobre l’article que comento. En aquest apartat, he trobat dues qüestions d’etimologia que m’han cridat l’atenció. La primera és aquesta: hi pot haver alguna relació entre el terme aulos (αὐλός) grec, i el llatí aulicus, que ha derivat en el català àulic, que significa pertanyent a la cort o al palau, segons el DIEC 2? La segona qüestió és la següent. En el capítol sobre instruments de vent, quan l’autora parla de la sàlpinx, esmenta una part amb el terme γλῶττα. Sobre aquest mot diu: La terminologia γλῶττα és traduïda com a llengüeta, element que també portaven els aulos, i el actuals oboès. Té alguna relació el mot γλῶττα amb el català glop i glopada? Segons el DIEC, glopada té aquestes dues definicions: Porció de líquid o de fum que omple la boca, especialment en ésser llançat de la boca. // D’un líquid, fum, vapor, etc., que surt intermitentment per un orifici o pas estret, porció que surt d’un cop. Jo hi veig una certa relació semàntica. I vosaltres?

    Després de seguir tot aquest munt d’informació i de notícies interessants, arribem al bloc de Conclusions. El que més destacaria és la clara relació que remarca l’autora del treball entre la música de l’antiga Grècia i la d’Orient. En l’Europa occidental, la tradició musical té les seves arrels en l’època medieval i en l’esperit religiós. Precisament en l’edat mitjana es va introduir la polifonia (πολύς, πολλή, πολύ i φωνή), que va marcar tota la història musical europea, a partir d’aquell moment. A propòsit d’aquest punt, plantejo una qüestió: no és possible que Grècia compartís amb l’Orient una tradició musical específica, que és del tot diferent de la nostra? Pensem que Grècia mai no ha estat l’Occident europeu; recordem, també, de quina manera es va partir l’imperi romà i, consegüentment, les dues tradicions religioses i culturals: la catòlica occidental i l’ortodoxa oriental. Potser, fins i tot, podem pensar que la influència musical li va arribar, a Grècia, des de l’Orient. Passo a comentar un punt de l’exposició del treball de recerca: l’ἀρμονία (harmonia) grega es basava en els tetracords i l’afinació pitagòrica.

    En l’apartat darrer d’Annexos, he trobat molt interessants els articles que comentaven les visites que havia fet Marina Salas als museus relacionats amb el tema del seu treball de recerca. He trobat que la informació era molt detallada (fotografies, informació, enllaços), la qual cosa mostra fins a quin punt l’autora es va prendre seriosament la seva feina d’investigació. El resultat final mereix una felicitació. Enhorabona, Marina.

    Χαίρετε!

  10. Teresa Devesa i Monclús

    Pau, ja em va semblar que l’exposició de la Marina et va agradar molt, però ara veig que, a més, la vas escoltar amb molta atenció i et van quedar ganes d’aprofundir-hi. A veure si algun company o la mateixa Marina reprenen el fil de les teves reflexions i hi diuen la seva. Estarem atentes al teu treball de recerca de l’any vinent, que de ben segur serà molt interessant. El gaèlic…, segur que en trauràs tot el suc.

  11. Pingback: Siringa i els clàssics a les Jornades Científiques de Badalona | Aracne fila i fila

  12. Pingback: Pluja de centaures aràcnids | Aracne fila i fila

  13. David Ramirez

    En primer lloc, felicitar-te per molt bona presentació sobre Siringa, molt bona feina i m’agradat molt.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *