Ja fa un any que vaig començar a estudiar la llengua de Virgili i, tal i com esperava, a part d’haver d’enfrontar-me a les dificultats sintàctiques que presenta aquesta llengua (que no són poques!), també he rebut comentaris de part d’amics meus consagrats a l’estudi de les ciències aplicades els quals no entenien per a què havia decidit estudiar llatí (però sent sincers, aquesta idea està tan arrelada en la nostra societat que realment un servidor no necessita fer un drama per a mostrar el seu desacord davant un jurat a qui no li interessen el menys mínim les llengües, comprendre la història i la cultura que compartim el poble occidental o simplement obtenir un bon bagatge cultural per tal de no caure davant les comoditats de la ignorància, tan estesa en aquest món tan globalitzat i consumista en el qual vivim.

El llatí, si bé no serveix per a absolutament tot (no et pot preparar un cafè, a no ser que facis un descans en una cafeteria del Vaticà després d’observar la grandiositat inherent en el bressol del món occidental), serveix per a coses tan frugals com dominar la nostra pròpia llengua, no tant sols a nivell lèxic sinó també a nivell sintàctic i gramatical, doncs igual que per a comprendre bé el nostre present hem de conèixer el nostre passat, per a comprendre bé la nostra llengua hem de conèixer la seva mare, el llatí.

D’altra banda, trobo que és de calaix entendre que saber llatí facilita l’aprenentatge de les llengües romàniques. A part d’aquestes llengües, l’anglès (una llengua germànica) comparteix gran part del seu vocabulari amb el llatí (alguns lingüistes afirmen que un 60% prové o bé directament del llatí o bé indirectament pel francès). Part de la sintaxis de l’anglès també prové del llatí, com en el cas de les oracions d’infinitiu angleses o la doble negació.

La cultura europea es fonamenta en Grècia i Roma, civilitzacions que crearen la base del que som i el que pensem: La nostra filosofia, la teologia cristiana, la política i la ciència, a part de tenir un origen comú en el món clàssic grecollatí i d’haver constituït el nostre llegat cultural cap a nosaltres mateixos i cap el món comparteixen un llenguatge comú, el llatí. Francis Bacon, Isaac Newton, Galileu Gal.lilei, Karl Marx o Descartes van escriure les seves grans obres en la lingua franca de la ciència i la filosofia, el llatí.

No és difícil arribar a pensar que en una societat capitalista i consumista com en la que vivim avui, s’infravalori la cultura i la capacitat crítica en benefici d’una societat on es pensi poc i no es qüestioni l’ordre establert. Realment des del punt de vista d’un món en el que impera una mentalitat completament economicista i materialista, aquells qui veuen a l’ésser humà com un homus economicus i consideren que l’estudi està destinat a exercir una feina i no a formar-se afirmaran que estudiar llatí no serveix per a res però (almenys des del meu punt de vista) l’ésser humà és més que un instrument, una eina i si realment la realitat en la que vivim ens considera poc més que una eina o un client potencial del qual es pot treure un benefici econòmic, l’error no està en l’estudi de clàssiques ni en els estudis humanístics, sinó en la societat en la que vivim.

Marc Arquillo

2n Batxillerat Llatí