Construcció d’un instrument de l’Antiga Grècia

Avui ha estat un dia merament d’activitat manual. Ben d’hora al matí m’he aixecat i he pres una tassa de cafè amb llet, com de costum, disposada a passar una jornada centrada en el bricolatge. Per sort, tenia un bon company de treball, el meu pare, en Joaquim Salas, al qual vull agrair plenament la seva ajuda, ja que sense ell no hagués estat possible extreure’n tan bon resultat.

Abans d’obrir aquest bloc i d’encetar la recerca de la música de l’Antiga Grècia, tenia ben clar que un dels meus objectius era construir un instrument de l’època i, per descomptat, fer-lo sonar. Aprofitant que el bloc porta el nom de Siringa, vaig creure oportú retre homenatge a aquesta dolça nimfa que va donar nom a un instrument molt comú entre els grecs: la siringa (σῦριγξ) o flauta de Pan. Així doncs, aquest és l’instrument que m’he proposat fer avui.
Segons Plató, la siringa era l’instrument que tocaven els pastors mentre que la lira (λύρα) i la cítara (κιθάρα) quedaven reservades per als més privilegiats que vivien a la ciutat. Malgrat tot, us puc assegurar que la construcció d’aquesta flauta no és senzilla, ja que requereix força hores de dedicació. I fer-la sonar, tota una odissea! En aquest article us mostro els materials que he utilitzat, així com els passos a seguir per a la seva confecció. Espero que us siguin útils i que us animeu a provar-ho.

MATERIALS:

  • Un parell o tres de canyes.
  • Serra de marqueteria
  • Llima
  • Fil de cotó de 10 mm
  • Llistó de fusta (1m)

PROCEDIMENT:

    • Primer de tot el que necessitareu son un parell o tres de canyes. Calceu-vos les xiruques o les bambes d’anar a fer “footing” i busqueu una riera propera. Si sou del Mareseme o rodalies no tindreu cap mena de problema.
    • Calculeu la longitud que haureu d’utilitzar per als tubs de canya amb la següent operació: L=v/(4xf) (Ex: (4×523,25):345=6,1). Aquests són els valors que he calculat per afinar la meva flauta en DoM:   
Número de tubo Nota Freqüència (hz) Longitud del tub (cm)
1 Do5 523,25 6,1
2 Re5 587,33 14,7
3 Mi5 629,26 13,1
4 Fa5 698,45 8,1
5 Sol5 783,99 9,1
6 La5 880 9,8
7 Si5 987,77 8,7
8 Do6 1056,50 12,2

 

    • Seguint aquesta taula, talleu cada tub a la mida dels centímetres indicats. Com que l’afinació de cada canya, segons l’amplada, la zona d’on prové…, és diferent, us aconsello que tingueu un piano (pot ser una aplicació) al costat per tal de comprovar que l’afinació sigui correcta. Seria convenient que a l’hora de tallar deixéssiu un centímetre de marge per tal d’anar retocant l’afinació.
    • Un cop tallats els tubs a la mida correcta cal llimar-los i donar-los la llisor adient de l’embocadura.
    • A continuació, talleu quatre trossos del llistó de fusta; dos perpendiculars als tubs, i dos en posició diagonal.
    • Finalitzada aquesta tasca, és hora de lligar els tubs entre si. Per realitzar-ho, necessitareu l’ajuda d’una segona persona. Us deixo unes imatges perquè veieu de forma clara el procediment a seguir.

      Font: Marina Salas Zamora

      Font: Marina Salas Zamora

 

 

Font: Marina Salas Zamora

Font: Marina Salas Zamora

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

foto 5 (1)

Font: Marina Salas Zamora

 

Aquesta darrera foto mostra el resultat final que he extret de la siringa, que com podeu veure, està formada per nou tubs. Tot i que al principi tenia pensat fer-la de vuit, quan ja estava tallant l’últim tub, m’ha quedat massa curt, de tal manera que sonava un Re6. Per no desaprofita-lo, l’he inclòs a la meva siringa.

6 comentaris a “Construcció d’un instrument de l’Antiga Grècia

  1. Retroenllaç: III.I Instruments de vent | Siringa, la música de l'Antiga Grècia

  2. Retroenllaç: Siringa, la música de l’Antiga Grècia | Aracne fila i fila

  3. Χαίρε Marina!

    He de confessar, que tenia ganes de trobar-me amb aquest article, sobre el procediment per crear una siringa manualment. A mi, m’agrada molt tot el que estigui relacionat amb manualitats, ja sigui regals manuals, treballs per l’institut… Com diu la meva mare, quan em veu fer les famoses fofuches o altres manualitats com fer noms en 3D de feltre, ets una ”manitas”.

    Així que, ara mateix no puc assegurar que la tingui per d’aquí a dos o tres setmanes, però si tinc temps per fer alguna manualitat, si que intentaré fer-la.
    M’armaré de paciència, per que he de reconèixer que em poso molt nerviosa en un primer moment, encara que desprès quan les coses ja veig que començen a anar bé em relaxo, i la faré.

    Fins aviat Marina! 🙂

    • Anna, si la fas, no dubtis a ensenyar-nos-la! D’altra banda, si la Marina finalment donés forma a proposta de sessió didàctica a primària, series una ajudant fantàstica pel que fa les qüestions pràctiques.

  4. He buscat informació sobre el déu del qual tracta la Magna i té a veure amb la música antiga. He buscat més informació i novetats en l’article de la Marina Salas i tot el que hi ha redactat em sembla molt interessant. A continuació faré un breu resum sobre Bacus i comentaré alguna idea sobre alguna possible activitat musical per la Magna.
    Dionís o Dionisi, (greg antic Δινυσος -σου) també conegut com a Bacus és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
    En aquest tema és vinculen els instruments de l’antiga Grècia i Roma dels quals s’anomenen “cordòfons”, instruments de corda, els quals estaven dividits en tres clares famílies: les lires, les cítares i les arpes. A partir d’aquesta informació, m’agradaria poder integrar una nova possible activitat musical que tracta en buscar diferents fotografies sobre els tipus d’instruments que es tocaven i buscar informació sobre cada un d’ells. Seguidament, al tenir tota la informació a punt podem fer un joc que tracta de fer comparacions amb els instruments de música clàssica actuals i els instruments esmentats anteriorment a l’activitat. I per finalitzar, podem posar música de l’època i l’objectiu seria que poguessin identificar les diferències musicals que hi ha en comparació amb la música actual i la clàssica. En cas de que aquesta activitat pugui resultar interessant de realitzar seria divertit aplica una mica de música a la Magna!
    Vale!

    • Em sembla una idea fantàstica, Júlia, i de ben segur que ho podrem aplicar, si no és a la Magna, a l’Escola Bufalà, on els de Cultura clàssica anirem a fer tallers clàssics.
      Tot i que l’article en què ho has comentat és sobre la construcció d’un instrument de vent, la flauta de Pan, em consta que has llegit amb molta atenció l’apartat dels cordòfons i de ben segur que, amb la recerca exhaustiva que en va fer la Marina, no necessitaràs buscar més fonts d’informació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *