Empúries és per a mi una part de la meva identitat cultural. Aquesta ciutat va ésser un centre de societats mixtes que convivien, fet que porta a una barreja de costums i formes de vida que han transcendit fins ara, dos mil anys més tard. Tot i que Empúries no té una gran extensió, la seva influència arriba a tota la Península Ibèrica, doncs és el primer contacte aquí amb una civilització molt més desenvolupada que la dels indigets ibers, de manera que van acollir amb els braços oberts tota la tècnica i coneixements que van aportar, i aquests sí que es van estendre per tot Espanya, essent tan innovadors i útils que els vam adoptar i molts elements culturals encara el conservem. Per això en cadascú de nosaltres hi ha una part grega, i Empúries és el lloc on es materialitza aquesta influència.
Els grecs que es van instal·lar a Empúries venen de la regió de Focea, a l’Àsia Menor. Allà tenien un problema de demografia ja que no podien mantenir a tanta població amb tants pocs recursos, a més hi havia una guerra de la qual era convenient fugir. Així doncs, els foceus migren a Massalia, l’actual Marsella, a principis del segle VI a.C amb intenció de trobar terres fèrtils i comerciar. Poc després arriben a Empúries. Primerament s’instal·len a un illot prop de la costa, l’actual Sant Martí d’Empúries, denominat Paleàpolis pels arqueòlegs, per veure si els natius són pacífics i estan disposats a comerciar. Sabem per una carta comercial escrita en plom que menciona a un natiu, que grecs i ibers comerciaven entre ells i tenien una bona relació. Els grecs anomenen la ciutat “Empòrion”, que vol dir comerç o mercat.
Al segle III a.C, però, van arribar els romans a Empòrion, ja que volien tallar-li el pas a les tropes d’Anníbal, que havien de passar per allà en la segona Guerra Púnica. Aprofitant que estaven allà van decidir instalar-se i els grecs es van sotmetre a l’Imperi Romà. Van ser aliats, grecs i romans, i van establir bones relacions. Els grecs es van anar romanitzant i finalment se’ls va concedir la ciutadania romana. Al segle I a.C es funda el Municipium Emporiae, la ciutat que dividia Empòrion en tres: la part grega, la romana i la nativa. Per això ara coneixem el nom d’Empúries en plural.
Els grecs van aportar moltes coses a la cultura nativa: nova alimentació com el vi i l’oli d’oliva, que ara són tan presents en la nostra dieta; el seu coneixement filosòfic, que encara es conserva; eines com el torn, que facilitava la ceràmica; productes manufacturats, com joies; tècniques de navegació; van inspirar el desenvolupament d’un alfabet…
Reconstrucció de l’àgora d’Empúries
En la fotografia s’aprecien elements com la cisterna, la qual estava coberta, i recollia l’aigua que necessitaven per uns forats als costats; unes termes d’influència romana; la salaria de peixos, on conservaven sobretot tonyines; les vivendes on la gent pràcticament només dormia. El gran solar en el centre era l’àgora el lloc públic en què es reunia la gent per fer vida social, allà es parlava de matemàtiques, filosofia i es debatien qüestions sobre la polis, al costat de l’àgora hauria estat l’stoà, que era el lloc cobert on es resguardaven per poder continuar les seves activitats en cas de que plogués.
Avui dia Empúries és un jaciment que ens dona moltíssima informació de com vivien els grecs i dels nostres orígens culturals. Encara queda el 75% per excavar i cada any es fan nous descobriments.
En el primer capítol de “Batalla monumental” de TV3, el duel es lliura entre els dos jaciments clàssics més espectaculars de Catalunya: Empúries i Tàrraco.
Ja has votat? Per quins motius has triat Tàrraco o Empúries?…
La fira grecoromana del Triumvirat Mediterrani permet conèixer el nostre passat a través de diverses activitats que ens acosten a la vida a l’antiguitat amb activitats i propostes repartides pel conjunt arqueològic d’Empúries i el nucli de l’Escala al llarg de tot el cap de setmana (4 i 5 de maig): visites guiades, tallers didàctics i infantils, parades d’antics oficis romans, activitats de reconstrucció històrica, fira i espectacles ambientats en l’antiga Roma.
El dissabte 4 de maig durant tot el dia i fins les 19h, hi haurà portes obertes al jaciment d’Empúries, i a l’audiovisual i 3D del criptopòrtic de la Domus dels mosaics. Totes les activitats són gratuïtes.
Al llarg de dos dies, una vuitantena de professors de clàssiques (segons dades dels organitzadors és rècord d’assistents! Enhorabona a tots!), vam poder, no només gaudir de les vistes i el jaciment arqueològic, acompanyats d’amics, coneguts i amfitrions experts, sinó també conèixer les noves troballes arqueològiques, reinterpretar l’espai i compartir experiències didàctiques i recursos per a l’aula.
A un quart de cinc de la tarda del divendres, a la sala d’exposicions del jaciment, Rosa Maria Artigal (Directora general d’Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat del Departament d’Ensenyament), Víctor Puga (alcalde de l’Escala) i Joan Domènec (delegat a Girona del Col·legi de Llicenciats) van donar el tret de sortida de les Jornades de didàctica de les llengües clàssiques del 2018.
Les autoritats inaugurant l’acte. D’esquerra a dreta Joan Domènec, Víctor Puga, Rosa Maria Artigal i Marta Santos (Fotogtrafia: Xavier Yañez)
L’acte inaugural va seguir amb una conferència per part de la directora del MAC Empúries, Marta Santos, i dels arqueòlegs Joaquim Tremoleda i Pere Castanyer, els quals van presentar-nos les noves troballes arqueològiques, principalment procedents de la zona de la Necròpolis.
Joaquim Tremoleda (Fotografia: Xavier Yáñez)
Aixovar funerari (Fotografia Xavier Yáñez)
Denaris (Fotografia Berta Cantó)
Van comunicar-nos també que encara queden zones del jaciment per excavar i, per tant, molta informació pendent per conèixer, que ens ajudi a entendre el que ja tenim i desmentir o confirmar les hipòtesis ja existents.
En acabat vam poder degustar un prandium (aperitiu a la romana) que l’equip de cultura clàssica de l’ICE de la UdG va preparar-nos per agafar forces abans d’anar cap als tallers simultanis. Per picar, hi havia mala (pomes), panis et caseum (pa amb formatge), nigrae olivae (olives negres) i el cèlebre i desitjat garum, això sí, aquest últim una mica adaptat als gustos moderns. Per fer baixar la teca, els més agosarats van poder tastar un faeniculi vinum (vi macerat amb fonoll) i un emporitanum vinum (vi “modern” de l’Empordà). Els que no ho són tant van poder gaudir de l’opció no alcohòlica de sucs i aigua (aqua).
A les sis, descansats i amb la panxa plena, vam repartir-nos pels 3 tallers simultanis. El primer, impartit per Mònica Miró (UOC), tractava sobre la figura de la dona en l’obra d’Ovidi, la qual es pot tractar des d’òptiques molt diverses, com ara, la perspectiva de gèneres o els models de dones romanes, però també des d’altres aspectes relacionats amb l’autor com, per exemple, fins a quin punt el de Sulmona pretén fer didàctica sobre l’art d’enamorar o la nova visió de dona que aporta i com les presenta a través de les seves obres. La majoria de temes i problemàtiques actuals, doncs, poden relacionar-se amb els seus mites o creacions i tractar-se, de diverses maneres, dins l’aula.
Mònica Miró explicant la figura de la dona en l’obra d’Ovidi (Fotografia Xavier Yañez)
El segon taller, Latin fun in English, va ser a càrrec de José Luis Bartolomé Sánchez, catedràtic jubilat d’anglès i col·laborador habitual de la revista Auriga, el qual va presentar alguns dels referents clàssics que podem trobar a la cultura anglosaxona, cercant promoure el caràcter interdisciplinari de la llengua i la cultura llatina i anglesa i fer-ne també un enfocament lúdic a través de diferents recursos, com el cinema, l’esport, la història, la geografia, etc.
José Luís Bartolomé ensenyant referents clàssics en el món anglosaxó (Fotografia Xavier Yañez)
El tercer, presentat per Miracle Sala, versava sobre la dualitat a la comèdia de Els germans de Terenci, enguany lectura obligatòria a les P.A.U. Després d’una presentació de les característiques de l’autor i les diferències d’aquest amb Plaute i el tipus de comèdia palliata de cadascun, es van tractar les dualitats dels caràcters i de les escenes que apareixen a l’Adelphoe.
Miracle Sala explicant les dualitats de “Els germans” de Terenci (Fotografia de Xavier Yañez)
Per tal de fer germanor, aquest any, els organitzadors van programar un sopar oficial i, opcional, perquè, qui ho desitgés, pogués apuntar-s’hi i compartir així tots junts l’àpat. Cal dir que va tenir molt bona rebuda ja que vam ser gairebé una seixantena de comensals!
A les deu del vespre, ens esperava, a una de les sales del bonic edifici històric de l’Alfolí de la Sal (L’Escala), l’esperat concert i recital poètic del cantautor escalenc, Josep Tero, titulat: Josep Tero canta Grècia: Una passejada per la literatura grega, antiga i moderna, presentat, conduït i comentat per Eusebi Ayensa, filhel·lènic per excel·lència i un dels organitzadors d’aquestes jornades.
L’Alfolí de la sal ple a vessar (Fotografia Lina Vilamitjana)
Tero va oferir un recull de 12 poemes grecs, de totes les èpoques, musicats. L’única dona i també l´única representació clàssica de la llista va ser Ànite de Tègea (s. III a.C.) amb el poema Per a un dofí (traducció de Maria Àngels Anglada): Emergint per la mar que solquen vaixells, ja no llançaré a l´aire el meu cap des de l´aigua profunda…, ni al voltant dels bells llavis de la nau m´estarrufaré encisat amb la meva figura: La marea de porpra em dugué a la riba, i reposo en aquesta platja suau.
El recital va seguir amb dues creacions pròpies, Àguion Oros i Jo, Rocaniguinarda; 7 poemes de Konstandinos P. Kavafis: Al Moll, Nits de gener, Lluny, El gat, A la taverna del mar, De dins del calaix i Cos meu, recorda; l’himne comunista grec Quan trucaràs a casa i el poema L’aigua de Iannis Ritsos, el qual va escriure quan era empresonat en el camp de concentració de Leros, l’any 1967, durant la dictadura dels Coronels.
A banda de la bonica tria poètica, cal destacar la qualitat dels traductors (i les traduccions) dels textos seleccionats: Maria Àngels Anglada (també l’única dona), Joan Ferraté, Carles Riba, Alexis Eudald Solà i el mateix Eusebi Ayensa, el qual amb els seus profunds coneixements hel·lènics i comentaris literaris va enriquir-nos encara més el concert.
Josep Tero en plena acció (Fotografia Xavier Yañez)
A les deu del matí de l’endemà, dissabte 3, ens vam dividir en dos grups per tal de dur a terme les dues activitats sincròniques. Per una banda, l’Eusebi, aquest cop parlant com a director del Camp d’Aprenentatge d’Empúries, ens va presentar els canvis, les novetats i els recursos didàctics que ofereix el jaciment, així com altra informació de caire logístic i econòmic.
Pel que fa als diferents itineraris purament relacionats amb les llengües i la cultura clàssica que s’hi poden dur a terme, tenim, per a l’E.S.O, el Jaciment grecoromà d’Empúries i Museu, en el qual es fa una visita a les ruïnes contextualitzada prèviament amb la lectura de les narracions d’activitats quotidianes d’en Màrius, un noi del s. I d.C. que hi habita, i Empúries, de la mà dels déus, itinerari que inclou el museu i en el qual es coneixen les ruïnes gregues, i parcialment les romanes, a través de mites relacionats amb l’espai. Per als alumnes de 4t que cursen llatí i els dos cursos de batxillerat, es presenta la proposta Ciutat romana i taller d’inscripcions llatines al museu o bé l’opció La paraula en el vent: itinerari històrico-literari, on es combina la tradicional visita guiada a les dues ciutats amb el recitat, per part dels alumnes, de textos d’escriptors catalans i d’autors grecs i llatins en traducció catalana.
L’altra activitat sincrònica que hi havia planificada va ser la visita al criptopòrtic i a algunes novetats del jaciment, acompanyats dels arqueòlegs Pere Castanyer i Joaquim Tremoleda, que ens van il·lustrar amb les seves explicacions.
Com a sorpresa i noves fresques ens van explicar que la forta llevantada que el municipi de l’Escala havia patit uns dies abans, amb fortes destrosses al front de mar (de les pitjors que es recorden), ha aixecat un gran gruix de sòl que ha deixat al descobert una part del port hel·lenístic del segle VI a C., època propera a la fundació d’Empòrion. Es tracta d’una zona fins ara desconeguda, ja que era un espai natural protegit. Gràcies a aquesta llevantada, que els ha fet bona part de la feina i, el més important, sense danyar l’entorn, podran treballar-hi i començar imminentment amb les excavacions.
Finalment, Maria Dolors Martí i Eusebi Ayensa van cloure les XII Jornades de didàctica de les llengües clàssiques 2018, celebrant i agraint el gran èxit de participació i, sobretot, encoratjant a tot el professorat clàssic a seguir amb la seva valuosa tasca (sovint menystinguda, arraconada i/o castigada pel mateix sistema educatiu i col·legues de professió) i proposant de cara a la següent trobada, la de 2019, a Baetulo, plantejar-nos, seriosament, entre tots, fer un front comú per tal de fer pinya i afrontar aquesta realitat que, malauradament, ja fa anys que patim i que si no ens posem les piles aviat ens acabarà anul·lant del tot fins fer-nos desaparèixer.
Cloenda a càrrec de Dolors Martí i Eusebi Ayensa (Fotografia Lina Vilamitjana)
Des d’aquí volem agrair als organitzadors totes les hores de feina i d’energia que hi hagut darrere la preparació d’unes jornades d’aquests tipus, donar-los l’enhorabona pel resultat i, sobretot, les gràcies per haver-nos fet sentir com a casa.
Perquè ja ho sabeu: al principi de tot, hi ha Empúries.
Ens veiem a les següents jornades de didàctica de les llengües clàssiques!
Aquest dissabte 16 de desembre de 2017, els alumnes de batxillerat de Grec i de Llatí de l’INS El Pedró, l’INS Montgrí i l’INS Bellvitge participaran a la VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font, professora de Clàssiques que va impulsar, amb el suport de la llibreria vitel·la de l’Escala, aquesta activitat durant les quatre primeres edicions i que, any rere any, continuem celebrant en honor seu.
Enguany, com a homenatge als 20 anys de la publicació de la primera edició de l’original anglès de “Harry Potter i la pedra filosofal” (J.K. Rowling, 1997), la lectura versarà sobre les criatures mitològiques de tradició clàssica que apareixen en la saga de Harry Potter, com ara el fènix, el basilisc, el griu, l’hipogrif, l’esfinx, el centaure… i molts més!
L’acte, que és obert a tothom i gratuït, tindrà lloc a les 11 del matí a la sala d’exposicions del Museu Arqueològic de Catalunya d’Empúries (av. Puig i Cadafalch, s/n), L’Escala), una ubicació immillorable per llegir, tot envoltats de patrimoni grecoromà, fragments de textos clàssics i potterians que parlaran d’animals fantàstics. És una oportunitat única i segurament irrepetible, així que no us la perdeu! A més a més, hi haurà sorpreses!
Berta Cantó, professora de Clàssiques de l’Ins Bellvitge (L’Hospitalet).
PS: A la tarda, els que venim de lluny (i qui s’hi animi) podríem aprofitar per visitar, si voleu, el jaciment arqueològic d’Empúries i veure l’antiga ciutat grega i romana, que recordeu que és matèria de les P.A.U. i caldrà tenir-la fresca.
The sensorium collective i MAC-Empúries ofereixen Sensorium, un aperitiu Nocturn el vespre del 7 d’agost, a les 20:30h a les Ruïnes d’Empúries amb un recital d’una llegenda local acompanyada amb música d’arpa, i el maridatge de dos vins del DO Empordà amb dues tapes d’Anxoves de L’Escala M. Sureda.
Un vermutet perfecte en un lloc ideal! Ara bé, l’il·lustrador hauria de repassar les lletres gregues! Per què? Quines lletres gregues ha utilitzat erròniament? Què vol dir Sensorium? …
Lloc de trobada: el centre de visitants del MAC Empúries, C/ Puig i Cadafalch s/n. 17130 l’Escala. Preu de l’entrada: 10€/ persona Reserva prèvia al correu reservesempuries@gencat.cat i més informació a 972775976 ( horari d’atenció telefònica de dilluns a divendres de 8 a 15)
A més a més de visitar les restes grecoromanes d’Empúries, aquest estiu podeu gaudir amb capvespres de teatre romà amb Aprenents de Plaute.
En plena època augustal el fòrum d’Emporiae pateix una reforma important. La ciutat ho celebra amb jocs i espectacles, entre ells una representació teatral per a la realització de la qual, es convoca un concurs. Agripina, filla de Caius Octavius Carbo, veu aquí l’oportunitat de complir un dels seus grans somnis: actuar en una comèdia. Però no ho pot fer sola…
En català:
Del 17 al 31 de juliol i de l’1 al 8 de setembre: cada dilluns, dimecres i divendres (* i excepcionalment el dia 27 de juliol)
De l’1 al 31 d’agost: de dilluns a divendres (excepte els dies 28 de juliol, 8 i 11 d’agost)
En castellà:
Del 3 al 31 d’agost: cada dijous
Horari: juliol a les 20h; agost a les 19.30h i setembre a les 19h
Preu: 10€. Menors de 8 anys gratuït.
Punt de trobada: Zona dels temples de la ciutat grega
Es recomana reserva prèvia al telèfon 972 77 59 76 II reservesempuries@gencat.cat
Empòrion va ser la primera colònia grega de la península, per on van entrar les idees gregues que ara s’han convertit en el nostre pensament i cultura occidentals. Mireu aquest prezi per saber-ne més d’aquesta important ciutat que forma part de la nostra herència.
Què penseu d’aquesta herència? La valoreu com els arqueòlegs i historiadors o penseu que Empúries només és un grup de pedres antigues? Quan es va fundar la ciutat grega? I la romana? Quins edificis d’oci hi trobeu? Per què Empúries és la porta d’Hispània? Per quin motius van arribar els romans a la península ibèrica? Per què els grecs anomenaven Empòrion en singular i nosaltres en plural?
