El llatí i les llengües d’Europa
Per tal de celebrar el Dia Europeu de les Llengües, els alumnes de Llatí de segon de batxillerat han fet un text assagístic, tot argumentat la relació del llatí i les actuals llengües europees. Cansats de sentir-se a dir “Per què serveix avui estudiar llatí?“, n’hem parlat a classe, hem contrastat opinions,… i qui ho vulgui pot compartir aquí les seves reflexions, crítiques… per tal que les pugueu comentar, tot recordant El rap del llatí del Deka!
CURS 2016/17:
No fa falta saber per què serveix el llatí
CURS 2015/16:
El llatí, mare de moltes de les llengües europees actuals
Relació del llatí i les actuals llengües d’Europa
Per què serveix estudiar llatí?
Reflexió 1r trimestre de 1r de Batxillerat:
Sí, jo estudio llengües clàssiques!
No us ho perdeu! http://bitacoradecarloscabanillas.blogspot.com.es/2015/09/asi-es-como-yo-lo-veo.html?spref=fb
Pingback: Multilingüisme en el Dia Europeu de les Llengües | El Fil de les Clàssiques
Pingback: El projecte El fil de les clàssiques: Moodle, blocs i xarxes socials, nominat al VII Premi Impuls! | El Fil de les Clàssiques
Salve!
En aquest primer text assagístic que faig m’agradaria parlar de la importància de la llengua llatina i la seva relació amb les actuals llengües europees, amb motiu del dia de les llengües d’Europa el proper 26 de setembre.
Avui en dia, molta gent considera que el llatí és una llengua morta, la qual ja no té cap influència en la nostra vida diària i va deixar de tenir importància un cop van sorgir les llengües romàniques actuals. Tot i així, aquesta “llengua morta” perviu entre nosaltres més del que molts s’imaginarien.
Per començar, el llatí és la mare de moltes de les llengües parlades a Europa, com per exemple el català, el castellà, l’italià, el francès, el portuguès, etc. A més, altres llengües no romàniques com l’anglès o l’alemany també tenen mots d’origen llatí en el seu vocabulari. Doncs, és innegable que tenir coneixements de llatí ajuda en l’aprendre d’aquestes llengües: no només en el vocabulari, sinó també en la sintaxi, la gramàtica i les expressions.
Un altre exemple és el llatí com a llengua de l’Església. Sense fixar-s’hi molt, tothom ha pogut observar algun cop que les seves inscripcions són sempre en llatí. Això és degut a que el llatí és una llengua sagrada i és la que s’utilitza per parlar amb Déu. Es va santificar per la inscripció mística de la creu: “Iesus Nazarenus, Rex Iudaeorum” (Jesús de Nazaret, rei dels jueus). A part de ser-hi en llatí, també hi era en hebreu i grec. Però, quan el cristianisme es va estendre, el llatí va ser l’única llengua que es va estendre amb ell.
Si amb els anteriors exemples no és suficient, afegiré la influència del llatí en l’àmbit científic. Els noms científics de tots els animals i plantes són en llatí, a l’igual que els símbols químics, els quals deriven del nom de l’element en llatí (Pb = plumbum), i els noms de les constel·lacions.
L’origen de les llengües romàniques i el llatí en l’Església i en l’àmbit científic són només alguns dels exemples de la pervivència d’aquesta llengua, ja que n’hi ha moltíssims més. Espero que això demostri que el llatí sí que té una influència important en la nostra llengua i cultura, tot i que molta gent no ho vegi o no ho vulgui veure.
Salvete!
Ell llatí, i també el grec, són llengües que d’una manera o d’una altra segueixen vives avui en dia.
A través de les llengües romàniques com les que parlem nosaltres, és a dir el català o el castellà, i d’altres properes al nostre entorn, com l’italià, el portuguès o el francès, el llatí segueix donant guerra.
La publicitat és també una altra realitat que reflexa la multitud de referents clàssics que perviuen, sobretot en els anuncis, però també en múltiples empreses que adopten noms provinents d’aquesta llengua, com per exemple, Securitas Direct.
En disciplines com les matemàtiques es fan servir quotidianament símbols grecs gràcies a l’herència llatina. La literatura i la filosofia, camps més humanístics, es fonamenten i es basen en multitud de tesis i obres clàssiques.
La religió és un dels àmbits en els quals el llatí segueix pervivint amb més insistència. Concretament al Vaticà, el llatí adopta un paper gairebé quotidià.
En l’esfera política i jurídica s’esmenten quantitats immesurables de lleis, normes i regles en expressions o locucions llatines. Aquest fet ve donat a que el llatí és una llengua molt concreta i específica que permet expressar les idees amb molt menys marge d’error o confusió.
El marc econòmic es mou sovint a través d’expressions llatines, com per exemple, dèficit, superàvit o renta per capita.
Acabem de veure una infinitat de camps a través dels quals el llatí segueix viu, així doncs, ja podem respondre la següent pregunta: Per què és important el llatí?
Doncs, com he esmentat, ens ajuda a conèixer a nivell lèxic, morfosintàctic i gramatical les nostres llengües per la relació que estableixen. També ens aporta molta més facilitat per aprendre altres idiomes. Per exemple, l’anglès, molt valorat avui en dia, pren molta part del seu vocabulari del llatí i fins i tot hi comparteix part de la sintaxi.
Per conèixer el nostre present, hem de conèixer el nostre passat, i el llatí, ens agradi o no, forma part de la nostra cultura i del que som avui en dia, ja sigui com a individus o com a societat. Per aquest fet, valdria la pena endinsar-nos un xic dins la cultura llatina.
El llatí durant molt de temps ha estat considerat una llengua morta per haver quedat en un desús quotidià de la població, sense tenir en compte que avui dia se segueix utilitzant amb freqüència en els mitjans de comunicació, a la denominacions científiques, ja sigui dels elements de la taula periòdica (Au, or) o en la formació de paraules per a denominar noves espècies descobertes, etc.
A hores d’ara encara hi ha diferents paraules que se segueixen utilitzant de forma normal que molta gent no sap que vénen directament del llatí. Aquestes paraules són denominades cultismes, com, per exemple, “fortíssim”, “paupèrrim”, “versus” i moltes més. Encara que ja no són només paraules, sinó expressions: “alter ego” (un altre jo), “grosso modo” (en general), sense oblidar-nos que l’espanyol es pot considerar un llatí més evolucionat o elaborat, atès que aquesta llengua, com altres més, és romànica, és a dir, prové del llatí.
Encara havent dit que el llatí va deixar d’utilitzar-se de forma quotidiana o de forma activa, és una afirmació no del tot exacta, ja que es la llengua oficial de l’Estat del Vaticà.
Potser que no estigui considerada llengua viva perquè cap país la identifica com llengua pròpia i amés no es parla en una zona determinada, però que tots els països del món la fan servir, com ja he dit anteriorment, en expressions tècniques, científiques, jurídiques, etc. Però segons les definicions llengua morta és:
√ Wikipedia: “es diu llengua morta o llengua extinta a una llengua que no és la llengua materna de cap individu, i per tant tampoc s’usa en cap comunitat natural de parlants.”
√ Deconceptos (http://deconceptos.com/ciencias-naturales/lengua):”lengua morta es diu al llenguatge que va estar en algun moment vigent i ja no es troba en ús. ”
√ RAE: “la que antigament es va parlar i no es parla ja com a pròpia i natural d’un país o nació.”
En les diferents definicions es pot observar que totes es refereixen a una llengua que ja no està en ús, però el llatí té un maneig bastant elevat per tot el món. Sobretot els estudiants d’Humanitats. Si bé es pot dir que no és que es faci servir com antigament amb els seus declinacions dels diferents casos, però sí que podem afirmar que parlem un llatí evolucionat.
Espero que amb aquestes enumeracions de perquè el llatí no és mort, siguin suficients com perquè la gent deixi de creure que no serveix de res estudiar-ho.
Salve
Estudiar llatí m’ha aportat coneixements i alhora felicitat al saber que estic aprenent la mare de moltíssimes llengües, i que aquesta no està morta, sinó ben viva.
LA IMPORTANCIA DEL LATÍN
¿Qué nos aporta el latín?
http://talleratenea.blogspot.com.es/2017/06/la-importancia-del-latin.html?spref=tw