Per a què serveix avui estudiar llatí?

Divendres El fil de les clàssiques va rebre el premi al millor bloc d’educació en català. Amb aquest guardó també s’ha premiat la formació en llengües clàssiques i la seva actualització en noves tecnologies; el meu discurs d’agraïment, improvisat però sentit, crec que va suposar  una reivindicació de les humanitats i el millor premi seria una revitalització.

Sovint em presenten com a professora de llengües mortes, qui és mort ja no hi és!, i qui ho fa és com si em clavés un punyal al cor. El llatí no només és una llengua viva per la seva enorme petjada en la societat actual sinó que, com a llengua, continua adaptant-se a la nova realitat i encara s’encunyen mots per a paraules abans inexistents.

Jo era una bona alumna de ciències i volia estudiar genètica, el llatí em va seduir i els professors (tret de les professores de clàssiques, és clar!), es van enfadar amb mi i amb varen dir que em moriria de fam (ja ho veieu!). Enguany tinc altre cop una alumna que estudia clàssiques (per pròpia decisió) i li desitjo les mateixes satisfaccions (que són innombrables) que el llatí i el grec m’han donat a mi. Molt bona sort Joana!

Hic et nunc, però, començaré a donar raons per a les quals cal estudiar encara llatí (és el tema que toca a classe, però qui diu llatí diu grec). Jo crec que no cal justificar res, però avui tot s’ha de justificar i els de clàssiques, que ens adaptem a tot, fins i tot som pioners en aplicacions didàctiques amb noves tecnologies, també ho farem. M’agradaria que vosaltres n’esmentéssiu altres en els comentaris ja que n’hi ha tantes que a mi ara, en un escriure ràpid, segur que em passaren per alt. Compto amb la vostra col·laboració i moltes gràcies per endavant.

ESTUDIAR LLATÍ SERVEIX PER:

  • entendre millor la nostra pròpia llengua

  • facilitar l’aprenentatge d’altres llengües romàniques (francès, italià, portuguès…)
  • entendre vocabulari anglès:

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

  • poder comunicar-nos amb gent de tot el món: En el llibre La tregua de Primo Levi, aquest relata el seu llarg viatge des d’Auschwitz fins a Itàlia, una vegada alliberat. Al començament, enmig del caos té gana i fred i no parla polac, el llatí el salvarà per trobar el menjador de pobres. Veu un capellà i li pregunta: Pater optime, ubi est mensa pauperorum?

  • arribar l’església als fidels de tot el món
  • facilitar als alemanys aprendre llengües romàniques (a la Mallorca natal feia classes de català a alemanys, tot utilitzant el llatí; ells n’estudien molt, els filandesos també!) 

  • entendre els cultismes i neologismes de la majoria de les llengües etc.

  • tenir capacitat de síntesi: ipso facto en dret etc

  • copsar el llenguatge científic: taxonomia botànica, elements químics, noms dels núvols, etc

  • ampliar el nostre vocabulari per entendre millor el nostre món

  • reforçar les estructures gramaticals de qualsevol llengua

  • unificar ja que és una llengua universal: l’himne d’Europa 

  • no fer el ridícul per ignorància i culpabilitzar el llatí injustificadament  

  • esdevenir  persones cultes

  • trobar l’eterna inspiració: en la literatura, art, cinema…

  • posar nom a un producte o establiment comercial: Albal, Duralex…
  • fer campanya electoral: amabo Obama

  • impregnar-se de valors inherents a l’ésser humà

  • navegar per internet: llegir webs ( la del Vaticà, la de Chiron…); servidors meteorològics; biblioteca de textos llatins; versions de la wikipedia i del  Google; fòrums; podcats; recull de frases; títols de blocs com el millor bloc de societat dels Premis blocs Catalunya Gazophylacium de Joan Puig; ràdio digital (Latin lover, Nuntii Latini…)

  • escoltar i entendre cançons

Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.

Viuit lingua latina! Per molts anys!

243 thoughts on “Per a què serveix avui estudiar llatí?

  1. Pingback: Per a què serveix avui estudiar llatí? | Elliot.cat – idees i altres cabòries per Elliot Fernandez

  2. Clàudia Ordaz

    Salve!

    Aquestes són les raons per les quals jo crec que és positiu estudiar tant llatí com grec:

    – Pel simple gust, l’ambició i la inquietud que porto dintre per naturalesa de saber més i de descobrir coses desconegudes. Per tenir més cultura i més coneixement. Per impregnar-me de valors i per arribar més lluny.

    – Per parlar millor el català, el castellà, l’anglès… i totes aquelles llengües que tenen relació amb el llatí i el grec. Per a utilitzar més correctament a nivell sintàctic i gramatical les meves llengües quotidianes.

    – Per saber etimologia, poder descifrar paraules per mi mateixa a partir dels coneixements adquirits amb aquestes llengües. Esbrinar d’on provenen les arrels de les paraules i saber-ne el significat.

    – Per interés cultural i per indagar d’on provinc. Perquè vull saber més coses sobre les meves arrels i perquè sóc com sóc.

    – Per comprendre paraules cultes, científiques, neologismes… a partir de similituds.

    – Per curiositat. Sempre m’han cridat l’atenció tant el poble romà com el poble grec pel seu esplendor intel·lectual i estètic.

    – Per a trobar relacions amb altres aspectes de la cultura com per exemple l’art i la literatura.

    – Per impregnar a les persones del meu voltant amb aquestes llengües i els meus nous coneixements i contagiar l’ànsia de culturitzar-nos.

    – Perquè apart d’estudiar llengua estem estudiant bellesa, història i tot un món mitològic (que sempre m’ha captivat amb un magnetisme especial).

    – Per a fer honor a aquells grans pensadors que ens han portat a la vida com la concevim ara mateix.

  3. Sandra Mendoza

    És important l’estudi de la llengua llatina per diverses raons: primerament perquè la cultura europea actual té els seus fonaments a la Grècia i Roma antigues. Aquestes dues civilitzacions van ser pioneres en el desenvolupament de disciplines com la filosofia, la literatura, les ciències polítiques, etc.
    Segudament, el llatí és la llengua mare de moltes llengües europeas ( italià, francès, castellà, català,etc.). Per tant, el coneixement d’aquesta llengua ens facilita la comprensió i l’aprenentatge de les llengües actuals. I per últim, l’estudi d’una llengua tan antiga com el llatí ens permet conéixer la societat d’aquella època.

  4. Carlos Thiriet

    Salve,
    Quan vaig escollir la matèria optativa de llatí a 4rt d’ESO, la meva família va riure perquè la consideraven (i encara ho fan) una llengua morta, sobretot el meu pare, car és enginyer industrial i no mai ha mostrat interès per les lletres. Jo tampoc tenia ben clar de què em podia servir conèixer una llengua que parlaven els homes de fa 2000 anys d’un imperi gairebé oblidat. Però el meu amor per la història antiga m’impulsà a fer aquesta assignatura que tant em va sorpendre des del primer dia.

    Ara, després de dos anys d’aprenentatge, puc dir amb fermesa que el llat´ñi està encara molt viu. Què menys es podria esperar d’un idioma que en el temps de màxima expansió de l’imperi romà parlava gairebé un terç de la població mundial? Actualment hi ha un país, el Vaticà, que té com a llengua oficial el llatí, però això és lo de menys, ja què allà no arriben a viure més de 1000 persones. El llatí és l’idioma de l’església cristiana, que té més de 2000 milions de membres. Els codis i normes de l’església estan en llatí, la primera traducció completa de la Bíblia, la Vulgata, estava en llatí, i encara és llengua oficial.

    Però a més, el llatí és la clau que ens permet obrir la porta al passat, a l’època clàssica, a Roma. Com podríem conèixer les maravelles del passat sense el llatí? Com podríem haver mantingut els coneixements d’aquells temps, els descobriments que van fer? Els grans filòsofs escriviren en llatí, la filosofia occidental està condicionada per les seves idees, igual que la nostra forma de pensar i de vuere el món.Els historiadors també escrivien en llatí, i els seus escritsens han arribat per conèixer la història dels nostres avantpassats, per descobrir com és que vivim aquí i parlem la llengua que parlem.

    Però també és molt important l’ajuda que ens proporciona el llatí actualment, que és ni més ni menys que l’habilitat d’aprendre llengües. Perquè gairebé totes les llengües occidentals venen del llatí, les anomenades llengües romàniques. De la gramàtica llatina en deriva la nostra, dels seus mots els nostres. Gràcies als seus mots donem forma a ñuns altres nous, com en el cas d’inauguració, que prové del mot llatí “augur”, que era un vident que confirmava si es tenia l’aprobació dels déus per fundar una ciutat a un lloc determinat. De fet, inclós quan aprenem llengües no romàniques, com l’alemany o l’anglès, el llatí ens pot ajudar perquè les conquestes romanes propagaren el llatí pel nord d’Europa i influencià en aquestes llengües.

    Per tant, dir que el llatí és una llengua morta mostra una incultura i desconeixement sense precedents, ja que el llatí està ben viu i segurament continuarà així durant altres 2500 anys.

    Vale

  5. Margalida Capellà Soler Post author

    http://www.elmundo.es/vida-sana/mente/2016/02/05/56a9e74346163fbd748b4634.html
    “No tendría que decirles que, como el aprendizaje de cualquier otra lengua -¿qué más da si viva o muerta?-, el latín les ayudará a establecer en sus mentes inimaginables conexiones léxicas con otras ‘a priori’ dispares; no tendría que definirlo como una llave, la llave de todas las llaves, que le llevará a comprender cuánta herencia latina corre todavía por nuestras venas. Podría, ante su pregunta de por qué estudiar latín, limitarme a encoger los hombros y afirmar sonriente: “Para que no tenga que hacerse precisamente esa pregunta”.

  6. Margalida Capellà Soler Post author

    Salviamo il latino, la lingua più parlata del mondo
    L’appello: “Quel che serve è un vero rilancio del latino come palestra per le generazioni future, tenendo in conto anche le sue enormi potenzialità come piattaforma di intercomprensione fra le lingue romanze, gigantesco serbatoio linguistico da cui pescano anche le lingue germaniche e slave, apparato concettuale che favorisce la comunicazione fra le culture”

    di SALVATORE SETTIS

    http://www.repubblica.it/scuola/2016/08/10/news/salviamo_il_latino_la_lingua_piu_parlata_del_mondo-145729358/?refresh_ce

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    http://www.elmanifiesto.com/articulos.asp?idarticulo=3271
    En Finlandia la radio emite noticias en latín… con 75.000 oyentes. ¡Felices ellos!

    ¿Por qué los finlandeses veneran tanto el latín
    En Finlandia la lengua de Cicerón disfruta de un status y de una veneración extraordinarios.
    … en los institutos finlandeses, los estudiantes pueden optar por estudiar latín como lengua extranjera al mismo nivel que el inglés o el francés. Y, por otra parte, según las últimas estadísticas disponibles, las noticias en latín emitidas por la radio nacional de este país escandinavo tienen una audiencia media de unos 75.000 oyentes.

    Habría que meterse a bucear en la intrahistoria de la cultura finlandesa para comprender por qué, a principios del siglo XXI y en medio del descrédito generalizado que padecen las lenguas clásicas en los países occidentales, los finlandeses, nadando contra la corriente general e impugnando el espíritu de los tiempos, mantienen, orgullosos, su amor por el latín. Ahora bien: existe una convicción, compartida por la clase intelectual finlandesa, que seguramente nos revela la clave metafísica de la que procede este singular fenómeno: porque en Finlandia se suele recordar que el latín no representa una lengua más entre otras, sino que es “el idioma eterno”: recordando de algún modo aquello de la “Roma eterna”, los finlandeses parecen haber comprendido que el latín es una lengua que, de alguna manera, nos vincula con esa dimensión superior del tiempo y de la historia que discurre, serena y olímpica, por encima del tráfago incesante de los acontecimientos, revoluciones y cambios políticos de todo tipo. De manera que estudiar latín se asemeja a remontar el vuelo abandonando el plano —tan pedestre— de la realidad horizontal en la que se mueve el día a día de la sociología y de la historia para, como montados en el carro alado de Platón, acceder de ese modo a las alturas uránicas en las que el ser humano se eleva hasta el mundo eterno del espíritu.

    Por otro lado, a la hora de emprender una apología del latín también es posible aducir razones más concretas y pragmáticas. Hace unos años me sorprendió enterarme que varias multinacionales japonesas de la electrónica anduvieran buscando jóvenes licenciados que, entre otras cosas, conocieran el latín. ¿Por qué? Porque sus departamentos de recursos humanos, asesorados por diversas universidades, estaban convencidos de que dominar el latín otorga a la mente una flexibilidad que consideraban muy interesante como recurso del “capital humano” con cuyos servicios deseaban hacerse estas grandes empresas. Por mi parte, en el instituto donde doy clase estoy acostumbrado desde hace años a que la profesora de latín tenga muy pocos alumnos: el grueso del alumnado que elige la opción de ciencias sociales evita el latín —el sistema se lo permite— porque tiene fama de difícil. Sin embargo, los pocos estudiantes que hay buenos de verdad, no sé si asesorados por alguien, por espíritu de distinción o por instinto de rebeldía, escogen latín y griego como optativa. De modo que, al menos en ciertos círculos, el estudiar latín todavía es algo que otorga status.

  8. Alexia Álvarez Pàmies

    Salvete!
    Aquestes son les raons per les quals crec que important estudiar tan el grec com el llatí:

    1.El llatí i el grec “serveixen”.

    És superficial dir que les llengües clàssiques no serveixen per a res. En molts casos, potser no són útils per dedicar-se a elles, però serveixen, i molt, com a instrument. Estudiem anglès per entendre’ns en aquesta llengua, no per dedicar-nos a ensenyar-ho. Els estudis clàssics són molt útils per a la construcció del propi pensament. No serveix de res parlar bé si no sabem què dir!

    2. Ajuden a aprofundir en les altres llengües.

    Els idiomes moderns s’aprenen avui amb molt pocs coneixements gramaticals: tendeixen fonamentalment a la conversa. L’estudi de les llengües clàssiques, amb un fort contingut gramatical, facilita l’aprofundiment en l’estudi d’altres llengües.

    3. Desenvolupen la capacitat d’expressió.

    La majoria de les nostres paraules procedeixen del llatí o del grec. Disposar d’un bon vocabulari d’aquestes llengües ajuda molt a que siguem capaços d’expressar-nos en la nostra pròpia llengua amb major facilitat.

    4. Faciliten l’enteniment de la cultura europea.

    Les llengües clàssiques ens posen en contacte amb cultures mil•lenàries com la llatina i la grega, i aquest contacte es produeix, en molts casos a través de la lectura. I llegir tota aquesta riquesa cultural ens ajuda a entendre la nostra societat i fins on hem arribat i perquè.

    5.Enriquir-se com a persona.

    L’estudi d’aquestes llengües, personalment a mi m’estan enriquint tant en valors com a nivell acadèmic, tinc més cultura i coneixement, que em permetrà anar sempre amb una base.

  9. Margalida Capellà Soler Post author

    nos y otros sabían que el latín modeló nuestro mundo (y, cuando escribo mundo, no me refiero tan sólo al mundo externo, sino también a nuestro mundo interior); y sabían que el mejor modo de aniquilar la pervivencia de ese mundo era desterrar el latín de la iglesia y de la escuela. Suele decirse, con frase un tanto mostrenca, que la cultura europea (y, por lo tanto, toda la mentalidad occidental) es una amalgama de elementos griegos, romanos y cristianos; pero lo cierto es que toda esa amalgama ha sido transmitida y conservada a lo largo de los siglos en latín. Todo lo que nos conforma por dentro, todo nuestro acervo moral e intelectual -nuestra herencia más verdadera e irrenunciable- ha sido formulado en latín. Los signos que componen nuestro alfabeto son latinos, la sintaxis y las relaciones gramaticales que empleamos al hablar son latinas, también las figuras retóricas a las que recurrimos para que nuestras palabras sean más expresivas. Y, en fin, todo nuestro universo espiritual fue formulado en latín, o al menos trasfundido al latín, para que no se perdiera en la noche de los siglos: los géneros literarios y las modalidades artísticas fueron formulados en latín; los conceptos de persona y de familia, de tradición y bien común fueron formulados en latín; las nociones de poder y autoridad, de amor y sabiduría fueron formulados en latín; los planetas y los metales, los vicios y las virtudes, los dogmas y los preceptos, los contratos y los testamentos fueron formulados en latín. Hasta nuestra alegría y nuestro llanto, nuestros piropos y nuestras invectivas fueron formulados en latín; y hoy lloramos y reímos, nos abrazamos y enfadamos porque el latín moldeó nuestras pasiones y sentimientos. El latín es el principio originario y la leche nutricia de todas las realidades divinas y humanas que integran nuestra vida; y, para desintegrar tales realidades, no hubo sino que expulsar el latín de nuestra vida. Es ley biológica infalible que el árbol al que se le cortan las raíces, como el niño lactante al que se aparta del seno materno, empieza por languidecer hasta morir por inanición. Sólo quien sabe de dónde viene puede saber hacia dónde va. Sólo quien está nutrido por el alimento que lo constituye es dueño del tiempo que habita; cuando ese alimento nos es arrebatado, nos convertimos en huérfanos a la intemperie, carne de cañón para las más diversas manipulaciones e ingenierías sociales, seres sin identidad y sin arraigo que navegan sin brújula a la deriva. http://www.xlsemanal.com/firmas/20161114/latin-los-muertos.html#ns_campaign=gs_ms&ns_mchannel=xlsemanal&ns_source=tw&ns_fee=0&ns_linkname=sem46-firmas-prada

  10. Margalida Capellà Soler Post author

    https://latinista.wordpress.com/2016/03/08/una-utilidad-inesperada-del-latin/
    “– Caballero, ¿tiene usted Iberia Plus?
    – Haud dubie habeo atque item utor. (Que la tengo y la uso)
    [Gesto de desconcierto]
    – English?
    – Anglicam, non Anglus. (Que hablo inglés pero no lo soy)
    [Gesto de pánico]
    – Français?
    – Galli, ut opinor, dicuntur strenue pugnare (Una frase de manual)

    Desconcertada, la criatura se ha dado la vuelta sin ni siquiera despedirse. Riendo entre dientes, pensaba yo que, si me hubiera al menos identificado el Latín, hasta le habría dejado explicarme lo de la tarjeta.”

  11. Mercè

    A mi estudiar llatí em serveix molt: per a tenir més coneixement i facilitat a l’hora de parlar i escriure les meves pròpies llengúes(castellà i català) i la capacitat de poder aprendre’n i etrendre d’altres millor. Em sento més culta ara que estic aprenent llatí!

  12. Jannet M.

    Faciliten l’enteniment de la cultura europea. Por otro lado, a la hora de emprender una apología del latín también es posible aducir razones más concretas y pragmáticas.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *