Les mènades són dones possesses, estretament relacionats amb el déu Bacus, déu suposadament originari de Tràcia i Frígia. Les primeres mènades van ser les nimfes que es van encarregar de la criança de Bacus, i que posteriorment van ser posseïdes per ell, qui els va inspirar una bogeria mística. Això les contraposa a les Bacants o Basàrides, dones mortals que emulen les mènades, que es dediquen al culte orgiàstic de Dionís. No hi ha unanimitat, però, en aquestes accepcions. En moltes fonts Mènades i Bacants són sinònims, entenent-se per Bacant l’accepció llatina de Mènade. Dones en estat salvatge i de vida alienada amb les quals era impossible raonar. Es deia d’elles que vagaven en bandes rebels pels vessants de les muntanyes. Els misteris de Dionís i la intoxicació les portaven a un frenesí extàtic. Es permetien dosis importants de violència, vessament de sang, sexe i autointoxicació i mutilació.

Les Mènades trossegen Orfeu (atreia amb la música de la seva lira els arbres, els animals salvatges i, fins i tot, havia fet que el seguissin les pedres). Quan aquest rebutja el culte a Bacus en favor del culte a Apol·lo, identificat amb el sol. Segons altres fonts ho fan per l’afront de la seva misogínia, substituïda per homosexualitat, ja que després de perdre la seva estimada Eurídice va rebutjar tot contacte amb dones. 

Aquesta obra va ser escrita per Ovidi, en Les metamorfosis. Ovidi fou un poeta romà que va escriure sobre temes d’amor, dones abandonades i transformacions mitològiques. Va ser un poeta excel·lent de la literatura llatina, àmpliament considerat el més gran mestre del dístic elegíac. La seva poesia, molt imitada durant el final de l’Edat Antiga i l’Edat Mitjana, va tenir una influència decisiva en l’art i la literatura d’Europa durant molts segles.

Les Metamorfosis, l’obra més ambiciosa i popular d’Ovidi, consisteix en un catàleg de quinze  llibres escrits en hexàmetres dactílics: un vers format per sis peus dàctils, en què cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga, i dues breus. La temàtica gira al voltant de les transformacions en la mitologia grega i romana, situades en un marc mític-històric imprecís. Cada mite es troba a l’aire lliure, on els mortals són sovint vulnerables a les influències externes. S’esmenten gairebé 250 diferents mites. Els herois i personatges mitològics acaben “transformats” animals, plantes o constel·lacions.

A l’adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi, Narracions de mite clàssics, en quina part surten les mènades? En què es transformen?

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal

Yousra El Mouden
4t ESO Llatí optativa 1