Benvingut/da a L’Emprempta d’Orfeu és el meu treball de recerca de segon de batxillerat en forma de bloc, dirigit per la meva professora de grec i de llatí de l’institut Cristòfol Ferrer de Premià de Mar, Margalida Capellà i Soler.
El format bloc ens permetrà ampliar i actualitzar aquesta magna tasca (començada a El Fil de les Clàssiques i a Aracne fila i fila). Ja ho sabeu: un bloc s’alimenta dels seus comentaris. Espero els vostres que segur que ens ajudaran a enriquir-lo, ampliar-lo, actualitzar-lo, aprofundir-lo, …
Presentat davant el tribunal del Treball de recerca, aquest bloc resta obert a la col·laboració dels companys de classe i dels interessats en el món clàssic en la música actual. Espero la vostra col·laboració perquè els artistes musicals no paren d’alimentar-se en Grècia i Roma i els referents clàssics no deixen de ser actualitat. Entre tots i totes ho aconseguirem!
N.B.:
Dia 17 de maig de MMXI, dia d’Internet, Chiron ha concedit a aquest espai un dels tresCentaures d’or, un final de curs auri a un Treball de Recerca que, quan ja sigui a la Universitat, quedarà per sempre més a la vostra disposició i amb la Margalida el continuareu fent més gros perquè els referents en la música actual no s’aturen. És vostre, és de tots. Cuideu-lo bé. Moltes gràcies!
Com ja sabreu la majoria de vosaltres, els alumnes de segon de batxillerat de l’INS Isaac Albèniz estem actualment llegint l’Eneida de Virgili i, curiosament, he trobat una cançó que fa referència a Eneas, el protagonista de l’obra. Però aquesta no és una referència de les que trobem normalment, sinó que amaga una curiosa història que te relació amb el món romà. A continuació, trobareu el vídeo i la lletra la cançó de Shakira i, com podreu comprovar, la referència a Eneas és evident al tercer paràgraf. Però està acompanyat i aquest fet és el que amaga el secret.
Te conocí un dìa de enero con la luna en mi nariz y como vi que eras sincero en tus ojos me perdí
Que torpe distracción y que dulce sensación.
Y ahora que vamos por el mundo como Eneas y Benitín ya te encontré varios rasguños que te hicieron por ahí
Pero mi loco amor es tu mejor doctor
Voy a curarte tu alma en duelo voy a dejarte como nuevo y todo va a pasar pronto verás al sol brillar
Tu más que nadie merece ser feliz.
Ya vas a ver como van sanando poco a poco tus heridas ya vas a ver como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.
Y aunque hayas ido al extranjero hasta en tu propio país si yo te digo “como dices” tu aún dices “que decís”
Y lloras de emoción oyendo un bandoneón.
Y aunque parezcas despistado con ese caminar pausado conozco la razón que hace doler tu corazón por eso quice hacerte esta canción
Ya vas a ver como van sanando poco a poco tus heridas ya vas a ver como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.
Ya vas a ver como van sanando poco a poco tus heridas ya vas a ver como va la misma vida a decantar la sal que sobra del mar.
Ja heu vist la referència als dos personatges? Espero que sí! Segurament us preguntareu qui és Benitín i, al contrari del que molts imaginareu, no és un heroi desconegut o d’una altra cultura. Eneas i Benitín són dos personatges d’una tira còmica americana anomenadaMutt y Jeff creada l’any 1907 per Bud Fisher. El mateix Eneas es diu August en la versió original anglesa i ambdós protagonistes comparteixen històries amb altres personatges com Cicero i Julius. I, ara, us faré una pregunta relacionada amb aquesta curiosa història: podríeu explicar-nos qui són aquests personatges i quina relació tenen amb la cultura romana?
Anna Pardo Fernàndez, 2n de Batxillerat, INS Isaac Albèniz
Gràcies al meravellós bloc del company de llatí José María Cózar Els camins de Roma he conegut aquest grup berlinès Rosenstolz i aquesta cançó que crec que pot ser un clam de pau i de no violència en els nostres centres escolars per celebrar dia 30 de gener el DENIP 2012.
Arthur H inclou “Ulisses et Calypso” en el seu àlbum “Baba Love” i l’han definida així: “Une chanson sensuelle, pour ne pas dire érotique, dans laquelle l’artiste dépeint une relation physique en utilisant l’image de deux amoureux connus de tous. C’est un couple d’amoureux. C’est une chanson assez sexuelle. “Ulysse et Calypso”, c’est une histoire assez tendre. Ulysse, c’est l’aventurier qui peut éventuellement se perdre pendant ses voyages. Et puis on a Calypso qui attend qu’il revienne. Il y a véritablement une tendresse entre ces deux personnages”.
ULYSSE ET CALYPSO
Ma paparole est là, ma belle Calypso Je suis comme une liste en clandestin dans le cargo Je m’engouffre dans ton gouffre Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité
Oh ma belle, she loves me She’s my queen mais c’est mon amie Elle si douce et si jolie Je l’adore à la follie Oh baby, baby I love you so Ma contredanse, ma danse, ma turbulence, Je suis ton paquebot, matelot barjot, Je m’engouffre dans ton gouffre Je relâche et je détache ma ceinture de sécurité
Oh my baby, I love you so She’s my queen mais c’est mon amie Elle si douce et si jolie Je l’adore à la follie Oh baby, I love you so Oh baby, baby, I love you so Baby, baby, baby… I love you so
ULYSSE ET CALYPSO (Traducció al Català)
La meva llibertat ha arribat, estimada Calypso
Sóc com un llistat de clandestins en un vaixell mercant
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat
Oh la meva estimada
És la meva reina, però amiga
És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
La meva contradansa, la meva dansa, la meva turbulència
Sóc el teu paquebot, el teu mariner boig
Penetro la teva cova
Afluixo i descordo el meu cinturó de seguretat
Oh, my baby, t’estimo tant
És la meva reina, però amiga. És tan dolça i tan bonica
M’agrada amb bogeria
Oh baby, baby, t’estimo tant!
Baby, baby, baby…
t’estimo tant!
Reprenent el fil d’aquest apunt, ara li toca a Joan Manuel Serrat amb El horizonte. Quins referents clàssics hi trobeu? Quin paral·lelisme s’hi pot establir? Què és més important el destí o el viatge?
El horizonte
Puse rumbo al horizonte y por nada me detuve, ansioso por llegar donde las olas salpican las nubes, y brindar en primera fila con el sol resucitado, sentarme en la barandilla y ver qué hay del otro lado.
Y cuanto más voy pa’ allá más lejos queda, cuanto más deprisa voy más lejos se va.
Allí nacen las leyendas y se ocultan los secretos y se alcanza a dibujar con las estrellas en el firmamento. Sueño con encaramarme a sus amplios miradores para anunciar, si es que vienen, tiempos mejores.
Hola a tots! Avui us porto una cançó ben diferent a la que vaig publicar de 30STM, es tracta d’un clàssic de la nova cançó.
Viatge a Ítaca d’en Lluís Llach. Lluís Llach, un dels pares de la Nova Cançó (moviment que es va donar a Catalunya entre els 60 i els 70 com a protesta per al repressió de la llengua catalana durant el franquisme) va publicar aquesta cançó tan famosa que qui més o qui menys ha sentit alguna vegada i que a més és el títol del àlbum que es va publicar el 1975.
Viatge a Ítaca és un poema de Konstandinos Kavafis, un poeta grec de finals del segle XIX i principis del XX. Kavafis, tot i ser un poeta discret, Llach va quedar captivat per la seva poesia, els poemes que més li agradaven els adaptava ell mateix a partir de la traducció al català de Carles Riba. Kavafis es va fer un lloc els anys 70 entre la població catalana gràcies a l’album de Llach. Tot l’àlbum de Llach està basat en els poemes de l’escriptor grec. Va tenir un gran acolliment entre la gent, com tots els seus anteriors treballs.
Viatge a Ítaca ens parla sobretot de Grècia, però també sobre l’amor, la nostàlgia tot embolicat amb un aire clàssic.
I
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d’Ítaca.
Has d’arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l’illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t’ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t’hagi enganyat. Savi, com bé t’has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.
II
Més lluny, heu d’anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l’avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s’acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.
III
Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l’amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.
Sabeu on és Ítaca? Sobre quin personatge ens parla la cançó? Què en sabeu d’aquest personatge? Com es diu el llibre que ens parla d’aquest personatge? Què enteneu per Ítaca?
Sabeu qui són Nis i Euríal? Quin escriptor llatí i en quina obra ens en parla? Per què són protagonistes d’aquesta cançó de Gang, inclosa en l’àlbum Rosa de primavera del 1993? A més del nom, quins altres referents clàssics hi trobeu?
La notte era chiara la luna un grande lume Eurialo e Niso uscirono dal campo verso il fiume. E scesero dal monte lo zaino sulle spalle dovevan far saltare il ponte a Serravalle. Eurialo era un fornaio e Niso uno studente scapparono in montagna all’8 di settembre i boschi già dormivano ma un gufo li avvisava c’era un posto di blocco in fondo a quella strada. Eurialo disse a Niso asciugandosi la fronte ci sono due tedeschi di guardia sopra il ponte. La neve era caduta e il freddo la induriva ma avean scarpe di feltro e nessuno li sentiva. Le sentinelle erano incantate dalla luna fu facile sorprenderle tagliandogli la fortuna una di loro aveva una spilla sul mantello Eurialo la raccolse e se la mise sul cappello. la spilla era d’argento un’aquila imperiale splendeva nella notte più di una aurora boreale. Fu così che lo videro i cani e gli aguzzini che volevan vendicare i camerati uccisi. Eurialo fu bloccato in mezzo a una radura Niso stava nascosto coperto di paura Eurialo circondarono coprendolo di sputo a lungo ci giocarono come fa il gatto col topo. Ma quando vide l’amico legato intorno ad un ramo trafitto dai coltelli come un San Sebastiano Niso dovette uscire troppo era il furore quattro ne fece fuori prima di cadere. E cadde sulla neve ai piedi dell’amico e cadde anche la luna nel bosco insanguinato due alberi fiorirono vicino al cimitero i fiori erano rossi sbocciavano d’inverno. La notte era chiara la luna un grande lume Eurialo e Niso uscirono dal campo verso il fiume.
Comentaris recents