Vull brindar d’Aspencat

Aspencat és un grup musical alacantí, més concretament de Xaló, a la Marina Alta (País Valencià). El seu estil s’ha basat en l’ska, el reggae i el drum and bass, però en l’actualitat han avançat cap a uns ritmes més electrònics on es pot veure la presència del dubstep. Han aconseguit així, un estil propi combinant sons electrònics amb l’estil que ha predominat fins aleshores. En l’actualitat conformen una de les bandes més referents del País Valencià, que amb l’aturada dels Obrint Pas se’ls ha considerat com els seus successors actuals.

Imatge de previsualització de YouTube

La meua vida era un mirall trencat,

com una borratxera traicionera de treball i soledat, sí!

Una caiguda lliure en tobogan, fins que va aparèixer el teu cos salat.

I vàrem viure el nostre maig del 68,

i ens atrinxeràvem els diumenges al caliu del nostre llit,

de la barbàrie col·lectiva i de l’hivern d’aquest país.

I somiàvem que escapàvem amb els Maquis cada nit,

viatjàvem en el temps a la Comuna de París,

esperàvem la victòria per arribar a la glòria i colmar aquest desig.

Preparats pel que vinguera, per alliberar la fera,

acabar-nos la botella, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i no sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Van anar passant els dies que s’han convertit en anys,

jo ja em conec el teu somriure que és un poderós parany,

que m’atrapa i em fa lliure en un segon a parts iguals.

I vàrem fer un gran viatge iniciàtic,

per buscar l’essència com els mestres Presocràtics,

vam trencar de sobte la rutina que no omplia en un avió cap al sudest asiàtic.

I recorde una escapada cap a Eivissa el mes d’abril,

i un immens cap setmana a la Festa Major de Vic,

tu eres dolça i malcriada, si tinc la teua mirada jo no necessite abric.

Vull que em cantes a l’orella Bella Ciao sobre l’arena,

cada nit de lluna plena, delirar i alçar la veu.

Viure és respirar, caminar per avançar i tu sempre caus de peu.

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

Jugarem a la teua disparant imaginaris.

Puc separar el joc de la raó quan el motiu ets tu,

activa-la ja, activa-la ja, activa-la ja!

Tracte de pacte i evite entrar en el acte,

si trenca el clímax decline,

perquè em convé pose rima,

jugant al joc de l’abstracte,

active l’olfacte!

Vull brindar per hui i per demà

per les cartes que hem de jugar,

cremar les nostres penes vora mar.

I vull brindar i alçar tots els gots,

cada cop sentir-te més prop

i ser el combustible del teu foc.

 

  • Què poden significar els dos versos de la cançó que estan en negreta?
  • Què és un viatge iniciàtic? Quina gran obra literària clàssica seria un viatge iniciàtic?
  • Què vol dir quan diu ‘’buscar l’essència com els mestres Presocràtics’’?
  • Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques 2n batxillerat

Achilles Last Stand de Led Zeppelin

Achilles Last Stand és un tema de la banda britànica Led Zeppelin escrit per Robert Plant i Jimmy Page dins de l’àlbum Presence. És el tema més llarg del disc i el primer.  La temàtica de la cançó tracta principalment de l’heroi mitològic Aquil·les, ja que Robert Plant tenia una gran afició per la mitologia grega. Així mateix, el títol significa ”L’últim esforç d’Aquil·les”, fa referència a l’últim moment de vida d’Aquil·les, que es resisteix després de ser assassinat per Paris mitjançat el seu punt dèbil, el taló. La cançó descriu les aventures d’Aquil·les des del seu punt de vista, explicant els llocs per on ha viatjat, lluitat i fins i tot parla de la seva estimada i de la seva descendència.
També va estar inspirat en l’accident automobilístic que va patir en Robert Plant en què es va trencar el taló.

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra original:

It was an April morning when they told us we should go
As I turn to you, you smiled at me
How could we say no?

With all the fun to have, to live the dreams we always had
Oh, the songs to sing, when we at last return again

Sending off a glancing kiss, to those who claim they know
Below the streets that steam and hiss,
The devil’s in his hole

Oh to sail away, To sandy lands and other days
Oh to touch the dream, Hides inside and never seen.

Into the sun the south the north, at last the birds have flown
The shackles of commitment fell, In pieces on the ground

Oh to ride the wind, To tread the air above the din
Oh to laugh aloud, Dancing as we fought the crowd

To seek the man whose pointing hand, The giant step unfolds
With guidance from the curving path, That churns up into stone

If one bell should ring, in celebration for a king
So fast the heart should beat, As proud the head with heavy feet.

Days went by when you and I, bathed in eternal summers glow
As far away and distant, Our mutual child did grow

Oh the sweet refrain, Soothes the soul and calms the pain
Oh Albion remains, sleeping now to rise again

Wandering & wandering, What place to rest the search
The mighty arms of Atlas, Hold the heavens from the earth

The mighty arms of Atlas, Hold the heavens from the earth
From the earth…

I know the way, know the way, know the way, know the way [X2]

Oh the mighty arms of Atlas, Hold the heavens from the earth.

Lletra traduïda:

El Último Esfuerzo de Aquiles

Era una mañana de abril cuando nos dijeron que deberíamos partir
Mientras me volvía hacia ti me sonreíste
¿Cómo podríamos decir que no?
Con toda la diversión por venir, para vivir los sueños que siempre tuvimos
Oh, las canciones por cantar cuando finalmente volveríamos

Enviando un beso inclinado a aquellos que aclamaban saber
Debajo de las calles en el vapor y el silbido
El diablo esta en su agujero
Oh, para navegar lejos de las tierras arenosas y otros días
Oh, tocar el sueño, escondido dentro y nunca visto

En el sol, el sur, el norte, las ultimas aves han volado
Las cadenas del compromiso caen en pedazos al suelo
Oh, cabalgar en el viento, andar por el aire encima del estruendo
Oh, reírse en voz alta, bailando mientras combatimos a la multitud

Para buscar al hombre cuya mano señala los pasos del gigante que se extienden
Con la orientación del guía desde el torcido camino que se remueve en piedra
Si una campana debiera sonar para celebrar a un rey
Así de rápido debería latir el corazón, como orgullosa la cabeza con pies pesados

Los días pararon cuando tu y yo nos bañábamos en el eterno resplandor del verano
Tan lejos y tan distante nuestro niño mutuo creció
Oh, el suave refrán alivia el alma y calma el dolor
Oh, Albión permanece, durmiendo ahora para subir otra vez

Errante y vagabundo, que lugar para detener la búsqueda
Los poderosos brazos de Atlas mantienen los cielos desde la tierra
Los poderosos brazos de Atlas mantienen los cielos desde la tierra
Desde la tierra…

Conozco el camino, conozco el camino, conozco el camino, conozco el camino x2

Los poderosos brazos de Atlas mantienen los cielos desde la tierra

 

A més d’Aquil·les, quin altre personatge mitològic hi heu reconegut? Quina funció fa?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 2n de batxillerat

Ulisses en la música

Ulisses kid
Dia d’Ulñisses a Premià de Dalt: Ulisses kid

A Premià de Dalt s’ha celebrat  el primer Dia d’Ulisses arran d’una plat de ceràmica de la col·lecció del Museu de Premià de Dalt, pertanyent als segles III i IV on es representen dues escenes de l’Odissea d’Homer.

plat_ulisses_b_baixa_6

Dia d'Ulisses a Premià de Dalt
Dra Isabel Rodà a Premià de Dalt tot explicant el plat de circe

Al Catalunya Vespre (16/09/2016)de Catalunya Ràdio  ho van anunciar tot referint-se a la pervivència de l’Odissea en la música (Quins fragments han seleccionat? Quina obra de Monteverdi?  Què en saps de les cançons amb referències homèriques de Cream i de Susanne Vega?

Vosaltres a partir de Les aventures d’Ulisses ja coneixeu l’argument de l’Odissea i els mites del cicle troià, ara és el moment de trobar més pervivència en la música, tant clàssica com moderna, a més d’escoltar el cant de les sirenes i saber-ne el seu significat.

Triomfarà l’amor del Rei Lleó 2

Recordeu la pel·lícula el Rei LLeó i els seus referents clàssics! Doncs, seguint el fil n’he trobat una altra amb el tòpic  omnia vincit amor.

La cançó que he escollit segur que la coneixereu tots! Es titula”Triomfarà l’amor “. Aquesta cançó pertany a la pel·lícula del Rei LLeó 2.

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra

Kiara :
En un món ideal, sempre en pau i unió
Mai hauria malament, rancor ni confusió
Ho hem de cercar, hi ha d'haver
I potser em pugui equivocar
Però dins del cor
Jo sé que el trobaré
I estarà meva llar enllà
És on siguis amb mi
I així ja no hi haurà dolor
I farà de dia
Perquè al teu costat
Triomfarà l'amor

Kovu :
Tot el meu dolor ha passat ja
Crec en l'amor que mai no morirà
Aquest món ideal, ho fas realitat

Tots dos :
Si poguessin veure el que és sentir
Felicitat, sabrien que
A la fi triomfarà l'amor
I estarà meva llar enllà
En on estiguem junts
I així ja no hi haurà dolor
I farà de dia
Perquè al teu costat
Triomfarà l'amor
Sempre triomfarà l'amor

Pel que fa al paisatge, és bonic però malenconiós alhora per la utilització de colors freds i i de l’expressió de Kiara, la qual ens transmet tristesa perquè està desitjant trobar el seu amor, el que el fa feliç. Kovu en un principi té la mateixa expressió, tristesa. Però en el moment en què es troben i es miren als ulls li envaeixen la felicitat, ja que al cap estan amb la persona, en aquest cas animal, que estimen i amb la qual vol passar la resta de la seva vida .

Per què Omnia vincit amor?

 

Claudia Pérez Torrabadella

1r Bat. Humanístic

 

Flor Groga de Manel

Avui us porto un article sobre uns dels millors grups catalans del moment, Manel. Ahir mentre estudiava filosofia, em vaig adonar el que realment volia dir aquesta cançó  Flor Groga i amb quin mite llegit a Narracions de mites clàssics es relacionava.

Aquí us deixo la lletra de la cançó Flor Groga, el títol i les primeres frases de la cançó ja et donen pistes de quin mite pot ser. Tot i que, hi ha un altre referent d’una manera de morir d’un altre mite. Sabríeu dir quins dos mites són mencionats? I la relació amb la flor groga? Què n’opineu? Què n’opinen?

Imatge de previsualització de YouTube

Ja sabem com t’agrada aixecar el braç i calcular el pol d’on ve el vent,
ja hem gaudit de l’estil que exhibeixes quan marxes corrents.
Ja hem entès que ets una ànima errant que abandona les cases quan tothom dorm,
que t’agrada menjar quan hi ha gana i dormir si ve son.
Però pensa’t-ho bé que després, tard o d’hora, sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor rara el penediment
i entens, com si totes les bruixes del món coincidissin llegint-te el futur,
que és cosa de temps que et sorprenguis pensant que ho tenies,
que jo creia en tu.

Ja sabem que tres mil aventures bateguen rabioses lluny d’aquest racó,
que els guerrers s’avorreixen si no hi ha una mica d’acció.
Ja hem previst que només moriràs si algú et clava una daga daurada en el cor
i que on t’enterri una bona gent hi creixerà un roure fort.
I és quasi entranyable que oblidis tan ràpid que sempre arriba el moment
quan s’obre com una flor groga el penediment.
Si ho saps com si totes les bruixes del món t’estiguessin llençant un conjur,
una rima ancestral que et farà recordar que ho tenies,
que jo creia en tu.

Si em llevés i fos rei, reuniria les Corts per incloure en el codi penal
que es prohibeixi a la gent ‘nar pel món buscant res que no pugui anomenar.
Que la por estaria allà però, potser, per variar, aprendríem a passar-la junts
i no et veuria mai més explicant-me que bé estaves quan ho tenies,
quan jo creia en tu.

Coneixeu més cançons de Manel amb referències clàssiques?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de clàssiques de 1r de batxillerat

Apol·lo i Dafne de Sharif

Aquesta cançó del raper Sharif  parla sobre el mite d‘ Apol·lo i Dafne. Creieu que té alguna semblança la lletra de la cançó o el videoclip amb el famós mite?

Aquí us deixo la lletra i el videoclip perquè comenteu les semblançes entre elles.

 

Imatge de previsualització de YouTube

Ella era una experta (¿sí?), yo solo un novato (¡ya!)
Ella reserva, yo licor barato
Ella con dinero, yo ni pa’ tabaco
Ella con tacón, yo con barro en los zapatos
Ella era la raza, la figura, el pedigree
El puro vértigo del frenesí, sí
Ella era el deseo con vestido carmesí
Mira, yo no era Brad Pitt
Pero nunca me rendí ante lo adverso
Y sí, yo era el verso
Y ella la perversa seductora
Que devora con su boca el universo
(¿Cómo dices, una de esas Cleopatras?)
Yo todo lo contrario de la voz de Frank Sinatra
Ella, estaba divorciada de Cupido
Yo había prometido no enamorarme jamás (¿no?)
Verás, ella tenía miedo a equivocarse
Mientras yo solo quería equivocarme una vez más
Ella era la duda, las alas rotas del amor
Las alas rotas del amor
Yo la gota de sudor por su piel desnuda
Ella buscaba un cuerpo para huir del frío
Yo buscaba un cuerpo para huir del mío
Ella no creía en finales felices (¿No?)
Yo colecciono cicatrices
Ella era la trampa del destino
Que hace del poeta un asesino

Ohhh… malditas, benditas mujeres
Macho, tú te piensas que marcas tu camino
Pero, nada, en realidad son ellas, macho
Que sí, que son ellas las que dibujan el mapa

Ella era el mar, yo el navegante incauto
(Si ya te lo había dicho)
Yo la fiebre del amante exhausto
Ella metal y yo impulsivo
Ella el puñal, yo el corazón del fugitivo, digo
Que ella era Julieta, la noche, el perfume
La cruel saeta del tiempo que se consume
Yo era un poeta que marcaba mariposas
Amante del hachís y de las curvas peligrosas
Ella era la nieve en el desierto
La breve brisa leve del amor que nunca es cierto
(Entonces es que… la quieres)
Solo sé que busco el cielo en la boca de las mujeres
Ella era la prisa, yo el indeciso
Corazón insumiso que improvisa
Ella era una diosa expulsada del paraíso
Yo era la tristeza disfrazada de sonrisa
Y ella era la brisa, el palacio
El beso que mata despacio
La luna, el presagio
Que empuja el barco hacia el naufragio
Ella era Dafne huyendo de su Apolo
Yo aquella noche tuve miedo a dormir solo
Y en resumen
Ella no creía en finales felices
Yo colecciono cicatrices
Ella era dulce y cariñosa
Lo mismo que una mantis religiosa

Coneixeu alguna altra cançó de Sharif amb referents clàssics?

Mariona Cava i Ruiz, alumna de 1r de batxillerat de clàssiques

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL