Referents clàssics en el nom de grups musicals

Itaca Band és un grup de música de Montcada i Reixac consolidat l’any 2008. Les seves cançons barregen lska amb el reggae, la música llatina i el punk.

El nom d’aquest conegut grup català al·ludeix a Itaca una illa de l’antiga Grècia, pàtria d’Odisseu, més conegut amb el nom llatí d’Ulisses.

 

ZOO és un col·lectiu musical valencià nascut el 2014 a Gandia que se centra entre el rap, el hip-hop, el rock i ska però també mescla ritmes electrònics. Les lletres de les cançons tracten qüestions polítiques i socials d’actualitat.

Amb aquest grup, doncs,  podem veure un cop més, la pervivència de referents clàssics a l’actualitat. El nom del grup valencià fa referència al mot grec  ζῷονzỗion traduït al català com a animal.

Us invito a escoltar alguns temes d’aquest grup amb caire reivindicatiu que, en els moments en què ens trobem no van gens malament.

Sabeu d’algun altre grup o artista que amb el seu nom o amb els seus temes al·ludeixin a un referent clàssic?

Juguem al kahoot?

                                                                                   Aina Blanch, 2n Batxillerat B

Omero al Cantagiro de Francesco De Gregori

Gràcies al programa de Ciutat Maragda dedicat a Editar els clàssics: la Bernat Metge i Adesiara, he conegut “Omero al Cantagiro” del cantautor italià Francesco De Gregori de l’àlbum Sulla Strada del 2012 i l’afegim hic et nunc a partir d’un videoclip que va enregistrar amb el seu grup a Roma el 2014.

Imatge de previsualització de YouTube

Lletra Omero al Cantagiro:

Piove che Dio la manda
Sulle bocche aperte
Piove che ci si bagna
Sulle macchine scoperte

Sarà bellissimo fermare il tuo spettacolo
In un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni
Come fosse la manna

Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farti firmare i miei dischi
A ringraziarti che esisti
Fra lacrime e fischi

Cantami, Omero, cantami una canzone
Di ferro e di fuoco e di sangue e d’amore e passione
Lo sai che privato e politico
Li confondono spesso

Sarà diversa la musica
Ma il controcanto è lo stesso

Servono piedi buoni per la salita, fortuna e talento
E calli sulla punta delle dita
Per vedere di far suonare questa chitarra
Che sotto la pioggia risplende come un’arma da guerra

Giove dall’alto scaglia le sue saette
E si alzano dieci palette
Ed è subito notte, e la radio trasmette
E la pioggia non smette

Cantami, Omero
Cantami una canzone
Che nascondi nel pugno
Fallimento e successo

Sarà diversa la musica
Ma il pentagramma è lo stesso

Sarà bellissimo fermare questa musica in un fotogramma
Raccogliere pioggia e canzoni come fosse la manna
Perché ho fatto più di 100 chilometri per essere qui
A farmi bagnare i miei dischi, a vedere se esisti
Ma ognuno si prende i suoi rischi

Caldo e solenne sale sul palco Omero

Parnàs de Roger Mas

El proper 2 de març sortirà oficialment a la venda el nou treball discogràfic del cantautor de Solsona Roger Mas, Parnàs, com la muntanya grega del Parnàs (en grec Παρνασσός) de la Fòcida, al nord del golf de Corint d’una altitud de 2.457 m., consagrada a Apol·lo i a les nimfes, era, segons la mitologia grega, la residència de les muses, que inspiraven els poetes. Als seus peus, hi havia l’oracle de Delfos i la font de Castàlia. El seu nom es relaciona amb l’heroi epònim Parnàs. De fet, la paraula parnàs en literatura es refereix a tota una generació de poetes, d’aquí ve que el barri parisenc de Montparnasse ( (del francès Mont Parnasse, “Mont Parnàs”) al·ludeixi a la gran quantitat d’estudiants de literatura que hi recitaven poesia pels carrers.

El mont Parnàs a la Fòcida, Grècia

En aquest nou disc editat amb Satélite K, Roger Mas ha posat música a poemes de Joan Maragall, Miquel Martí i Pol, Eulàlia Anzizu, Toni Gol i Amadeu Vidal. L’àlbum es completa amb peces tan diverses com l’adaptació de la cançó tradicional anglesa Geordie o les versions de Si dolce è ‘l tormento de Monteverdi, l’Himne de la coronació de la Mare de Déu del Claustre de Solsona o la cançó tradicional Borrasqueros de Canalda.

  • A més d’haver trobat la inspiració al Parnàs, i el nom en el programa d’Enric Calpena, hi ha més referents clàssics al nou treball de Roger Mas, Parnàs?

Imatge de previsualització de YouTube

Ulysses, de Mason Jennings

Al final del programa de “Ciutat Maragda” de David Guzman a Catalunya Ràdio dedicat a Wakefield i Javier Marías, -al voltant d’un dels grans arguments literaris: esvair-se, desaparèixer i tornar molts anys més tard-, he conegut aquesta cançó, Ulysses, de Manson Jennings:

Imatge de previsualització de YouTube

I went in to twelve bookstores looking for ulysses
Motherwell led me to believe all my questions would be answered
Now i have it here sitting on the table
Another word for the universe
Loose green tea and a bonsai tree, an underground apartment
Check my e-mail and wash my clothes while my rice is cooking
Oh jesus christ, how i hate making phonecalls
So i lead a lonely life
A waterfall from a higher place told me all about you
The funeral of the man i was told me not to doubt you
Oh what we could do with your dress up round your shoulders
We could leave all our fear behind
I went in to the liquor store looking for a bottle
Of my favorite bombay gin, the answer to my problems
But to my delight the bottles were all taken
Ah yeah, another hero’s night

Quina relació creieu que té amb Ulisses?
Quines altres cançons amb referents de l’Odissea coneixeu?

Saturno de Pablo Alborán

Pablo Alborán (@pabloalboranacaba d’estrenar el vídeo oficial “Saturno”, un avançament del seu proper disc que sortirà a la llum el proper novembre.

DLrnFCyWAAAbfiy

El vídeo ha estat  produït per Dear Wonder i dirigit per Salvador Moreno de Alborán (BAMSTUDIO).

Imatge de previsualització de YouTube

Si pareu l’orella mentre visualitzeu les impactants imatges, potser hi trobeu també referents clàssics a partir del mite de Saturn i podreu comparar-la o diferenciar-la amb d’altres.

Saturno

Vuelves en cada sueño que tengo,
caigo de nuevo en tu red.
Sé que tarda un tiempo
curarme de ti, de una vez.

Tuve tantos momentos felices
que olvido lo triste que fue,
darte de mi alma,
lo que tú echaste a perder.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

Tienes la misma culpa que tengo,
aunque te cueste admitir
que sientes como siento,
la almohada no suele mentir.

Yo no quería amarte,
tú me enseñaste a odiarte,
todos los besos que me imaginé
vuelven al lugar donde los vi crecer.

En Saturno viven los hijos que nunca tuvimos,
en Plutón aún se oyen gritos de amor.
En la Luna gritan a solas tu voz y mi voz,
pidiendo perdón, cosa que nunca pudimos hacer peor.

REFERENTS CLÀSSICS EN LA MÚSICA ACTUAL