Category Archives: 2n ESO

Contes clàssics de terror en 1 minut

Dimarts 30 de novembre vàrem fer una classe ben divertida. Els alumnes de 2n de l’ESO han creat uns contes originals i després els han enregistrat en format àudio amb música i efectes terrorífics. Només podien durar un minut i, quan la nostra professora, la Margalida, ens va fer escoltar el primer, la Paula va pegar un xiscle que va fer efecte dominó i es va crear un clima de terror semblant al que vàrem viure a Cultura Clàssica per la Castanyada.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne)

Amb els contes de por en un minut, havíem de trobar les referències clàssiques. Pensàvem que aquest cop, a diferència, del dia de lectura lliure de contes de terror, no en trobaríem ni una, perquè una cosa són escriptors com Edgar Alan Poe, H. P. Lovecraft, Pere Calders, etc. i l’altra alumnes que encara no han fet Cultura Clàssica.

No ens ho podíem creure. En tots hi vàrem trobar els referents clàssics estudiats de l’home llop (Licàon a les Metamorfosis d’Ovidi, també Petroni i Plini el Vell en parlen), les cases encantades, bruixes, fantasmes, morts vivents, … en les comèdies de Plaute, en L’ase d’or d’Apuleu…També vàrem trobar en els seus contes referències cinematogràfiques, Psicosis d’Alfred Hitchcock, La núvia cadàver de Tim Burton, Annabelle de John R. Leonetti, Finders Keepers d’Alexander Yellen, etc

Volem felicitar els alumnes de 2n d’ESO de Català per fer aquests contes de por en un minut tan ben fets (nosaltres pensàvem que eren de 2n, però de batxillerat!). Realment els contes fantasmagòrics ja els van inventar els grecs i els romans i la tradició clàssica terrorífica perviu encara en el nostre imaginari col·lectiu.

Alma i Judith
Llatí i Cultura Clàssica 4t ESO

Cantània 2017: “La nit dels malsons”

Benvolguts aràcnids,

Col·laborem un any més amb vosaltres perquè els alumnes de 5è de l’Escola Bergantí de El Masnou tornarem a participar en el projecte de L’Auditori de Barcelona anomenat “Cantània”. Enguany uns 42.000 nens i nenes d’escoles de primària cantarem la cantata “La nit dels malsons” composada per l’Àlex Martínez i amb lletra de la dramaturga Marta Buchaca. Com és habitual i era d’esperar hi hem sabut trobar els referents clàssics que sempre hi són.

Si l’any passat la Mimí viamalsonstjava arreu del món i part de l’univers buscant el seu amant, aquesta vegada farem un viatge interior i de proximitat dins els propis malsons i els d’aquells qui ens envolten, guiats per la Guardiana de la Por, una dona que exerceix aquest ofici vetllant per tal que la por no desaparegui del món, entenem-nos: en un sentit bo, perquè… tots sabem que la por té un cantó bo, oi?

La por (Del llatí pavor, derivat del verb pavēre «tremolar») és una emoció que serveix per a avisar-nos d’un possible perill i va sorgir per qüestions adaptatives. És evident que des d’aquest punt de vista la por ens ha permès sobreviure com a espècie. Però…

… la por també pot ser un problema…

– preocupacions
– terror (por extrema)
– pànic (por terrible i intensa, però passatgera)
– fòbies (pànic terrible que se sent davant un fet concret)

… que afecta el nostre cos canviant els nostres…

– pensaments (manca de concentració…)
– comportaments (agressivitat, paràlisis, evitació)
– sentiments (inquietud, desesperació, angoixa…)
– o creant símptomes físics (tremolor, afogament, suor freda…)

Per això i per evitar mals majors és tant important una bona educació emocional que englobi el conjunt de les emocions bàsiques: felicitat, tristesa, ràbia, sorpresa, por i disgust.

A la cantata, l’acció comença la nit abans que en Lluc, el protagonista poruc de mena, marxi de colònies amb l’escola quinze dies i catorze nits. Ell no hi vol anar perquè haurà de fer moltes activitats que l’espanten. Quan a mitjanit entra a la seva cambra la Guardiana de la Por, el portarà a viatjar pels diferents malsons dels seus éssers estimats (familiars, amics, ídols…) i farà que conegui diferents tipus de pors (a la foscor, a l’abandó, a engreixar-se, a allò desconegut, escènica, al ridícul, a quedar-se sense feina…). En Lluc aprendrà que tothom, d’alguna manera o altra, té por i que, més que un defecte, la por és necessària per viure. També veurà que hi ha pors que ens impedeixen viure amb plenitud. Després d’aquesta experiència, en Lluc decidirà anar de colònies i aquest fet es convertirà en una experiència extraordinària per ell.

phobos-cantaniaEn la mitologia grega, Fobos (en grec antic Φόϐος, ‘pànic ’) fou una divinitat que personificava la por i el terror i era fill d’Ares (deu de la guerra) i d’Afrodita (deessa de l’amor). El seu equivalent en la mitologia romana és Timor. Fobos acompanyava el seu pare Ares a la batalla juntament amb el seu germà Deimos i la deessa Enió, i incitava els combatents a fugir. Els dos germans eren els aurigues del seu pare. La figura de Fobos sovint és representada com si tingués un lleó o un cap de lleó i aquells que l’adoraven sovint feien sacrificis en el seu nom. El seu temple principal estava a Esparta i els espartans hi pregaven abans d’anar a la batalla

És interessant saber que el déu de la guerra romà és Mart i que, quan l’astrònom estatunidenc Asaph Hall (1829-1907) va descobrir les llunes d’aquest planeta, les va anomenar Fobos i Deimos: el nom dels seus dos fills.

(Dibuix dels satèl·lits i Mart de Calvin J. Hamilton)

Parlant de fòbies, amics aràcnids, potser vosaltres, de tant en tant, sentiu una por intensa i ansietat quan us enfronteu a alguna cosa o situació. S’estima que al voltant d’un 10% de la població en pateix alguna. O potser simplement teniu pors sense que hi hagi un trastorn emocional. Sigui com sigui us animo a fer-les públiques en aquest fòrum per tal que d’aquesta manera veiem com ens assemblem els uns als altres i com ens fan témer les mateixes coses o situacions. Us pot ajudar saber que hi ha centenars de fòbies diferents i les podeu trobar amb el seu nom científic a les següents pàgines clicant aquí i aquí.

Potser sou com els valents Napoleó o Alexandre el Gran que tenien por als gats (ailurofòbia) o bé com en Walt Disney que en tenia als ratolins (musofòbia). O bé penseu que aquest article enllaçat per la Margalida pot tenir raó: “No hay tantas fobias como te quieren hacer creer”. Podeu investigar més sobres les fòbies a la pàgina corresponent de la Viquipèdia o en el bloc tant interessant de “L’univers clàssic dels nostres mots”. També hi ha un article molt interessant de Vilaweb que es diu. Fòbies: quan una por no ens deixa viure.

Us deixo amb la darrera cançó de la cantata que es diu “Viu la vida sense por” a ritme de Happy funk i de Gòspel desenfrenat que si l’hem d’interpretar bé ens aconsella que deixem de banda aquella por que no ens deixa viure i que ens fa patir i estressar-nos… per tal de poder viure feliços la vida lliure que decidim: amb passió, color i somriures. Així doncs fem com en Lluc i “vivim la vida”. Ara és el moment!

[youtube]https://youtu.be/9HsGi1dYE9I[/youtube]

Xavi de música

Sí, jo estudio llengües clàssiques

Després de quasi tres mesos cursant primer de batxillerat puc donar honestament la raó a tots aquells professors que ens deien la mítica frase “ Primer de batxillerat no és cinquè d’ESO”. És ben certa, ja que l’educació secundària obligatòria no té res a veure amb el batxillerat,  ara ja no aprens perquè sí, sinó que hi trobes una lògica i gaudeixes de la majoria dels coneixements que se’t presenten.

Les assignatures que més han cridat l’atenció han estat les llengües clàssiques: llatí i grec. Primerament ha estat, bàsicament, perquè mai no havia cursat cap d’aquestes matèries; havia estudiat català, castellà, història… però mai llatí o grec. De seguida, vaig poder veure com d’errònia és l’opinió popular: les classes avorrides de llengües clàssiques, la memorització infinita de declinacions i casos, entre d’altres, han passat a la història, almenys a l’Institut Premià de Mar. A  l’IPM utilitzem un mètode més dinàmic i entretingut que es basa en la lectura com a eina principal per aprendre aquestes llengües, sovint falsament catalogades com a mortes.

Fa menys de tres mesos no sabia res de cap de les dues llengües, recordava vagament les paraules no gaires afalagadores de la meva mare sobre el llatí i les expressions de sorpresa quan vam fullejar el meu nou llibre de  grec i cap dels meus familiars va ser capaç de pronunciar cap mot. Elles, les clàssiques, no pertanyien a la meva realitat i durant molt temps, per desgràcia, les vaig considerar mortes, fins ara. Ara sóc capaç de llegir, construir frases coherents i traduir textos del llatí al català i frases compostes del grec al català. Pensa-ho bé, en tres mesos hem fet un gran avenç (jo i els meus companys de clàssiques) tant en llatí com en grec; tot i que potser és més notable a grec que no pas en llatí. La majoria de nosaltres no sabíem  l’alfabet grec, ni la pronunciació de les seves lletres ni les característiques principals de la seva gramàtica. Ara tots nosaltres hem aconseguit llegir i analitzar sintàctica i morfològicament frases gregues escrites per grans intel·lectuals i pensadors de l’època clàssica.

Aquest pas, que per alguns pot semblar una ximpleria o poca cosa, a mi m’omple d’alegria i orgull ja que sento que poc a poc m’estic apropant cada vegada més a conèixer en profunditat les nostres llengües i cultura. El coneixement de llengües antigues ens permet veure amb altres ulls la nostra societat i llengües actuals, ens permet crear connexions i conèixer parts de la nostra història que pot ser desconeixíem.

Encara em queda molt per aprendre sobre aquestes grans llengües oblidades per alguns, però encara molt vives en els cors de molts altres. Jo ja he començat la meva aventura endinsant-me en les llengües clàssiques, i vosaltres? Us hi animeu? Estic segura que no us decebran.

Sandra Mendoza

1r Batxillerat Humanístic

Quizlet – Aprendre amb les noves tecnologies

Χαίρετε!

Les coses cada vegada van més ràpides, tenim més activitats per fer i el temps ens manca. Moltes vegades estar deu minuts asseguts estudiant és pràcticament impossible: extraescolars, feines, deures, responsabilitats… Quantes vegades hem estat en el tren o en el cotxe pensant “ara que tinc un moment, no puc posar-me a estudiar perquè no tinc els apunts”. Ara, gràcies a la tecnologia, aquest problema pot desaparèixer fàcilment.IMG_3802

Amb aquesta nova app que he descobert us convido a aprofitar aquests temps morts per estudiar sense haver de carregar els apunts; Quizlet és un app per mòvils, ordinadors…

Quizlet és una app universal on gent de tot el món puja a la xarxa els seus apunts i documents de diferents matèries per tal d’ajudar a l’alumnat a obtenir grans resultats en els seus estudis. Quizlet ofereix diferent maneres per estudiar aquest documents de manera divertida: utilitzen cartes d’estudi, emparellant les paraules correctes, responent preguntes curtes,etc.
IMG_3803IMG_3805

Aquesta app també ens dóna la possibilitat d’escollir de cada apunt o document part específiques, a més a més en matèria de llengües també ens ofereix la possibilitat d’escoltar la pronunciació  de diferents mots.IMG_3806

Us hi animeu? Quins de llatí recomaneu i per què? Quins de grec?

Sandra Mendoza
1r Batxillerat Humanístic

Les vies romanes

Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà i van ser molt importants per a l’expansió política i militar de Roma.

Ara bé, vosaltres heu de fer un redactat de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el següent tema: La xarxa viària romana (amb quins objectius es va construir i tècnica constructiva emprada; definició del terme mil·liari; monuments que es trobaven habitualment en els marges de les vies d’entrada i sortida de les ciutats; nom de la via romana més important que travessava l’actual territori català, origen i final d’aquesta via i denominació que tenia abans del segle I dC; monuments del patrimoni arqueològic català que encara es conserven en l’accés nord de la ciutat de Tarragona; nom d’alguna altra via o ramal que encara es conservi a Catalunya oa la península Ibèrica i recorregut que tenia en època romana).

Aquí teniu un exemple del redactat de l’examen de selectivitat de llatí dels anys 2009-2010:

“Les vies romanes o les  xarxes viàries, en la mesura que comunicava els diferents indrets de l’imperi va tenir una funció militar, ja que servia per a desplaçar les tropes ràpidament; una funció econòmica, per facilitar els intercanvis comercials, i, finalment, una funció cultural, per facilitar l’intercanvi d’usos i costums. 

La tècnica constructiva consistia a traçar el recorregut previst, excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres de pedres verticals, que en determinaven l’amplada; a continuació, s’omplia el forat intermedi amb una capa de pedres mitjanes sense res que els servís d’unió; després, cobrien aquesta primera capa amb un conglomerat espès de sorra o de grava lligada amb morter i, finalment, ho revestien tot amb una capa de pedra triturada o de grans lloses de pedra.

Un mil·liari és un senyal de pedra gravada que s’usa per indicar les distàncies recorregudes en una via. A l’entrada i a la sortida de les ciutats, les vies romanes estaven vorejades dels monuments funeraris de les necròpolis. La via més important de Catalunya era la  via Augusta coneguda abans del s. I dC com a via Herculea; sortia de Roma i acabava a Cadis; en el seu traçat vora Tarragona, s’ha conservat un monument funerari (torre dels Escipions) i un arc (arc de Berà). A Catalunya es conserva en molt bon estat part d’un ramal de la via Augusta (via de Capsacosta) que servia per comunicar la plana de l’Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via ben conservada a la Península Ibèrica és l’anomenada tradicionalment “Via de la Plata”, que anava de Mèrida a Astorga.”

Què creieu que estan fent? Quin tipus de columna és?

Tots els camins encara duen a Roma?

Clara Serrano Jiménez, 2n batxillerat C.

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

Les 7 meravelles del món antic

Teniu presents les 7 meravelles? I les del món antic? Creieu que són reals o són fruit de la imaginació?  Aventureu-vos a descobrir què s’amaga darrere i la seva relació amb la cultura grega.

Júlia París
1r Batx. Humanístic