Author Archives: rsanchez37

Monedes americanes i llatines

Fa un temps, en una d’aquelles tardes d’hivern -com les que ara vivim- que donaries qualsevol cosa per menjar alguna cosa calenta, vaig anar a un forn de pa per a comprar. Però aquella compra em va costar cara, ja que la dependenta va ser tan llesta com per, en lloc de donar-me com a canvi una moneda de cinc cèntims, em va tornar una moneda d’un centau americà, sense que jo m’adones.
Com ja sabreu, el dòlar té un valor monetari més baix que l’euro, així que no em va beneficiar per res a la meva butxaca aquest canvi.
Tot i així, de tot s’ha de treure la part positiva, i mirant-la, em vaig adonar que aquest centau americà té certa bellesa. Observeu bé les seves cares de la moneda, que hi trobeu?
En aquest article trobem un cas semblant, però amb els bitllets dels dòlars.

Qui em podria dir la diferència entre els dòlars americans i l’euro? i la diferència entre el meu centau americà i, per exemple, una moneda d’un cèntim?

Moneda creu
Moneda cara

Si us fixeu bé, la moneda té vàries inscripcions, una d’elles en llatí. Qui me les podria traduir? A qui correspon el retrat que apareix en una de les bandes? I l’edifici? Amb quin edifici grec el podríem relacionar?

BONES FESTES!!

Rebeca

Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat

Ovidi ens porta a Ràdio Premià de Mar

Ahir vàrem anar de la mà d’Ovidi al programa Escoles de Ràdio Premià de Mar per haver guanyat el primer i segon premi en la categoria F de prosa en el certamen literari de Sant Jordi 2011 amb Denis, ànima de llop i El silenci d’Hipe:

Rebeca Sánchez 2n de batx. Llatí
Sílvia Espinach 1r de batx. Llatí

Exegi monumentum aere perennius

Tal i com podeu veure en aquesta presentació, Horaci fou un gran poeta romà. Els seus poemes han arribat fins a nosaltres sense perdre res de la seva essència, i un clar exemple és Exigi monumentum aere perennius, però… de què tracta realment aquest poema que m’ha tocat exposar a classe aquesta setmana? Què volia expressar Horaci amb aquesta obra? Reflecteix aquest poema el caràcter d’Horaci?

En aquest altre article del nostre blog de referents clàssics en la música actual, a L’Empremta d’Orfeu, també tractem un dels vídeos relacionats amb Horaci, la cançó Non je ne regrette rien de la gran Edith Piaf, i on podeu veure una explicació més detallada sobre la relació entre aquests dos grans artistes.

Com podeu comprovar, en la presentació he utilitzat unes precioses fotografies fetes per un gran amic meu, Adrià A. Thorson, unes verdaderes delícies per a la vista!

Si en voleu més d’Horaci, III, 30, gaudiu amb l’audició en llatí d’aquest muntatge audiovisual:

Rebeca Sánchez
2n Batxillerat Llatí i Grec

Literatura i formes de govern a l’antiga Grècia

Homer

El passat dilluns dia 24 de gener, com ja sabeu, els alumnes de grec i llatí de 2n de Batxillerat vam podem anar a les conferències que van ser organitzades per la secció catalana de la SEEC a l’Universitat de Barcelona.

En el meu cas, la conferència sobre el món grec del dr. Jesús Carruesco em va resultar tan interessant que m’ha inspirat fer aquesta recerca i escriure aquest quadre sobre el govern i la literatura de l’antiga Grècia, un petit resum que us resultarà de gran ajuda, ja que els estudis de molts de nosaltres estan relacionats o bé amb la literatura, o bé amb el món polític i, per suposat, amb el món grec.

PERÍODE TEMPORAL EDAT CORRESPONENT TIPUS DE GOVERN LITERATURA I ESCRIPTORS DESTACATS
XX-XI aC Edat de bronze Monarquia
X-IX aC Època
Fosca
Monarquia

-Cap a l’any 1200 a.C., un altre poble d’origen grec, els Doris, que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant els micènics.

-Esparta i Corint es van transformar en les ciutats principals dòriques.

  • Tipus de literatura

La guerra de Troia fou descrita per Homer en la Ilíada i va ser un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació en aquesta evasió.
-Durant aquest període Grècia va patir un retrocés cultural, fet que fa que aquesta època s’anomeni així.

VIII-VI aC Època
Arcaica
Oligarquia i Tirania:
-Inicis de la creació de la polis
-Base de la política: aristocràcia.
-Grans celebracions marcades per representacions artístiques (poesia, literatura, art…)

-Utilització de mons antics (civilitzacions micèniques) de caràcter imponent..
-Històries no fidedignes.

-Utilització de metàfores(la pau del estat, auriga…)
-Els tirans demostraven el seu poder ja que ho utilitzaven propagandísticament.

V-IV aC Època Clàssica Democràcia
Va començar a causa d’un buit de poder per pèrdua de prestigi dels hereus del càrrec.
-Inici de la POLIS:
*Parts: Pnyx (assemblea), Àgora(tribunal), Teatre…
-Tots els ciutadans es consideraven iguals.

*Reflex de la societat del moment, ja que com tot el poble era igual, el tipus de literatura també era igual de valorada.

III-IaC Època Hel·lenística Monarquia
-Ampliació del món grec per Alexandre el Gran.
-Nova col·locació de la POLIS:
*Pau del rei és el centre de la ciutat.
  • Tipus de literatura:

-Propagandística: exaltació del rei.
-Es mostra el gran governant absolut com a heroi (per exemple Aquil·les,…)

En aquest Google Maps hauríem d’anar introduint amb molta lectura i paciència, a partir de la seva localització geogràfica, fragments de literatura grega i formes de govern.


Mostra Literatura grega i formes de govern en un mapa més gran

Rebeca Sànchez
2n Batxillerat de Llatí i Grec

Referents clàssics als grups de Facebook

Després de tants anys junt amb la Margalida (per alguns molts) treballant d’aquesta manera tan innovadora com és la xarxa d’Internet, llengües tan antigues com el llatí i el grec antic, de res ens ha de sorprendre que a Facebook, la xarxa social més utilitzada actualment, també trobem pinzellades de món clàssic.
Parlem dels famosos Grups de Facebook, que tantes rialles ens han regalat. Aquí tenim alguns que combinen l’humor amb els llatinismes i altres referents clàssics:

Llatinismes al Facebook on Prezi

Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Qui s’anima a traduir? Qui n’afegeix algun més a la llista?
Recordeu obrir la presentació en pantalla completa per a tenir una millor visió de els fotografies.

Rebeca Sánchez
2n de batxillerat llatí i grec

Κυνόδοντας

Sempre s’ha dit que el cinema grec és com una muntanya russa, ja que ha tingut dècades molt bones i dècades d’estancament.

Aquesta vegada el cineasta hel·lènic Λάνθιμος Γιώργος (Giorgos Lanthimos) ens ha portat una nova manera de veure el cinema, des del seu punt de vista excèntric i filosòfic.

L’obra anomenada Κυνόδοντας (Canino) tracta d’una família formada pel pare (Christos Stergioglou), la mare (Michelle Valley), les dues filles adolescents (Aggeliki Papoulia i Mary Tsoni) i un fill adult (Christos Passalis). Aquesta família té un tret particular i és que el pare ha decidit que, des del seu naixement, els seus fills han d’estar reclosos, per tant es comporten com a nens petits. D’aquesta manera els educa fent-los creure que viuen en un món que no és el real, donant-los una falsa visió del món, quasi cruel, ja que per exemple, els ensenya nous significats de paraules que els fills no haurien de saber. En el tràiler podem veure com fan creure al fill que la paraula “zombie” significa “flor petita i groga”:

Però tot canvia quan Christina (Anna Kalaitzidou), una noia que no forma part de la familia, és a dir, forma part de l´exterior, comença a fer visites periòdiques a la casa, ja que és l’encarregada de satisfer les necessitats sexuals del fill. Aquest aspecte extern fa que els fills, que mai en la seva vida no han rebut informació del exterior, comencin a sentir curiositat i busquen altres maneres de saber sobre el que s’han perdut. Hi ha un moment clar a la pel·lícula que mostra aquesta idea. Christina dóna uns vídeos als fills on apareixen pel·lícules de l’època dels vuitanta. Per als fills resulta un gran impacte, així que imiten tot el que veuen en aquests vídeos.

Encara que aquesta pel·lícula tingui unes escenes mal gravades i uns actors i actrius no massa expressius, degut al baix pressupost d’aquesta producció, ens recorda una idea que també hem tractat a classe de filosofia: el Mite de la Caverna de Plató. Igual que els individus reclosos de la caverna, es troben els fills d’aquesta peculiar família. En ambdós casos no saben absolutament del “món exterior” que representaria el “Món de les Idees” de Plató.

Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez
2n de Batxillerat Llatí i Grec

Referències clàssiques a l’art contemporani: Banksy

banksy 1

Cada vegada més, els artistes, amb els temps que corren, han de recórrer a projectes més i més provocadors per a que el seu art es doni a conèixer i sigui reconegut. I quin exemple millor que l’artista que em porta a escriure aquestes línies: Banksy. I direu, qui és? De fet, ningú no ho sap, ja que aquest és el sobrenom d’un artista anglès que estampa les parets de la ciutat de Londres (i de cada vegada més ciutats) amb les seves pintures. Utilitza una de els tècniques més desprestigiades de l’art de la pintura, el graffiti (amb una tècnica anomenada stencil), per a que tothom que passegi pels carrers anglesos pugui veure escenes tals com aquestes:

banksy2 BANKSY3

Bansky es caracteritza per plasmar, amb les seves obres, crítiques socials, polítiques i morals, mostrant imatges de les ètnies entre les que vivim i que potser formem part. Davant la seva identitat oculta, Tristán Marco, artista que s’expressa de manera similar a Bansky però sense ocultar-ne la seva identitat, afirma que “va néixer el 1974 i va créixer a Bristol, Anglaterra. Fill d’un tècnic de fotocopiadores, es va entrenar com a carnisser i es va veure implicat en el graffiti durant el boom de l’aerosol a Bristol a finals dels anys 80.” Des dels seus inicis, ha publicat llibres i ha presentat exposicions, sempre sota altres pseudònims. Existeixen instantànies de càmeres ocultes de la seva figura, però mai de la seva cara, ja que actua i presenta el seu art sempre sota la protecció de la nit. Però per què s’amaga? Potser per què el seu art és massa rebel per a la societat d’avui en dia, i poca gent acceptaria el fons de les seves idees? El seu art, ple de destrosses cap a la comunitat segons les autoritats, expressa rebel·lió però tot i així mai no deixa de banda l’art pur, harmoniós i estètic. Bansky, com tot artista, és inspirat per l’art que varen crear a l’antiga Grècia i Roma i ens ha deixat molts exemples d’aquestes obres en les seves exposicions:

b6

b7

Quines obres de l’art clàssic rememora el pintoresc artista amb aquestes obres?

Tot i que utilitzi art clàssic per a crear el seu propi, no deixa de ser original per tant ¿a qui no li agradaria caminar pel carrer que cada dia transitem i trobar-se una espectacular crítica contra el que possiblement nosaltres fem? Banksy, tot haver estat perseguit per la llei en diferents ocasions, és considerat un gran geni de l’art contemporani.

Qui podria dir artistes similars, que utilitzin el seu mateix estil de pintura? I altres artistes també perseguits per la llei?

L’art que fa l’artista que avui tractem em recorda a un fet semblant que va passar amb l’estàtua del déu Pan, a l’església  Santo Spirito, a Sassia, però en aquest cas la protesta era per part dels espectadors, no de l’artista…

Aquí us deixo, com a curiositat, un dels tants openings que es realitzen per la sèrie The Simpsons, però aquest cop ideat i creat per en Banksy, junt amb l’equip de la famosa sèrie. Què opineu? Com el definiríeu?

Quin aspecte critica Banksy que podríem trobar a la societat clàssica?

Rebeca Sánchez
2on de Batxillerat de Grec i Llatí