Tag Archives: Muntatge audiovisual

Siringa i els clàssics a les Jornades Científiques de Badalona

Què hi fem els clàssics en unes Jornades de vocació científica, com el seu nom indica? Cal agrair al Centre de Recursos per al Professorat de Badalona que, en organitzar any rere any les Jornades Científiques d’Ensenyament Secundari,  hagi mostrat des del principi un gran interès en la interdisciplinarietat de la mostra, des de tots els àmbits del saber. Els Treballs de recerca que s’hi presenten tenen en comú no et tema, sinó el plantejament científic de la investigació, és a dir, que tot partint de d’uns objectius clars i unes hipòtesis prèvies, els alumnes arriben a conclusions pròpies i ben fonamentades.

En l’edició d’enguany, la vintinovena (aviat és dit!), una aràcnida de l’Institut Isaac Albéniz, la Marina Salas, hi ha participat amb l’exposició a l’auditori del BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis) del seu treball en bloc Siringa, la música de l’antiga Grècia. No és la primera a fer-ho, ja que la Carla Asensio hi va participar fa quatre anys amb Origen de les grafies: tendències enfrontades, però sí que és precursora en aquesta mostra pel que fa al format bloc. De fet, enguany era l’únic treball en aquest suport, si més no de la sessió de dijous, en què nosaltres vam participar.

[youtube]https://youtu.be/Ih7kKDjV-lw[/youtube]

Queda demostrat, doncs, que les lletres i les arts, tenen el seu lloc en aquesta mena de congressos científics, però deixeu-me que afegeixi que em va complaure veure que les clàssiques en concret hi van ser molt presents. El tercer dia de les jornades, acompanyaven la nostra Siringa dos treballs amb referents clàssics:

  • La Laura Aixut, del centre Maristes Champagnat, va presentar Set de venjança. La còlera del déus a “Les Metamorfosis” d’Ovidi. 
  • La Marta Gràcia, de l’Escola d’Art i superior de Disseny Pau Gargallo, ens va adelitar amb el seu Femen Olimp, una actualització de cinc divinitats femenines gregues materialitzada en un vidoclip de promoció d’un grup musical. Fantàstiques, les seves il·lustracions!

Fent un cop d’ull als resums dels treballs presentats els altres dies, hi he trobat també, en la segona sessió, una exposició sobre L’alimentació a l’antiga Roma, a càrrec de Maria Lapuente del Col·legi Badalonès.

Si tenim en compte que cada centre de la ciutat només pot presentar un màxim de cinc treballs -tres per exposar a l’auditori i dos per presentar al vestíbul- i que no tots els centres els presenten tots, ¿no trobeu que la presència clàssica no està gens malament?

Per acabar, aquí teniu un muntatge amb tots els participants de l’Albéniz, per tal de contextualitzar el que s’ha dit fins ara, id est, que els treballs de lletres conviuen amb els de ciències en perfecta harmonia.

TERESA

El grec de #eleutheromania: ἐλεύθερος i μανία

Quatre universitaris de la carrera de Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Pompeu Fabra han realitzat un projecte per a la seva classe d’ introducció a la realització de l`audiovisual publicitari.

L’Aina Tro -una exalumna de l’institut Premià de Mar i també aràcnida-, l’Ane Santiago, la Júlia Xandri i en Marc Saludes són els autors del vídeo que actualment està tenint molt a dir a les xarxes.

Faig aquest article per poder veure que el nom del seu treball audiovisual té origen grec: Eleutheromania prové del grec ἐλεύθερος “lliure”  i μανία “obsessió, mania”, és a dir, significa “un fort desig de ser lliures”.

[youtube]http://youtu.be/CDwIYNXI5IM[/youtube]

Aquí teniu una petita entrevista que he pogut fer als autors!

Què és el que feu exactament en aquesta assignatura?

Observem alguns treballs publicitaris i comencem a saber utilitzar les càmeres, els focus, etc. Per poder fer les nostres pròpies creacions. Entenem com és el procés de producció d’un espot, des de la idea, el càsting, el rodatge, el muntatge i fins a la “presentació al client” (que en el nostre cas és la professora).

-Com us va venir la idea de fer un spot sobre la independència?

Doncs sabíem que volíem tocar un tema social i que volíem treballar amb el poema de Bukowski. Entre la professora i l’equip vam arribar a la conclusió que la llibertat de Catalunya era la millor manera d’enfocar el nostre treball.

-Per què vareu decidir posar el nom d’eleutheromania com a títol del projecte?

Un dels membres del grup coneixia la paraula i de seguida va veure una relació enorme entre el nostre treball i el significat de la paraula. A més el que vam fer després va ser convertir-la en hashtag, una tècnica que ha resultat ser molt efectiva en el nostre cas. La paraula ha estat una de les claus per fer entendre el missatge d’una manera clara, concisa i original.

-Sabíeu que tenia origen grec? I en sabíeu alguna cosa del seu significat?

La primera vegada que la vam sentir no sabíem res de la paraula, però com que ens va agradar tant vam buscar l’origen i evidentment vam trobar les seves arrels en el grec.

La Vanguardia, Vilaweb i altres revistes us van publicar un article. Què en penseu que el vostre treball tingui tanta repercussió a les xarxes?

No ens esperàvem tantíssima repercussió, era un treball de classe que tenia un format viral, però la intenció era compartir-ho amb companys, amics i familiars. 48 hores després de penjar el vídeo ens acostàvem a les 30.000 visites. El dia anterior Pilar Rahola ens havia mencionat als seus perfils de Twitter i Facebook i 3 diaris online publicaven la notícia. Com és d’esperar no podíem parar de celebrar les bones notícies. Hem passat tot aquest cap de setmana passat contestant els comentaris i missatges que hem rebut de moltíssima gent que ha vist el vídeo i ens felicitava, estem assumint la situació encara.

-Ara mateix el vídeo passa les 80.000 visites. Però realment a quin tipus de persones volieu arribar?

Volíem arribar més enllà de les fronteres catalanes, però sabíem que els mateixos catalans eren els qui havien d’ajudar-nos a aconseguir-ho. Evidentment, l’acollida del vídeo a Catalunya ha estat increïble, però sabem que ha arribat a Itàlia, Portugal i segurament alguns llocs més que no sabem encara. Tot i així repetim que no ens esperàvem que les intencions amb que vam fer el treball es fessin realitat.

-Teniu alguna anècdota interessant per compartir amb nosaltres?

Ostres!! Ens ho vam passar molt bé en general, però hi ha coses destacables!

L’Ane, un dels membres del grup, es va haver de posar a la piscina per rodar l’escena que surt de l’aigua, es va gelar perquè a més era un dels dies de més fred.

Per gravar la imatge de la Mussara, en Marc, també autor, va haver d’anar amb el seu pare d’excursió.

La Júlia, va gravar un noi corrent i a la primera pressa va caure!

L’Aina va haver de posar-se un líquid als ulls per fer veure que plorava.

En conclusió, podem veure que no només treballem els referents clàssics a classe i que, fins i tot, el grec i el llatí el podem trobar a qualsevol lloc i utilitzar-los!

Creieu que és bona idea la d’utilitzar el grec o el llatí? Sabeu d’algún anunci que tingui orígens grecs o llatins? Quin?

Moltes gràcies per tot, i bona feina!

Abril Ramos

4t ESO Llatí opt. 3

Viquilletra MMXIII: Vides paral·leles

Recordeu que fa un temps els companys de l’Alternativa Viquilletra us presentaven la seva primera activitat sobre Aloma de Mercè Rodoreda i us demanaven col·laboració per al projecte de la segona activitat?

Doncs ja és hora que comproveu quin profit van treure dels suggeriments que vau deixar en comentari. Tantes van ser les propostes que, evidentment, no les van aplicar totes i van haver de triar les més significatives com a base per a bastir els diàlegs que es representen al vídeo final. Tot i això, n’hi havia tants, que ha estat necessària la col·laboració d’alguns de vosaltres, que no curseu aquesta alternativa, per poder cobrir tots els papers de l’auca, especialment els corresponents als personatges clàssics. I he de dir que tots heu fet un gran esforç per assolir el to adient al vostre paper:

  • Des de la solemnitat de Neptú i Júpiter, aquest darrer també un seductor, fins a l’espontaneïtat de Mercuri i la murrieria d’Eros, les divinitats masculines marquen un ritme solemne en les seves intervencions.

  • Pel cantó femení, l’altiva i desdenyosa Hera no té res a envejar a una Afrodita falsament inofensiva, enfront d’una Esfinx convençuda del poder dels seus enigmes.

  • Les figures mitològiques humanes palesen el seu dolor, patiment i dubtes, indefensos davant del poder diví, que juga amb les seves vides. Així, la prudent Penèlope mostra la resignació de l’esposa pacient, Hero recorda amb Leandre el seu amor impossible, i Cal·listo s’ho mira tot des del cel, amb una perspectiva molt diferent.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=0eLO-J0Ihys[/youtube]

Talment com les de Plutarc, aquestes Vides paral·leles, que com diu el títol del vídeo, van dels clàssics a la Rodoreda, estableixen vincles atemporals al voltant de les inquietuds humanes en front de tants sentiments… Crec que escau, en aquest cas, un comentari referent tant al tractament dels mites en l’activitat, com als temes plenament humans que aquesta posa sobre la taula. Què us sentiu més, una Hera-Anna, un Júpiter-Joan, una Afrodita-Coral, una Penèlope-Aloma…? Amb qui us identifiqueu?

Gràcies a tots per la vostra col·laboració. Som conscients que a alguns us ha suposat un gran esforç enfrontar-vos a la càmera, però us n’heu sortit molt bé. Ja sabeu:  Errare humanum est.

MONTSE I TERESA

Viquilletra MMXIII: Aloma, l’amor mític

Si a principi de curs els aràcnids de l’Institut Isaac Albéniz celebràvem els premis obtinguts a la passada edició de la Viquilletra pels grups L’ombra de l’Estuca i Versos d’ara i de sempre, que va omplir el bloc amb la seva tasca interdisciplinar sobre Nausica de Maragall i Antígona d’Espriu, arriba el moment que els clàssics de 4t iniciem la nostra tasca per a l’edició 2013.

Tant va agradar l’aportació del nostre institut als organitzadors d’aquest projecte compartit impulsat per la Universitat Oberta de Catalunya, que ens van demanar que els expliquéssim el procés que havíem seguit per dur-ho a terme. El resultat va ser un vídeo que apareix a la pàgina d’inici de la Viquilletra 2013.

Els companys de l’Alternativa a la religió dedicada a aquesta activitat porten un trimestre treballant la novel·la Aloma, d’una altra de les grans icones de la literatura catalana: Mercè Rodoreda. Amb l’enginyós i ben trobat nom de Badaloma, aquest grup de 4t ESO, sota la direcció de la professora de català Montse Vilà i amb la col·laboració d’una servidora, ja ha publicat la seva primera activitat. Després de l’atenta lectura de l’obra, l’alumnat ha triat fragments i temàtiques al voltant de l’amor, l’anàlisi dels quals s’ha materialitzat en un recull d’articles al bloc Racó d’escriptura, muntat de manera visual en el vídeo de presentació de l’activitat.

ppt.aloma (3) from Aracne on Vimeo.

Ara és l’hora, nois i nois de clàssiques, de participar en aquesta activitat tot aportant els vostres coneixements mitològics i la sensibilitat envers la interpretació mítica de realitat. El grup de Viquilletra compta amb la inestimable presència del Rubén, la Clàudia, la Melani i l’Andrea, alumnes també de Llatí, però necessiten les aportacions de tots vosaltres per dur a bon port el seu projecte de Vides paral·leles. M’explico. Dels punts d’interès delimitats en la primera activitat, tots ells relacionats amb l’amor, en volem confeccionar diàlegs paral·lels entre personatges literaris de la novel·la estudiada i figures mitològiques clàssiques. Els companys de Viquilletra, després d’amarar-se en la lectura de l’obra, tenen molt clar els seus protagonistes, però cal que els ajudem a trobar els personatges mitològics paral·lels més adients. Vosaltres, que heu treballat déus, monstres, Muses, Faunes… i esteu llegint les Narracions de mites clàssics inspirades en Ovidi, segur que podreu donar-ne les claus interpretatives que necessiten els vostres companys.
Aquesta és la llista que han confeccionat fins al moment:

  • L’amor ve del mar: Imatge de l’espera pacient de la donzella, atenta a l’amor que arriba de lluny. Tant és remot aquest amor que sovint no és reconegut quan arriba.

  • Estimat, molt estimat: La il·lusió d’amor viu en les cartes; les lletres dels amants acullen missatges de passió i de somni, de confessió íntima, que sovint s’estronquen en el viure quotidià. Per aquesta raó, la carta d’amor es dreça com un gènere en la literatura de tots els temps (cartes que travessen el mar, com les d’Aloma a un Robert més somiat que real).

  • “Cada noia té promès / i duu violetes”: L’amor té l’encís de la flor més fràgil; tant, que ben aviat esdevé dol i pena. Com la minúscula aranya, que teixeix amb delit el vel que l’ha de protegir, i un cop de mà l’abat sense misericòrdia: així la felicitat d’amor, feble com la violeta, que es marceix lluny de l’herba i l‘aire que l’han vist néixer.

  • “i després és un dogal”: Qui no vol atrapar la felicitat d’amor? No forma part, però, de la seva naturalesa ser perdurable. Per això, tan bon punt s’institueix en forma de matrimoni, comença a esquerdar-se per dintre i, trontollant, arriba que s’enfonsa. Joan i Anna; els Vidal; Mercè, l’amiga d’Aloma. No hi pot haver matrimoni feliç quan tots han esdevingut un dogal.

  • “ella és més maca que tu”: Aloma viu amb l’ombra de la rivalitat de la dona més bonica, més atractiva i més desitjada de totes, Coral. Ella captiva el cor dels homes, que sucumbeixen als seus encants com en una trampa ben parada. Però la bellesa s’alia amb la crueltat i el gest despòtic de Coral no coneix límits. Entre la seducció i la condemna fatal se situa l’enigmàtica Coral de Rodoreda. Potser recorda també la maga que va encisar aquell mariner grec?

  • “morir és tornar-se estrella”: Essent novel·la d’iniciació, l’amor és temàtica essencial d’Aloma; no ho és menys, però, la mort, que esdevindrà un dels motius centrals de tota la narrativa de Rodoreda. I la mort pren forma en la figura dels infants-joves: Daniel i Dani. És aquest darrer, el nen de la família, que parla amb Aloma poc abans de morir, i ho fa amb el lirisme que pren volada en alguns dels moments més dramàtics de les novel·les de Rodoreda: autèntic catasterisme modern, el de la criatura convertida en cos celestial; autèntic poema en prosa el diàleg Dani-Aloma, que al·ludeix a la llum eterna i brillant dels estels del firmament.

En tots els casos hi haurà un diàleg entre un personatge rodoredià i un de l’imaginari mitològic grecollatí sobre el tema apuntat. Feu suggeriments tot indicant el nom del que suggeriu, explicant-ne la història i especificant el motiu que us ha portat a la identificació. A partir dels vostres comentaris, els companys de l’alternativa començaran a bastir el diàleg, per al rodatge del qual necessitaran tota mena de col·laboració: vestuari, gravació, muntatge, il·lustracions…

Entre tots podem tornar a aspirar a crear una activitat reconeguda i premiada!
TERESA

Premi Viquilletra 2012: Ruta literària per Sarrià

Durant el curs 2011-12, els Clàssics de 2n de batxillerat de l’Albéniz, de la mà de  la matèria de Literatura catalana i la seva professora Montse Vilà, vam participar per primera vegada al concurs Viquilletra, organitzat per la UOC. I ho vam fer amb tanta fortuna, que el nostre equip Versos d’ara i de sempre va guanyar el premi al Millor grup! De retruc, l’alegria va ser doble, perquè els companys de tercer d’ESO, el grup Shalom, van obtenir el guardó de l’Activitat multimèdia millor realitzada.

Satisfets i amb tota la il·lusió del món, el divuit de juny passat vam desplaçar-nos a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona a rebre el veredicte, conscients de la feina realitzada amb precisió, però amb el dubte de la decisió final del jurat. Havíem fet un gran esforç amb Nausica i ens havíem apassionat amb Antígona, per acabar comentant detalladament un muntatge publicitari sobre Tirant lo Blanc. A part del diploma que hi vam rebre, els organitzadors van anunciar que el premi en espècies consistiria en una ruta literària per la ciutat comtal, que tindria lloc previsiblement a principis de setembre.

I vet-nos aquí, un plujós 19 de setembre, embarcats (i no és broma perquè en algun moment va diluviar) proa al barri de Sarrià per seguir les passes de poetes contemporanis com Foix, Casasses, Vinyoli, Brossa i, anant més enrerre, el nostra admirat Carles Riba, del qual vam visitar la tomba al cementiri del barri.

D’entre tots els poemes que la companyia Els Pirates teatre va representar per a nosaltres, destaco Súnion del mateix Riba, l’únic que va ser recitat a la manera clàssica, al davant del sepulcre on el poeta descansa amb la seva esposa Clementina Arderiu, també tocada per les Muses.

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria,
tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent:
pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada,
amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell.
temple mutilat, desdenyós de les altres columnes
que en el fons del teu salt, sota l’onada rient,

dormen l’eternitat! Tu vetlles, blanc a l’altura,                     7
pel mariner, que per tu veu ben girat el seu rumb;
per l’embriac del teu nom, que a través de la nua garriga
ve a cercar-te, extrem com la certesa dels déus;
per l’exiliat que entre arbredes fosques t’albira
súbitament, oh precís, oh fantasmal! i coneix
per ta força la força que el salva als cops de fortuna,
ric del que ha donat, i en sa ruïna tan pur.

Aquest poema està inclòs en el llibre Les elegies de Bierville (1943), un volum publicat en el retorn a Barcelona de Carles Riba, que va ser professor de Grec a la Universitat. Està inspirat en la visió del temple de Súnion, que, per a Carles Riba, és el símbol de la cultura clàssica grega. Què us sembla el poema? Sabeu ubicar el topònim?

Apa, gaudiu del petit muntatge que he muntat com a record de l’experiència passada, responeu les qüestions que us hi plantejo, i prepareu-vos, que enguany n’hi haurà més!

TERESA

Antropomorfisme de preposicions gregues

Nosaltres, l’Èric, la Cris i la Míriam també vàrem fer la tasca de les preposicions gregues del Fil Moodle però amb els nostres cossos. Tot inspirant-nos en l’aventura del lleó i de l’explorador del nostre llibre de Grec 1, ed. Teide, i a partir d’aquest apunt, Plurilingüisme amb prefixos grecs, publicat a Aracne fila i fila, ens vàrem trobar al pati del nostre institut i vàrem intentar fer unes preposicions ben antropomòrfiques. Esperem que siguin exemplificadores i tan útils com ens han resultat a nosaltres. El proper curs ens haureu de demostrar escrivint en grec amb un exemple de cada preposició o mot que en grec s’utilitza com a preposició què intentem fer en cada fotografia. Us hem posat també el cas perquè us hi fixeu bé i tot plegat us resulti més fàcil.

Cristina, Míriam, i Èric
1r Batx. Grec

Gimcana visual sobre ceràmica grega

Per practicar el que heu après sobre ceràmica grega en el tema Economia i treball, ve’t aquí un nou recull d’imatges que vull que comenteu des de tots els punts de vista, tant sobre el vas en si com sobre la decoració i les dades identificatives. D’uns en podreu dir més coses, d’altres menys, però les il·lustracions són prou clares per poder identificar-los. Algunes d’elles són pròpies i d’altres provenen de Wikimedia, per tant són de llicència lliure.

TERESA

FACTA NON VERBA: “Saber llatí”!

A partir d’uns deures de cap de setmana en què la Margalida ens va manar de veure el programa “Saber latín” dins Saca la lengua de la 2 de TVE, hem entrevistat gent de Premià de diferents edats per tal de saber què opinen del llatí, si en saben i per què s’ha d’estudiar a l’escola. Vet aquí el nostre reportatge aràcnid:

I tu, què n’opines? Pots contestar en comentari les diferents preguntes plantejades als entrevistats del nostre vídeo.

Eva Serrano i Paula Franco
4t ESO Llatí