Tot just acabes d’aprendre l’alfabet grec i ja llegeixes els primers textos de la literatura grega. Isop ens ensenya amb la faula del pagès i els seus fills que cal esforçar-se i treballar. Com altres estudiants de grec han deixat al blog les seves opinions i recomanacions sobre el fet d’estudiar grec, ara és el teu torn:

Què suposa per a tu estudiar grec? Què n’esperes? Com creus que és la llengua grega?…

Visiona el vídeo abans i veuràs què n’opina un grec actual, del professor i lingüista Georgios Babiniotis,  de la seva antiga i particular llengua:

Durant les primeres setmanes de curs en què he passat a estudiar en aquest institut, he pogut trobar nombroses diferències amb el tipus d’estudis que he dut a terme a Itàlia i que a la tornada, després de Nadal, continuaré.

Mentre que a Espanya és rar començar l’estudi del llatí i del grec abans de l’inici del Batxillerat Humanista (tret de l’optativa Iniciació al llatí de 4t de l’ESO), a Itàlia s’estudia el llatí a partir dels 14 anys d’edat, l’inici del Liceo, en la majoria de les tipologies d’instituts.

A més, el sistema escolar italià funciona d’una manera diferent a l’espanyola: des dels 14 anys iniciem el Liceo, que dura 5 anys, fins als 19, i que segueix la possible universitat. El liceo classico, en què l’estudi del llatí s’estudia en profunditat i el del grec també està present, al seu torn es divideix en dues parts: els dos primers anys s’anomenen Ginnasio, mentre que els tres següents Liceo. Els primers dos anys, els estudiants se centren principalment en l’estudi complet de la gramàtica i la sintaxi, traduint versions diàries dirigides a consolidar les seves habilitats. En els tres anys següents, el coneixement s’aplica en canvi a l’estudi de la literatura: els autors s’estudien a partir de l’època arcaica fins a l’època imperial i es contextualitzen i aprofundeixen, i després passem a la traducció i l’anàlisi de passatges extrets d’obres de la literatura.

He trobat nombroses diferències entre els dos països pel que fa a l’aproximació d’aquests dos idiomes: aquí a Espanya és molt més vertical, de fet els estudiants matriculats al Batxillerat Humanístic segueixen seguint els estudis universitaris d’aquesta zona, mentre que a Itàlia, tot i que cursant un institut d’Humanitats, també es dóna importància a les assignatures científiques. Això permet que un estudiant de 14 anys, que estigui en procés de triar el tipus d’institució per matricular-se, tingui un coneixement sòlid del llatí i el grec com a assignatures científiques i, així, estigui preparat per realitzar una facultat que inclogui camps matemàtics de diversos tipus.

A Itàlia es dóna una especial rellevància a l’estudi del grec i del llatí: tots els alumnes, fins i tot els del Liceo Scientifico, estudien llatí, però l’estudi del grec està reservat només per als estudiants que trien el Liceo Classico, que en 5 anys de formació garanteix un coneixement complet de la gramàtica i literatura llatina i grega. Aquestes llengües no es veuen com a mortes, sinó com a eines per entendre el món que ens envolta i les bases de la nostra civilització i alhora s’utilitzen per aprendre a raonar.

Flavia Tomassini

1r de Batxillerat Grec

Institut Premià de Mar

N.B.: Mentre els alumnes de la meva classe de primer de batxillerat de l’institut Premià de Mar s’alfabetitzen a principi de curs en grec, jo tradueixo, segons m’ha dit la Margalida, un text d’Esquines Contra Ctesifont sobre els diferents règims polítics.