Author Archives: Margalida Capellà Soler

About Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.

Què suposa per a tu estudiar grec? Què n’esperes?…

Tot just acabes d’aprendre l’alfabet grec i ja llegeixes els primers textos de la literatura grega. Isop ens ensenya amb la faula del pagès i els seus fills que cal esforçar-se i treballar. Com altres estudiants de grec han deixat al blog les seves opinions i recomanacions sobre el fet d’estudiar grec, ara és el teu torn:

Què suposa per a tu estudiar grec? Què n’esperes? Com creus que és la llengua grega?…

Visiona el vídeo abans i veuràs què n’opina un grec actual, del professor i lingüista Georgios Babiniotis,  de la seva antiga i particular llengua:

“La còlera d’Aquil·les” en confinament


Els alumnes de quart de l’ESO de Cultura Clàssica de l’IPM  durant el període de confinament per la Covid-19 llegeixen, amb l’ajut de la guia de lectura del final del llibre, La còlera d’Aquil·les i fan, després de deixar-ne la seva valoració aquí, les propostes de lectura, entre les quals hi ha la pervivència en el lèxic, en el cinema (Diferències i similituds entre “Troia” de Wolfgang Petersen i “La còlera d’Aquil·les”), o bé a TikTok.

Aquí teniu el challenge Kahoot La còlera d’Aquil·les, obert fins a finals de maig. Us animeu a participar-hi!

La Clàudia ens ha enviat aquest booktràiler per animar-vos a la lectura de La còlera d’Aquil·les:

Aquest és el booktràiler de la Núria:

Aquest és el de la Judith:

Aquest és el de l’Emma:

Bona lectura! Espero amb candeletes les vostres propostes i la vostra participació al challenge.

Un día en Pompeya de Fernando Lillo

Llegiu-ne un fragment i de ben segur us agradarà!

vid. “Si Pompeya no existiese, no sabríamos cómo fue la vida cotidiana de los romanos” en el blog del seu autor, el company Fernando Lillo.

Cómo era la vida cotidiana en Pompeya

Del Liceo Classico a 1r de batxillerat a l’institut Premià de Mar

Durant les primeres setmanes de curs en què he passat a estudiar en aquest institut, he pogut trobar nombroses diferències amb el tipus d’estudis que he dut a terme a Itàlia i que a la tornada, després de Nadal, continuaré.

Mentre que a Espanya és rar començar l’estudi del llatí i del grec abans de l’inici del Batxillerat Humanista (tret de l’optativa Iniciació al llatí de 4t de l’ESO), a Itàlia s’estudia el llatí a partir dels 14 anys d’edat, l’inici del Liceo, en la majoria de les tipologies d’instituts.

A més, el sistema escolar italià funciona d’una manera diferent a l’espanyola: des dels 14 anys iniciem el Liceo, que dura 5 anys, fins als 19, i que segueix la possible universitat. El liceo classico, en què l’estudi del llatí s’estudia en profunditat i el del grec també està present, al seu torn es divideix en dues parts: els dos primers anys s’anomenen Ginnasio, mentre que els tres següents Liceo. Els primers dos anys, els estudiants se centren principalment en l’estudi complet de la gramàtica i la sintaxi, traduint versions diàries dirigides a consolidar les seves habilitats. En els tres anys següents, el coneixement s’aplica en canvi a l’estudi de la literatura: els autors s’estudien a partir de l’època arcaica fins a l’època imperial i es contextualitzen i aprofundeixen, i després passem a la traducció i l’anàlisi de passatges extrets d’obres de la literatura.

He trobat nombroses diferències entre els dos països pel que fa a l’aproximació d’aquests dos idiomes: aquí a Espanya és molt més vertical, de fet els estudiants matriculats al Batxillerat Humanístic segueixen seguint els estudis universitaris d’aquesta zona, mentre que a Itàlia, tot i que cursant un institut d’Humanitats, també es dóna importància a les assignatures científiques. Això permet que un estudiant de 14 anys, que estigui en procés de triar el tipus d’institució per matricular-se, tingui un coneixement sòlid del llatí i el grec com a assignatures científiques i, així, estigui preparat per realitzar una facultat que inclogui camps matemàtics de diversos tipus.

A Itàlia es dóna una especial rellevància a l’estudi del grec i del llatí: tots els alumnes, fins i tot els del Liceo Scientifico, estudien llatí, però l’estudi del grec està reservat només per als estudiants que trien el Liceo Classico, que en 5 anys de formació garanteix un coneixement complet de la gramàtica i literatura llatina i grega. Aquestes llengües no es veuen com a mortes, sinó com a eines per entendre el món que ens envolta i les bases de la nostra civilització i alhora s’utilitzen per aprendre a raonar.

Flavia Tomassini

1r de Batxillerat Grec

Institut Premià de Mar

N.B.: Mentre els alumnes de la meva classe de primer de batxillerat de l’institut Premià de Mar s’alfabetitzen a principi de curs en grec, jo tradueixo, segons m’ha dit la Margalida, un text d’Esquines Contra Ctesifont sobre els diferents règims polítics.

5a edició de la Festa Romana de Premià de Mar. Roma victrix. Un dia amb els romans

Diumenge 5 de maig a les 11 del matí i fins a les 14 se celebrarà la 5a edició de la Festa Romana de Premià de Mar “Roma Victrix. Un dia amb els romans” a càrrec de Ludus Gladiatorius Imperialis Barcinonensis de Barcino Oriens amb tallers i jocs romans. Enguany l’aniversari es veu condicionat per les obres d’ampliació i reforma del Museu Romà, que han obligat a ajornar la data de l’activitat (normalment es fa el març) i la ubicació (enguany es farà a Santiago Rusiñol entre Verdaguer i Granados i no hi haurà visita al Museu, però sí informació sobre l’edifici octogonal, així com sobre les excavacions que s’hi han fet i què s’hi ha trobat.).

Premià notícies de Ràdio Premià de Mar entrevista el regidor responsable de la Festa Romana David Gutiérrez:

No us la perdeu!

Catul amb Mònica Miró al Què llegeixes?

Ja us hi heu inscrit (Lectura Catul)! Catul serà una gran lectura compartida al QL d’aquest novembre!

Al novembre, Catul amb Mònica Miró

Catul: sessió introductòria

Del 10 al 14 de novembre (5 dies): Lectura de Catul, poemes 1-38

Catul a Sirmione

La troballa del naufragi d’un vaixell grec semblant al de l’estamne d’Ulisses i les Sirenes

En la costa búlgara del mar Negre, a uns dos mil metres de profunditat, una expedició anglobúgara del Projecte d’Arqueologia Marítima (Black Sea MAP)  han trobat el vaixell grec d’època clàssica en el naufragi intacte més antic fins ara descobert. Curiosament aquest vaixell de 23 metres de llarg amb el timó i els bancs per als remers  s’assembla a la nau d’Ulisses (Odisseu en grec) que apareix en una peça de ceràmica àtica Ulisses i les sirenes del 480–470 a. C.  que es troba exposada al Museu britànic de Londres.

El naufragi intacte més antic del món en la costa búlgara del Mar Negre (MAP)

Ulisses i les sirenes: peça de ceràmica àtica; 480–470 a. C. Museu Britànic.

Ulisses i les sirenes: estamne  àtic; 480–470 a. C. Procedent de Vulci. Museu Britànic.

[youtube]https://youtu.be/bPlnVtD9dMA[/youtube]

[youtube]https://youtu.be/k04nQ2WJQZ0[/youtube]

Què n’opineu? Com s’orientaven els grecs per mar?Quin altre naufragi coneixeu?; Coneixeu el relat homèric d’Ulisses i les sirenes?…

Aparece en el Mar Negro el “naufragio intacto más antiguo” del mundo. La Vanguardia, 23/10/2018

Hallado en el mar Negro un barco intacto de 2.400 años. El País, 23/10/2018

Si voleu visitar Torre Llauder…

Maqueta de la vil·la romana de Torre Llauder. Fotografia de Sebastià Giralt

Si voleu també visitar Torre Llauder, al clos arqueològic de Mataró (plànol), aprofiteu la jornada de portes obertes dins dels actes programats de les VIII Jornades de difusió del patrimoni de La LAIETANIA al Maresme 2018.

Torre Llauder, com bé sabeu, és un dels jaciments arqueològics més notables del país i la descoberta el 1961 de la vil·la romana que s’hi conserva per Marià Ribas i el seu equip marca una de les fites més transcendents de l’arqueologia catalana i mataronina del segle XX. El 2011 entitats mataronines i persones convocades pel Museu de Mataró es van constituir en la Comissió 50 anys Torre Llauder per commemorar l’aniversari de la descoberta de la vil·la romana i plantejar-ne l’exitós programa d’actes d’una important vil·la romana de l’època d’August (final del segle I aC), amb paviments decorats amb mosaic, que va pertànyer al territori de la ciutat romana d’Iluro (l’antiga Mataró romana).

Clos arqueològic de Torre Llauder. Museu de Mataró
Av. de Lluís Companys, s/n
08302 Mataró
tel. 937 582 401
reserva de visites per a grups al tel. 937 412 930
museum@ajmataro.cat

Horari:
Visita guiada cada dissabte (excepte festius):
del 15 de juny al 15 de setembre a les 19 h;
del 16 de setembre al 14 de juny a les 12 h
Més informació

Vid. Carme Puerta i Vanessa Muñoz: La vil·la romana de Torre Llauder. Noves aportacions a l’estudi del jaciment arqueològic. Auriga 63, pàgs. 7-11.

La vil·la romana de Vilauba en 3D

Vilauba actual i en 3D Foto: MUSEUS DE BANYOLES.

A partir del proper dissabte 10 de març i cada segon dissabte de mes,  ja es podrà visitar en 3D, amb una tauleta a la mà, el jaciment de Vilauba, descobert el 1932 i situat a la població de Camós al Pla de l’Estany. Vilauba va ser un complex residencial i agrícola fundat en època romana (segle II aC) que va estar en actiu fins entrada l’època visigòtica (segle VII). Després de dècades d’excavacions, el recinte s’ha començat a museïtzar i s’ha condicionat per a les visites. El visitant podrà visualitzar, a mesura que camina, els diferents àmbits de la vil·la romana (com ara el larari, el rebost, el triclinium i també els sectors recuperats en les excavacions més recents, com el balneum, les termes amb els seus conductes d’aigua) i interactuar entre el present i el passa a través d’una APP que, a més de les recreacions en 3D dels diferents espais, ofereix també altres informacions addicionals.

Per fer-ne la reserva: Museu Arqueològic de Banyoles, Telèfon 972 57 23 61; comunicaciomuseus@ajbanyoles.org

Com arribar-hi

Ja tenim una altra vil·la romana al nostre Google maps! Visiteu-les i ajudeu-nos a ampliar la ruta!