Tag Archives: Poesia

LA VIDA ÉS UNA ODISSEA

A vegades esperem alguna persona important, algú que estimem que ens importa. Esperem la seva arribada que no ho sabem quan arribarà, però saps que tornarà algun dia.

Has de tenir present que tot arriba en el seu temps, i mentrestant tocarà esperar, com Penèlope que teixia i desteixia de nit esperant el seu amor, el seu marit, Ulisses, mentre ell feia els viatges per arribar a la seva pàtria i aconseguir per fi estar amb el seu fill i amb la seva dona. Si ho mirem més a fons,  podem veure que cada etapa de la vida és una Odissea, petites aventures que hem de complir per arribar els objectius, hi ha objectius que són molt difícils d’assolir, però, no et desanimis, no et rendeixis.  Respira, inhala, exhala, digues carpe diem per centrar-te en el present i podràs arribar a la teva pàtria.

LA VIDA ÉS UNA ODISSEA

El dolor del passat,

l’espera del teu retorn

el far que t’il·lumina

 

el camí de tornada. 

Una gavina blanca vola

cap a ponent, a l’horitzó.

 

Les Aventures d’Ulisses

més de vint anys,

un llarg temps esperant

 

la teva abraçada.

Un vaixell esperant 

per arribar a bon port.

 

Un vaixell en cerca d’horitzons

horitzons d’aventures

a la recerca del tresor, 

 

un tresor preciós, 

ni joies ni diamants

una paraula: Temps.

 

El temps és el tresor, 

Tempus fugit, 

el temps vola per l’aire.

 

A vegades el perdem

sense adonar-nos-en

i no podem fer-hi res.

 

Respira, inhala, exhala, 

Carpe diem, digues,

per gaudir del moment.

 

El dolor desapareixerà 

aviat, s’anirà de dins teu.

Tanca els ulls

 

l’esperit guerrer s’obrirà.

Lluitarà per aconseguir

els objectius.

 

La vida és una Odissea

un nou començament

amb un far que t’il·luminarà.

 

Martina Lloret

Cultura Clàssica i llatí 4t ESO

“Immortals” al certamen de Sant Jordi IPM i Premià de Mar 2023

Cartell guanyador Sant Jordi IPM 2023 de l’alumna de Llatí i de Cultura Clàssica de 4t Mariona Herrera de 4t B . L’enhorabona!

En el certamen literari de Sant Jordi d’enguany, tant a l’institut Premià de Mar com al  Certamen literari de Premià de Mar, ha resultat guanyador del segon premi de poesia categoria E el meu poema “Immortals”.

Martina Lloret “Immortals” en el lliurament de premis Sant Jordi Premià de Mar  2023 a L’Amistat

Lliurament de premis del Certamen de Sant Jordi 2023 de Premià de Mar

Títol: IMMORTALS
Grup: E
Modalitat: POESIA
Pseudònim: ..Llop………………….

IMMORTALS
Sobrevolo el cel,
amb el carro del sol.
Lluito com una àguila.
Domino el cel i el mar.
Faig créixer les plantes.
Porto una maça i una pell de lleó.
Les ànimes mortes em segueixen,
camino sol cap a l’inframon.
Sobrevisc com puc.
Titans sense cor.
La pau ha desaparegut,
guerres sense límit ni control.
Ho embruten tot.
Ni arc ni casc.
Amb els peus alats,
volo
sense destí que em concreti.
I tot de colors,
màgia poderosa,
Envolta
l’Olimp.

També vaig tenir l’honor de llegir-lo al programa Escoles de Lola Busquets de Ràdio Premià de Mar:

Ja sabeu quin llibre de lectura de Cultura Clàssica hem llegit enguany?

Martina LLORET

Cultura Clàssica 3r ESO

Creta (Montse Bastons)

Laberint de Creta

 Minotaure:

 Tinc el cos d’home i el cap de toro,

de dia bramo i de nit ploro,

voraç em jalo, forçosament,

tothom que creua la meva porta:

ningú m’aporta

altre aliment!

 Qui va donar-me aquesta vida?,

la meva mare per què m’oblida?,

quan em trauran del laberint?

Inquietants, denses, difuntes

són les preguntes

que em faig sovint.

De nit em fixo en les estrelles,

jo sóc tan lleig i elles tan belles,

valdrà la pena seguir vivint

si estic sol, cobert de cossos

trencats a trossos

i ple d’esplín?

Només espero que algú d’Atenes,

un gran guerrer valent de venes,

no fugi en veure’m i sense por

se m’aproximi i em clavi una arma

per deslliurar-me

de tant dolor.

Teseu:

Jo, fill d’Egeu, emprenc la gesta

desfent la troca, l’espasa llesta

per matar el monstre i retornar.

I, tanmateix, de mica en mica

tot es complica,

tot és menys clar:

cada cruïlla em desconcentra,

cada cadàver m’esventra el ventre,

la sang se’m gela, em trem el braç,

a cada tomb, una amenaça,

a cada passa,

sóc menys audaç.

La seva ombra és tan immensa,

negre el seu bram: com el puc vèncer?

I alço l’espasa ferma a la mà

i ell somrient em ve de cara,

m’ulla i es para

i em fa dubtar:

si és un monstre, per què no lluita?

La meva espasa, però, s’acuita

a penetrar dins del seu cor.

I contra el terra del cop va caure

el Minotaure

sagnant i mort.

 

Un Sant Jordi de Clàssiques 2018

Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!

Passió

Les dèbils guspires reviuen el foc,

el bategant cor esdevé roent.

El caliu embriaga poc a poc,

la sinuosa ànima, s’encén estrident.

L’ardent inconscient aflora,

afluent dels racons més profunds.

El sentiment de soledat no enyora,

renega, llençant-se al pou sense fons.

La sang, de rojos, brolla,

de vermells, el foc es tenyeix,

de corall, insinuen els llavis,

d’escarlata, l’au fènix reneix.

Inferno

La foscor s’apodera de la vista,

el cos esdevé com el gel,

la càlida llum s’apaga,

comença el viatge a l’infern.

Caront i la barca esperen,

la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,

un cà de tres caps que vigilen,

guardià de temoroses ànimes en pena.

Un cel rogent i flamíger,

un terra erm i ardent.

Sulfurant, Hades fumeja,

torturant esperits, sàdicament.

Sense sortides la ment desespera,

la por, s’apodera del pensament,

ja res més alleugera,

eternament destinats al patiment.

Descriptio Puellae

Dorada, la sedosa cabellera, ondea,

llevada por la brisa primaveral.

Larga y rubia, rodea,

el bello rostro de porcelana oriental.

De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.

Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.

Chata, la pequeña nariz equilibra.

Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.

Los tiernos labios húmedos, color coral,

presionados, un sinuoso beso ocultan.

Sonríe, dientes más blancos que el mármol.

Única, estos elementos la modelan.

Arnau Torres Nadal 2n batx B

Una dona grega

d2

Gineceu, il·lustració Grec 2 unitat 1 pàg. 16 (Editorial Teide)

Una dona grega

El dia s’aixeca, i jo amb ell.

La rutina comença amb el so de l’estornell.

M’aixeco i hores m’hi passo, davant el nítid mirall.

La cabellera amb una trossa em recullo,

suaus ungüents pel sensible rostre m’escampo,

amb el delicat quitó de lli em vesteixo,

fermalls i un cinyell me l’acomoden,

si tinc fred amb un bonic himàcion em cobreixo.

De la casa me’n cuido,

magnífics vestits teixeixo,

pa i conserves preparo,

dinar i sopar, jo cuino.

Els meus preciosos fills alleto,

al gineceu els porto,

per la meva filla nines confecciono,

al meu fill un io-io li dono.

Feliç Dia Mundial de la Poesia!

Arnau Torres Nadal

1r Batxillerat Grec

 

Polis

polis-de-atenas-1

Polis

Plena de carrers era la polis,

les parets de marbre blanques com el marfil.

Una suau brisa semblava que s’esmunyís,

arribant a l’àgora on s’esvaïa,

entre la gent que allí romania.

Alçant la mirada al rogent cel,

La sumptuosa acròpoli s’imposava.

Bressol i llar del culte a la dea Atena.

Ple d’estàtues i d’ofrenes era,

el roent i incandescent foc cremava.

Grans temples també s’hi alçaven.

Sobre l’estilòbat llargues columnes s’erigien,

damunt el capitell dori florit i pompós,

el pesat i elaborat fris descansava,

coronat per un frontó majestuós.

Arnau Torres Nadal 1r Batx.

Poetes de la llum a l’IPM

Per celebrar per la Setmana de la Ciència l’Any de la Llum,  la nostra Magistra ens va encomanar la tasca de fer una reflexió sobre la llum, en forma de fotografia o de poema. Tots els alumnes de Clàssiques hem fet  la feina al nostre gust, uns han fet una foto i d’altres una poesia.

Els fotògrafs de la llum han fet un gran treball, però els poetes, també; per això, hic et nunc, amb el permís de la Magistra,  els donarem a conèixer i esperem la vostra opinió i també més poemes!

UN PONT DE LLUM
Un pont de llum
entre la nit i el dia.
Un pont de foc
quan arriba l’alba.
Llum del migdia
estesa com un llenç
amarat de sol.
Llum feta miralls
quan s’estavella al mar.
Llum que es torna ombra
i que s’esllangueix
quan comença el capvespre.
La llum, el vent,
el crepuscle suau
cauen damunt la terra
plena de somnis.
Pepita CASTELLVÍ

Gracias Grecia

Gracias vieja Grecia

Siempre te mantuviste regia

Frente las adversidades

Sin dejar de decir verdades

Gracias por regalarnos a Sócrates

El que murió de forma descortés

Y aunque en el guión murió

Con la república Platón lo revivió

Gracias por la cultura

Era casi tan buena como la arquitectura

Tan grande como vuestro imperio

Que a pesar de todo no era soberbio

Gracias por los cuentos de Homero

Ellos me dieron ganes de ser el primero

Perdona si te hemos copiado

Realmente nos dejaste un legado

Robert Cepeda, Primer Batx

Helios

Creo en quien se posa y como puede ver
Que la luz de la mañana sea tan perfecta
Que la señal oscura apague al revés
a quienes navegan luces no rectas contadas alguna vez

El sol como siempre permanece sobre el mar
El poeta de siempre teme a fracasar
Quien se dirige a la luz pretende llegar
Quien lo tiene oscuro, necesita arriesgar

La perfección entre la noche y una vela
La dicha de viajar iluminado
El vaivén sin destino entre telas
Un momento perfecto entre medio del Olimpo y el sol lejano

Joaquin Alvarez, Primer Batx

La Lumiére

A lo lejos arremeten contra ti
Ellos, haces omnipotentes del serafín
Recoge cuantos te hagan falta
Que no vendrán hasta mañana.

Cierra los ojos de la oscuridad
Pues nada es más profundo que su ruindad
Aleja toda palabra de su persona
Rara vez te responderá de la misma forma.

Ves la herida abierta en tu pecho
Ya nada llena tal muerto lecho
Alza las manos hacia lo azul del cielo
Ciérralas y grita que quieres verlo.

Pero todo se marchita de la misma manera
La luz aún fluye entre tus dedos de arena
La radio suena mientras duermes con la cabeza baja
Ellos te miran, esperando verte vivo a la llegada

Nada se ve recorriendo los ríos de bronce
Recuerdas como era antes de su ida
Y aprietas los puños contra el desenlace
Ellos ya vienen, tu luz ya está consumida.

Raül Álvarez, Segon Batx

El  camí lluminós

La llum és un camí

màgic, clar i lluminós

tu tries si el vols seguir

per acompanyar-te en la imaginació.

Tu tries el teu camí

que sigui clar o fosc

Els grecs van triar el clar

i avui dia, aquí hi som.

Ells van triar el bon camí

i amb totes les seves innovacions

van ser capaços de canviar

tota la història del món.

Mireia Sanchez Cano,  Primer Batx

NO HI HA LLUM SENSE FOSCOR

Miro les estrelles
Intentant de buscar una resposta
Però, sense saber el motiu, em costa
Espero a que surti el sol
Mentre escolto el cant d’un mussol
Descansant sota el cel
Pensant amb tu en tot moment
Ja fa temps que et porto present
I no sé perquè, si no ens coneixem
Però constantment ens topem
Des del moment que vaig a dormir
Fins el moment que em desperto
Potser que estiguis, lluny o a prop
Pot ser que no et vegi
Ni que et posseeixi,
Però estic segura d’una cosa
Et trobaré a tot lloc
Caminant amb la teva presència
No vull notar mai la teva absència
Que m’acompanyis pas a pas,
Sentint el ritme del meu compàs
Bonic és recordar que no hi ha nit sense lluna
I no hi ha dia sense sol,
Que no hi ha blanc sense negre
I tampoc llum sense foscor.

Claudia Pérez Torrabadella, Primer Batx

Llum i vida

La llum es primordial,
sense ella la vida
no seria igual.

Ens dóna nova perspectiva,
sense ella la nostra vida seria trista
i no hi hauria alegria .

Molts han volgut saber el seu origen ,
Einstein és un d’ells
finalment va arribar a la
conclusió que era energia
Tot i que després van formular
més teories .

La llum es troba en la tecnologia,
que és essencial per tal de
que el món avanci dia a dia.

La llum ho és tot,
i fa que mirem les coses
amb entusiasme i més energia.

La llum dona color,
a tot el que sembla
que està en foscor.

I jo em pregunto encara,
què és la llum?
segons alguns un munt de partícules
que fan que el món sigui millor.

Abigail Quiñonez, Segon Batx

Lux aeterna

                 La luz es mi guía y lucero              

Yo en mi vida la quiero

Ya que siendo sincero

Sin ella me muero

 

Por la mañana sale junto al sol

Y me despierta como un bombón

El sol por la noche se aleja

Pero a la luna refleja

Y la luz firme como una reja

 

Es más rapida que el sonido

Incluso un sordo la ha oido

Y es tan amada

Como la madre m´ss preciada

 

Ya estoy por terminar

Pero la luz no deja de brillar

Y para acabar

Intentaré la luz apagar.

Robert Cepeda Manchuca 1r Batx.

La Llum

Sóc la inspiració dels enamorats,
per mi floreixen les flors.

Sóc l’espurna dels pintors,
dono vida als colors.
Sóc el despertar dels ocells,
sóc el primer petó de la matinada.

Em faig desitjar per les nits,
sóc el nou començament.
Sóc el primer que et dóna la benvinguda,
amb mi vas arribar,
i amb mi ens deixaràs.

Raquel Bernat, 4t ESO Llatí

Robert Cepeda Machuca

Primer de Batxillerat Humanístic

Entrevista a una poetessa: Maria Roser Llopart i Trias

El passat 21 de març va ser el dia de la Poesia. Per celebrar-ho he pensat que estaria bé fer una petita entrevista a una poetessa, la meva àvia.

Mª Roser Llopart i Trias

Ella és la Mª Roser Llopart i Trias, nascuda a Esparreguera.

Ha escrit cinc llibres, quatre de poesies: Viu i Somriu, Somnis de Poeta, Que no mori la Tendresa i La Força de Viure (on podem trobar poesies, contes, pensaments i paraules que ens faran pensar) i també un llibre de contes d’aventures, Històries de la iaia Lila.

Ha estat guardonada en diferents certàmens literaris i Jocs Florals, tant en narrativa com en poesia, i també com a poeta i rapsoda a El Masnou, en Diumenge amb Lletres entre altres llocs.

Entre ells estan els Premis dels Jocs Florals de poesia a Vilassar de Mar (2001, 2003 i 2005), en Narrativa a Cabrera de Mar (2003), en el Premi de Sant Jordi amb poesia a Cabrils  (2008, 2009 i 2010), en els Premis de Poesia a Mataró (2001, 2005, 2007, 2011 i 2013).

Fa 15 anys que la podeu escoltar per la ràdio a través del programa Pàgines de Ràdio de Cultura i Poesia a Mataró Ràdio i Vilassar Ràdio.

Podeu saber més d’ella i els seus llibres a la seva web.

Acostuma a escriure poesies per a dies concrets, com ara el del dia de la dona.

 

DONA

Dona, tu te n’adones que ets un ésser molt especial¿

tens tendresa, tens coratge, sents el que no sent ningú

veus el que d’altres no veuen, mires molt més lluny de tu.

És que ets dona i això comporta un treball del més feixuc

tu, amb la teva dolcesa i el pensament al més enllà

has portat a aquesta terra, l’art de ensenyar a estimar.

 

M. Roser Llopart i Trias

 

Aquí sota hi trobareu una entrevista que vaig fer a la meva àvia.

1. Quan va començar a escriure?

-Aproximadament quan tenia 15 anys.

2. Com aconsegueix una persona ser un bon poeta?

– Mirant la vida amb uns altres ulls.

3. Creu que és molt difícil publicar poesia en paper?

-No és difícil, de vegades és costós, doncs, econòmicament no hi ha ajudes. Però amb perseverança tot es pot aconseguir, no deixis mai de tirar endavant i algun dia el més segur és que puguis publicar el teu llibre.

4. Quins poetes recomana llegir als lectors?

-A mi personalment m’agrada molt Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer. Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit… Però tot depèn de la persona i dels gustos.

5. En quin moment va decidir passar-te a la narrativa amb “La iaia Lila”?

-Des de jove que escric en narrativa, en algun dels meus llibres de poesia podeu trobar algunes històries, així que vaig decidir convertir una història en un llibre.

6. Quin consell donaria als joves poetes que estan començant?

-Que escriguin amb el cor, és això el més important a la poesia.

7. Ha aconseguit alguns premis literaris. Creus que aquests poemes que en el que vas ser guanyadora van ser els seus millors poemes?

-És cert, he aconseguit alguns premis en els Jocs Florals i diferents certàmens literaris i també he estat premiada en narrativa. Si, alguns d’ells crec que eren els que més m’agraden.

8. Quin consell li donaria als joves poetes?

-Que no es desanimin per molts problemes que els fiqui la vida i que escriguin els seus sentiments.

9. En algun poema fa servir algun referent clàssic? (Ja sigui mitologia, com referències a algun autor antic romà o grec…)

-Sí, en algun poema m’he referit a les dones de fa temps, però tot i així els meus referents són més actuals que beuen alhora en els clàssics grecs i llatins. Per exemple Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Patriotes Catalans…

 Com eren les dones a l’antiga Grècia? Quines diferències hi ha entre les dones actuals i les avantpassades? Dones, vosaltres, com preferiu viure? Creieu que una dona de l’antiga Grècia podria haver expressat el sentiments a través de la poesia i publicar-ne el resultat?

 Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

“Somnis de Grècia”

Aràcnids i aràcnides poetes, us animo un any més a emplenar els nostres blocs de poesia.

SOMNIS DE GRÈCIA

Oliveres verdes i platejades,
oliveres de Grècia de troncs retorçats,
oliveres que reben la besada
de Zèfir, el vent de l’ocàs.

Sota el carruatge daurat d’Hèlios,
travesso restes esplendents,
temples, escultures que parlen de bellesa,
de segles dormint el son del temps.

Es fa fosc i busco Selene entre els astres
perquè ja s’adorm la verdor dels xiprers.
La memòria s’endinsa en les imatges,
llavor de somnis en la nit.

Pepita CASTELLVÍ

Cor poètic