Tag Archives: Foment Lectura

Referents clàssics a Bearn

Kahoot de l’Eneida de Virgili

Ara que ja sabem qui és Eneas, qui va escriure l’Eneida, quins són els seus antecedents, quins són els orígens mítics de Roma… i que ens hem llegit alguns l’Eneida i d’altres l’adaptació A la recerca d’una pàtria, és hora de posar en comú, a més d’estudiar la seva pervivència en l’art, la música, la literatura, el cinema, en el llenguatge…, a través d’aquest Kahoot si hem retingut, a més de l’argument, els noms: Laocoont, Dido, Caront, Nis i Euríal, Sibil·la, Tàrtar… les relacions humanes relatives a l’amor, la pietat…

Història de Roma al nostre abast!

2 Replies

Com ja sabeu, vivim dins d’un gran llibre ple d’històries i, per tant, de referents per arreu, i especialment clàssics, que mai són molts!

Bé, com vaig posar en un comentari, vaig veure Cleòpatra (Cleopatre) de Cecil B. de Mille (1934) i que em va agradar molt perquè tot el que està relacionat amb el món egipci sempre m’ha cridat l’atenció. També vaig afirmar que és molt segur que, encara que passi el temps i les pel·lícules de ciència ficció no deixin de tenir audiència i tinguin cada cop més repertori al que dedicar-se a parlar, les pel·lícules clàssiques i històriques continuaran sent tant o més importants amb els anys, segons es vagi descobrint més i més informació sobre els mateixos fets històrics.

Recordo també que vaig veure (i a més vaig tornar a veure-les fa molt poc) totes les pel·lícules de la Mòmia. Les recordeu? És un arqueòleg (Brendan Fraser) que va descobrint tombes i lloc secrets i molt antics que són molt importants per poder entendre l’antic Egipte i la cultura i vida dels egipcis. Recordo que amb tot, vaig aprendre molt sobre com vivien i quines eren les seves tradicions més importants: el déu Ammon Ra, déu sol i més important; què feien amb els morts; tot l’important que eren els faraons; i, pobres, que es passaven tota una vida els treballadors per edificar una nova piràmide, temple o altres edificacions meravelloses que han passat a la història tot i haver estat construïda única i exclusivament amb la força dels humans. Les pel·lícules ens ajuden a entendre el passat per viure el present i encarar millor el futur, com diu la nostra magistra. És per tant possible estudiar la història de Roma amb el cinema i si encara en teniu dubtes, passeu-vos pel nostre bloc de cinema i referents clàssics La cinta de Νίκη, obert a col·laboracions.

Una altra manera d’aproximar-nos a la història romana de manera lúdica és a través de la reconstrucció històrica i nosaltres, els alumnes de llatí de quart de l’IPM, hem tingut reconstrucció històrica a la mateixa aula gràcies a la part pràctica del treball de recerca Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia de l’Arnau Lario, també al carrer el dia de la inauguració del Museu Romà de Premià, a la Magna Celebratio, aquestes dies a Tàrraco viva, el Festival Laietània…

Com a curiositat, també volia comentar que des de ja fa dies, el meu pare m’està insistint contínuament en què està llegint Les garres de l’àliga (Simon Scarrow), el tercer llibre d’una gran col·lecció anomenada Águila en el que s’explica la història de Roma però d’una manera amena i divertida, de tal forma que el lector pugui gaudir d’una bona lectura i que a més aprengui com eren els romans! No crec que quedi massa perquè me’l llegeixi jo, a més!

I vosaltres, coneixeu algun lloc on s’expliqui la història clàssica d’una manera subtil? Cap anunci potser? Per cert, recordeu-ho!

Noelia Nistal García, 4t. C. Llatí Optativa 3.

L’Antígona de l’INS D’Auro

3 Replies

Salvador Espriu és l’autor d‘Antígona, una versió de la tragèdia original de Sòfocles. L’autor trasllasa el mite a la Guerra Civil i a la seva immediata postguerra.

A la versió espriuana trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei).

Nosaltres, els alumnes de 1r i 2n de llatí, hem donat un gran protagonisme a Eumolp i Antígona, igual que hem recuperat el cor grec representat en les veus de les dones i dels homes. L’adaptació la podeu trobar aquí.

Us deixem el nostre petit homenatge a un autor “clàssic” en un Sant Jordi dedicat al” llibre prohibit”, a la lectura i a la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/zjyWav3jZVI[/youtube]

Rocío

Entrevista a una poetessa: Maria Roser Llopart i Trias

1 Reply

El passat 21 de març va ser el dia de la Poesia. Per celebrar-ho he pensat que estaria bé fer una petita entrevista a una poetessa, la meva àvia.

Mª Roser Llopart i Trias

Ella és la Mª Roser Llopart i Trias, nascuda a Esparreguera.

Ha escrit cinc llibres, quatre de poesies: Viu i Somriu, Somnis de Poeta, Que no mori la Tendresa i La Força de Viure (on podem trobar poesies, contes, pensaments i paraules que ens faran pensar) i també un llibre de contes d’aventures, Històries de la iaia Lila.

Ha estat guardonada en diferents certàmens literaris i Jocs Florals, tant en narrativa com en poesia, i també com a poeta i rapsoda a El Masnou, en Diumenge amb Lletres entre altres llocs.

Entre ells estan els Premis dels Jocs Florals de poesia a Vilassar de Mar (2001, 2003 i 2005), en Narrativa a Cabrera de Mar (2003), en el Premi de Sant Jordi amb poesia a Cabrils (2008, 2009 i 2010), en els Premis de Poesia a Mataró (2001, 2005, 2007, 2011 i 2013).

Fa 15 anys que la podeu escoltar per la ràdio a través del programa Pàgines de Ràdio de Cultura i Poesia a Mataró Ràdio i Vilassar Ràdio.

Podeu saber més d’ella i els seus llibres a la seva web.

Acostuma a escriure poesies per a dies concrets, com ara el del dia de la dona.

DONA

Dona, tu te n’adones que ets un ésser molt especial¿

tens tendresa, tens coratge, sents el que no sent ningú

veus el que d’altres no veuen, mires molt més lluny de tu.

És que ets dona i això comporta un treball del més feixuc

tu, amb la teva dolcesa i el pensament al més enllà

has portat a aquesta terra, l’art de ensenyar a estimar.

M. Roser Llopart i Trias

Aquí sota hi trobareu una entrevista que vaig fer a la meva àvia.

1. Quan va començar a escriure?

-Aproximadament quan tenia 15 anys.

2. Com aconsegueix una persona ser un bon poeta?

– Mirant la vida amb uns altres ulls.

3. Creu que és molt difícil publicar poesia en paper?

-No és difícil, de vegades és costós, doncs, econòmicament no hi ha ajudes. Però amb perseverança tot es pot aconseguir, no deixis mai de tirar endavant i algun dia el més segur és que puguis publicar el teu llibre.

4. Quins poetes recomana llegir als lectors?

-A mi personalment m’agrada molt Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer. Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit… Però tot depèn de la persona i dels gustos.

5. En quin moment va decidir passar-te a la narrativa amb “La iaia Lila”?

-Des de jove que escric en narrativa, en algun dels meus llibres de poesia podeu trobar algunes històries, així que vaig decidir convertir una història en un llibre.

6. Quin consell donaria als joves poetes que estan començant?

-Que escriguin amb el cor, és això el més important a la poesia.

7. Ha aconseguit alguns premis literaris. Creus que aquests poemes que en el que vas ser guanyadora van ser els seus millors poemes?

-És cert, he aconseguit alguns premis en els Jocs Florals i diferents certàmens literaris i també he estat premiada en narrativa. Si, alguns d’ells crec que eren els que més m’agraden.

8. Quin consell li donaria als joves poetes?

-Que no es desanimin per molts problemes que els fiqui la vida i que escriguin els seus sentiments.

9. En algun poema fa servir algun referent clàssic? (Ja sigui mitologia, com referències a algun autor antic romà o grec…)

-Sí, en algun poema m’he referit a les dones de fa temps, però tot i així els meus referents són més actuals que beuen alhora en els clàssics grecs i llatins. Per exemple Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Patriotes Catalans…

Com eren les dones a l’antiga Grècia? Quines diferències hi ha entre les dones actuals i les avantpassades? Dones, vosaltres, com preferiu viure? Creieu que una dona de l’antiga Grècia podria haver expressat el sentiments a través de la poesia i publicar-ne el resultat?

Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

Fer pedagogia vestit de romà

10 Replies

Avui he publicat un vídeo on llegeixo i interpreto el capitulum XII del llibre “Familia romana“, que parla de l’exèrcit romà. Durant tot el text, el pare explica als seus fills tots els detalls de la vida legionària, des de la impedimenta dels soldats fins els campaments, passant per la jerarquia militar i els enemics (germànics, britans, gals…).

Per il·lustrar l’àudio i per ajudar a entendre el text he afegit diverses imatges al llarg del vídeo, algunes de les quals provenen de la reconstrucció històrica, com els vestits i armadures dels fragments audiovisuals dins d’aquest. Com podeu veure en altres vídeos que he fet, les imatges poden ser un recurs molt interessant per difondre la cultura clàssica i estudiar llatí i grec.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=c5j9EKRxQf8[/youtube]

Espero que us serveixi a vosaltres, alumnes de primer de batxillerat i quart d’ESO, per facilitar-vos la tasca de traduir i pronunciar bé el llatí, detalls que conformen una part molt important d’aquesta assignatura.

Què us ha semblat? Us ha ajudat el fet de llegir amb acompanyament audiovisual? Creieu que són útils aquest tipus de vídeos?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat

Adolescents llegint Aduléscens

2 Replies

Com sabreu, l’última tasca que havíem de fer incloïa un número de la revista Aduléscens (adolescents en català). Em va captar tant l’atenció que, amb la meravellosa ajuda de la Margalida, vam decidir fer una entrada per a la valoració de la revista.

El primer que veiem, és la portada, en la qual està Octavius Augustus. Com a qualsevol altre revista convencional (com la Rolling Stone o Cinemanía) als costats podem trobar el que trobarem a aquesta.

Lògicament, té un índex amb una salutació inicial. Què podem trobar a qualsevol altra revista dins del seu índex? La pàgina on trobem els diferents apartats, estareu pensant. Doncs, aquesta no és diferent! Podem llegir-la amb la mateixa pauta de sempre, fullejar-la per sobre i després llegir només allò que realment ens interessa.

L’interior també segueix la mateixa estructura que les altres revistes, l’única peculiaritat que té, és que està en llatí. Però no només això! A més ens ensenya d’una manera indirecta i divertida: fixem-nos-hi, per exemple, en la salutació d’una divertida ‘G’ anomenada Gramàtica, que ens comunica les diferents coses que aprendrem.

Trobem dos còmics, (Smax i familia Clacson) entenedors gràcies a les vinyetes a ple color que, encara que potser no entenem el que ens diu, podem esbrinar-ho fixant-nos en els dibuixos. I després d’aquests còmics, habitualment trobem algunes preguntes amb un fi educatiu sobre el que acabem de llegir.

Més endavant, podem veure altres imatges en les quals ens proporcionen alguns nombres en llatí de coses que potser no sabíem com es deien.

Podem llegir també altres històries, —com la de Kieron Williamson o la del Castéllum Sancti Ángeli— acompanyats dels seus corresponents exercicis; no us penseu que són difícils o avorrits, tot el contrari! Són sopes de lletres o mots encreuats, amb paraules dels textos.

I si volem saber la solució d’un dels exercicis que hem fet? Fàcil! Té un solucionari al final de la revista! Allà tenim les respostes de tots els exercicis anteriors de manera que, a més de ser educatiu, sigui autocorrectiu.

Per tant, si encara no heu llegit cap número de la revista llatina Aduléscens, recordeu que els teniu tots a internet i també us en podeu fer subscriptors de les novetats, i els podeu llegir amb total tranquil·litat tot aprenent llatí. Ja ens direu que us semba!

Noelia Nistal García, 4t C. Llatí opt. 3

Llegim L’ase d’or d’Apuleu!

5 Replies

Salve!

Sabeu quin llibre és el de “L’ase d’or, d’Apuleu“?

Aquesta és una edició de l’Editorial Teide i va ser publicada al gener del 2011. Tracta alguns dels temes clàssics (amorosos, eròtics, les aventures i els viatges) que són ben presents al llibre d’Apuleu i a l’adaptació de Xavier Serrahima, finalista ex aequo del I premi d’Adaptació Literària de la Biblioteca Teide.

L’adaptació de Xavier Serrahima és una adaptació juvenil i es tracta d’un dels exemples més clars de novel·la romana. Narra la història d’un jove, Luci, transformat en ase, i les seves desventures. Podeu trobar més informació aquí.

Aquesta edició va introduïda per un breu estudi de l’obra i la vida de l’autor realitzada per la Margalida Capellà. Podeu trobar notes a peu de pàgina i una guia de lectura per facilitar la lectura als joves. També hi ha il·lustracions fetes per Carles Arbat.

Argument

El llibre ens explica les aventures de Luci, un jove grec que fa un viatge cap a Tessàlia, a la Grècia septentrional, i després de sentir històries de màgia i bruixeria s’atura a Hípata. A casa del seu amfitrió, Miló, s’enamora d’una criada, a qui demana que l’introdueixi en les arts màgiques de la seva senyora, que es veu que és bruixa: Luci acaba convertit en un ase i brama en comptes de parlar. La mateixa nit que això passa entren uns lladres a robar i després de saquejar la casa, s’emporten en Luci pensant que era un ase.

Qui era Apuleu? Us agradaria llegir L’ase d’or? almenys no us perdeu les bruixes de la posada?

Abril Ramos i Aran
1r Batx Grec i Llatí

Referents clàssics: Els Jocs de la Fam

26 Replies

Els jocs de la fam és una distòpia que arrossega diferents referents clàssics com els que us mostraré avui.

Partim d’una trilogia literària, aquest terme prové del grec: tres-logos (tres discursos) i fa referencia a les tres tragèdies que es van presentar a un concurs per cada un dels autors que competien per aconseguir el premi en els certàmens que se celebraven en les festes en honor a Dionís. Altres trilogies (en el cinema i la literatura) com aquesta són: Matrix, Shrek o Divergent.

Aquí us deixo una ressenya del canal de Youtube “El Mon en un Mot” on parlem dels Jocs de la fam!

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=14qu1ftaD9o[/youtube]

Argument

Els jocs de la fam es desenvolupa en un país anomenat Panem, el que és en realitat una civilització postapocalíptica situada en el que abans era Amèrica del Nord. El territori es comprèn del Capitoli, que és la central del país, i tretze estats que estan sota el seu control, els quals són anomenats districtes. Fa prop de 100 anys, el Districte 13 va iniciar una rebel·lió davant El Capitoli, on es van perdre una enorme quantitat de vides, a més de la destrucció total d’aquest districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, El Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes sobrants han d’enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats entre els dotze i els divuit perquè lluitessin a mort en una sorra fins que només quedés un, mentre tot Panem els observa a través de televisió.

Més referents:

L’autora reconeix a la Katniss Everdeen (la protagonista) com una espècie de Teseu futurista, ja que Teseu es presenta voluntari com a tribut per alimentar al monstre minotaure que està tancat a un laberint. La Katniss es presenta voluntària com a tribut per poder salvar a la seva germana petita. Teseu necessita l’ajuda d’Ariadna per vèncer el minotaure i després l’abandona quan tornen a Atenes. El mateix passa amb en Peeta i la Katniss.
Els gladiadors eren combatents dels jocs a l’antiga Roma. Aquests eren entrenats i patrocinats i solien combatre en un amfiteatre on la seva fossa es deia Arena. Els tributs dels jocs de la fam són entrenats durant una sèrie de dies i necessiten patrocinadors per poder sobreviure a l’Arena, que era un lloc on combatien els vint-i-quatre tributs.
També es compara a Katniss amb Espàrtac perquè ella mou una revolució contra El Capitoli com Espàrtac va fer una revolució contra la Revolució romana.
El nom de Panem prové de l’expressió “Panem et Circenses” que significa pa i circ. És la pràctica que fan servir per mantenir tranquil·la la població, ocultar fets i prevenir als districtes amb aliments i entreteniments de baixa qualitat.
La cornucòpia. És un símbol de prosperitat i afluència del segle V a.C. que significa “les banyes de l’abundància”. La llegenda de la cornucòpia prové de la llegenda mitològica de la cornucòpia. Als jocs de la fam aquesta està plena d’armes, materials, envasos, aigua, menjar i altres coses per poder sobreviure.
Els noms d’alguns personatges són persones reals del món romà. Per exemple Sèneca, Cinna, Plutarc, Cèsar, Flavius, Octàvia, Lavinia…

Aquests són alguns dels referents clàssics que he pogut trobar tant en el llibre com en la pel·lícula. Us heu llegit el llibre o heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Podríeu explicar la llegenda de la Cornucòpia? Trobeu algun referent clàssic més?

A Aracne fila i fila hi podeu trobar un altre article sobre referents dels Jocs de la Fam.

Abril Ramos i Aran
1r Batxillerat Grec i Llatí

Llegint la narració de les Pièrides