Category Archives: Llatí 2n

Siringa, la música de l’Antiga Grècia

Recentment he presentat el meu Treball de Recerca en format bloc sobre la música de l’Antiga Grècia. A partir d’un seguit d’articles he investigat els diferents àmbits en què es trobava, com ara en la religió o en l’educació, la seva teoria de notació musical, i els instruments utilitzats en el moment.

 photo Portada_zps8f378126.jpg

Per tal que us pugueu fer una idea de la meva investigació, crec que és imprescindible parlar dels objectius i les hipòtesis, prèviament establertes, així com les conclusions extretes. D’aquesta manera, penso que podré ajudar a aquells alumnes de primer de Batxillerat que emprenen el camí del Treball de Recerca, ja que, potser, els serveixi com una mena de guia a l’hora d’elaborar el seu propi treball. Dit això, passem a veure els objectius i les hipòtesis.

L’objectiu bàsic i clar de la meva recerca era aportar un gra de sorra en la investigació d’aquest tema, del qual penso que se n’ha fet una recerca bastant escassa. En segon lloc, volia trobar un paral·lelisme entre la teoria musical dels temps de l’Antiga Grècia amb l’actual teoria d’occident, i estudiar els diferents instruments grecs antics a fi de trobar-hi una possible relació amb els actuals. A més, el fet d’utilitzar el format bloc per presentar el treball em va donar la oportunitat d’ampliar els meus coneixements informàtics i poder convertir-lo en una eina de fàcil difusió. Així doncs, les hipòtesis que vaig establir eren que els orígens de la teoria d’occident es trobaven en la teoria de la Grècia clàssica, i que alguns dels instruments que coneixem avui en dia provenen d’instruments de l’Antiga Grècia.

Pel que fa a les conclusions extretes, han estat les següents:
En primer lloc, utilitzant el format bloc he aconseguit crear un espai web que recull una àmplia informació sobre la música de l’Antiga Grècia. En segon lloc, he pogut veure que la teoria musical grega ha seguit un camí diferent, més proper al de les cultures orientals, a la teoria d’occident, tot i que n’han quedat restes d’escales o d’intervals senzills com ara els semitons o els tetracords. D’altra banda, amb l’apartat d’instruments, he observat quines característiques es mantenen ens els instruments d’avui en dia, com ara la classificació en família de vent, corda i percussió o fins i tot l’ús que en feien els grecs, que igual que nosaltres, els utilitzaven per acompanyar representacions teatrals, festes i rituals religiosos. Per acabar, l’últim dels objectius era ampliar els meus coneixements informàtics; no tan sols he après a utilitzar el format bloc, sinó també programes d’edició de vídeo i imatge, entre altres.

Pel que fa a la hipòtesi sobre si els orígens de l’actual teoria musical d’occident podrien remuntar-se en les teories musicals de l’Antiga Grècia, la resposta no pot ser rotunda. M’explico. La majoria d’orígens de la música occidental es troben en l’Edat Mitjana, quan comença a existir la polifonia amb els cants religiosos, element gairebé inexistent en la música de la Grècia clàssica, mentre que la teoria musical grega ha influenciat algunes cultures orientals, com per exemple a l’Orient Islàmic, que en gairebé un centenar d’escales han adoptat formes de les escales gregues. Això que acabo d’explicar és fàcilment visible, també, en les reproduccions de melodies de l’Antiga Grècia, les quals ens recorden a melodies xineses, és a dir, melodies orientals. La segona hipòtesi era que els instruments actuals provenen dels instruments de l’Antiga Grècia. En aquest punt he comprovat que els cordòfons, com ara les lires o les cítares, evolucionarien cap a les cultures orientals per la seva afinació i el tipus de so que reprodueixen, mentre que la majoria d’aeròfons s’aproparien més cap el món occidental. De l’aulos, per exemple, n’ha derivat l’oboè. D’altra banda, no he distingit una clara evolució dels instruments de percussió perquè són instruments més primitius. Dit això, veiem com la cultura occidental ha rebut una important influència de la música de l’Antiga Grècia, més aviat per la vessant de tradició clàssica que no pas per les teories musicals. En santuaris de la música com el Liceu o l’Òpera de Paris han optat per decorar les seves sales amb elements de la música de la Grècia clàssica, com ara lires i cítares; en l’àmbit escolar continuem mantenint l’ideal de la formació musical dels infants i joves; i èticament, igual que els grecs, creiem que cada gènere musical transmet un sentiment diferent i defineix certs comportaments de les persones.

Si us animeu a entrar al meu bloc, veureu que l’índex està dividit en dues parts principals; la teòrica, estructurada en diferents apartats, com són el context en el qual es trobava la música de la Grècia Clàssica, les anotacions musicals i els instruments de l’Antiga Grècia, i la pràctica, en la qual, aprofitant el nom del meu Treball de Recerca he construït una siringa o flauta de Pan.
L’índex també consta d’una tercera part, els annexos, una sèries d’activitats que no es poden incloure en cap dels apartats anteriors però que els complementen. En aquesta, trobem les audicions, una pàgina amb presentacions audiovisuals com ara el recull de peces del museu del “Louvre” amb escenes musicals, les exposicions, articles en els quals s’expliquen diferents museus visitats, i un article de crítica sobre l’actual ensenyament musical en escoles i instituts.

La bibliografia, un dels apartats fonamentals del treball, està estructurada en diferents apartats segons el tipus de recurs. Els llibres que he utilitzat són majoritàriament genèrics sobre la història de la música, ja que m’ha estat molt difícil trobar un d’específic sobre la música de l’Antiga Grècia. També he extret informació del llibre que utilitzem a l’assignatura de grec, Grec I de la Margalida Capellà, per les qüestions de civilització, i de clàssics com l’Odissea per fragments concrets. Pel que fa a les pàgines webs, n’hi ha una gran varietat segons la informació que necessitava. Destacaria una pàgina sobre la música de l’Antiga Grècia de la Viquipèdia, la qual m’ha ajudat a estructurar l’índex del treball, el Theoi, un portal amb àmplia informació sobre la mitologia grega, la FiloXarxa, d’on he enllaçat la majoria de biografies sobre filòsofs, i el Perseus, una pàgina molt interessant i completa amb textos en grec clàssic i traduïts a l’anglès.

La veritat és que l’experiència de treballar en un bloc ha estat molt enriquidora, ja que m’ha permès ampliar els meus coneixements informàtics, inserir enllaços interns i externs, així com publicar presentacions audiovisuals en les quals es recullen peces i/o altres imatges de museus visitats i reproduccions d’algunes de les melodies que s’han trobat sobre la música de la Grècia clàssica. Per això, recomano a tots aquells que encara heu de començar amb la vostra recerca, que us animeu a presentar-lo en aquest format ja que us permetrà realitzar una feina molt completa i, a més, us donarà la oportunitat de poder continuar amb la vostra investigació un cop presentat el Treball de Recerca com a tal.

MARINA SALAS ZAMORA, Ins Isaac Albéniz

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

La basílica de Santa Eulàlia

Com ja vau poder veure a l’apunt que vaig fer sobre Emèrita Augusta, la basílica de Santa Eulàlia és un dels edificis religiosos més famosos de la península. No us vaig parlar a fons sobre aquesta, per tant, ara us mostraré més informació.

La basílica de Santa Eulalia, també coneguda com a basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és considerada un nucli molt important del paleocristianisme en la península Ibèrica. Forma part del «Conjunt Arqueològic de Mèrida».


Va ser un dels primers temples cristians a Mèrida després de l’Edicte de Milà de l’Emperador Constantí i va ser edificada com a basílica martirial en memòria de Santa Eulàlia de Mèrida. Per això, es va convertir, durant el començament de l’Edat Mitjana, en lloc de peregrinacions que arribaven des d’Europa Occidental i el Nord d’Àfrica. Al mateix temps, la notícia del martiri de la seva titular es va divulgar per tot l’Imperi Romà i amb les seves relíquies es van erigir nombroses esglésies, especialment a l’Europa Occidental.

La història d’aquest temple s’emmarca en la història de l’arquebisbat de Mèrida – Badajoz en la seva singular relació amb els papes. Fins a les darreries del segle XIX va formar part del Patrimoni Petri, és a dir el Patrimoni del Vaticà.

El temple actual es va aixecar el segle XIII, sobre la mateixa planta de la basílica original, tot reutilitzant alguns materials, després de la conquesta de Mèrida per Alfons IX.

En l’atri de la basílica es conserva el famós “Hornito“. Segons la tradició, s’aixeca sobre el lloc en el qual patí martiri la jove emeritense. En realitat, es tracta d’una capella votiva erigida perquè els pelegrins poguessin pregar davant la santa a qualsevol hora del dia sense necessitat d’accedir a l’interior del recinte basilical. En destaquen les restes reutilitzades d’un temple romà dedicat al déu Mart on pot apreciar-se la inscripció “MARTI SACRVM VETTILIA PACVLI”.

Sabríeu fer la traducció de la inscripció? Per què creieu que el cristians construïen els seus temples damunt dels temples romans?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.

La Catalunya romana

A Catalunya, els romans van fundar o colonitzar quatre ciutats importants: Emporion, Barcino, Tarraco i Ilerda. Sabeu per què el romans van arribar a Catalunya? Què van fer aquí els romans? Quins llocs coneixeu que estiguin “romanitzats” o hagin estat conquerits pels romans? Aquest és un breu apunt amb l’explicació de la Catalunya Romana i la breu història de tots els fets, conquestes i províncies que ens han deixat els romans i que avui en dia segueixen aquí presents.

Contesteu els següents apartats en un comentari d’unes 150 paraules com a mínim:

-Època de fundació o primer contacte amb els romans.
-Especifiqueu quines ciutats van tenir estatus de colònia i quines de municipi
-Digueu quina ciutat va ser la més important i per què
-Identifiqueu la ciutat que va ser escenari d’una guerra civil entre els romans, quan va succeir aquest fet i qui en van ser els protagonistes, i esmenteu en quines d’aquestes ciutats hi ha restes d’amfiteatre, de teatre, de temples, d’aqüeducte i de muralles.
-Especifiqueu l’estructura urbanística de la capital de Roma a Catalunya.
– Esmenteu l’època i els motius d’abandonaments de les ciutats.

Clara Serrano Jiménez
2n Batxillerat C

Estudis Clàssics a la UAB

DSC_0570

Sara Bernad

Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem assistir a les Jornades de Portes Obertes de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a Bellaterra. Jo, la Sara Bernad, no vaig necessitar ni dos minuts per decidir a quina primera conferència desitjava anar: Estudis Clàssics, xerrada a càrrec d’una persona que, de ben segur, la majoria coneixereu, en Sebastià Giralt, docent i coordinador d’aquest grau. Doncs bé, després de passar-me gaire bé mitja hora intentant trobar la Facultat de Lletres (el lloc és un autèntic laberint!), finalment vaig arribar a la sala en qüestió.

Una vegada dins, Sebastià Giralt repartí una fotocòpia als presents, on s’esmentava els principals objectius i estructura de la carrera.

De fet, una estona abans que comencés la xerrada, vaig trobar-me en Sebastià i, creieu-me, no sempre a un se li mostra l’oportunitat de conèixer d’una manera tan personal a un important professor de Clàssiques com ho és ell.

DSC_0577

Professor Sebastià Giralt

DSC_0579

Adrià Piñol (millor estudiant PAU) , Dra Gemma Puigvert i Dr. Sebastià Giralt

Com a conclusió, dir que aquesta conferència m’ha ajudat a perfilar més el meu futur, actualment una mica difús, ple d’incertesa. Després de tot, opino que l’experiència universitària, s’ha de viure. Sentir que formes part d’aquesta immensa comunitat, ha de ser, sens dubte, increïble. Tant de bo pugui complir el meu somni: estudiar Clàssiques.

DSC_0572

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

Emerita Augusta

Aquestes vacances de Nadal, com cada any, he visitat Mèrida, un dels espais d’Espanya on hi ha més restes romanes. Aquí us deixo una presentació que he fet amb els seus monuments i edificis romans més importants, ja que us servirà de molt, sobretot per als que voleu fer la selectivitat de llatí. Trobareu tot el que necessitareu saber sobre aquesta ciutat, les explicacions sobre els monuments més importants juntament amb fotografies, la majoria fetes per mi, tot i que algunes les he hagut de treure d’Internet, ja que quan vaig anar a visitar els monuments, estaven tancats per vacances o no hi havia suficient llum per realitzar les fotografies nítidament.

Després de llegir la presentació, sabríeu respondre’m aquestes preguntes?
– Quina és la cronologia i el motiu de la fundació romana d’aquesta ciutat?
– Quin és el nom del fundador i el títol complet que li va atorgar a la ciutat?
– De quina província fou capital i quin és el seu estatus jurídic?
– Quina és l’extensió i l’estructura de la ciutat?

I, finalment, sabríeu enumerar-ne els espais i edificis religiosos, politicoadministratius i d’oci més importants, i dir-ne quines restes romanes es conserven dins i fora del recinte emmurallat o prop de la ciutat?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.

Referents d’Aracne

No podien faltar els referents d’Aracne en aquest extraordinari bloc en el qual dia rera dia anem teixint la teranyina dels clàssics grecoromans.

ARACNE I ATENA (COMPETINT EN L’ART DE TEIXIR), BLOC COL·LABORATIU DE CULTURA CLÀSSICA CREAT PER MARGALIDA CAPELLÀ (ARACNE FILA I FILA), TIPUS DE LLETRA, WEB DE CIÈNCIA PER A ALUMNAT DE 13 I 14 ANYS I FILM DE FRANK MARSHALL DE 1990

Francesc Franquet Yerro

Pòntica

A vegades l’hivern és un bon moment per endreçar papers i trobar petits tresors, com aquest poema de Gerard Vergés que em va fer arribar una companya de la facultat. El poema té el regust de les classes de l’assignatura de textos llatins en què traduíem poetes com Tibul, Properci, Catul, Horaci i, evidentment, Ovidi.

PÒNTICA

A Ovidi, desterrat a la mar Negra

Juro pels déus i com em dic Ovidi

que el meu delicte sobrepreu tributa.

Fins i tot he pensat en la cicutaFile:Ovidio.jpg

o en el sagrat verí d’algun ofidi.

Però – accident mortal o suïcidi-

Temo l’alè d’aquella mala puta

que es diu la Mort, tan fètida i tan bruta

que a la Vida li prec que no m’oblidi.

Dolça és la Vida. Jo que l’he fruïda

sense posar-li límits ni frontera

afirmo que no hi ha do com la vida.

Però, passats deu anys d’amarg exili,

el meu ànim, oh Cèsar, desespera.

¿Quan salparà de Roma el meu navili?

Gerard Vergés al llibre L’ombra rogenca de la lloba

 

A quina ciutat va ser desterrat Ovidi? De quin delicte es tracta? Què és un ofidi? Quins personatges fel món antic van fer servir la cicuta o el sagrat verí d’algun ofidi? Qui és el Cèsar que apareix al final del sonet? Va salpar el seu navili de Roma? Per què?

Dolors Clota

L’essència de la escriptura carolíngia

L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.

 photo portada_Amar_zps4bc239b4.png

Portada del meu treball de recerca, feta a mà

El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:

  • Escriptura antiga, on he esmentat les civilitzacions que van desenvolupar un sistema d’escriptura propi i característic, com la sumèria i la seva escriptura cuneiforme, l’egípcia i els jeroglífics, l’illa de Creta i els lineals A i B, la xinesa i els seus ideogrames.
  • Alfabet, on he esmentat quina ha estat l’evolució d’aquest nou sistema d’escriptura, començant per l’alfabet ugarític, seguit del fenici, que evoluciona fins al grec i que és heretat pels etruscs per donar lloc, finalment, a l’alfabet llatí.
  • L’alfabet llatí, en aquest apartat he parlat sobre tota l’evolució que va patir aquest alfabet per tal d’originar el nostre alfabet actual.
  • L’escriptura carolíngia, el tema principal del meu treball, apartat en què parlo del seus origens, de les seves variants i de la seva presència en la Península Ibèrica.

Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.

Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.

 photo PicMonkeyCollage234_zps21582be4.jpg

Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo

A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.

 photo PicMonkeyCollage_zps5b859dd3.png

Fotomutatge fet per Amar Astudillo

La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,

i se sol transcriure en minúscula com

ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…]
,

que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria

ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….

La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al  Museu Arqueològic de Florència.

 photo 4409-11288_zps639ce0e7.jpg

Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions  i documents:

  • El Llapis níger, un fragment de marbre negre quadrangular que es troba al Foro Romà, on s’aprecia una inscripció escrita en capital arcaica.

 photo Lapis-niger_zps90d8fcb7.jpg

  • La columna Trajanaque es situa al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà, en la qual es troba una de les inscripcions més conegudes d’escriptura quadrata o capital lapidària.

 photo columna-trajano_zps6edecfb2.jpg

  • Corpus Romanorum Agrimensorum, es tracta d’un tractat romà d’agrimensura que està escrit en escriptura uncial. 

 photo 501px-CorpusAgrimensorumRomanorum_zps664f4b58.jpg

El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel

  • Tauleta de Vindolanda, Carta d’Octavi a Càndid sobre provisions de blat que està escrita en capital romana. 

 photo 1280px-Roman_writing_tablet_023_zpsbcaaef90.jpg

Es troben al Museu Britànic

  • Carta de recomanació de Teòfanes dirigida a Aquili, governador de Fenícia que està escrita en minúscula cursiva. 

 photo minuscula_zps3fa1d67f.png

Actualment es troba a Estranburg

  • Liber in Constantium Imperatorem escrit en semiuncial.

 photo semiuncial_zps24fb7061.jpgA posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:

  • La germana pre-carolina, descendent directa de l’escriptura carolíngia, que es dóna a Alemanya;
  • La merovíngia, utilitzada durant el regnat dels reis merovingis, que es dóna a França;
  • La visigòtica, utilitzada durant el regnat dels reis visigots a Espanya;
  • La llombarda, conjunt de tipografies que es van donar a Itàlia;
  • La beneventana, que va sobreviure a la implantació de ‘escriptura carolíngia però va ser substituïda per la gòtica;
  • L’escriptura insular, una variant de la uncial, que es va donar a Irlanda.

Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.

 photo carojpg_zpsefa33ec6.jpg

Fotografia feta per Amar Astudillo

La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.

  • Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
  • Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis niger?
  • I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
  • Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.

    AmarAstudillo

    2n de Batxillerat