Tag Archives: Escriptura

Cursos alumnat secundària 2019 Adreçats a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius.

Dins les activitats d’estiu,  l’ICE de la UAB ha preparat un paquet de cursos dissenyats amb la voluntat de facilitar el coneixement del món universitari i millorar l’orientació acadèmica de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.

Desxifrem les escriptures del Món Antic

Tauleta de Pilos escrita en Lineal B

Adreçat a: alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Calendari: de l’1 al 5 de juliol de 2019.
Horari: de 9:30 a 14h., amb una pausa de 30 minuts. El dilluns 1 es convocarà l’alumnat a les 8:30h.
Professorat: Agustí AlemanyJoan Carbonell, Josep CervellóAntoni IglesiasJ. Antonio Iglesias, Marta OllerJordi VidalCarlos Varias.
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres
Preu: 90€

Instruccions de registre i d’inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l’1 al 5 de juliol

Presentació
El curs pretén oferir una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. La metodologia del curs alternarà les sessions teòriques, on es descriuran les característiques i el context històric de cadascun dels sistemes d’escriptura tractats, amb tallers sobre pràctiques d’escriptura que n’explicaran el seu funcionament.

Objectius

  • Descripció dels principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient Antic.
  • Presentació dels diferents suports d’escriptura que foren emprats a l’Antiguitat.
  • Transmissió i pervivència de les diferents escriptures al llarg del temps.
  • Realització de tallers sobre pràctiques d’escriptures.
  • Metodologia
    Cadascuna de les sessions tindrà una presentació teòrica inicial en què s’explicaran els orígens i les característiques dels sistemes d’escriptura tractats, amb el suport de presentacions que amenitzin i exemplifiquin les explicacions. Tot seguit, es duran a terme diferents tallers de pràctiques d’escriptura en què els estudiants podran experimentar i conèixer diferents sistemes i instruments d’escriptura de l’Antiguitat.Observacions
    L’alumnat haurà de dur bata o davantal, tovalloletes humides i una samarreta blanca per pintar-hi a sobre.

El grec micènic. L’alfabet grec
1a Part: En aquesta sessió s’explicarà l’escriptura sil·làbica Lineal B, utilitzada pels palaus micènics de Grècia continental i de l’illa de Creta entre el 1400 i 1200 aC., i que constitueix la més antiga escriptura grega de la història. Explicarem el seu origen i relació amb altres dos sil·labaris: l’anomenat ‘jeroglífic’ cretenc i el Lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, el contingut dels seus textos i els diferents materials escriptoris (tauletes i segells d’argila, ceràmica).
2a Part: Aquesta sessió constitueix la segona part del bloc temàtic dedicat als sistemes d’escriptura en el món grec antic. En ella s’explicarà l’origen de l’alfabet grec, a partir de l’adaptació de l’alfabet fenici, i la seva evolució fins a l’època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l’escriptura i dels usos diversos que els grecs en varen fer, tant en l’àmbit públic com en el privat.
5è dia: L’alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l’escriptura llatina

1a Part: La sessió dedicada a l’escriptura llatina constarà de quatre grans apartats. Primer estudiarem, des del punt de vista històric i lingüístic, els orígens de l’alfabet llatí. Tot seguit, farem un recorregut per la seva història, des del VII-VI segle aC fins a finals de l’edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports escriptòrics que han transmès exemples d’escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Finalment, dedicarem també un apartat a parlar de les disciplines que, com l’epigrafia i la paleografia, permeten conèixer tant el seu contingut com el seu context històric.
2a Part: De la pedra al paper. La sessió estarà dedicada a explicar el procés i les causes per les quals els savis lletraferits dels segles XV i XVI van creure que valia la pena copiar les inscripcions antigues sobre pedra mentre viatjaven per Europa com a ambaixadors de reis i papes. Quin valor trobaven en uns textos que amb prou feines entenien i que sovint estaven trencats? Com confeccionaven els seus reculls d’apunts? …

T’hi apuntes?

L’essència de la escriptura carolíngia

L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.

 photo portada_Amar_zps4bc239b4.png

Portada del meu treball de recerca, feta a mà

El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:

  • Escriptura antiga, on he esmentat les civilitzacions que van desenvolupar un sistema d’escriptura propi i característic, com la sumèria i la seva escriptura cuneiforme, l’egípcia i els jeroglífics, l’illa de Creta i els lineals A i B, la xinesa i els seus ideogrames.
  • Alfabet, on he esmentat quina ha estat l’evolució d’aquest nou sistema d’escriptura, començant per l’alfabet ugarític, seguit del fenici, que evoluciona fins al grec i que és heretat pels etruscs per donar lloc, finalment, a l’alfabet llatí.
  • L’alfabet llatí, en aquest apartat he parlat sobre tota l’evolució que va patir aquest alfabet per tal d’originar el nostre alfabet actual.
  • L’escriptura carolíngia, el tema principal del meu treball, apartat en què parlo del seus origens, de les seves variants i de la seva presència en la Península Ibèrica.

Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.

Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.

 photo PicMonkeyCollage234_zps21582be4.jpg

Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo

A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.

 photo PicMonkeyCollage_zps5b859dd3.png

Fotomutatge fet per Amar Astudillo

La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,

i se sol transcriure en minúscula com

ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…]
,

que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria

ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….

La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al  Museu Arqueològic de Florència.

 photo 4409-11288_zps639ce0e7.jpg

Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions  i documents:

  • El Llapis níger, un fragment de marbre negre quadrangular que es troba al Foro Romà, on s’aprecia una inscripció escrita en capital arcaica.

 photo Lapis-niger_zps90d8fcb7.jpg

  • La columna Trajanaque es situa al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà, en la qual es troba una de les inscripcions més conegudes d’escriptura quadrata o capital lapidària.

 photo columna-trajano_zps6edecfb2.jpg

  • Corpus Romanorum Agrimensorum, es tracta d’un tractat romà d’agrimensura que està escrit en escriptura uncial. 

 photo 501px-CorpusAgrimensorumRomanorum_zps664f4b58.jpg

El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel

  • Tauleta de Vindolanda, Carta d’Octavi a Càndid sobre provisions de blat que està escrita en capital romana. 

 photo 1280px-Roman_writing_tablet_023_zpsbcaaef90.jpg

Es troben al Museu Britànic

  • Carta de recomanació de Teòfanes dirigida a Aquili, governador de Fenícia que està escrita en minúscula cursiva. 

 photo minuscula_zps3fa1d67f.png

Actualment es troba a Estranburg

  • Liber in Constantium Imperatorem escrit en semiuncial.

 photo semiuncial_zps24fb7061.jpgA posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:

  • La germana pre-carolina, descendent directa de l’escriptura carolíngia, que es dóna a Alemanya;
  • La merovíngia, utilitzada durant el regnat dels reis merovingis, que es dóna a França;
  • La visigòtica, utilitzada durant el regnat dels reis visigots a Espanya;
  • La llombarda, conjunt de tipografies que es van donar a Itàlia;
  • La beneventana, que va sobreviure a la implantació de ‘escriptura carolíngia però va ser substituïda per la gòtica;
  • L’escriptura insular, una variant de la uncial, que es va donar a Irlanda.

Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.

 photo carojpg_zpsefa33ec6.jpg

Fotografia feta per Amar Astudillo

La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.

  • Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
  • Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis niger?
  • I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
  • Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.

    AmarAstudillo

    2n de Batxillerat

L’alfabet grec. Tipus d’escriptures

Fa uns dies ens van manar uns deures del llibre de Grec 1 ed. Teide i un dels exercicis era completar un esquema sobre els tipus d’escriptures que hi ha. Molta gent no va saber omplir-ho i per això hem creat un Prezi per facilitar que els alumnes ho entenguin millor. Què us sembla? Què penseu dels tipus d’escriptures i quina us agrada més? Què us ha sobtat més de la història de l’alfabet grec?

Ariadna Zarcos
1r Batx. Grec

Vindolanda, un fort únic al mur d’Adrià

Albert Anglès a Vindolanda

Recordeu quan vaig venir a l’institut Premià a parlar-vos sobre la meva experiència en excavar a Vindolanda? Recordeu el meu article “Vindolanda. La vida quotidiana als confins de l’imperi Romà” publicat a Sàpiens (Març 2012)? Recordeu les tauletes de fusta de Vindolanda i les reproduccions sobre les quals vàrem poder escriure amb calamus a la Magna Celebratio 2012 de Badalona?

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Recordeu el que segurament és el primer testimoni d’una dona a Britànnia, Clàudia Severa, que convida una altra, Lepidina, pel seu aniversari?

Vindolanda tauleta 291. Invitació de Clàudia Severa a Lepidina.

Ahir a la 2 varen passar un documental fabulós sobre el mur d’Adrià i Vindolanda. Si no el vàreu poder veure, us el passo aquí per alimentar més en tots vosaltres, aràcnids i aràcnides, la passió pel món romà i en concret pel jaciment de Vindolanda.

Imatge de previsualització de YouTube

A veure si ara recordeu per què el fort de Vindolanda és únic, què tenen d’especial les tauletes de fusta i per què, quan, on i com es va construir el mur d’Adrià?

Molt bon estiu i potser ens tornem a veure des de Vindolanda!

Albert Anglès Minguell
APE/S Market Research Iberia, BASF

Tiró i la llengua de l’orador

Seguint en la línia de les reflexions lingüístiques que hem anat presentant al bloc en base als articles de Joan-Luís Luís a Presència, aquí us en deixo una que l’autor ja ens havia promès a un d’anterior, glossat al bloc per la Thaïs. Parlant de la lletra &, el nom de Tiró havia sortit esmentat com a possible (que no segur) inventor d’aquest signe que a tots us semblava tan anglosaxó.

[Cliqueu a sobre la imatge per accedir a l’article]

Després de llegir-lo, pareu atenció als següents aspectes:

  • Busqueu en l’article anterior sobre la & la referència a la futura publicació d’aquest nou escrit sobre Tiró.
  • Qui va ser l’amo d’aquest personatge? Què en sabeu? Va ser sempre esclau? Expliqueu la seva posició en la societat romana.
  • Què són les notae tironianae? Aquesta tècnica té algun precedent grec?
  • A quin sistema d’escriptura romà es fa referència al final de l’article? Què en sabeu?
  • I especialment per als de Grec, digueu el significat de les paraules següents, contextualitzeu-les en l’article i, si és d’origen grec, comenteu-ne l’etimologia: taquigrafia, estenografia, transcripció, mecanografia.

TERESA

Officina Litterarum Latinarum

Us he preparat, a petició de la Margalida, aquest PowerPoint que en pujar-lo a Slideshare ha canviat la lletra, per compartir a l’Aracne amb tots vosaltres els tallers d’escriptura amb papirs, tauletes de cera i calamus que faig amb els meus alumnes, tal com feien els escolars a l’antiga Roma. Podeu observar també com fem l’elaboració dels papirs i les tauletes de cera per escriure-hi amb l’stilus.

Josefet Fuentes
Primus Calamus
Institut Can Mas, Ripollet