Tag Archives: Tarragona

La Catalunya romana

A Catalunya, els romans van fundar o colonitzar quatre ciutats importants: Emporion, Barcino, Tarraco i Ilerda. Sabeu per què el romans van arribar a Catalunya? Què van fer aquí els romans? Quins llocs coneixeu que estiguin “romanitzats” o hagin estat conquerits pels romans? Aquest és un breu apunt amb l’explicació de la Catalunya Romana i la breu història de tots els fets, conquestes i províncies que ens han deixat els romans i que avui en dia segueixen aquí presents.

Contesteu els següents apartats en un comentari d’unes 150 paraules com a mínim:

-Època de fundació o primer contacte amb els romans.
-Especifiqueu quines ciutats van tenir estatus de colònia i quines de municipi
-Digueu quina ciutat va ser la més important i per què
-Identifiqueu la ciutat que va ser escenari d’una guerra civil entre els romans, quan va succeir aquest fet i qui en van ser els protagonistes, i esmenteu en quines d’aquestes ciutats hi ha restes d’amfiteatre, de teatre, de temples, d’aqüeducte i de muralles.
-Especifiqueu l’estructura urbanística de la capital de Roma a Catalunya.
– Esmenteu l’època i els motius d’abandonaments de les ciutats.

Clara Serrano Jiménez
2n Batxillerat C

XIX Festival de teatre grecollatí a Tarragona

Ara que s’està acabant el curs i és moment de fer balanç, crec que cal dir que ha estat molt encertada la sortida que el passat 10 d’abril els alumnes de 1r de Batxillerat de grec i de llatí i els alumnes de 4t de l’ESO de llatí de l’institut Premià de Mar vam poder gaudir un dia sencer a la ciutat de Tarragona per veure representades dues obres de teatre dins el XIX Festival de teatre grecollatí de Tarragona (us hi heu fixat: el Festival té més anys que nosaltres!): Les Coèfores i El Soldat Fanfarró. A més a més, vam poder anar al museu on s’exposa la Maqueta de Tàrraco el segle II d.C i vam fer un passeig per l’interior de la muralla romana.

A continuació us deixo el vídeo amb tots els moments del dia:

Imatge de previsualització de YouTube

Tot plegat, vam poder gaudir de la representació d’una tragèdia grega d’Èsquil, “Les Coèfores”, una història plena de rancor i venjança representada amb una impecable actuació, i alhora el contrast d’una comèdia de Plaute, “El Soldat Fanfarró”, a la qual van afegir vocabulari contemporani, produint una sensació d’acostament en l’actualitat.

Tant la maqueta de Tàrraco del segle II d.C com el passeig per l’interior de la muralla romana ens va traslladar a una altra època, a una ciutat romana plena d’encant. La maqueta de la ciutat romana de Tàrraco, la província més gran de l’Imperi Romà, va ser una de les ciutats importants i influenciables del món romà. La impressionant obra d’art tan summament detallada reflecteix amb precisió com era la ciutat de Tàrraco el segle II d.C, època de màxima esplendor de la ciutat.

Camila Arigón

1r Batxillerat Grec

A què jugaven els nens a l’antiga Roma?

Sóc la Maria Mayor, alumna de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar. En el meu apunt del tercer trimestre parlaré sobre com es divertien els nens i les nenes a l’antiga Roma.

Fa 2.000 anys als nens també els hi agradava jugar com a nosaltres. Certament, nosaltres hem heretat una gran quantitat de jocs dels nens romans.

Com avui en dia les nenes, es divertien jugant amb nines, però elles no gaudien de mil joguines com teníem nosaltres quan érem petits, sinó que en tenien molt poques i eren fetes de fusta o de fang, alguna fins i tot era articulada (com es mostra a la fotografia) i es divertien jugant amb elles i vestint-les. També jugaven a les cuinetes, amb petites vaixelles i atuells, fets també de fusta o fang.

Per altra banda, als nois els hi agradava més jugar a batalles i es construïen espases de fusta.

També als nens i a les nenes de l’antigua Roma, els hi agradava jugar a fet i amagar, a la pilota, a les bales, a les tabes, al cèrcol i a la baldufa … Per exemple,  la morra, que era un joc semblant al dels “xinesos”, on calia endevinar quants dits trauria el contrari.

També ens han arribat relats on els nens trapelles feien bromes, com enganxar monedes al terra. 

Els hi encantava tenir una mascota, com tots nosaltres quan érem petits, tenien gats, gossos i fins i tot insectes! Els feien dir delicium o deliciae i els hi agradaven tant que quan morien, els representaven als seus sepulcres.

Observeu bé aquesta imatge d’una vitrina del MNAT de Tarragona i comenteu quines joguines romanes hi reconeixeu?

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Si voleu jugar algun dia al pati com els nens romans i no heu anat a la Magna Celebratio, ara ja ho sabeu!

Equus caballus

Per començar podem parlar de l’etimologia de cavall que tot i que deriva del llatí caballus té com a nom científic equuus caballus i derivats com equinoteràpia, equitació… a partir del llatí equus. No s’ha de confondre aquest mot amb l’aequus, que avui en dia deriva en “equitat” i significa “igual”. També podem trobar equivalències etimològiques amb el grec.
Avui en dia Equus és un gènere de mamífers de la família dels èquids que consta dels cavalls, els ases i les zebres.

El cavall segons l’Eneida

Segons l’Eneida de Virgili, les forces gregues no podien entrar a Troia a causa de les altes muralles i els sistemes de defensa que la protegien des de feia deu anys. Ulisses va fer una trampa, que consistia en construir un enorme cavall de fusta a l’interior del qual s’hi van amagar els soldats grecs. Els habitants de Troia, en veure’l, van pensar que era un regal dels déus i el van acceptar. Un cop els habitants de Troia van introduir el cavall dins la ciutat, els soldats ocults varen sortir i van obrir-ne les portes, permetent que la força invasora pogués entrar, donant per finalitzada la Guerra de Troia.

Aquests fets succeeixen després del que explica la Ilíada d’Homer i abans que el que succeeix a l’Odissea, del mateix Homer, ambdós escrits al segle VIII aC. Entre el 29 aC i el 19 aC, Virgili va escriure L’Eneida inspirant-se en les dues obres homèriques.

Cavall de Troia

Neptú és la divinitat romana associada als mars i als terratrèmols, fill gran de Saturn, germà de Júpiter i Plutó.

Quan Júpiter el va alliberar, Neptú va escollir el mar com a llar i a les profunditats tenia un regne. Era inseparable dels seus cavalls i solia cavalcar sobre les aigües amb cavalls blancs. Per tot això, el símbol del déu és un cavall. A part dels seus cavalls, també solia muntar sempre sobre dofins. Neptú no vestia amb grans robes, perquè el seu aspecte físic era prou imposant.
Amb les seves emocions canviants podien provocar des de terribles tempestes fins a onades tranquil·les i pacífiques, per aquest motiu mai ningú s’atrevia a provocar-lo sense motiu.

La Consuàlia (Consualia) era una festa en honor de Consus (déu romà de caràcter molt obscur). Se celebrava el 21 d’agost, era una festa eqüestre, es feien carreres de cavalls i quàdrigues.

· Podríeu dir què va significar també el 21 d’agost relacionat amb el rapte de les sabines?

El circ romà era un edifici d’oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros. L’edifici del circ romà prové de l’hipòdrom grec. S’hi celebraven els anomenats Jocs circenses (Ludi circenses).

El circ era de forma allargada i rectangular, les parts eren:

  • La pista (arena) estava dividida per un terraplè allargat al mig (spina).
  • A cada extrem de l’spina hi havia una meta en forma de columnes.
  • Sobre l’spina hi havien obeliscos o estàtues de déus.
  • Al voltant de l’arena era ocupat per la cauea o graderia, separada de la pista per una barrera, el podium.
  • El puluuinar era on s’asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors més privilegiats.

A Tàrraco podem contemprat les restes més ben conservades d’un circ romà del món.

· Sabríeu dir algun altre lloc on també fessin carreres de cavalls a l’època romana?

Genitor era el cavall de Juli Cèsar. El cavall presentava un problema a les potes (atavisme). Els augurs van prendre aquesta anomalia com a senyal per que qui montés aquest cavall seria l’emperador que dominaria el món. Per això, era el cavall preferit de Juli Cèsar i no va permetre que ningú més el montés.  Amb Genitor, Cèsar va traspassar el Rubicó, quan es va decidir a conquistar el poder amb una guerra civil.

Juli Cèsar

Relacionat amb la literatura actual, Peter Shaffer va escriure el 1973 una obra de teatre anomenada “Equus”. Tracta d’un jove adolescent que pateix una fascinació patològica sexual i religiosa pels cavalls.

maxresdefault

L’equus fira de Girona és un saló que reuneix les novetats en roba i complements per fer equitació i els últimos productes i alimentació pels cavalls.  També s’hi reuneixen els criadors de cavalls, ponis i aficionats als esports eqüestres, encara que pot assistir-hi tothom. A la fira Equus es té l’oportunitat de disfrutar de concursos, campionats equins i exhibicions. Normalment, aquesta fira se celebrava anualment, però van decidir que la farien cada dos anys, per aquesta raó el 2013 no es va celebrar.

Imatge de previsualització de YouTube

També trobem la pervivència del mot equus als automòbils (paraula que prové del grec αὐτο “un mateix”, i del llatí mobĭlis “que es mou”).  El Hyundai Equus és un sedan de luxe de Hyundai, que va ser llançat allà per 2011. L’Equus es renova aquest any amb millores d’equipament i qualitat constructiva. Aquest model, que encara no  es comercialitza a Espanya, és un dels automòbils amb millor imatge en el mercat nord-americà. L’interior d’aquesta versió tan especial del Hyundai Equus va a càrrec de la firma francesa Hermès, una de les empreses de luxe de més reputació en el món. L’habitacle presenta una aconseguida combinació de colors, amb la utilització de nombrosos tipus de pells i cuir, entre les quals destaca la pell de cocodril dels panells de les portes i que Hermès empra en les seves bosses de luxe per a dona.

hyundai-equus-by-hermes-7

·Trobeu algun altre referent més? Expliqueu-lo i raoneu la resposta.

Marta Verde
2n batx Llatí

El soldat fanfarró, qui ho diria!

Nosaltres vàrem exposar a classe de llatí, l’obra representada a Tarragona de Plaute El soldat fanfarró. A nosaltres ens va agradar molt, perquè era molt divertida i molt de la nostra actualitat. I a vosaltres, què us ha semblat? Quines altres diferències, hi trobeu entre el llibre que vàrem llegir i l’obra representada a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona?

Erik Martins, Aïda Espasa i Natalia Espejo

Llatí de 4t opt.1

Entrevista a Pepe i al cor de les bacants

Nosaltres com a proposta de treball sobre el nostre viatge a Tarraco, hem decidit publicar una entrevista que vàrem fer in situ a Pepe Luque, el direcor, com als actors i actrius del grup In albis Teatro de Morón de la Frontera que ens varen representar dues fantàstiques obres a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona dia 26 d’abril de 2012: Les Bacants d’Eurípides i El Miles Gloriosus de Plaute.

Ens va agradar molt poder realitzar aquelles dues entrevistes, perquè vàrem tenir l’oportunitat de conèixer-los en persona, de saber les seves opinions, els esforços que han realitzat tant Pepe, com el cor de les bacants. Trobem que representar aquest tipus d’obres, són molt complicades, ja que per una banda, té un vocabulari antic, i clar, cal comptar que té un munt d’anys, normal que tingui aquest vocabulari. Malgrat les dificultats que van tenir amb el vocabulari, ho van fer molt bé, ens van agradar molt les representacions. Podem veure a les entrevistes l’emoció que els hi feien aquelles obres i la il·lusió que li posaven.

Us varen agradar? Què n’opineu?

Victor Barranco i Elisa Moya
4t ESO Llatí opt. 1

Tot un dia de teatre clàssic a Tarragona

El dia 26 d’Abril de 2012 els alumnes que cursen grec o llatí de quart d’ESO i primer i segon de batxillerat de l’institut Premià de Mar vam fer una sortida a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona per assistir a una jornada juvenil de teatre grecollatí.

Primer vam veure una tràgedia grega d’Eurípides que es titulava Les Bacants. Després vam dinar i vam visitar la muralla. Per finalitzar la sortida vam tornar a l’amfiteatre per veure una comèdia llatina de Plaute que s’anomenava El soldat Fanfarró. Aquí podeu fer un tastet de la nostra sortida que va durar dotze hores, però que ens va agradar molt.

Paula Franco Semitiel, Eva Serrano Juaní
4t ESO Llatí

Localitzeu aquest anunci de Dolce&Gabbana?

Em podríeu ajudar a localitzar aquest anunci de Dolce&Gabbana i dir tot el que sabeu d’aquest indret, on es troba, com era, quins espectacles hi tenien lloc, què té a veure amb el producte publicitat, quins altres referents clàssics hi detecteu, quina relació podeu establir entre “Sport is an equilibrium of mind and body” amb la locució llatina Mens sana in copore sano…?

Imatge de previsualització de YouTube

Valèria Cuní

6è Educació Primària

Escola Bergantí, El Masnou