Author Archives: bernard.sara1120

L’educació a Esparta, Grècia i Roma

Salvete omnes! XAIPETE!

Aquest any m’he decidit de cursar el Cicle Superior d’Educació Infantil. Doncs bé, tot i portar només uns tres mesos, ha resultat impossible ignorar el fet de tractar-se, pot ser, un dels graus més complerts que hi ha, degut a la gran varietat de matèries que es cursen, com Autonomia Personal i Salut (medicina), El Joc i la seva Metodologia (psicopedagogia), Desenvolupament Socio-afectiu i/o Desenvolupament Cognitiu i Motor (ambdòs de psicologia)

A banda de les anteriorment esmentades, em centraré especialment en una: Didàctica de l’Educació Infantil.

És de fet aquesta la que m’ha portat a elaborar l’article no per ser l’assignatura més densa de totes, sinó per la diversitat temàtica que presenta

Imagineu-vos el Codi Penal però aplicat a l’ensenyament

En cert punt vàrem donar l’educació a l’antigüitat, entre els quals es troben les d’Atenes, Esparta i Roma.

Aquí us adjunto un Drive amb els models educatius de cadascun:

Sara Bernad

1r d’Educació Infantil

Inscripcions llatines a l’església de Premià de Mar!

No cal desplaçar-se molt lluny per trobar algun que altre referent o inscripció llatina, ( si és que estan a tot arreu! ). Per aquest motiu, Premià de Mar no és cap excepció. Doncs bé, resulta que avui, diumenge 5 d’abril, feia un dia massa esplèndid per romandre a casa sense fer res. M’he dirigit a l’església que està ubicada prop del Teatre l’Amistat.

Certament, tenia un feble record que allà dintre hi havia quelcom “clàssic”. I no m’equivocaba. Aquí adjunto les fotografies de la meva troballa:

inscripció llatina

petro paulo

Dit això, alumnes llatí, m’agradaria posar-vos a prova:

– Sé que estan un xic borrosses, però a la primera fotografia ( al retaule vermell ), podem apreciar la següent inscripció: Ego sum vitis, vos palmites. Sabeu quin és el seu significat?

– I per acabar, a l’última fotografia, es pot llegir Petro Paulo. Què significa?

No és molt difícil, oi?

Que acabeu tots de passar una molt bona Setmana Santa!

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

Estudis Clàssics a la UAB

DSC_0570

Sara Bernad

Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem assistir a les Jornades de Portes Obertes de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a Bellaterra. Jo, la Sara Bernad, no vaig necessitar ni dos minuts per decidir a quina primera conferència desitjava anar: Estudis Clàssics, xerrada a càrrec d’una persona que, de ben segur, la majoria coneixereu, en Sebastià Giralt, docent i coordinador d’aquest grau. Doncs bé, després de passar-me gaire bé mitja hora intentant trobar la Facultat de Lletres (el lloc és un autèntic laberint!), finalment vaig arribar a la sala en qüestió.

Una vegada dins, Sebastià Giralt repartí una fotocòpia als presents, on s’esmentava els principals objectius i estructura de la carrera.

De fet, una estona abans que comencés la xerrada, vaig trobar-me en Sebastià i, creieu-me, no sempre a un se li mostra l’oportunitat de conèixer d’una manera tan personal a un important professor de Clàssiques com ho és ell.

DSC_0577

Professor Sebastià Giralt

DSC_0579

Adrià Piñol (millor estudiant PAU) , Dra Gemma Puigvert i Dr. Sebastià Giralt

Com a conclusió, dir que aquesta conferència m’ha ajudat a perfilar més el meu futur, actualment una mica difús, ple d’incertesa. Després de tot, opino que l’experiència universitària, s’ha de viure. Sentir que formes part d’aquesta immensa comunitat, ha de ser, sens dubte, increïble. Tant de bo pugui complir el meu somni: estudiar Clàssiques.

DSC_0572

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

Què se n’ha fet del grec? (V)

Vid. Què se n’ha fet del Grec (IV)

Tornàvem a estar motivades i plenes d’energia, i això s’ho devíem en Tàcetes. De fet, era gràcies a ell que teníem una nova meta: trobar la pàgina faltant de l’Odissea, però no disposàvem de molt temps. Gaire bé no ens vàrem allunyar de la biblioteca quan sonà un altre cop el mòbil.

– Un missatge – l’Eulàlia va treure el seu telèfon

– Una altra endevinalla, potser? – digué la Zícora irònicament

– Doncs no vas mal encaminada – contestà la jove

– De debò? Què hi posa? – s’apropà a ella per veure-hi millor

En la pantalleta podíem llegir-hi el següent: La vida és interpretació

– Creus que pot tractar-se del teatre? – preguntà l’Eulàlia

– Té sentit. Anem-hi, doncs – suggerí la Zícora

En pocs minuts, érem davant de l’edifici. Quan vàrem entrar, l’ambient era d’allò més…teatral. De fet, l’escenari estava decorat amb unes columnes gregues als extrems. Qui havia fet tot això?

– Hi ha algú aquí?! – cridà la Zícora

La veu va fer ressò

Sobtadament la llum s’apagà substituïda per la de l’escenari. Allà enmig, del no res, aparegué una persona. Portava una màscara, característica de les tragèdies gregues.

– Oh, Zeus! Tingues pietat! Els xinesos s’apropen, ja els sento! Qui ens salvarà d’aquesta horrible tragèdia?! – i se’n va anar corrents

Cap de nosaltres sortia de la sorpresa. Estàvem bocabadades. Qui era aquell? La llum tornà. De seguida, aquella mena d’actor, si se li podia dir així, vingué a nosaltres.

– Us ha agradat la meva magistral interpretació? – se’l notava realment ansiós

– Mmmm…

– Veieu?! Ho he fet tan bé que us he deixat sense paraules! – s’alogià a sí mateix

Les dues ens miràrem, sense saber què dir

– En fi. Jo sóc Varus. Sou la Zícora i l’Eulàlia? – preguntà

– Com ho saps?

– L’Alexandre m’ha parlat de vosaltres – contestà

– El coneixes?

– Sí. De tant en tant, el pobre vailet ve aquí a fer-me companyia – la seva veu sonava trista

Amb aquesta afirmació ens donàvem compte de lo malament que es pintava la situació

– Tinc un regal per vosaltres – rebuscà dins la butxaca – Aquí teniu

Ens mostrà un paper, completament rebregat. Podria ser…?!

Examinant-lo millor, constatàrem que es tractava de la pàgina perduda, la 28

– És aquesta! I mira, encaixa a la perfecció! – exclamà l’Eulàlia

– Per què no provem a enganxar-la? – suggerí la Zícora

– Aquí tinc celo – digué en Varus

Acuradament, unírem la fulla al llibre. Sense adonar-nos, entrà efusivament l’Alexandre

– Bones notícies! Itàlia ha tornat a aparèixer! – exclamà feliç

– Què!?

– Però també de dolentes…França ha sucumbit

Ens gelàrem. Això es complicava. De sobte caiguérem en una cosa: Itàlia havia tornat en el moment d’uní la pàgina. Pura coincidència?

Sara Bernad

CONTINUARÀ…

Què se n’ha fet del grec? (IV)

Vid. Què se n’ha fet del Grec (III)

Caminàvem pel passeig marítim sense rumb fixa. L’enfonsament d’Itàlia ens havia afectat força anímicament, però havíem de continuar avançant. De sobte, sonà un mòbil.

– És el teu – advertí l’Eulàlia

– Sí. Qui deu ser? – la Zícora despenjà l’aparell – Digui?

Es va sentir una veu a l’altra banda de la línia

– Ets la Zícora?

– Jo mateixa. I vostè és…? – preguntà la noia

– Només et diré una cosa: En ma casa resideix tota la saviesa – i van penjar

– I bé? Qui era? – preguntà la seva companya encuriosida

– No m’ha dit el seu nom – la Zícora es guardà el mòbil a la butxaca – però si una cosa abans de penjar.

La jove repetí les paraules que el desconegut havia pronunciat.

– Et ve alguna cosa? – qüestionà la Zícora

– Res de res. Potser se’ns ocorreix pel camí – suggerí l’Eulàlia

Vàrem reprendre la marxa. L’Eulàlia anava unes quantes passes més avançada que la seva companya. Mirant enrere, de seguida es percatà que s’havia aturat. S’apropà a ella.

– Estàs bé? – preguntà preocupada

– La biblioteca – xiuxiuejà la Zícora

– Què? – no ho va sentir

– Ho entens? La biblioteca! Coneixement, saviesa, llibres! – digué eufòrica

I sense perdre-hi un segon, com uns coets ens dirigirem a la biblioteca. En un dels passadissos, d’espatlles, hi havia un home. Semblava fullejar un llibre. Es girà en notar la nostra presència. Ens somrigué.

– Heu vingut. Sou més agudes del que em pensava – s’apropà a nosaltres

– Era vostè el de la trucada? – preguntà l’Eulàlia

– Així és. Em dic Tàcetes. Per servir-vos – es presentà

– Jo sóc la Zícora i ella l’Eulàlia. Per cert, què llegia? – es fixà en el llibre que portava a les mans.

– Aquest – ens el mostrà

Era de portada dura i es titulava l’Odissea, d’Homer. Ens encantava aquesta obra!

– La nostra preferida – diguérem

– I la meva. Però malauradament… – la seva veu sonava disgustada

– Hi ha algun problema? – preguntà l’Eulàlia

– Aneu a la pàgina 28 – ens demanà

Com ens va dir, anàrem a la fulla en qüestió, però increïblement, no hi era.

– Fixat-hi en els marges – l’Eulàlia els senyalà – Sembla que l’hagin arrencada

– Cert! Sap on pot estar la fulla que manca? – qüestionà la Zícora

– Això és el que intento esbrinar

– Nosaltres ens encarreguem. Li fa res emportar-nos el llibre? – preguntà l’Eulàlia

– Només faltaria. Us ho agraeixo moltíssim

– Gràcies per la informació. Fins aviat – ens acomiadàrem

Doncs bé, ara tocava resoldre el misteri de la fulla desapareguda.

CONTINUARÀ

Sara Bernad

2n Batxillerat Humanístic

Troben una estàtua d’Apol·lo en el mar de Gaza

Cap de l'Apol·lo de Gaza

Cap de l’Apol·lo de Gaza

Avui dia, a la televisió, en els diaris o revistes, podem trobar notícies que ens poden arribar a impactar, i que fins i tot sempre hi ha un petit lloc amb un “toc” més clàssic. Aquest és el cas. Resulta que llegint un dia una revista, vaig trobar el següent:

noticia

Com ens diu l’article, l’escultura del déu Apol·lo està feta de bronze i data entre els segles V i I a.C. La figura pot considerar-se excepcional perquè no hi ha existència de precedents d’una escultura clàssica a tamany natural que no sigui de pedra o marbre en tot l’Orient Mitjà. Aquesta és l’estàtua en qüestió:

estatua apolo

Fotografia feta pel pescador que la va trobar

Què en penseu? Creieu que aquestes antiguitats s’han de posar posar a la venda? Per què s’han de preservar?

Sara Bernad

2n de Batxillerat de Llatí

Noms de déus a la sèrie Mazinger Z

Hola a tots els aràcnids i aràcnides!. Avui us vinc a parlar d’una sèrie que de ben segur la majoria coneixereu: Mazinger Z. Aquests dibuixos tan mundialment famosos del dibuixant i guionista Gō Nagai van ser un autèntic bum en la dècada dels anys 80 fins a l’actualitat.

Tot i que és una sèrie que personalment no segueixo, igualment vaig cercar informació. La meva sorpresa va arribar quan vaig descobrir que molts dels robots de la sèrie posseïen noms de déus mitològics.

Us he preparat un Prezi amb tots els personatges que he trobat. Si en trobeu més, no dubteu a enllaçar-los en comentari.

 

Invictus, la nova fragància amb referents clàssics

La llengua llatina, com la Cultura Clàssica, ha influït d’una manera tan gran que fins i tot, avui dia, el podem trobar en diferents àmbits de la nostra societat: videojocspublicitat, cinema, manga…etc. És tant el que ens envolta que seria pràcticament impossible arribar a esmentar-les totes. No hem d’oblidar, però, que un dels trets que defineix l’Antiga Grècia, és la seva cultura o religió, la mitologia grega, on els seus protagonistes són déus i herois, i amb això vull dir que aquesta cultura s’ha arribat fins i tot a aplicar, de manera conscient o inconscient, en els anuncis de perfums, com podem observar en aquest article.

Vaig veure aquest anunci a la televisió:

Imatge de previsualització de YouTube

Quins referents clàssics podeu identificar en el vídeo?

En un moment donat, apareix un mot llatí, “Invictus“, què vol dir? Per què dóna nom a aquest perfum?

De quina manera es plasma en l’anunci la sensualitat i erotisme, característic de la mitologia grega?

Un nou blog de Cultura Clàssica

Hola a tots els aràcnids i aràcnides! Aquest és el meu primer article d’un nou curs ple d’il·lusió i creativitat. A continuació, us faré cinc cèntims d’aquest nou blog de Cultura Clàssica. El cert és que tot va començar durant aquestes vacances d’estiu, a mitjans de juny, en una xafogosa tarda quan  em trobava sense saber què fer fins que, de sobte, una idea em va rondar pel cap: donat que m’agrada moltíssim la mitologia greg i que he participat des de fa molt de temps a El Fil de les Clàssiques,  a Aracne fila i fila, L’empremta d’Orfeu i La cinta de Νίκη, vaig començar a elaborar per iniciativa pròpia un blog sobre Clàssiques, que vaig batejar amb el nom de El Legado de Apolo. Haig de reconèixer que em pensava que seria més fàcil, ja que em vaig passar un parell de dies intentant dibuixar el croquis del lloc web, perquè una cosa és comentar o fer un apunt i l’altra és obrir un blog sense ajut de la professora. A més, em considero una total inexperta dintre d’aquest camp. Al cap d’un temps, vaig posar-me mans a l’obra i, ara per ara, em plau compartir-lo aquí a Aracne fila i fila per indicació de la Margalida:

legado_apolo

Aquí us deixo l’enllaç del blog.

Com quasi tots els blogs, aquest té una certa finalitat, i és explicar de manera clara i senzilla els mites clàssics, acompanyats d’il·lustracions fetes pel meu pare, David Bernad, que potser el coneixeu per haver col·laborat en aquest article o aquest altre.

Espero que us agradi. Doneu-me la vostra opinió i per acabar tan sols dir que qualsevol suggeriment o recomanació és acceptada per tal de poder millorar-lo.

Sara Bernad

2n de Llatí de Batxillerat C.

Atena impertèrrita

 

Allà reposes serena i impassible, fent gala de

de les teves victòries tu, que vas abatre el violent

Ares. Tu, que vares portar al triomf a

milers de combatents grecs.

 

La intel·ligència és la teva força, i en

la teva resplendent ègida resta el cap de

la monstruosa Medusa, marca de la

teva virulenta crueltat.

 

Diga’m llavors, oh deessa d’ulls

glaucs, teixidora de bells tapissos,

que naixeres del cap de Zeus,

per què som tan dèbils els mortals?

 

Ni tan sols l’irrefrenable temps

pot fer malbé el nítid marbre

que tens com a pell impertèrrita.

Aliada teva és la immortalitat.

 

Sara Bernad

 

David & Sara Bernad

Grec i Llatí Segon de batxillerat