Tag Archives: Can Ferrerons

El mosaic de la Vil·la de Can Ferrerons s’exhibirà al Museu Romà de Premià de Mar

Avui traslladem el mosaic de la vil·la romana d’Horta Ferrerons a Premià de Mar, cedit pel #MACarqueologia durant quinze anys, per ser restaurat i instal·lat a la futura seu del Museu Romà de Premià de Mar. @ajpremiademar @MuseuRomaPM pic.twitter.com/9nrmZZIETq

— Museu d’Arqueologia de Catalunya (@macarqueologia) November 2, 2020

A principis de novembre es va traslladar a Premià de Mar el mosaic romà de la part noble de la Vil·la de Can Ferrerons que va ser descobert de manera fortuïta l’any 1969 a l’alçada del número 231 de l’actual Gran Via. Es tracta d’un paviment policromat format per una composició d’octàgons adjacents que formen quadrats, amb estrelles de sis puntes, trenes de dues cordes, escacats, rectangles d’espartaria, filets dentats, fulles octopètales, entre d’altres. En destaca l’emblema amb una sèrie de tres llaceries en forma de 8 que integren també motius geomètrics com la doble corda o el filet dentat, fulles de trèvol i peltes. El mosaic té dues composicions rectangulars més, d’un cromatisme més viu, farcides de motius vegetals, que alhora envolten una sèrie de cercles concèntrics dins dels quals es troben diverses garlandes vegetals, fulles, la trena de dues cordes i altres motius geomètrics.

El mosaic és del Museu d’Arqueologia -que l’ha conservat als seus magatzems des que va ser trobat per tal de preservar-lo- però ara l’ha cedit a Premià de Mar durant 15 anys a través d’un comodat per ser restaurat i exhibit al Museu Romà quan s’acabi el seu procés de museïtzació. Tot i que el mosaic no és originari de l’edifici octogonal on s’ubica el Museu Romà, sí que pertany a l’assentament de la Vil·la Romana de Can Farrerons, d’unes cinc hectàrees i mitja, construïda a l’època del Baix Imperi.

Ara el mosaic es restaura fora de les dependències del Museu i els professors de l’institut Premià de Mar han tingut l’oportunitat de veure’l abans de ser exposat al Museu i poder-hi fer visites escolars. Tanmateix, els alumnes ja frisen per poder-lo contemplar in situ i treballar a l’aula, tal com canta Neus Gili.

El jaciment de Can Ferrerons a Premià de Mar

1 Reply

Sóc exalumne de l’institut i em moria de ganes de penjar alguna cosa car fa temps que no hi participava. Tracta sobre el jaciment museïtzat que tenim aquí a Premià de Mar. El pavelló de la vil·la romana. Espero que us agradi i us animi a escriure’n algun de nou.

Indicació de la localització del jaciment, si pot ser amb un mapa (p.e. Gogglemaps) i les seves coordenades UTM

El jaciment triat és conegut amb el nom de Can Ferrerons. Aquest, que actualment està en excavació, el trobarem a la localitat de Premià de Mar o Vila Primilia (al Maresme). Està situat entre dos torrents (important tenir-ho en compte a l’hora de fer-nos una idea dels sediments que podem trobar als estrats). Es troba a tan sols 10 km cap al nord d’Iluro (Mataró) on hi romanen les restes del jaciment Torre Llauder. En direcció septentrional, a 10 km també, trobarem Baetulo (Badalona). Així doncs, podem constatar que el complex està molt ben posicionat i en un lloc estratègic per al comerç.

Breu resum de les característiques fonamentals del jaciment

Fitxa tècnica:

País: Espanya

Comunitat: Catalunya

Comarca: El Maresme

Municipi: Premià de Mar

Cronologia: s V dC – s VI dC

Tipus d’excavació: D’urgència

Tècnica constructiva: Encofrat, Maçoneria i opus caementicum

Tipologia: Pavelló polivalent

Planta: octogonal amb sales intercomunicades i un forn perifèric.

Alçat: murs de 2’5 metres de mitjana formant un octàgon exterior i un de concèntric. No es conserva el teulat però se n’ha fet una reconstrucció digital també octagonal. (https://skfb.ly/6zDJU)

Bibliografia bàsica:

COLL, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià, pg. 172. Premià de Mar
https://museuroma.pdm.cat

El jaciment de Can Ferrerons, el trobem dins d’un gran complex poc conegut degut a la ràpida urbanització que hi va haver a vols de 1969. En aquest hi veiem diferents estructures de les quals en parlaré més endavant.

El jaciment consta d’una edificació de planta octogonal d’època romana tardana (V dC). El pavelló, que formava part d’una vil·la, té diverses sales connectades per un atri tancat. Del perímetre hi sobresurt un quadrat on hi havia el forn. Ocupa 765 m².

A l’edificació li foren donats diferents usos pels quals dividirem els períodes:

1r ús: Pavelló de banquets i balneum
2n ús: Producció vitivinícola i Farga
3r ús: Necròpoli

A partir del 218 aC, quan els romans arribaren a la península, el sistema d’organització implantat van ser les províncies. Posteriorment es van construir les urbs, com és el cas de Tarraco o Baetulo. Aquestes ciutats estaven unides per un entrellaçat de vies que les connectaven. Al llarg d’aquests camins s’hi anaven assentat villae, masos luxosos (vil·la urbana) o cases de camp rurals (vil·la rústica).

Les vil·les estaven constituïdes per diferents parts segons l’ús que se li donava a cada una d’elles:

Pars urbana: Localitat residencial, habitatge dels amos de la finca. Presenten estances similars amb algunes diferències respecte les domus car són més espaioses i sovint amb complexos termals o de culte i d’altres. Les cubicula se situen al voltant del peristil, doncs són d’àmbit més privat.

Pars rústica: Aquí hi vivien els esclaus i treballadors de la vil·la juntament amb l’administrador. Les estances eren situades al voltant d’un pati central. Hi trobem la culina (cuina), també els estables i espai per guardar les eines i estris de petites dimensions emprats en el dia a dia de la producció.

Pars frumentaria: Aquesta part és menester per a tots els conceptes relacionats amb la producció, elaboració, conservació i emmagatzematge. La majoria tenien un cobert on quedaven els carros i els estris més grans. Tenint en compte que a Premià de Mar la producció era vinícola degut a la gran fertilitat del sòl, als magatzems hi podrien haver hagut tines de vi, magatzems de gra, etc.

Breu història de les intervencions realitzades

La descoberta del complex és relativament recent donat que va ser al segle passat. Al 1969, a uns 200m del Camí del Mig (l’antiga Via Augusta), es trobà un mosaic amb motius geomètrics de l’època dels Severs. Sota aquest s’hi trobaren cinc dipòsits anteriors al mosaic dels quals encara avui no se’n coneix el seu ús. També algun enterrament i diversos murs o parets. En les obres d’urbanització de la zona es van destruir moltes altres restes (Coll, 2004).

Al 1999, degut a la construcció d’un col·lector al Carrer Jacint Verdaguer, es van fer diverses rases en una excavació d’urgència on, després de raonaments, conclogueren que es tractava de la part productiva del jaciment. La cronologia extreta donava una ampli ventall des de l’època d’August fins al s.V dC.

No va ser fins un any més tard, finals del 2000, que gràcies a un nou control es va descobrir l’edifici octogonal de Can Farrerons.

Al 2002, s’hi trobaren evidències d’un magatzem vinícola, el qual esdevingué actiu entre s.I aC i el s.I dC, a posteriori es tornaria en una àrea enjardinada o fins i tot de conreu. També un miliarium i testimonis d’una antiga farga. Fins i tot s’hi trobaren enterraments.

Finalment al 2015 després de les mesures prèvies i construcció, el pavelló va ser museïtzat i va obrir les seves portes al públic.

Actualment, al 2018, s’està excavant al voltant de l’estructura per a obtenir la seva forma completa ja que quedava una part per desenterrar fora dels murs pantalla.

Característiques del jaciment: estructures, períodes, troballes més destacades

Estructures:

Com hem vist anteriorment aquesta arquitectura és de planta octagonal i única a Catalunya. En el mapa hi veureu totes les parts que fonamenten el complex.

Les úniques estructures ben conservades dins el recinte són les dels banys.

Períodes:

Els diferents períodes que van haver en aquest jaciment es podem constatar a partir de les restes trobades segons l’activitat que es donés a l’edificació.

La seva veritable funció era fer de pavelló de recepció i convits. Tenia una planta central, típica dels s.IV al s.VI i a més a més, els banys termals. Així doncs, estava enfocat a l’oci. Com haureu vist a les imatges anteriors hi havia 3 sales de banquets. Per altra banda, perfectament acomodat en el trapezi, està el recinte del balneum. La seva orientació segueix els conceptes vitruvians. De desenvolupament lineal, el procediment a seguir és retrògrad (Garcia-Entero, 2005). El recorregut passa per quatre estances piscines termals: l’apodyterium (vestuari), el frigidarium (aigua freda), el tepidarium (temperada) i el caldarium (calenta) amb l’alveus més sumptuosament adornats. El conjunt es mantenia a temperatures elevades gràcies al propigneum, perifèric a l’estructura, el qual alimentava el praefurnium de l’hipocaustum. Donat que no s’hi trobaren drenatges, es creu que la sala central estava coberta. Aquesta havia de ser de fusta i tegulae. Consideren que la sala central havia de ser més elevada que la resta cosa que permetria l’obertura de finestrals al tram superior dels murs (s’emmirallen amb l’edifici funerari de st. Miquel de Terrassa) (Garcia, Moro, Tuset, 2009).

Durant el segon període desenvolupat al llarg dels s.V i VI dC, el més conegut, es destina l’espai a activitats vinícoles i de producció però també de metal·lúrgia. Consta alguna estructura d’instal·lació industrial. S’habiten l’antic caldarium i tepidarium. S’ha documentat el sòl d’ocupació i també una llar de foc. Al nord-est servirà com a instal·lació vitivinícola. Allí s’hi trobaren evidències del lactus, una premsa amb la circumferència de l’area, pedicines per als arbores, un contrapès i diverses cellae vinariae, amb dolia defosa (Coll, 2011). Les estructures de combustió trobades, consisteixen en cubetes perforades al sòl geològic on s’hi mostra una termoalteració donada per les altes temperatures. També per l’evidència de diferents estrats amb sediments residuals de cendres, carbons i escòries de ferro. Podem concloure que es duien a terme processos de producció per als habitants rurals circumdants. Tanmateix no se’n coneix el grau de dependència en la línia que esmenta Pal·ladi en la seva obra Opus agriculturae (Palahí, Nolla, 2010).

En l’última etapa tardoantiga documentada, havent abandonat les instal·lacions sobre la segona meitat del s.VI, trobem inhumacions. Era tan comú que trobaríem molts exemples. D’aquesta manera l’últim ús fou el de necròpoli.

Troballes més destacades:

Prèviament a la museïtzació del jaciment s’hi trobaren dos elements de singular valor. El primer i més preuat és un mil·liari, del s.IV, que amb molta seguretat devia formar part de la Via Augusta (actual Camí del Mig). Aquest serveix per determinar les milles romanes (1.481 m) de distància fins la ciutat de Roma. També conté informació sobre l’emperador i el constructor de la via. L’ús donat a Can Ferrerons era tan sols un element constructiu.

El segon element de rellevant importància és un crismó o anagrama de Cris, trobat en un dels murs del pavelló just sobre el cos enterrat d’un infant. Aquest fet ens demostra la presència del culte cristià. Està format per les lletres gregues “X” (chi) i “P” (ro) les quals superposades són l’abreviatura del terme Crist en grec.

Estat de preservació i si és accessible al públic (museïtzació)

L’estat de conservació del jaciment és molt bo, hi ha tota l’estructura intacta menys el sostre. Hem de tenir en compte que està i estava situat entre dos torrents. Això va provocar que després de totes les fases d’ús, aquest quedés colgat i, per tant, ben protegit. Certament hi va haver moments en què va estar en perill. Si no hagués estat per personatges del poble que es preocupen per la seva història i manteniment molt possiblement haguessin estat destruïts per la constructora que hi va edificar al voltant. De fet, ja va passar malauradament en una altra zona de Premià, l’actual Palmar, on s’hi van destruir prop d’una cinquantena de tombes de la necròpoli que allí hi romania.

Cal afegir que no es va fer cap actuació sobre el jaciment fins que es varen tenir els recursos necessaris, ergo el temps d’exposició als agents meteorològics va ser molt breu. En el procés d’excavació i museïtzació hi va haver un control prou rigorós. Amb tot gràcies a la col·laboració de diferents entitats es van poder dur a terme els paràmetres necessaris per una bona preservació.

En veure la singularitat de l’edificació van decidir museïtzar-lo (està soterrat). Així doncs, es va fer el possible perquè fos visitable des dels màxims punts de vista possibles. En aquell moment, el jaciment no estava completament excavat. Per accedir-hi està preparat per a persones discapacitades. Donat que per sobre hi passa un carrer i una carretera, l’espai és més reduït del desitjat. Tanmateix suficient per a copsar una minsa idea del que era. Només trobarem l’espai amb l’edifici, és a dir, no hi ha cap suport visual (tret de dues pancartes bastant pobres), digital o de realitat virtual. El nom de cada part està en un foli de paper. Amb tot això, vull dir que està resguardat de la intempèrie però els materials per a la comprensió de l’espai són escassos o més aviat nuls.

Era visitable, fins fa un any, durant el cap de setmana i entre setmana amb cita prèvia. L’entrada és gratuïta. Un cop a l’any s’hi celebra la festa del museu amb una petita fira d’artesans i alguna representació relacionada amb el món romà.

Aquest 2018 s’han iniciat noves excavacions i ja s’ha destapat el què faltava de l’edifici. El museu possiblement s’haurà de fer tot nou. Degut a que al lateral del jaciment hi ha un parc, la idea que tenen és ampliar l’espai del museu per, ara sí, posar tot allò trobat en ell i omplir-ho de suports diversos i avançats per a la millor comprensió possible del públic.

M’interessava el jaciment i volia donar-lo a conèixer. Per aquest motiu vaig demanar, encara que està tancat al públic, si era possible que el pogués visitar per a fer aquest treball. En Ramon Coll em va fer una visita pel lloc.

Què us ha semblat?
Heu visitat mai algun jaciment museïtzat?
Voldríeu veure acabades ja les obres de Can Ferrerons?

Arnau Torres Nadal

Ciències de l’Antiguitat UAB

Les restes arqueològiques de Can Ferrerons al MEP

1 Reply

Durant les vacances de Setmana Santa vaig voler aprofitar un diumenge per anar a veure l’exposició de les restes arqueològiques, que es troben dins del Museu de l’Estampació de Premià de Mar. La visita va ser bastant interessant, ja que vaig poder fotografiar i observar amb claredat totes aquelles restes arqueològiques dels jaciments romans de Premià, entre els qual cal destacar Can Ferrerons que quinze anys enrere va ser descobert i acaba de ser inaugurat com a Museu Romà de Premià. Em va agradar molt veure in situ el mil·liari romà trobat a Premià.

Penso que és una sort tenir una vil·la romana en el nostre poble, així que el següent pas seria gaudir col·lectivament d’aquest magnífic llegat d’època romana.

Aquí us deixo una presentació d’emaze que recull totes les imatges que vaig fotografiar:

Si encara no heu visitat aquesta exposició, hi heu d’anar per tal de conèixer el passat romà de Premià.

Boutaina Anzaui
4t ESO Llatí optativa 3

La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar

1 Reply

Aquest matí he anat al Museu de l’Estampació a assistir a una conferència impartida per en Ramon Coll i la Marta Prevosti, on ens han explicat l’origen, l’evolució de la forma de les àmfores al llarg del període històric dels edificis del jaciment (des de l’època de la República tardana fins el segle II, ja que després en desapareix la utilització) i les característiques de les diferents “generacions” d’aquests recipients tan típicament clàssics.

Jo hi he anat per curiositat personal, i, tot i que la ceràmica no és l’aspecte que més m’entusiasma de l’arqueologia, m’ha fascinat la quantitat de coses que es poden saber a partir d’aquest tipus de material (sempre que estigui dins el marc d’un jaciment arqueològic). Per exemple, podem saber si hi havia producció de ceràmica en un lloc si hi trobem peces mal fetes, deformades o defectuoses, ja que aquestes no es comercialitzen i, per tant, han estat utilitzades (o llençades) al mateix lloc de producció.

A més, hem d’entendre que el llegat romà de Premià de Mar no es limita a les parets de Can Ferrerons, sinó que el conjunt de troballes comprèn una superfície d’unes quatre hectàrees de terreny, que, si no estassin urbanitzades, ens revelarien un munt d’incògnites que ara tenim sobre l’edifici de planta octogonal i ens mostrarien tot el complex arquitectònic en la seva esplendor. De fet, la majoria de les troballes pel que fa a les àmfores s’han realitzat a la zona de la plaça del doctor Ferran, tant a la Gran Via com a l’espai que ocupen els blocs de pisos de Vall Premià.

Així que, tant als premianencs com als badalonins us convido a visitar i gaudir del patrimoni romà del nostre poble, que tan desapercebut ha passat i que tant important és.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat Humanístic

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

5 Replies

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum. Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

Tres premis per a un microrelat sobre l’excepcional planta octogonal de Can Ferrerons

5 Replies

Arnau Lario Devesa, Sant Jordi 2014 IPM

L’Arnau Lario Devesa, alumne de Llatí i de Grec de l‘institut Premià de Mar, mentre aquest matí desfilava per la X Magna Celebratio de Badalona vestit de romà amb la Legio I Barcino i després d’haver guanyat el dia de Sant Jordi el premi de prosa amb referències clàssiques del Certamen de Sant Jordi de l’IPM, ha estat guardonat amb el primer premi del jurat i també amb el premi de popularitat dels microrelats del Concurs literari de Sant Jordi al Facebook de la Biblioteca Martí Rosselló. El lliurament de premis del Certamen Literari de Premià de Mar ha tingut lloc aquest diumenge dia 27 a les 12h al Teatre l’Amistat de Premià de Mar.
L’enhorabona, Arnau!

10290659_713790488664430_1266814442182868697_n

Arnau Lario Devesa, Magna Celebratio-Certamen Literari Premià de Mar 2014

Tot seguit teniu el seu microrelat sobre el jaciment romà de Can Ferrerons d’excepcional planta octogonal:

Sorolls. Llum. El pes dels segles em cau al damunt, i, només llavors, m’adono de la meva vellesa. De cop, dues siluetes es retallen sobre pedres cisellades milers d’anys enrere. No reconec cap dels dos. Sens dubte, no són els homes barbuts que em van deixar enrere fa tant de temps, ja que des de llavors em vaig quedar així, sota terra, sense vida, sense sol. Tampoc reconec els seus vestits. Tant de temps fa que estic aquí sota? Suposo, perquè l’home que vesteix roba de color blau i l’altre no semblen gaire confiats. A les mans duen unes barres metàl·liques que desprenen llum. Tot i això, de seguida se’n van, i tot torna a estar en silenci. Al cap d’uns dies, en tornen més, i s’hi estan més estona. Un altre cop foscor, si bé l’últim en sortir s’ha deixat una finestra oberta, per on s’escola un raig de llum. Mentre observo la trajectòria d’aquest, intento buscar als racons més remots de la meva memòria records de l’última vegada que Febus em va regalar la seva escalfor divina. Riures. Música. Les vivències floreixen com plantes enfiladisses i ocupen la meva ment. He vist passar els segles per la terra, religions pel cel i vaixells pel mar. El mar, com l’enyoro… He vist coses fabuloses, i alhora, he vist algunes les quals maldo per oblidar. Recordo, per exemple, l’entremaliat Luci, que dibuixava originals figures de cavalls, o la bellíssima Primília, la mort de la qual vaig plorar amargament. Durant molt de temps vaig pensar que era immortal, però, un dia, va arribar el principi de la meva fi. El meu final va arribar una nit d’estiu. Sempre he pensat que la meva maledicció és el silenci, perquè vaig haver de presenciar com moria tothom. Un lleu tremolor em torna al present. No sé quant temps ha passat. Des que em vaig enfonsar en la foscor he perdut la noció del temps. Per la posició del raig de llum, han passat setmanes, potser mesos. No em sorprenc en absolut. El temps se’m fa molt curt. Un mes és una part molt petita del total de la meva vida. De cop, comencen a caure els murs de l’edifici que fa molt de temps que em protegeix. Com esgotats gegants, es precipiten cap al terra, on podran descansar, per fi. Una explosió de llum m’encega. A partir d’aquest moment, desenes de persones, com fugissers lemures, m’ajuden a tornar a la vida. Al cap d’un temps, però, em tornen a privar del sol, i em tanquen en una presó de pedra, on continuen reparant-me. No entenc res del que diuen. Podrien ser nous invasors que van conquerir la regió als bàrbars peluts? No ho sé. Ara que m’han ressuscitat, tindré temps per a conèixer-los i, si més no, els haig d’estar agraït. Només sé que fa temps que ve gent, de tant en tant, i admira la meva estructura. Espero que segueixi així. Sóc la vil·la, i he tornat a la vida.

Planta octogonal de Can Ferrerons. Foto d’Actium, Ramon Coll

Les arrels antigues de Premià de Mar

24 Replies

A cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol es troben les restes del nucli d’època romana més remarcable de la vall de Premià. Al barri de Can Ferrerons, entre la Via Augusta (actual Camí del Mig) i el Mar, hi va haver un petit poblet, molt actiu i ric, del qual ens han pervingut restes que permeten reconstruir la vida de la zona entre els segles I abans de Crist i VI després de Crist, gairebé tota l’època d’ocupació romana del país. En destaca, per la seva singularitat arquitectònica, l’edifici octogonal que s’hi va descobrir el 2000, i que des d’aleshores s’ha anat excavant, i que avui es troba dins d’un edifici subterrani, propietat de l’Ajuntament de Premià de Mar. També a cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol, però en sentit oposat, a la Fàbrica del Gas, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, hi trobareu exposats una mostra dels objectes que es van recuperar en les excavacions de l’edifici octogonal de Can Ferrerons.

Justament dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer una de les troballes més importants: un mil·liari de la Via Augusta, que aviat es presentarà al Museu i que enriquirà l’exposició.

Tot i que aquest és el jaciment arqueològic més important de Premià, i un dels més importants de tot el país, s’han localitzat moltes altres restes dels antics pobladors de la vall. Can Vilà, els Frigorífics, Can Torrents, la Partida de Fosses o Clotes, Can Verboom són indrets amb petits vestigis d’habitació, mentre que Santa Anna-Can Nolla, Ca l’Escoda-Can Colomer, el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via-Can Ferrerons són les grans vil·les romanes. El coneixement de tots ells, tot i que sovint és molt parcial, permet anar reconstruint com vivien els pobladors d’aquelles èpoques reculades, com eren les seves cases, com es distribuïen pel paisatge, com treballaven, què menjaven, en quins déus creien o quines activitats de lleure practicaven. Tot això ho trobareu a l’exposició.

L’arqueologia de tota la vall de Premià s’ha treballat, des de fa molts anys, des del Museu de Premià de Mar. Ja en els anys 70 del segle XX, els membres de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar es movien per la vall amb el capteniment de recuperació i salvaguarda dels vestigis prehistòrics i antics. Així va ser com es va iniciar una tasca minuciosa i de gran valor històric, de recollida arqueològica, i es va reunir una col·lecció d’objectes que permeten fer un recorregut detallat pel passat més antic d’aquest espai.

En aquella època es va començar a excavar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, i posteriorment s’hi van anar fent campanyes d’excavacions, fins al 2000. La forta activitat constructiva de les darreres dècades ha permès anar descobrint diferents punts on s’havia viscut i treballat en època ibèrica o romana, un poblament especialment dispers per tota la vall en el període romà. Tot s’ha anat documentant i excavant, per tal que en quedés constància i per anar completant el mapa del patrimoni arqueològic de Premià, en base al qual es fa la protecció des dels municipis i des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Resulta molt interessant observar com ha anat evolucionant el poblament de la vall a través del temps, que s’ha d’entendre com un espai de vida unitari. En el període ibèric, el poblament es va concentrar a la part alta de la vall, a dalt del turó de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Aquest període es caracteritza per les lluites constants entre els senyors dels poblats, per això es va triar un turó fàcil de defensar i es va envoltar de muralles. La població vivia nuclearitzada dins del poblat emmurallat.

El 218 aC, quan els romans envaeixen el país, la vall de Premià passa a dependre de Roma. Sota el nou poder, les tribus ibèriques deixen de lluitar entre sí i ja no els cal encastellar-se en turons ben defensats. Així doncs, es van abandonant els poblats i la població s’escampa per tota la vall i la plana on s’assenta més còmodament sobre els camps de cultiu, de moment encara en cases de tradició ibèrica. Amb el temps, però, van entrant els nous costums romans, la gent parla el llatí i adopta el sistema econòmic romà. Es generalitza el sistema de la vil·la romana: la pau i l’activació econòmica i mercantil fan que la població prefereixi la plana arran de mar per on passa la carretera principal de l’època, la Via Augusta, i on tenen a l’abast la via de transport fonamental dels productes que és el mar. Econòmicament, les vil·les estan en la base d’una economia de mercat amb circuïts comercials de llargues distàncies i molt actius, que signifiquen una modernitat important. El vi és el producte estrella de les vil·les, per bé que també s’hi concentren indústries diverses. L’enriquiment de la població és força general, ja que la riquesa i activitat de les vil·les arrastra a una important massa de la població lliure. D’aquí la preferència de la gent de viure a la plana, davant del mar.

A partir de la crisi del segle III, amb l’adveniment de l’emperador Dioclecià, s’entra en un nou ordre polític, social i econòmic. S’avança cap a l’autocràcia, i entra en joc un nou poder, el de l’Església. Els circuits comercials que animaven les vil·les, decauen i es fan cada cop més locals. Moltes explotacions s’empobreixen i la propietat territorial es concentra en poques mans. Els grans latifundistes són aristòcrates molt poderosos, cada cop amb més poders per dictar la llei sobre el seu domini. La burocràcia augmenta. Amb les crisis i invasions bàrbares, els exèrcits es fan importants i generen molta despesa. Els impostos pesen amb força sobre els més pobres.

La població es concentra en un nombre menor d’establiments. Amb el temps, va creixent la inseguretat i la tendència és a ocupar altre cop les parts altes de les valls i anar-se agrupant entorn de les parròquies. Així sorgirà a l’alta Edat Mitjana el nucli de Premià de Dalt, on la gent de la vall viurà agrupada i protegida durant molts segles.

No serà fins al segle XVII i XVIII que, amb la nova situació d’alta prosperitat econòmica basada altre cop en una conjuntura favorable al conreu de la vinya, i l’activació de circuïts comercials de llarga distància entorn dels vins i aiguardents, que es tornarà a formar un nucli important de població a la plana, davant del mar. Serà l’origen de Premià de Mar, de vocació marinera i industrial, i de la forta implantació de la indústria tèxtil en el segle XIX i d’estampats en el segle XX. Vins i aiguardents, en el segle XVIII, surten per via marítima cap al nord d’Europa i cap a Amèrica, i permeten que les famílies pageses es capitalitzin. Aquests capitals són els que es van invertir en les manufactures d’indianes i que estan en l’inici de la important industrialització del país.

Molt a la vora de casa vostra, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, trobareu la màgia dels objectes d’aquells avantpassats premianencs, vasos amb què van beure, àmfores amb què van transportar el vi, anells amb què van signar, ídols que van adorar, estris amb què van teixir, estris amb què van anar al mar a pescar, monedes que van atresorar…. Tots ells ens aproximen a aquelles vides que estan en el nostre passat i ens permeten entendre’ns millor a nosaltres mateixos.

Marta Prevosti

Directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar

N.B.: Diumenge 22 de gener a les 12 al Museu de l’Estampació de Premià de Mar s’inaugura l’exposició Arqueologia de Premià.

Comissaris: Ramon Coll i Marta Prevosti

Lloc: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, c/ Joan XXIII, 2-8, 08330 Premià de Mar

Contacte: al telèfon 937529197 o al correu museu@premiademar.cat

Vid. Arqueologia de Premià dins el Festival Laietània, Interès per museïtzar els balnea de Can Ferrerons, Jaciments romans al Maresme i altres apunts publicats aquí i aquí.

Interès per museïtzar els balnea de Can Ferrerons

6 Replies

Un dia de classe de llatí, la Margalida ens va portar a visitar les restes romanes de Can Ferrerons per animar-nos a emprendre aquest projecte de recerca de quart. S’ha de dir que nosaltres no ens feia el pes, però una vegada hi vàrem anar i vàrem descobrir tan a prop de casa i del nostre institut unes restes així, no se’ns ha tret del cap fer el possible per contribuir amb el nostre granet a sorra a museïtzar-les i as obrir-les al públic el més aviat possible.

Avui presentem davant del Tribunal el nostre projecte Jaciments romans al Maresme (com veieu hem fet una pàgina web perquè estigui a l’abast de tothom!), però aquí volem donar a conèixer el vídeo de la nostra visita i l’entrevista que amablement ens va concedir l’arqueòleg Ramon Coll: