Tag Archives: Mart

L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics.   La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.

L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.

L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.

De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).

Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

La basílica de Santa Eulàlia

Com ja vau poder veure a l’apunt que vaig fer sobre Emèrita Augusta, la basílica de Santa Eulàlia és un dels edificis religiosos més famosos de la península. No us vaig parlar a fons sobre aquesta, per tant, ara us mostraré més informació.

La basílica de Santa Eulalia, també coneguda com a basílica martirial de Santa Eulalia de Mèrida és considerada un nucli molt important del paleocristianisme en la península Ibèrica. Forma part del «Conjunt Arqueològic de Mèrida».


Va ser un dels primers temples cristians a Mèrida després de l’Edicte de Milà de l’Emperador Constantí i va ser edificada com a basílica martirial en memòria de Santa Eulàlia de Mèrida. Per això, es va convertir, durant el començament de l’Edat Mitjana, en lloc de peregrinacions que arribaven des d’Europa Occidental i el Nord d’Àfrica. Al mateix temps, la notícia del martiri de la seva titular es va divulgar per tot l’Imperi Romà i amb les seves relíquies es van erigir nombroses esglésies, especialment a l’Europa Occidental.

La història d’aquest temple s’emmarca en la història de l’arquebisbat de Mèrida – Badajoz en la seva singular relació amb els papes. Fins a les darreries del segle XIX va formar part del Patrimoni Petri, és a dir el Patrimoni del Vaticà.

El temple actual es va aixecar el segle XIII, sobre la mateixa planta de la basílica original, tot reutilitzant alguns materials, després de la conquesta de Mèrida per Alfons IX.

En l’atri de la basílica es conserva el famós “Hornito“. Segons la tradició, s’aixeca sobre el lloc en el qual patí martiri la jove emeritense. En realitat, es tracta d’una capella votiva erigida perquè els pelegrins poguessin pregar davant la santa a qualsevol hora del dia sense necessitat d’accedir a l’interior del recinte basilical. En destaquen les restes reutilitzades d’un temple romà dedicat al déu Mart on pot apreciar-se la inscripció “MARTI SACRVM VETTILIA PACVLI”.

Sabríeu fer la traducció de la inscripció? Per què creieu que el cristians construïen els seus temples damunt dels temples romans?

Ana Mª Falcón Durán.
2n de Batxillerat.

Fes l’amor i no la guerra!

Venus i Mart

En aquest quadre de l’artista italià Sandro Botticelli, Venus i Mart, del 1483 que es troba a la National Gallery de Londres (vid. Google Art Project), hi veig un clar reflex de la ben coneguda frase “Fes l’amor i no la guerra” ja que representa la figura del déu de la guerra, Mart,  somnolent, sota la mirada atenta i enigmàtica de la deessa de l’amor, Venus, amb les trapelleries dels amorets que esdevinguts sàtirs amb banyetes i cames de boc  juguen amb les armes del déu i fan de les seves. Ens trobem en el terreny de l’al·legoria: així se’ns introdueix el triomf de Venus sobre Mart i, per tant, de l’amor dolç i sensual sobre els comportaments bèl·lics que sols porten  la mort i la destrucció.

Fatima El Azouan

1r Batxillerat Llatí