Tag Archives: Bàrcino

Un tomb televisiu per Bàrcino amb la Margalida

La nostra magistra ha sortit a la televisió! Al programa Va passar aquí de BTV la Margalida Capellà ens fa un recorregut per la Bàrcino romana a partir del temple d’August. Aprofiteu el reportatge per fer un tomb per la Barcelona romana i sorprendre els vostres familiars i amics!

Imatge de previsualització de YouTube

Tot seguit podreu visionar tot el programa Va passar aquí de BTV:

La Catalunya romana

A Catalunya, els romans van fundar o colonitzar quatre ciutats importants: Emporion, Barcino, Tarraco i Ilerda. Sabeu per què el romans van arribar a Catalunya? Què van fer aquí els romans? Quins llocs coneixeu que estiguin “romanitzats” o hagin estat conquerits pels romans? Aquest és un breu apunt amb l’explicació de la Catalunya Romana i la breu història de tots els fets, conquestes i províncies que ens han deixat els romans i que avui en dia segueixen aquí presents.

Contesteu els següents apartats en un comentari d’unes 150 paraules com a mínim:

-Època de fundació o primer contacte amb els romans.
-Especifiqueu quines ciutats van tenir estatus de colònia i quines de municipi
-Digueu quina ciutat va ser la més important i per què
-Identifiqueu la ciutat que va ser escenari d’una guerra civil entre els romans, quan va succeir aquest fet i qui en van ser els protagonistes, i esmenteu en quines d’aquestes ciutats hi ha restes d’amfiteatre, de teatre, de temples, d’aqüeducte i de muralles.
-Especifiqueu l’estructura urbanística de la capital de Roma a Catalunya.
– Esmenteu l’època i els motius d’abandonaments de les ciutats.

Clara Serrano Jiménez
2n Batxillerat C

Bàrcino dins Bàrcino

Bàrcino dins Bàrcino perquè el pessebre d’enguany de la Plaça Sant Jaume de Barcelona està al mont Tàber tal qual estava a l’antiguitat…

Finalment, avui he pogut deixar el paraigua, i, per encàrrec de la Margalida us he fet unes fotografies del pessebre. A veure, què hi reconeixeu dels temps dels romans?

Mercè Otero Vidal
Professora jubilada de llatí de l’institut Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat

La Bàrcino més visual: reconstruccions en 3D

Ahir, els amants del món clàssic vam assabentar-nos que s’havia creat una aplicació per a tauletes (Bàrcino 3D) que ens mostra com era la ciutat de Barcino a finals del segle III de la nostra era. Va ser impressionant (com a mínim en el meu cas), perquè no sabia que des de Barcelona s’estaven impulsant aquest tipus d’iniciatives, cosa que em va provocar una grata sorpresa.

Els usuaris poden veure els espais i monuments de la ciutat romana Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino, ubicar-los en l’actual i admirar l’estructura urbanística de l’antiga ciutat romana amb perspectiva d’ocell, a més de veure tots els edificis amb força luxe de detalls (com podreu comprovar al vídeo):

De moment, l’aplicació està disponible per a tauletes i a finals d’any també ho estarà per a telèfons intel·ligents.

L’Ajuntament prepara dues aplicacions més sobre l’època romana de la Sagrera i les domus de Barcelona.

La reconstrucció en 3D és un fenomen a l’alça en el món de l’arqueologia i els museus, degut al magnífic suport que dóna a les persones que no són expertes en el tema, ja que els ajuda a fer-se una idea de què eren els conjunts de sòcols que actualment podem trobar en un jaciment arqueològic qualsevol.

Salve visitator!

Arnau Lario
2n Batx.

Bàrcino, Tàrraco i Empúries

Després de la nostra visita a Bàrcino, us volia explicar una mica els motius pels quals es van fundar les ciutats d’origen romà que tenim a Catalunya i que visitem en les sortides de Llatí.

Aquí us deixo el mapa de Catalunya. No us penseu que les visitem totes! Només fem les tres més importants, a part de Baetulo, que és la nostra.

 photo modificado2_zpsf5d2651e.jpg

[Foto de: www.vegueries.com]

Però les tres ciutats que hem visitat van jugar un mateix paper en l’expansió dels romans pel Mediterrani?

Començaré per Bàrcino, perquè és la que hem visitat aquest curs; us parlaré de Tàrraco, que vam visitar l’any passat, i per últim d’Empúries, que visitarem l’any que ve.

BÀRCINO

 photo PicMonkeyCollage5_zpsd28c287e.jpg

Fotomuntatge de Bàrcino [Fet per: Amar Astudillo]

Va ser fundada per l’emperador August cap a l’any 10 aC S’hi van establir un grup de legionaris veterans de les guerres càntabres. Aquesta ciutat, dotada d’una estructura de govern i administració pròpies, tenia una ubicació estratègica amb molt bona comunicació amb l’interior, cosa que permetia el  control  del comerç de les platges del Llobregat. També tenia una gran importància religiosa per als lliberts. Algú ens podria explicar per què?

Seguint l’estructura urbana típica, l’envoltava una muralla que englobava una xarxa de carrers entorn del fòrum central, on s’alçava el temple d’August. Aquí confluïen les dues vies principals del traçat urbà dels carrers, el cardo i el decumanus maximus (sota els carrers Llibreteria-Call i Bisbe-Regomir).
La seva funció era controlar un territori (ager) no gaire extens però sí molt productiu: una terra fèrtil, amb recursos miners i abundància de productes del mar, que constituïen la riquesa de Bàrcino

TÀRRACO

La ciutat de Tàrraco sorgeix arran de l’arribada dels exèrcits romans a la península l’any 218 aC en el marc de la confrontació bèl·lica pel control de la Mediterrània entre romans i cartaginesos, l’anomenada Segona Guerra Púnica. Un cos expedicionari romà va desembarcar a Emporion, ciutat d’origen grec, l’actual Empúries, per dirigir-se ràpidament cap al sud per tal de controlar les terres al nord de l’Ebre. Les tropes romanes estaven dirigides per Gneu Escipió. Després de vèncer els cartaginesos en el seu primer combat, van deixar una petita guarnició que aviat es va transformar en la principal base militar romana a Hispània.
Tàrraco, després de ser nomenada colònia per Juli César l’any 45 aC, es va convertir en la ciutat capital de la Hispània Citerior, molt important pel seu valor estratègic. Va tenir una consolidació urbana molt ràpida. La presència militar estable va comportar l’arribada de soldats, comerciants i ciutadans romans. Amb els romans va arribar també una nova cultura que, amb el temps, va acabar per imposar-se a gairebé tota la península Ibèrica.

Algú pot explicar que significava ser una colonia en l’Imperi Romà? I quins eren els altres qualificatius per parlar de les ciutats?

 photo PicMonkeyCollage_zps0ac6741d.jpgFotomuntatge de Tàrraco [Fet per: Amar Astudillo]

EMPÚRIES

Empúries va ser constituïda com una colònia pels foceus, que ja per l’any 600 aC havien fundat Massàlia (Marsella), amb l’objectiu d’obrir una ruta comercial des del Mediterrani cap a l’interior de l’actual França i l’Europa central a través del riu Roine. Aquesta ciutat es va convertir, a la vegada, en metròpoli d’altres colònies del Mediterrani occidental per assegurar el comerç amb el Migdia francès i amb la península Ibèrica, com van ser Niça, Dènia, Màlaga i Empúries.

El nom grec d’Empúries (Empòrion), algú em pot dir que significa? Quin és l’origen del terme romà Emporiae?  Quina va ser la seva funció i la seva principal activitat econòmica? Però d’ella us en parlaré més l’any vinent quan podré visitar-la.

El meu objectiu era donar-vos una petita informació sobre aquestes grans ciutats i aconseguir que, amb el que ja sabeu, pugueu comparar-les i respondre la pregunta plantejada al principi: les tres ciutats que hem visitat van jugar un mateix paper en l’expansió dels romans pel Mediterrani?

Amar Astudillo

1.2

Un passeig per Bàrcino

Salvete aràcnids!

En aquest article us explicaré com ens va anar als alumnes de 4t ESO i Batxillerat de l’Isaac Albéniz la sortida a l’antiga Bàrcino el passat dijous 7 de novembre.

Vam quedar a les 9 en punt del matí a l’estació de tren de Badalona per agafar el primer tren que anés direcció a Plaça Catalunya. Com que el primer anava massa ple, vam agafar el següent. Un  cop allà, vam anar caminant fins a la Plaça del Rei, on vam parar a esmorzar. Després del descans d’un quart d’hora, vam començar la visita guiada a Bàrcino.

Els alumnes de 4t vam anar amb en Nil, que va ser el nostre guia durant tota la sortida. Vam començar veient el vídeo d’una representació de l’antiga Bàrcino fa més de 2000 anys.

Els alumnes atenent les explicacions

Els alumnes escolant les explicacions d’en Nil [Foto: Evelyn Mota]

Bàrcino va ser fundada l’any 14 aC aproximadament per l’emperador Octavi Cèsar August. La ciutat es va construir en un lloc estratègic gràcies al mar, els rius, terres fèrtils, etc. Estava aixecada a un turó en un desviament de la Via Augusta, que comunicava Cadis i Roma. A partir d’aquest vídeo en Nil ens va explicar les parts més importants de les ciutats romanes, en aquest cas de l’actual Barcelona. Bàrcino estava circumdada per una gran muralla, que tenia una funció més urbanística que no de defensa militar, ja que en aquella època no hi havia guerra. Normalment, tenir un gran muralla significava prestigi per a les ciutats. La ciutat estava situada a prop del riu Besòs, del qual obtenien l’aigua necessària, i del riu Llobregat, que era una via de comunicació amb el mar, sobretot pel tema del comerç. Les fundacions romanes tenien tres parts: el pomerium, que era la ciutat, el suburbium, els voltants, i l’ager, que acollia els camps i les vil·les.

Just abans de travessar la porta de la ciutat es trobaven la necròpolis. La situaven a fora perquè tenir els morts enterrats dins la ciutat portava mals auguris i temien trobar-se els seus esperits. La gent que arribava a Bàrcino o qualsevol altra ciutat romana s’aturava a pregar a les necròpolis abans d’entrar-hi.

A l’interior de la ciutat es trobaven els dos carrers principals, cardo maximus (Nord-Sud) i decumanus maximus (Est-Oest)i els carrers més petits cardines minores i decumani minores. A la cruïlla entre el decumanus maximus i el cardo maximus hi havia el fòrum, que era el centre de la vida de la ciutat, on hi havia l’edifici jurídíc i per realitzar grans transaccions comercials (basílica), l’edifici polític (cúria) i l’edifici religiós dels romans (temple). Els patricis, gent més adinerada, vivien en unes grans cases anomenades domus que destacaven per l’atrium, el vestibulum, el compluvium i l’impluvium, mentre que els  plebeus vivien a un altra tipus de casa anomenada insulae. Les insulae eren blocs de vivendes a la part inferior de les quals se situaven les botigues o tallers dels treballadors que hi vivien.

En Nil ens va mostrar ua inscripció on apareixia gravat el nom complet de la ciutat romana Bàrcino: Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Abreviatura del nom complet de la ciutat [Foto: Evelyn Mota]

Vam agafar un ascensor que ens va fer viatjar 2027 anys enrere  mentre baixàvem a les ruïnes de l’antiga Bàrcino. Allà vam veure com eren els carrers, la tintoreria, la bugaderia, on es guardava el vi i on es salava el peix i es creava una salsa molt comuna a l’època anomenada garum, feta de peix. I en Nil ens va ensenyar una part de la primera muralla que envoltava l’actual Barcelona.

 Ruïnes de Bàrcino [Foto: Evelyn Mota]

Després vam sortir a fora i vam veure part de l’aqüeducte i la segona muralla, i ens vam endinsar caminant pel cardo maximus. Una anècdota que cal explicar és que, mentre caminàvem, un amable ancià va disposar-se a ballar una mena de ball semblant al ”bolero” amb la nostra companya Hèlia, tot i que ella no en tenia moltes ganes ja que anàvem amb presses. Per últim, abans de posar rumb a Badalona altre cop, vam observar les quatre columnes de l’antic temple que encara conservem avui en dia. 

Part de l’aqüeducte [Foto: Evelyn Mota]

Finalment, vam tornar sobre les nostres passes fins a l’estació de tren de Plaça Catalunya, i d’allà a Badalona.

Va ser una sortida molt entretinguda i interessant, espero que en puguem fer més aquest cur,s ja que crec que és una manera més fàcil per als alumnes d’aprendre i anar completant els seus estudis sense haver d’estar tancats en una aula.

 

Llatí 4t d’ESO 2013-14 INS Isaac Albéniz de Badalona [Foto: Evelyn Mota]

I per acabar-ho d’adobar, ja tenim editat el muntatge fotogràfic de l’Evelyn, gràcies al qual  podem recordar amb detall tots els moments dels nostre Passeig per Bàrcino.

Valete!

 Marc Cecilia

4ESO

Bàrcino i les seves magistratures

A Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcinoel govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom amb la missió de propagar l’organització i la cultura de Roma. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat en si (urbs) i sobre l’àrea rural que l’envoltava (territorium). Les classes socials, tan arrelades en l’Antiga Roma, es podien dividir entre:

– Els ciutadans (cives):  nascuts a la ciutat o que n’havien obtingut la ciutadania.

– Els domiciliats sense ciutadania (incolae).

– Els residents transitoris (hospitales).

– Els esclaus: sense drets.

Ciutadans i domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de la Constitució, la resta d’homes lliures de les províncies van poder exercir els drets de ciutadania.

Les magistratures

Com era una colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi:

– Dos duòvirs: feien la funció dels cònsols.

– Dos duòvirs quinquennals: feien la funció dels censors. El seu càrrec durava cinc anys, mentre que la resta de magistratures sols s’exercia un any.

– Edils (ædiles): Els regidors vigilaven els carrers i les institucions públiques.

Ordo decuriorum: era la cúria municipal, formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). La cúria es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir-hi es requeria ser home lliure i posseir patrimoni. Dos representants presidien la cúria per un any, i tenien poder civil, criminal i fins i tot militar.

Altres funcionaris, elegibles cada 5 anys, s’encarregaven del cens, els patrimonis, les finances i els cultes ordinaris (sacerdots o pontífexs) o imperials (sevir augustal), entre altres activitats.

 

Làpida honorífica a un edil de Bàrcino. Temple d’August

A veure si ens ajudeu a saber quin dels càrrecs equivalia al del nostre alcalde? Què hi diu la làpida honorífica en llatí? Què podríeu dir vosaltres de Bàrcino en un redactat d’unes 200 paraules? Quins apunts tenim ja publicats sobre aquest tema?…

Uxue Avilés i Laia Muñoz

2n Batx. Llatí

Jo també sóc romana!

Quin sentit tenia córrer? Ja era massa tard, però si pogués tornar enrere tampoc no hagués canviat res. Em venien a buscar i jo asseguda a un bosc proper de casa meva, embrutant-me la meva túnica encara de nena romana amb la sorra, observava les altes i frondoses palmeres que s’alçaven davant els meus ulls. Aquelles palmeres van ser les que em van portar al final de la meva curta vida, una mort amarga i dolça alhora.

Tot començà l’any anterior, cap el mes de la deessa Venus, a qui llavors venerava com els altres nens romans de Bàrcino. Jo encara jugava amb les meves nines i les desplaçava amb un carretó fet de fusta pel meu jardí, replet de xiprers. Però de sobte un potent raig de llum cegà els meus ulls i em va semblar caure en un profund somni. Una lleugera brisa m’acaronà i una tendra veu em despertà. Em resulta estrany parlar sobre això perquè tot i que a mi em sembli real, a la majoria de vosaltres us semblarà fantàstic i sobrenatural.

Santa Eulàlia contemplant les palmeres

Santa Eulàlia observant les palmeres. Dibuix de Carla Muñoz Osorio

Era Déu, ho juro pel meu nom que honra la bona parla. Desconeixia aquesta divinitat, de fet quan vaig preguntar-li quin déu era, em va respondre “Déu”. M’explicà que era únic, abstracte i absolut i que reunia tots els poders dels déus romans, estava perplexa. Em va dir que no m’espantés, ell no era com Júpiter que perseguia les donzelles, sinó un Pare bo. Em va agradar la idea.

M’explicà qui era Crist, el seu fill que morí per la seva fe cap a Déu, i a continuació en què consistia el Cristianisme. Vaig entendre que la religió romana estava força caduca i era poc espiritual, els déus i deesses es deixaven emportar per les seves passions més materials; això no volia dir que no estimés el meu poble i la meva cultura.

M’atreveixo a comparar Déu amb el Coneixement de Plató, les dues coses semblen inassolibles i ideals, però reals. També em va explicar que es necessita assolir un grau elevat d’espiritualitat per sentir Déu. Per últim em va anunciar quina era la meva tasca i quin seria el meu destí: havia sigut escollida per propagar la Bona Nova, és a dir el missatge de Déu, malauradament m’esperava un tràgic final, tot i que descansaria en el Regne de Déu durant tota l’eternitat i seria santa i patrona de moltes ciutats. Com a prova del seu testimoni, va convertir els xiprers d’aquell bosc en palmeres, arbres desconeguts fins aleshores a Bàrcino.

Després de la meva trobada amb Déu, no vaig tornar a ser la nena riallera d’abans, vaig fer-me un penjoll amb una creu de la fusta del meu carretó i la duia amagada sota la túnica. Vaig deixar d’assistir a les celebracions religioses romanes i vaig contactar amb alguns grups clandestins que predicaven el Cristianisme: no estava sola.

Pocs mesos després vaig decidir anar a dialogar amb el cònsol de Bàrcino, el representant de Dioclecià a la ciutat. Volia demanar-li que tingués pietat amb els cristians, que els permetés predicar la seva religió al mateix temps que els altres romans predicaven “la seva” religió. Però la meva innocència pueril no s’imaginà que el cònsol reaccionés amb violència i sobretot incredulitat de que una nena de tretze anys defensés amb tanta fermesa el Cristianisme. El cònsol enfadat però alhora entendrit amb mi, intentà fer que abandonés els meus ideals, que tornés a casa i fes com si no hagués passat res. Però jo no estava disposada a renunciar la meva fe, així doncs el meu destí ja estava segellat com el d’altres romans que també van resistir-se a renunciar les seves creences cristianes. Alea iacta est.

 

http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/2/22/Santa_Eulalia.jpg/400px-Santa_Eulalia.jpg

Estàtua de Santa Eulàlia a la Boqueria de Barcelona, on va ser crucificada segons la llegenda.

 

A continuació vaig dirigir-me al meu estimat bosc i vaig seure a la sorra, embrutant-me la meva túnica encara de nena romana, observava les altes i frondoses palmeres que s’alçaven davant els meus ulls. Aquelles palmeres van ser les que em van portar al final de la meva curta vida, una mort amarga i dolça alhora.

Ja sentia el soroll de les armes dels milites i les seves veus virils, la meva hora ja havia arribat. No vaig mostrar resistència tot i que vaig esclatar en llàgrimes. Em van lligar els meus febles canells amb una aspra corda i em van arrossegar com qui arrossega una mula, per a que tothom veiés la vergonya de la ciutat.

Em van portar a la plaça i les multituds s’apropaven per presenciar els meus tretze turments, tants turments com anys tenia: em van assotar, em van estripar la carn amb garfis, em van posar els peus sobre brases roents, em tallaren els meus pits encara de nena, em fregaren les nafres amb una pedra tosca, m’abocaren oli bullent sobre les meves ferides, em van ruixar amb plom fos i em van llençar a una bassa de calç. A continuació, vaig patir el turment més dur de tots: em van tancar en un bidó, hi van clavar ganivets i em van fer rodolar per un carrer. Els soldats romans em van preguntar si estava disposada a renunciar la meva fe per tal d’aturar aquest patiment, però amb les meves últimes forces ho vaig negar. Em van cremar viva,  però no vaig accedir als desitjos dels soldats; em van tancar en una masmorra amb milers de puces, però tampoc vaig acceptar. Finalment vaig ser crucificada com Jesucrist.

Actualment l’Església Catòlica commemora el meu martiri el 12 de febrer, on totes les nenes que porten el nom d’ “Eulàlia”, “Laia” o altres derivats; celebren el seu sant. L’Església Ortodoxa també em recorda el 22 d’agost.

Aquest article va dedicat a totes les noies que porten el meu nom i pels “altres romans” (vegeu les històries dels meus companys Sant Crescentinus i Santa Anastàsia), els romans cristians que sovint són apartats de la història de Roma.

 

Laia Muñoz Osorio

2n Batx Llatí

 

Cal preservar la vil·la romana de la Sagrera

El passat amb el futur s’entrecreua en el subsòl de Barcelona. El descobriment d’una gran vil·la romana d’almenys 4000 metres quadrats, vora la nova estació de l’AVE, provoca sorpresa entre la gent i desferma la passió dels especialistes. Atesa la importància de la descoberta, l’única d’aquestes característiques a la ciutat de Barcelona, algunes veus s’han alçat demanant  la preservació sencera dels conjunt excavat i la seva conversió en un parc arqueològic.

També podeu llegir més informació en aquestes planes de El Periódico de Catalunya.

Gaby