Tag Archives: Premià de Mar

5a edició de la Festa Romana de Premià de Mar. Roma victrix. Un dia amb els romans

Diumenge 5 de maig a les 11 del matí i fins a les 14 se celebrarà la 5a edició de la Festa Romana de Premià de Mar “Roma Victrix. Un dia amb els romans” a càrrec de Ludus Gladiatorius Imperialis Barcinonensis de Barcino Oriens amb tallers i jocs romans. Enguany l’aniversari es veu condicionat per les obres d’ampliació i reforma del Museu Romà, que han obligat a ajornar la data de l’activitat (normalment es fa el març) i la ubicació (enguany es farà a Santiago Rusiñol entre Verdaguer i Granados i no hi haurà visita al Museu, però sí informació sobre l’edifici octogonal, així com sobre les excavacions que s’hi han fet i què s’hi ha trobat.).

Premià notícies de Ràdio Premià de Mar entrevista el regidor responsable de la Festa Romana David Gutiérrez:

No us la perdeu!

III Festa Romana amb Barcino Oriens per celebrar el 2n aniversari del Museu Romà de Premià

En aquest padlet compartiu les vostres fotografies i experiències:

Made with Padlet

Visitem el Museu Romà de Premià de Mar

El dilluns 26 i el divendres 30 d’octubre de 2015 a la planta octagonal del Museu Romà de Premià, els alumnes de llatí de 4t d’ESO i de batxillerat de l’IPM  vam recitar els epitafis recollits per Mònica Miró Vinaixa al seu llibre Perennia, i els alumnes del CNL del Maresme van llegir la seva traducció al català. Va ser una experiència molt maca ja que a part de recitar epitafis escrits fa molt de temps, vam fer-ho a una planta octagonal romana de Premià de Mar on vam poder fer-nos una idea de com eren les sales de rebre i els balnea d’aquella època.

Muntatge audiovisual de la visita del dilluns 26 d’octubre, fet per l’alumne de 4t de llatí Miguel Ángel Valdivieso:

Imatge de previsualització de YouTube

Muntatge audiovisual de la visita del 30 d’octubre, fet per l’alumne de 1r de batxillerat Eloi Salat:

Imatge de previsualització de YouTube

Si voleu aprofundir sobre el nostre passat romà, llegiu, entre d’altres, aquest apunt a Aracne fila i fila, i sobretot no us perdeu aquesta conferència “Les darreres novetats al jaciment romà de Can Ferrerons” el proper diumenge dia 6 de desembre a les 12h, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar.

Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de Clàssiques 1r de Batxillerat

Inscripcions llatines a l’església de Premià de Mar!

No cal desplaçar-se molt lluny per trobar algun que altre referent o inscripció llatina, ( si és que estan a tot arreu! ). Per aquest motiu, Premià de Mar no és cap excepció. Doncs bé, resulta que avui, diumenge 5 d’abril, feia un dia massa esplèndid per romandre a casa sense fer res. M’he dirigit a l’església que està ubicada prop del Teatre l’Amistat.

Certament, tenia un feble record que allà dintre hi havia quelcom “clàssic”. I no m’equivocaba. Aquí adjunto les fotografies de la meva troballa:

inscripció llatina

petro paulo

Dit això, alumnes llatí, m’agradaria posar-vos a prova:

– Sé que estan un xic borrosses, però a la primera fotografia ( al retaule vermell ), podem apreciar la següent inscripció: Ego sum vitis, vos palmites. Sabeu quin és el seu significat?

– I per acabar, a l’última fotografia, es pot llegir Petro Paulo. Què significa?

No és molt difícil, oi?

Que acabeu tots de passar una molt bona Setmana Santa!

Sara Bernad

2n de Batxillerat Humanístic

La presència de la ceràmica romana a Premià de Mar

11083608_878889098842749_6056535244966864958_n

Aquest matí he anat al Museu de l’Estampació a assistir a una conferència impartida per en Ramon Coll i la Marta Prevosti, on ens han explicat l’origen, l’evolució de la forma de les àmfores al llarg del període històric dels edificis del jaciment (des de l’època de la República tardana fins el segle II, ja que després en desapareix la utilització) i les característiques de les diferents “generacions” d’aquests recipients tan típicament clàssics.

Jo hi he anat per curiositat personal, i, tot i que la ceràmica no és l’aspecte que més m’entusiasma de l’arqueologia, m’ha fascinat la quantitat de coses que es poden saber a partir d’aquest tipus de material (sempre que estigui dins el marc d’un jaciment arqueològic). Per exemple, podem saber si hi havia producció de ceràmica en un lloc si hi trobem peces mal fetes, deformades o defectuoses, ja que aquestes no es comercialitzen i, per tant, han estat utilitzades (o llençades) al mateix lloc de producció.

A més, hem d’entendre que el llegat romà de Premià de Mar no es limita a les parets de Can Ferrerons, sinó que el conjunt de troballes comprèn una superfície d’unes quatre hectàrees de terreny, que, si no estassin urbanitzades, ens revelarien un munt d’incògnites que ara tenim sobre l’edifici de planta octogonal i ens mostrarien tot el complex arquitectònic en la seva esplendor. De fet, la majoria de les troballes pel que fa a les àmfores s’han realitzat a la zona de la plaça del doctor Ferran, tant a la Gran Via com a l’espai que ocupen els blocs de pisos de Vall Premià.

Així que, tant als premianencs com als badalonins us convido a visitar i gaudir del patrimoni romà del nostre poble, que tan desapercebut ha passat i que tant important és.

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat Humanístic

Can Ferrerons resorgeix de les ombres

El jaciment de Can Ferrerons, que conté les restes d’una vil·la romana de planta octogonal, veurà finalment la llum el diumenge 15 de març. Durant aquest dia els romans envaïran els voltants del jaciment, i Barcino Oriens i el grup de Reconstrucció històrica de Badalona ens transportaran de nou al món de fa 2000 anys.

Can Ferrerons, Premià de Mar

Com podeu veure aquí, la reconstrucció històrica servirà per fer reviure les restes arqueològiques d’aquesta sumptuosa construcció dels segles III/IV, de la qual tan sols coneixem la funcionalitat en el sector oest, on es localitza un petit balneum.  Mentre els visitants s’esperin per visitar el jaciment podran veure com era un campament romà del segle II dC i gaudir d’alguns oficis que ens portaran a la vida quotidiana dels habitants de la vil·la.

Us convido a venir i a gaudir d’aquest jaciment, que forma part del patrimoni cultural de Premià de Mar i que, a més, és excepcional en tota la Mediterrània.

image009

Quina millor manera hi ha de visitar un jaciment romà que entre un ambient romà?

Arnau Lario Devesa

2n Batxillerat C

Les troballes arqueològiques a la Pl. dels Països Catalans

El passat diumenge 26 de Maig, vam anar a la conferència de Ramon Coll al Museu de l’Estampació, anomenada “Les troballes arqueològiques de la Pl. dels Països Catalans” on ens van explicar tot el que van trobar de restes arqueològiques durant la construcció de la nova Plaça dels Països Catalans, a Premià de Mar, construïda ara fa 2 anys.

Cartell de la conferència

Aquesta conferència es basava en el que van trobar durant la construcció del pàrquing de 3 nivells de fondària que hi ha sota la plaça. Ens van explicar les diferents troballes de materials com ceràmica, estris, etc. La conferència va ressaltar també que la majoria d’aquests materials es van trobar principalment en una zona concreta de la plaça, cosa que va fer que formessin teories sobre si hi va haver gent establida en aquella zona i hi van trobar materials de diferents èpoques, tant abans com després de Crist.

La conferència va ser molt interessant i ens va agradar molt, ja que no sabíem que durant la construcció de la nova plaça es van fer aquest tipus de troballes arqueològiques. També, després de la xerrada, vam fer una entrevista a Ramon Coll, qui ens va donar molta informació i ens va atendre molt bé. Li estem molt agraïdes per la seva desinteressada col·laboració i aviat la publicarem.

Sheila Pena i Xènia Serra
1r Batxillerat Llatí

Les arrels antigues de Premià de Mar

 

A cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol es troben les restes del nucli d’època romana més remarcable de la vall de Premià. Al barri de Can Ferrerons, entre la Via Augusta (actual Camí del Mig) i el Mar, hi va haver un petit poblet, molt actiu i ric, del qual ens han pervingut restes que permeten reconstruir la vida de la zona entre els segles I abans de Crist i VI després de Crist, gairebé tota l’època d’ocupació romana del país. En destaca, per la seva singularitat arquitectònica, l’edifici octogonal que s’hi va descobrir el 2000, i que des d’aleshores s’ha anat excavant, i que avui es troba dins d’un edifici subterrani, propietat de l’Ajuntament de Premià de Mar. També a cinc minuts de l’església de Sant Cristòfol, però en sentit oposat, a la Fàbrica del Gas, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, hi trobareu exposats una mostra dels objectes que es van recuperar en les excavacions de l’edifici octogonal de  Can Ferrerons.

Justament dins del jaciment de Can Ferrerons es va fer una de les troballes més importants: un mil·liari de la Via Augusta, que aviat es presentarà al Museu i que enriquirà l’exposició.

Tot i que aquest és el jaciment arqueològic més important de Premià, i un dels més importants de tot el país, s’han localitzat moltes altres restes dels antics pobladors de la vall. Can Vilà, els Frigorífics, Can Torrents, la Partida de Fosses o Clotes, Can Verboom són indrets amb petits vestigis d’habitació, mentre que Santa Anna-Can Nolla, Ca l’Escoda-Can Colomer, el Palmar, les Pèrgoles, la Riera de Teià o la Gran Via-Can Ferrerons són les grans vil·les romanes. El coneixement de tots ells, tot i que sovint és molt parcial, permet anar reconstruint com vivien els pobladors d’aquelles èpoques reculades, com eren les seves cases, com es distribuïen pel paisatge, com treballaven, què menjaven, en quins déus creien o quines activitats de lleure practicaven. Tot això ho trobareu a l’exposició.

L’arqueologia de tota la vall de Premià s’ha treballat, des de fa molts anys, des del Museu de Premià de Mar. Ja en els anys 70 del segle XX, els membres de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar es movien per la vall amb el capteniment de recuperació i salvaguarda dels vestigis prehistòrics i antics. Així va ser com es va iniciar una tasca minuciosa i de gran valor històric, de recollida arqueològica, i es va reunir una col·lecció d’objectes que permeten fer un recorregut detallat pel passat més antic d’aquest espai.

En aquella època es va començar a excavar el poblat ibèric de la Cadira del Bisbe, i posteriorment s’hi van anar fent campanyes d’excavacions, fins al 2000. La forta activitat constructiva de les darreres dècades ha permès anar descobrint diferents punts on s’havia viscut i treballat en època ibèrica o romana, un poblament especialment dispers per tota la vall en el període romà. Tot s’ha anat documentant i excavant, per tal que en quedés constància i per anar completant el mapa del patrimoni arqueològic de Premià, en base al qual es fa la protecció des dels municipis i des del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Resulta molt interessant observar com ha anat evolucionant el poblament de la vall a través del temps, que s’ha d’entendre com un espai de vida unitari.  En el període ibèric, el poblament es va concentrar a la part alta de la vall, a dalt del turó de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt). Aquest període es caracteritza per les lluites constants entre els senyors dels poblats, per això es va triar un turó fàcil de defensar i es va envoltar de muralles. La població vivia nuclearitzada dins del poblat emmurallat.

El 218 aC, quan els romans envaeixen el país, la vall de Premià passa a dependre de Roma. Sota el nou poder, les tribus ibèriques deixen de lluitar entre sí i ja no els cal encastellar-se en turons ben defensats. Així doncs, es van abandonant els poblats i la població s’escampa per tota la vall i la plana on s’assenta més còmodament sobre els camps de cultiu, de moment encara en cases de tradició ibèrica. Amb el temps, però, van entrant els nous costums romans, la gent parla el llatí i adopta el sistema econòmic romà. Es generalitza el sistema de la vil·la romana: la pau i l’activació econòmica i mercantil fan que la població prefereixi la plana arran de mar per on passa la carretera principal de l’època, la Via Augusta, i on tenen a l’abast la via de transport fonamental dels productes que és el mar. Econòmicament, les vil·les estan en la base d’una economia de mercat amb circuïts comercials de llargues distàncies i molt actius, que signifiquen una modernitat important. El vi és el producte estrella de les vil·les, per bé que també s’hi concentren indústries diverses. L’enriquiment de la població és força general, ja que la riquesa i activitat de les vil·les arrastra a una important massa de la població lliure. D’aquí la preferència de la gent de viure a la plana, davant del mar.

A partir de la crisi del segle III, amb l’adveniment de l’emperador Dioclecià, s’entra en un nou ordre polític, social i econòmic. S’avança cap a l’autocràcia, i entra en joc un nou poder, el de l’Església. Els circuits comercials que animaven les vil·les, decauen i es fan cada cop més locals. Moltes explotacions s’empobreixen i la propietat territorial es concentra en poques mans. Els grans latifundistes són aristòcrates molt poderosos, cada cop amb més poders per dictar la llei sobre el seu domini. La burocràcia augmenta. Amb les crisis i invasions bàrbares, els exèrcits es fan importants i generen molta despesa. Els impostos pesen amb força sobre els més pobres.

La població es concentra en un nombre menor d’establiments. Amb el temps, va creixent la inseguretat i la tendència és a ocupar altre cop les parts altes de les valls i anar-se agrupant entorn de les parròquies. Així sorgirà a l’alta Edat Mitjana el nucli de Premià de Dalt, on la gent de la vall viurà agrupada i protegida durant molts segles.

No serà fins al segle XVII i XVIII que, amb la nova situació d’alta prosperitat econòmica basada altre cop en una conjuntura favorable al conreu de la vinya, i l’activació de circuïts comercials de llarga distància entorn dels vins i aiguardents, que es tornarà a formar un nucli important de població a la plana, davant del mar. Serà l’origen de Premià de Mar, de vocació marinera i industrial, i de la forta implantació de la indústria tèxtil en el segle XIX i d’estampats en el segle XX. Vins i aiguardents, en el segle XVIII, surten per via marítima cap al nord d’Europa i cap a Amèrica, i permeten que les famílies pageses es capitalitzin. Aquests capitals són els que es van invertir en les manufactures d’indianes i que estan en l’inici de la important industrialització del país.

Molt a la vora de casa vostra, al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, trobareu la màgia dels objectes d’aquells avantpassats premianencs, vasos amb què van beure, àmfores amb què van transportar el vi, anells amb què van signar, ídols que van adorar, estris amb què van teixir, estris amb què van anar al mar a pescar, monedes que van atresorar…. Tots ells ens aproximen a aquelles vides que estan en el nostre passat i ens permeten entendre’ns millor a nosaltres mateixos.

Marta Prevosti

Directora del Museu de l’Estampació de Premià de Mar

 

N.B.: Diumenge 22 de gener a les 12 al Museu de l’Estampació de Premià de Mar s’inaugura l’exposició Arqueologia de Premià.

Comissaris: Ramon Coll i Marta Prevosti

Lloc: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, c/ Joan XXIII, 2-8, 08330 Premià de Mar

Contacte: al telèfon 937529197 o al correu museu@premiademar.cat

Vid. Arqueologia de Premià dins el Festival Laietània, Interès per museïtzar els balnea de Can FerreronsJaciments romans al Maresme i altres apunts publicats aquí i aquí.

El Jabato a “Fidels i Rebels”

El Jabato, com hem pogut llegir en aquest apunt d’Aracne fila i fila de Ramon Coll, és una famosa sèrie de historietes creada per Víctor Mora (guió) (sota el pseudònim de R. Martín ) i Francisco Darnís (dibuix) per a l’editorial Bruguera el 1958. Li va fer la competència a El capitàn trueno, ja que hi tenia moltes similituds.

Context:

Víctor Mora afirma haver situat aquesta historieta 73 anys abans de Jesucrist (tot i que sigui cristià), després de la mort d’Espartac. No està massa clara, de tota manera, l’època exacta en què viu El Jabato, atès que en algun episodi se cita Neró, en un altre a Trajà, i fins i tot hi ha algun on s’anomena un fictici emperador Sulla.

Argument:

Els romans consideren El Jabato i els seus amics com proscrits molt perillosos, i fan tot el possible per capturar-los cada vegada que aquests s’aventuren a apropar-se als vasts territoris de l’Imperi. Com és lògic, ells no dubtaran a aprofitar la majoria de les oportunitats de què disposen per lluitar al costat dels pobles oprimits, tant per Roma com per altres tirans (d’allò més exòtic). Obligats a viure a l’exili, en molt rares ocasions els protagonistes tornen a la seva Ibèria natal, on només poden comportar-se com guerrillers. Harmonia Rodríguez (esposa del guionista), va recordar que Mora solia deixar Jabato en situacions terribles sense saber com ho trauria la setmana. “Ja m’apanyaré” deia.

Personatges:

Jabato és un pacífic camperol que, esclavitzat per Roma i convertit a la força en gladiador, aviat lidera una revolta de gladiadors i aconsegueix escapar del circ, per dedicar després a recórrer el món com un justicier errant. La seva indumentària habitual es compon de faldellí (generalment vermell a la versió acolorida), que deixa al descobert les seves cames protegides per sengles grebes metàl·liques, i sandàlies de cuir als peus, així com una lluent cuirassa d’escates.

Taurus és un gegant barbut i golafre, llenyataire de professió i millor amic de El Jabato ja fins i tot abans de la invasió romana; des del principi es converteix en el seu inseparable company d’aventures al voltant del món . La seva indumentària habitual està elaborada a base de pells d’algun animal. Una altra de les seves característiques més remarcables és el seu peculiar i retorçat bigoti. Pel seu aspecte i constitució física, gairebé es podria dir d’ell que es tracta del típic forçut de circ.

Claudia és una jove patrícia romana, filla d’un senador, que s’havia convertit al cristianisme. Claudia , seguint la personalitat marcada pel personatge de Sigrid en El capitán trueno, mai es va casar amb Jabato i mai no es va limitar a esperar l’heroi des de l’exili.

Enquesta feta a la biblioteca de Premià de Mar

Vam fer una esquesta a 10 persones un dia i a 10 més un altre. En la primera, tres persones coneixien El Jabato o l’havien llegit algun cop (totes tres majors de 50 anys). A la segona, la coneixien dues persones (també majors de 50 anys).

Per tal que més gent conegui El Jabato, preservem aquí l’exposició “Fidels i Rebels” de la biblioteca Martí i Rosselló de Premià de Mar amb el vídeo del nostre company de llatí de quart de l’altra franja d’optatives, Víctor Barranco:

Eva Pérez

Èric Aparicio

4t ESO Llatí

Arqueologia de Premià dins el Festival Laietània

 El passat dijous 22 de setembre, vaig assistir, dins el marc del Festival Laietània, junt amb el meu ex company de classe Victor Barranco, a una petita exposició al Museu del Gas de Premià de Mar, sobre l’arqueologia de Premià de Mar i l’estrella eren  les restes romanes de Can Ferrerons, l’ únic edifici octogonal de tot Catalunya (vid. el nostre projecte de recerca de quart de l’ESO Jaciments romans al Maresme.

Si us vàreu perdre l’exposició, esperem que la gaudiu amb el nostre muntatge audiovisual.

 

Hady Camara 1r Batx. Llatí

Víctor Barranco 4t Eso Llatí

N.B.: L’exposició “Arqueologia de Premià” restarà al Museu de l’Estampació de Premià de Mar fins que es pugui traslladar a Can Ferrerons.