L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.
Portada del meu treball de recerca, feta a mà
El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:
- Escriptura antiga, on he esmentat les civilitzacions que van desenvolupar un sistema d’escriptura propi i característic, com la sumèria i la seva escriptura cuneiforme, l’egípcia i els jeroglífics, l’illa de Creta i els lineals A i B, la xinesa i els seus ideogrames.
- Alfabet, on he esmentat quina ha estat l’evolució d’aquest nou sistema d’escriptura, començant per l’alfabet ugarític, seguit del fenici, que evoluciona fins al grec i que és heretat pels etruscs per donar lloc, finalment, a l’alfabet llatí.
- L’alfabet llatí, en aquest apartat he parlat sobre tota l’evolució que va patir aquest alfabet per tal d’originar el nostre alfabet actual.
- L’escriptura carolíngia, el tema principal del meu treball, apartat en què parlo del seus origens, de les seves variants i de la seva presència en la Península Ibèrica.
Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.
Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.
Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo
A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.
Fotomutatge fet per Amar Astudillo
La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,
i se sol transcriure en minúscula com
ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…],
que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria
ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….
La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al Museu Arqueològic de Florència.
Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions i documents:
- El Llapis níger, un fragment de marbre negre quadrangular que es troba al Foro Romà, on s’aprecia una inscripció escrita en capital arcaica.
- La columna Trajana, que es situa al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà, en la qual es troba una de les inscripcions més conegudes d’escriptura quadrata o capital lapidària.
- Corpus Romanorum Agrimensorum, es tracta d’un tractat romà d’agrimensura que està escrit en escriptura uncial.
El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel
- Tauleta de Vindolanda, Carta d’Octavi a Càndid sobre provisions de blat que està escrita en capital romana.
Es troben al Museu Britànic
- Carta de recomanació de Teòfanes dirigida a Aquili, governador de Fenícia que està escrita en minúscula cursiva.
Actualment es troba a Estranburg
- Liber in Constantium Imperatorem escrit en semiuncial.
A posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:
- La germana pre-carolina, descendent directa de l’escriptura carolíngia, que es dóna a Alemanya;
- La merovíngia, utilitzada durant el regnat dels reis merovingis, que es dóna a França;
- La visigòtica, utilitzada durant el regnat dels reis visigots a Espanya;
- La llombarda, conjunt de tipografies que es van donar a Itàlia;
- La beneventana, que va sobreviure a la implantació de ‘escriptura carolíngia però va ser substituïda per la gòtica;
- L’escriptura insular, una variant de la uncial, que es va donar a Irlanda.
Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.
Fotografia feta per Amar Astudillo
La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.
- Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
- Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis niger?
- I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
- Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.
AmarAstudillo
2n de Batxillerat
Bona feina, Amar! Fins ara no m’he adonat que havíeu publicat aquesta entrada a Aracne.
És ben bonica l’escriptura carolíngia!
A principis de curs a classe vàrem treballar les diferents escriptures a Grècia i a Roma, i fins i tot vàrem llegir el detall de l’esgrafiat de la gerra de Dípilon en el llibre de Grec 1 (ed. Teide). Aquesta entrada, ens anirà bé per fer memòria del que ja hem treballat i alhora ampliar-lo amb la teva recerca.
Salvete!!!
MOLT BÉ AMAR! Per fi la gent pot contemplar el teu treball, a sigut un camí difícil però ara per fi ja està acabat! Estic molt orgullosa del teu Treball de Recerca i que sàpigues que m’agradat molt poder ajudar-te en el que eh pogut.
En aquesta qüestió de les escriptures que abans s’utilitzava és un món molt extens, en el cas de les escriptures que estan en grec no ho puc desxifrar, però en el cas de la columna Trajana en se que són representacions de victòries romanes.
Χαίρετε!
Amar, ara sí que sí, ja dones per finalitzat el teu treball de recerca amb aquest article que has realitzat. Jo, haig d’admetre que el teu treball m’encanta, i com a companya pesada espero que m’escriguis el meu nom quan tinguis temps. Ara passaré a respondre les activitats que ens proposes, per tal d’aprofundir amb el teu treball
· Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….
Abans de fer la traducció, comentaré el que trobo dins aquesta frase. παίζει, és el verb de la frase i es troba en 3ap del singular en PIA, ὃς, és un pronom relatiu en Nominatiu singular masculí que és subjecte, ὀρχηστῶν πάντων és un genitiu plural masculí que fa de complement de superlatiu, ἀταλώτατα és un superlatiu en nominatiu plural neutre, atribut i νῦν un adverbi. Respecte la segona frase, τῷ és l’article masculí en datiu singular i τόδε és un pronom demostratiu que pot estar en Nominatiu o Acusatiu singular.
Bé he de dir que la meva traducció ha quedat segons el meu anàlisis, així que no asseguro que hagi quedat bé.
Ara, de tots els que ballen, és el que dansa amb més gràcia. Això …..
· Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis
Encara que em costa una mica reconèixer les lletres, n’he vist unes quantes:
ο,μ,ν,χ, i per últim també m’ha semblat veure la φ.
· I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
La veritat és que aquesta pregunta, és bastant més amplia i no sé a que et refereixes exactament, si algunes lletres, o bé alguna construcció. Diré que aquí ja hem canviat d’alfabet ja no hi som al grec sinó a l’escriptura quadrata. També veig que en tres ocasions hi han lletres subratllades i per últim que el text contra vaig llegint, la mida de la lletra va disminuint. No se si et referies a alguna d’aquestes coses que he dit, però bé igualment dic el que m’ha semblat.
· Què eren les tauletes de Vindolanda?
Les tauletes de Vindolanda són “els documents manuscrits més antics existents. Estan escrites en fragments de fines tauletes de fusta, tenen la mida d’una targeta postal, amb tinta a base de carbó, les inscripcions daten dels segles I i II . Els documents tracten assumptes militars oficials, així com missatges per a membres de la guarnició de Vindolanda, les seves famílies i esclaus. Aquestes tauletes es troben al Museu Britànic, els textos de les 752 tauletes han estat transcrits i traduïts.
Aquí acaben les preguntes, finalment dir que ha estat molt interessant realitzar aquest treball per què a part d’aprendre coneixements, he realitzat pràctica de traducció i he de dir que mai va malament practicar en qualsevol ocasió
Fins un altre!
Salve!
Això és el que puc treure de la inscripció a la Columna Traiana:
Senatus populusque Romanus imp Caesari divi nervae f nervae traiano avg germ dacico pontif maximo trib pot XVII imp vicos vipp pad declarandum quantae altitudinis mons et locus […] sit egestus
Per internet he trobat informació sobre aquestes tauletes i són els documents manuscrits més antics que existeixen a Gran Bretanya.
Per cert, molt bon treball de recerca Amar! He vist els teus progressos a l’Instagram… 🙂
Vale
Amar, va ser un plaer per a mi participar en el tribunal del teu TR i la passió i convenciment amb què ens ho vas explicar no em va pas decebre. Igualment, t’agraeixo molt que l’hagis volgut compartir amb nosaltres a través del bloc.
De moment veig que l’Anna ha aprofitat la tasca de grec que els proposaves. La major part de l’anàlisi és molt encertada, tenint en compte que que és un fragment incomplet i que hi ha trets no àtics, com la utilització de l’article com a pronom personal. En parlarem a classe.
El plaer va ser meu explicar en què ha consistit la meva feina i sobretot transmetre la meva fascinació pel món de l’escriptura que amb aquest treball vaig adquirir.
Salve!
Primer de tot felicitar a l’Amar per la seva magnífica feina, treballar aquesta escriptura en un treball de recerca és una aposta molt encertada i més si ha estat treballada des d’aquest punt de vista.
En resposta a les preguntes formulades hem de dir que ens ha estat difícil trobar-es ja que cap de nosaltres fem grec, però tot i així tenim alguna cosa a dir:
* ” ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει τῷ τόδε…. ” gràcies a la nostra companya Raquel (que fa grec) i altres fonts webs hem pogut traduir aquestes paraules com a: “Ara, de tots els que ballen, és qui dansa amb més gràcia. Això…”, no estem segures, però, que aquestes paraules estiguin traduïdes correctament.
* Amb l’alfabet grec en mà, hem pogut reconèixer les lletres ο,ν,Y, D i la φ.
* A la inscripció de la Columna Traiana podem reconèixer algunes lletresi només el principi: “Senatus populusque Romanus imp Caesari”.
* Les tauletes de Vindolanda són els documents manuscrits més antics existents a Gran Bretanya. Es van escriure en fragments de fines tauletes de fusta, tenen la mida d’una targeta postal, amb tinta a base de carbó, i daten dels segles I i II.
Esperem que les nostres respostes siguin correctes.
Vale!
En el lapis niger he reconegut les lletres: Ο,Μ,Η,Υ, Η, Χ. A la inscripció de la Columna Traiana he reconegut el “Senatus populusque Romanus imp Caesari”. Les tauletes de Vindolanda són documents manuscrits més antics existents a Gran Bretanya, en una de les inscripcions destaca una invitació per a una festa d’aniversari celebrada al voltant de l’any 100 escrit en llatí per una dona.
Salve,
Un apunt molt interessant sobre les diferents llengües i formes d’escriptura del passat. No sabia pas de l’existència d’aquesta escriptura anomenada carolingia. Bon apunt!
Vale!
Molt bon treball Amar! Per fi hem acabat totes i ja hem obtingut bons resultats. Crec que compartir el teu treball en el bloc és una bona idea per instruir una mica als de primer de batxillerat. He vist que has creat un istagram i la gent et va demanant el seu nom en aquesta escriptura.
A continuació contestaré a les preguntes que proposes.
*Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis?
Les lletres que he reconegut són la o ,μ,ν,χ, i la φ.
I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
He reconegut “Senatus populusque romanus IMP Caesari divini nervae”
*Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.
Les tauletes Vindolana eren els documents manuscrits més antics de la Gran Bretanya.
Salvete omnes! Χαίρετε
L’autora d’aquest article que tracta sobre l’escriptura carolíngia i les seves fonts és l’Amar Astudillo. La mateixa autora de l’article ha fet un treball dirigit des del departament d’Educació Visual i Plàstica sobre el mateixa tema de l’article. De fet, l’article és una ressenya del treball.
L’article s’estructura en la presentació del tema del TR al qual fa referència l’article; una imatge de la portada del treball mencionat; apartats d’estudi; (escriptura antiga, alfabet, alfabet llatí i escriptura carolíngia); explicació de cada apartat amb exemples i il·lustracions gràfiques; enllaç a la part pràctica del treball; preguntes concretes amb enllaç; nom de l’autora i curs.
Traducció de la inscripció del vas àtic de Dípilon; la primera en l’alfabet àtic:
ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει τῷ τόδε….
Qui d’aquests balladors balla el més ràpidament…
La inscripció del Lapis Niger està feta en el βουστροφηδόν. Es poden reconèixer les lletres majúscules iota, òmicron, teta, alfa, capa, ro, èpsilon, mi, ípsilon, qui. Es tracta d’una inscripció religiosa en llatí arcaic trobada a la Roma antiga, entre la Curia i els Rostra .
La inscripció de la Columna Traiana, en scriptio continua és aquesta:
SENATUS POPULUSQUE ROMANUS IMPERATORI CAESARI DIVINI NERVAE FILIUS NERVAE TRAIANO AUGUSTO GERMANICO DACICO PONTIFICO MAXIMO TRIBUNO POT XVII IMPERATORI VI CONSULI VI PATER PATRIAE AD DECLARANDUM QUANTAE ALTITUDINIS MONS ET LOCUS TANTIS OPERIBUS SIT EGESTUS.
Anàlisi morfosintàctica: “SENATUS POPULUSQUE ROMANUS” està en cas nominatiu singular masculí i és el subjecte de l’oració; “CAESARI DIVINI” està en datiu singular masculí i és el complement indirecte; NERVAE està en genitiu singular femení i desenvolupa la funció de CN de CAESARI; FILIUS està en nominatiu singular masculí i té la funció de nucli del SN en aposició, que complementa CAESARI; NERVAE es troba en genitiu singular femení i desenvolupa la funció de CN de FILIUS, TRAIANO AUGUSTO GERMANICO DACICO PONTIFICO MAXIMO TRIBUNO és una enumeració de paraules que estan en datiu singular masculí i desenvolupen la funció de CI, no sé de quin mot és abreviatua POT; XVII és un número ordinal que té la funció de complement circumstancial numeral; IMPERATORI és un datiu singular masculí que desenvolupa la funció de CI; VI és un nombre que també fa la funció de complement circumstancial numeral; CONSULI és un datiu singular masculí que té la funció de CI; VI és un altre nombre que desenrotlla la funció de CC Numeral; AD és una preposició que precedeix l’acusatiu singular masculí o neutre del futur participi passiu, una forma no personal del verb declaro. Així, AD DECLARANDUM és un complement circumstancial de finalitat (en realitat, es tracta d’una oració subordinada adverbial final). QUANTAE és un genitiu singular femení, pronom demostratiu que acompanya ALTITUDINIS, també en genitiu singular (tercera declinació: altitudo, -inis). Mons et locus són substantius en nominatiu singular, subjecte del verb elidit “eren”. El següent verb és sit egestus, una construcció de veu passiva: verb sum més participi de egero. El sintagma TANTIS OPERIBUS és el complement agent, en cas ablatiu plural (opus, -is, tercera declinació, neutre).
Traducció: El Senat i el poble romà a l’emperador cèsar diví de Nerva, fill del diví Nerva, a Trajà August Germànic Dàcic, al pontífex màxim, al tribú per dissetè cop, a l’emperador per sisena ocasió, al cònsol per sisena vegada, per mostrar de quanta altitud [eren] la muntanya i el lloc, [que ara] serà destruït per tan grans obres.
Les tauletes van ésser trobades a Vindolanda, un castrum que formava part de la línea de la defensa de la Britannia enfront dels pictes que vivien a la Caledonia, la regió de l’illa de la Gran Bretanya situada al nord del Mur d’Adrià. Avui, Vindolanda es troba al terme municipal de Chesterhold. Els límits de la Caledònia coincidien aproximadament amb els de l’actual Escòcia.
Les tauletes de fusta de Vindolanda contenen aquesta inscripció: CIVES GALLI DE GALLIAE CONCORDES QUE BRITANNI. En la tauleta 291 podem observar-hi l’escriptura cursiva romana.
En definitiva, l’article és un recorregut per la història de l’escriptura i dels signes alfabètics. No hem d’oblidar que el punt que marca el pas de la prehistòria a l’edat antiga, és a dir a la civilització, és la invenció de l’escriptura. Els primers sistemes d’escriptura van ser o bé ideogràfics (la mateixa escriptura primitiva grega, els jeroglífics egipcis, l’escriptura xinesa i la mateixa escriptura primitiva grega) o bé una combinació d’escriptura ideogràfica i sil·làbica (l’escriptura cuneïforme). Després van aparèixer dos sistemes d’escriptura sil·làbics: el lineal A, utilitzat pels cretencs; i el lineal B, en què s’escrivia el grec micènic. El lineal B tenia dues característiques: estava agafat en préstec del lineal A i tenia molta influència de l’escriptura egípcia. En algun cas, el lineal B es va combinar amb l’antiga escriptura ideogràfica. El lineal B tenia quatre vegades més signes que el posterior alfabet grec i la llengua grega oral no acabava d’adaptar-s’hi bé. Aquest tipus d’escriptura sil·làbica estava molt influïda pels jeroglífics egipcis. En el segle IX, els fenicis van introduir l’alfabet fenici a Grècia. Els grecs van adaptar-lo per què existissin signes que representessin les vocal; també van modificar les formes de les lletres i després en van afegir algunes. En l’alfabet grec, cada lletra representa un fonema (tret d’excepcions). L’alfabet grec ha tingut gran pervivència i també ha estat la font dels abecedaris occidentals i l’alfabet ciríl·lic.
Valete omnes!
Salve!!
Ui ui Amar, t’has lluït molt al teu treball de recerca eh!! Molt bon article, és molt interessant conèixer aquest tipus d’escriptura.
A les dues primeres qüestions sento molt dir-te que no et puc ajudar. Doncs no en sé de grec.
En quant a la pregunta de què podem reconèixer en la inscripció de la Columna Traiana, es pot reconèixer el següent: Senatus populusque Romanus imp Caesari.
Les Tauletes de Vindolanda van ser els manuscrits més antics de la Gran Bretanya.
Vale!
M’ha semblat molt interessant aquest article, ja que no sabia pas de l’existència d’aquesta llengua i algunes tipografies, malauradament no en se de grec, aixi que no puc traduir el vas dípilon.
Aquet treball m’ha semblat molt interessant ja que no sabía gaire d’aquet tema. M´ha costat una mica reconèixer algunes lletres del Lapis niger, però he acabat reconeixent es lletres: ο,ν,χ. Les tauletes de Vindolanda són “els documents manuscrits més antics existents a Gran Bretanya”. Escrites en fragments de fines tauletes de fusta, tenen la mida d’una targeta postal, amb tinta a base de carbó; les inscripcions daten dels segles I i II. Molt bon treball Amar!
Hola,
Aquest treball de recerca m’ha semblat molt interessant ja que no tenia molta idea del tema.
De les lletres gregues només puc reconèixer o ,μ,ν,χ.
Si no ho he entès malament les tauletes de Vindolanda són documents manuscrits més antics existents a Gran Bretanya, en una de les inscripcions destaca una invitació per a una festa d’aniversari celebrada al voltant de l’any 100 escrit en llatí per una dona.
Em sembla molt interessant les diferents llengües i formes d’escriptura del passat. No en sabia pas de l’existència d’aquesta escriptura anomenada “carolingia”, molt bon treball!!