Tag Archives: Alfabet

Per què la descoberta de l’alfabet encara avui és una genialitat?

Aríbal amb inscripció alfabètica (600 aC.). Corint, Museu Arqueològic

L’alfabet és un dels sistemes d’escriptura més utilitzats al món. El seu origen el trobem fa més de 3.500 anys. Els seus inventors són els fenicis. Més endavant, els grecs el van adoptar i modificar, i més tard els romans el van difondre per tot l’imperi. Aquell alfabet llatí és el que fem servir avui dia i, probablement, perdurarà durant la resta de l’existència de la humanitat.

L’alfabet té infinitat d’utilitats, està molt present al nostre entorn. Un exemple és l’ordre alfabètic. Diccionaris i arxius de tot tipus estan ordenats amb aquesta tècnica.

L’escriptura és una via de comunicació a distància, ens ha permès expressar els nostres pensaments, sentiments, coneixements, etc., i compartir-los amb altres persones.

Sense aquesta eina, no podríem escriure, això significa que no existirien els mètodes de comunicació que coneixem avui: cartes, correus electrònics, xat… Tampoc podríem llegir ni escriure: lectura, cultura, ciència, lleis, es veurien afectades sense aquest invent. Quelcom que considerem tan bàsic esdevé absolutament necessari per a l’evolució cultural, econòmica, social, científica i/o tecnològica.

Quan no existia el mòbil ni internet les persones escrivien cartes per a tot, relacions personals, relacions comercials, comunicats per escrit… Els aparells electrònics, els telèfons mòbils o internet no haurien estat possibles sense l’alfabet.

Estudiar, com ho faríem?

No disposaríem de llibres ni d’informació escrita, amb només la llengua oral no podríem retenir tota la informació necessària ni transmetre-la de generació en generació. 

Aquest treball mateix, per exemple, l’estic realitzant gràcies a l’alfabet. Tot i que no podem descartar la idea de que, molt probablement, s’hagués inventat quelcom per substituir-lo, no sabem si tindria la mateixa utilitat. 

I en un futur?

Probablement l’alfabet continuarà sent el sistema més pràctic per emmagatzemar informació. Encara que en un futur trobem l’alfabet en una pantalla, la funcionalitat d’aquesta eina continuarà sent una genialitat. 

Jana

1r Batx grec

L’origen i evolució de l’alfabet grec

Després de reflexionar sobre la importància de l’alfabet com a invent cultural i una vegada celebrat el Dia Europeu de les Llengües, és hora de fer balanç dels diferents tipus d’escriptura a Grècia fins arribar al nostre alfabet, el llatí.

Sense l’alfabet, hagués pogut sorgir Internet? Per què el savi filòsof Plató tenia tants recels a l’escriptura? Són equiparables als recels actuals envers l’era digital? Què sabeu d’escriure tot junt i sense accents a Grècia com a les nostres converses de Whatsapp?…

Juls Paris
1r Batxillerat Grec

L’essència de la escriptura carolíngia

L’essència de la escriptura carolíngia és un treball de recerca en el qual parlo de molts aspectes diferents que em van conduir al meu tema principal, l’escriptura carolíngia.

 photo portada_Amar_zps4bc239b4.png

Portada del meu treball de recerca, feta a mà

El meu treball es divideix en quatre parts fonamentals:

  • Escriptura antiga, on he esmentat les civilitzacions que van desenvolupar un sistema d’escriptura propi i característic, com la sumèria i la seva escriptura cuneiforme, l’egípcia i els jeroglífics, l’illa de Creta i els lineals A i B, la xinesa i els seus ideogrames.
  • Alfabet, on he esmentat quina ha estat l’evolució d’aquest nou sistema d’escriptura, començant per l’alfabet ugarític, seguit del fenici, que evoluciona fins al grec i que és heretat pels etruscs per donar lloc, finalment, a l’alfabet llatí.
  • L’alfabet llatí, en aquest apartat he parlat sobre tota l’evolució que va patir aquest alfabet per tal d’originar el nostre alfabet actual.
  • L’escriptura carolíngia, el tema principal del meu treball, apartat en què parlo del seus origens, de les seves variants i de la seva presència en la Península Ibèrica.

Atès l’entorn clàssic que presenta l’Aracne fila i fila, destacaré alguns aspectes del meu treball que tenen una relació directa amb el món grecollatí.

Per començar, a l’antiga Creta es van donar dos tipus de sistema d’escriptura, anomenats Lineal A (encara no desxifrat), propi de la llengua minoica, i el Lineal B (que va ser desxifrat), propi de la llengua micènica.

 photo PicMonkeyCollage234_zps21582be4.jpg

Tauletes procedents de Cnossos. Escrita en lineal A, minoic mitjà, cap a 1900 aC Tauleta trobada a Micenes a la ” casa del venedor d’oli ”, circa 1250 aC. Museu Arqueològic Nacional d’Atenes. Fotomuntatge fet per Amar Astudillo

A continuació, trobem el vas de Dípilon a Atenes, que conté la inscripció més antiga escrita en alfabet grec. El nom d’aquest vas prové del grec pylos, que vol dir “porta” o “refugi”, fent referència a la doble porta de la ciutat d’Atenes a prop de la qual està situat el cementiri en què es va trobar el vas. Es tracta d’un trofeu per premiar al guanyador d’un concurs de ball.

 photo PicMonkeyCollage_zps5b859dd3.png

Fotomutatge fet per Amar Astudillo

La inscripció original diu, ΟΣΝΥΝΟΡΧΕΣΤΟΝΠΑΝΤΟΝΑΤΑΛΟΤΑΤΑΠΑΙΖΕΙΤΟΤΟΔΕΚΛΜΙΝ,

i se sol transcriure en minúscula com

ὸς νῦν ὀρχεστôν πάντον ἀταλότατα παίζει,
τô τόδε κλ[.]μιν[…]
,

que en la transcripció clàssica que estudien les companyes de Grec seria

ὃς νῦν ὀρχηστῶν πάντων ἀταλώτατα παίζει
τῷ τόδε….

La tauleta trobada a Marsiliana de Albegna conté un alfabet de vint-i-sis signes que constitueixen l’alfabet occidental més antic, l’alfabet etrusc. El sentit de lectura es de dreta a esquerra. Datada cap al 700 a.c. A. Actualment es troba al  Museu Arqueològic de Florència.

 photo 4409-11288_zps639ce0e7.jpg

Pel que respecte a l’alfabet llatí, destaco les següents inscripcions  i documents:

  • El Llapis níger, un fragment de marbre negre quadrangular que es troba al Foro Romà, on s’aprecia una inscripció escrita en capital arcaica.

 photo Lapis-niger_zps90d8fcb7.jpg

  • La columna Trajanaque es situa al Fòrum de Trajà, a prop del Quirinal, al nord del Fòrum Romà, en la qual es troba una de les inscripcions més conegudes d’escriptura quadrata o capital lapidària.

 photo columna-trajano_zps6edecfb2.jpg

  • Corpus Romanorum Agrimensorum, es tracta d’un tractat romà d’agrimensura que està escrit en escriptura uncial. 

 photo 501px-CorpusAgrimensorumRomanorum_zps664f4b58.jpg

El manuscrit es conserva al Herzog August Bibliothek a Wolfenbüttel

  • Tauleta de Vindolanda, Carta d’Octavi a Càndid sobre provisions de blat que està escrita en capital romana. 

 photo 1280px-Roman_writing_tablet_023_zpsbcaaef90.jpg

Es troben al Museu Britànic

  • Carta de recomanació de Teòfanes dirigida a Aquili, governador de Fenícia que està escrita en minúscula cursiva. 

 photo minuscula_zps3fa1d67f.png

Actualment es troba a Estranburg

  • Liber in Constantium Imperatorem escrit en semiuncial.

 photo semiuncial_zps24fb7061.jpgA posteriori apareixen una sèrie de tipografies anomenades escriptures nacionals, que es donen arreu de tota Europa. Aquestes són:

  • La germana pre-carolina, descendent directa de l’escriptura carolíngia, que es dóna a Alemanya;
  • La merovíngia, utilitzada durant el regnat dels reis merovingis, que es dóna a França;
  • La visigòtica, utilitzada durant el regnat dels reis visigots a Espanya;
  • La llombarda, conjunt de tipografies que es van donar a Itàlia;
  • La beneventana, que va sobreviure a la implantació de ‘escriptura carolíngia però va ser substituïda per la gòtica;
  • L’escriptura insular, una variant de la uncial, que es va donar a Irlanda.

Finalment, l’últim apartat es concentra en l’escriptura carolíngia que apareix com a evolució de totes les tipografies esmentades anteriorment.

 photo carojpg_zpsefa33ec6.jpg

Fotografia feta per Amar Astudillo

La part practica del meu treball la podeu trobar al compte d’Instagram @papyrusblau.

  • Algú s’anima a fer la traducció de la inscripció grega del vas de Dípilon?
  • Quines lletres gregues reconeixeu al Lapis niger?
  • I a la inscripció de la Columna Traiana, ¿què sou capaços de reconèixer?
  • Què eren les tauletes de Vindolanda? Podeu informar-vos-en en l’article enllaçat que va confeccionar per al nostre bloc Albert Anglès, un expert en la matèria que fins i tot va col·laborar una vegada amb nosaltres per la Magna celebratio.

    AmarAstudillo

    2n de Batxillerat

L’alfabet grec. Tipus d’escriptures

Fa uns dies ens van manar uns deures del llibre de Grec 1 ed. Teide i un dels exercicis era completar un esquema sobre els tipus d’escriptures que hi ha. Molta gent no va saber omplir-ho i per això hem creat un Prezi per facilitar que els alumnes ho entenguin millor. Què us sembla? Què penseu dels tipus d’escriptures i quina us agrada més? Què us ha sobtat més de la història de l’alfabet grec?

Ariadna Zarcos
1r Batx. Grec

La &, una lletra estranya

Cada diumenge surt al diari El Punt, a l’apartat de suplement dominical de Presència un article de Joan-Lluís Lluís.
Aquesta vegada ens ha parlat sobre una lletra que tots hem utilitzat alguna vegada, però que no sabem ni d’on ve ni el seu significat concret o, simplement, per què la posem -potser l’escrivim perquè queda bé i ja està. Aquesta lletra és la &, tothom la utilitzem per unir alguna cosa, ja siguin noms, llocs, llibres… Ara us convido a llegir l’article que ha fet aquest gran autor i que em digueu:

  • Creieu que té raó sobre la utilització d’aquesta estranya lletra?
  • Per a què la utilitzeu vosaltres?
  • I per últim, ara que sabem d’on prové aquesta &, sabeu d’alguna lletra del nostre abecedari -català o castellà- que no sabeu d’on provè? Aquest article us ajudarà a trobar les vostres respostes.

Si teniu curiositat per veure un altre article, aquí en teniu un que va deixar al bloc la meva professora de Llatí i Grec.

Thaïs Jiménez

2.2 Batxillerat INS Isaac Albéniz

Llatí i Grec

De itinere: A ritme de polonesa

Cracòvia com a escenari del pas d’any? Fred assegurat i la sensació d’estar allunyada del món llatí que tenim tan proper… Tanmateix us puc ben assegurar que hi he trobat molt més que això, en aquesta bella ciutat polonesa: Chopin de banda sonora, la devoció al Papa Woytila present a cada racó, Copèrnic com a rei absolut de la zona universitària, però sobre tot la calidesa d’una gent amable i acollidora que contraresta amb el seu caliu la fredor d’un entorn sovint massa inhòspit. Ells m’han parlat de la verge moreneta de Czestochowa que sembla que és un dels motius pels quals hi ha qui ens diu “polacos” a nosaltres i pel que fa a la llengua, que de vegades també s’addueix com a motiu d’aquesta denominació, us puc assegurar que no s’assembla gens al català… Per cert, el polonès és una llengua indoeuropea? Si és així, recordeu a quina branca pertany? Amb quin alfabet s’escriu i per quin motiu? Quan i per a qui es va començar a escriure el polonès en lloc de la llengua de cultura per excel·lència, és a dir, el llatí?

I a part d’aquesta referència lingüística -us preguntareu- ¿quin lloc tenen aquestes reflexions en el nostre bloc clàssic? Doncs bé, fins i tot en aquest racó de món no romanitzat, en la història del qual no trobem traces de dominació romana, la influència clàssica m’ha sortit a l’encontre i és que, encara que hi hagi qui ho dubti, el llatí i el grec es troben a la base de la cultura occidental en el seu conjunt. En el muntatge que us presento a continuació podreu trobar els següents àmbits:

  • Referències clàssiques als rètols dels establiments de la ciutat. A més d’interpretar-les us demano que les ubiqueu al Google map d’Establiments clàssics. Si no trobeu l’adreça exacta, podeu situar-les al centre de Cracòvia.
  • Presència del llatí o la cultura clàssica en alguns monuments de la ciutat. Els sabeu interpretar? Podeu buscar informació, però apliqueu sobretot els coneixements assolits a classe.
  • El Collegium maius és una mostra de la prevalença del llatí com a llengua franca del món universitari fins al segle XVIII. Començant pel nom de la institució, demostreu que sabeu prou llatí per traduir i interpretar gramaticalment els rètols. D’altra banda, investigueu sobre el personatge de Nicolau Copèrnic: analitzeu i traduïu els títols de les seves obres i trobeu el nom llatí amb què les signava…
  • Visita obligada, ben a prop de la ciutat, és la del camp de concentració i extermini d’Auschwitz. Experiència punyent, descarnada, sens dubte, però necessària per comprovar la part més fosca de la natura humana, capaç de la major bellesa ensems amb la més vil depravació. La magnitud de l’estudi històric es troba precisament en revisar el passat per tal de millorar el present i prevenir el futur, tot i que malauradament l’ésser humà sembla no aprendre’n i el cicle creació-destrucció es repeteix una vegada i una altra. Al fons del segon camp, Auschwitz II – Birkenau, al final de les vies de tren i entre dos crematoris, s’alça un monument de record de les víctimes, al peu del qual hi ha 21 plaques amb una mateixa inscripció traduïda a diferents idiomes. Us presento la fotografia de la versió en grec modern per tal que intenteu identificar termes a partir del que sabeu de grec clàssic. Per ajudar-vos, a continuació trobareu la versió judeoespanyola, que crec que també mereix un comentari.

 

Do widzenia!

TERESA

Les escriptures de l’oceà

Seguint l’article de l’Origen de les grafies: Tendències enfrontades, aquest 13 juliol vaig seguir a través del canal 33 un documental anomenat “Les écritures de l’océan” (Les escriptures de l’oceà), d’Olivier Jonemann i Pierre Vachet. Aquest documental tracta alguns dels sistemes d’escriptura de les illes del Pacífic després de la seva invasió fa un segle, però desmentint la seva suposada incultura i mostrant la seva pròpia visió del món permanent, tot i que se’ls va imposar l’alfabet llatí en la majoria d’elles.

Photobucket
Illes del pacífic representades en aquest enllaç.

El reportatge se centra en tres llocs: en l’Illa de Pàsqua i el “rongo rongo”, sistema escrit encara no desxifrat, Nova Caledònia i els seus missatges tallats en les roques, i l’alfabet de l’illa de Pentecosta (Vanuatu) per a la llengua bislama (barreja d’anglès, francès i espanyol).

Abans de tot, però, cal recordar l’evolució de l’escriptura fenícia fins a derivar en l’alfabet grec i l’abecedari llatí.  No hi ha cap norma a l’hora de modificar una grafia per adaptar-se a les necessitats del poble que la tracta, ni existeix un període temporal concret per a aquest canvi.

Photobucket

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Llavors, el motiu d’aquest article és el tractament de les grafies llatines en ment de la gent de Vanuatu, ja que les reinterpreten a la seva manera. Les dues imatges que trobareu a continuació són la mateixa lletra en l’alfabet local i el llatí.

Photobucket

Photobucket

El primer es pot anomenar “abuanna” i és el primer signe de l’alfabet autòcton, igual que la lletra A és la primera. En el vídeo explica com l’alè va ser transportat pels vents i que, quan es van trobar tots, van donar lloc als sons. També significa “paraula”, igual que l’alp’ fenícia era un cap de bou que es va anar girant convertint-se en alfa i després aleph i A llatina. La part curiosa és que en la segona imatge veiem una representació de la lletra A que es correspon al signe original llatí, però que adquireix el nou significat provinent del símbon de la primera imatge. Com podeu veure, queda traçada seguint la forma rodona del recorregut dels vents tal i com s’ha explicat anteriorment.

Així doncs, és interessant palpar aquests canvis fets fa cosa d’un segle ja que la lletra segueix sent la mateixa, una A llatina, però amb un significat propi per a la gent de Vanuatu. No és el cap de bou, ha evolucionat massa, però torna a tenir un sentit quan s’identifica amb les grafies locals. És una forma de demostrar que els alfabets encara són modificats; no és una cosa del passat. En un món en què la gent creu que l’establiment dels diccionaris oficials i la gran alfabetització del Primer Món asseguren la continuïtat dels alfabets quasi de forma intacta, la gent de Pentecosta ens fa reflexionar sobre què és allò que realment escrivim.

M’hauria agradat oferir-vos l’enllaç de TV3 a la carta, però sembla que s’ha retirat el vídeo dels arxius. Si el trobo, ni que sigui en la versió original francesa, ja el publicaré.

Carla Asensio R.
Institut Isaac Albéniz

La “Cançó grega” al Cantània 2011, Beceroles

Dilluns passat, 2 de maig a la tarda, els alumnes de cinquè i de sisè de la meva escola vàrem cantar  a l’Auditori de Barcelona per a tots els pares el Cantània d’enguany: Beceroles del compositor Enric Palomar amb el text de Màrius Serra. Amb en Xavi hem après a cantar molt bé i molta música, però també les lletres de l’alfabet grec. De fet, abans d’estudiar-nos la partitura, ens va fer estudiar tot l’alfabet grec; jo ja me’l sabia perquè sempre escoltava El rap de les lletres gregues del Deka i havia fet aquesta plantilla de cal·ligrafia grega.

A classe de música, hem treballat de valent durant mesos. Tot el Cantània d’enguany tenia una lletra difícil i una partitura complicada, però va ser molt emocionant veure a l’Auditori, on tantes vegades havia anat a concerts familiars, tants de nens i nenes cantant amb  les lletres gregues estampades a la samarreta. Nosaltres no les portàvem en honor d’un company hindú de la classe, ja m’hagués agradat!. Afortunadament varen deixar enregistrar tot el Cantània als pares i vaig pensar des d’un principi que la Cançó grega podria ser  un bon regal per a tots vosaltres, aràcnids i aràcnides.

Qui diu que el grec no està de moda? Uns vint-i-cinc mil nens de 3r, 4t, 5è i 6è d’Educació Primària durant el mes de maig i juny de 2011 cantaran a l’Auditori de Barcelona i també a Granollers, Mataró, Vilafranca del Penedès, Olot, Manresa, Figueres, El Vendrell, Valladolid, Salamanca i Parla dins Beceroles aquesta cançó grega i tots se sabran l’alfabet grec com nosaltres. Te’l saps tu? A què esperes? Ara amb el vídeo de la “Cançó grega” no tens excusa. Intenta-ho.

Per molts anys Cantània! Moltes gràcies Bergantí per donar-nos l’oportunitat de participar-hi. Moltes gràcies, Xavi, per ensenyar-nos tan bé!

Valèria

5è Educació Primària

Origen de les grafies: tendències enfrontades

Partint de l’article De l’alfabet grec, els alfabets europeus,  el meu treball de recerca ha consistit en saber quin tipus d’alfabet fan servir les llengües indoeuropees actuals, veure quina és la diferència entre elles i esbrinar per què hi ha grafies modificades en cada llengua.

Es tractava de mirar llengua per llengua totes les grafies per crear unes taules de comparació i buscar quan i on van sorgir les diferències entre elles. Per dur a terme aquesta feina, vaig buscar informació a pàgines web d’Internet sobre diverses teories dels filòlegs actuals, i vaig agafar en préstec alguns llibres d’auto-aprenentatge per veure les regles bàsiques que segueixen i trobar la “naturalesa” de la llengua, ja que també s’ha de valorar la vessant fonètica com a possible responsable dels canvis gràfics.

Vaig començar la meva investigació amb les primeres representacions escrites dels sons produïts pels humans, datades de l’any 5.000 aC aproximadament, fins arribar a l’alfabet fenici (l’alfabet primitiu per excel·lència) i les variants grega, ciríl·lica i llatina.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Imatges extretes de la pàgina especialitzada en l’origen dels alfabets guiada per la universitat de Maryland, a càrrec del professor Robert Fradkin.

Aquí us deixo la presentació del meu treball. Si voleu visualitzar-la més còmodament cliqueu el símbol de l’Slideboom.

La versió en PDF del meu treball es troba en aquest enllaç, espero que us agradi i que trobeu coses a comentar sobre les grafies i el seu desenvolupament! Trobeu alguna grafia que sigui impactant? Com veieu aquests canvis al llarg dels segles? D’on provenen la ñ i la ç, segons el que comento al meu treball?

Carla Asensio R.
2n Batxillerat
Institut Isaac Albéniz