El propassat dimarts 22 de desembre de 2020 a les quatre de la tarda,com a professora associada del Departament de ciències de l’antiguitat tardana vaig fer, en temps de pandèmia, la píndola “Les dones gregues no només filaven llana”
. Si us la vàreu perdre, aquí la teniu:
La meva experiència en el viatge a Grècia va fer que em tornés a enamorar més del món grec, ja que mai no l’havia vist i sempre està present en tot allò que m’agrada. Vaig poder contextualitzar tota la història que he anat aprenent durant l’escola i la que em queda encara per aprendre, ademés de totes les pel·lícules i llibres que en fan esment.
Vaig poder fer-ho amb els meus companys fidels de la infància Hèrcules, el seu mentor Filoctetes i el malvat Hades, els culpables que m’apassioni moltíssim aquell lloc. Malgrat que la història de Disney és totalment idealitzada, jo tenia la imatge gravada d’aquell majestuós Partenó i en veure’l en obres amb aquelles bastides en va destrossar una mica aquella imatge.
És un lloc preciós on les fotos mostren l’essència mítica d’aquell indret i vaig poder estar al teatre d’Epidaure que era tan majestuós com es cita en els llibres
Així que qui vulgui anar a Grècia, no li decebrà i jo recomano anar-hi a tothom quan acabi aquest confinament obligat per Covid-19.
Sara Redondo
1r Grau de Ciències de l’Antiguitat UAB
Dins les activitats d’estiu, l’ICE de la UAB ha preparat un paquet de cursos dissenyats amb la voluntat de facilitar el coneixement del món universitari i millorar l’orientació acadèmica de l’alumnat de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Tauleta de Pilos escrita en Lineal B
Adreçat a: alumnes de 3r i 4t d’ESO, Batxillerat i Cicles Formatius.
Calendari: de l’1 al 5 de juliol de 2019.
Horari: de 9:30 a 14h., amb una pausa de 30 minuts. El dilluns 1 es convocarà l’alumnat a les 8:30h.
Professorat: Agustí Alemany, Joan Carbonell, Josep Cervelló, Antoni Iglesias, J. Antonio Iglesias, Marta Oller, Jordi Vidal, Carlos Varias.
Lloc de realització: Facultat de Filosofia i Lletres
Preu: 90€
Instruccions de registre i d’inscripció
Accès a la matrícula dels cursos de la setmana de l’1 al 5 de juliol
Presentació
El curs pretén oferir una introducció general als principals sistemes d’escriptura de la Mediterrània i del Pròxim Orient antics. La metodologia del curs alternarà les sessions teòriques, on es descriuran les característiques i el context històric de cadascun dels sistemes d’escriptura tractats, amb tallers sobre pràctiques d’escriptura que n’explicaran el seu funcionament.
Objectius
El grec micènic. L’alfabet grec
1a Part: En aquesta sessió s’explicarà l’escriptura sil·làbica Lineal B, utilitzada pels palaus micènics de Grècia continental i de l’illa de Creta entre el 1400 i 1200 aC., i que constitueix la més antiga escriptura grega de la història. Explicarem el seu origen i relació amb altres dos sil·labaris: l’anomenat ‘jeroglífic’ cretenc i el Lineal A, emprats per la cultura minoica de Creta, el contingut dels seus textos i els diferents materials escriptoris (tauletes i segells d’argila, ceràmica).
2a Part: Aquesta sessió constitueix la segona part del bloc temàtic dedicat als sistemes d’escriptura en el món grec antic. En ella s’explicarà l’origen de l’alfabet grec, a partir de l’adaptació de l’alfabet fenici, i la seva evolució fins a l’època clàssica, tot fent esment dels diferents tipus de suport emprats per a l’escriptura i dels usos diversos que els grecs en varen fer, tant en l’àmbit públic com en el privat.
5è dia: L’alfabet llatí. Transmissió i pervivència de l’escriptura llatina
1a Part: La sessió dedicada a l’escriptura llatina constarà de quatre grans apartats. Primer estudiarem, des del punt de vista històric i lingüístic, els orígens de l’alfabet llatí. Tot seguit, farem un recorregut per la seva història, des del VII-VI segle aC fins a finals de l’edat mitjana, la qual cosa ens permetrà apropar-nos als principals estils gràfics del món antic i medieval. Després, descriurem els diferents suports escriptòrics que han transmès exemples d’escriptura llatina (tauletes encerades, volumina, còdexs, instrumenta domestica, etc.). Finalment, dedicarem també un apartat a parlar de les disciplines que, com l’epigrafia i la paleografia, permeten conèixer tant el seu contingut com el seu context històric.
2a Part: De la pedra al paper. La sessió estarà dedicada a explicar el procés i les causes per les quals els savis lletraferits dels segles XV i XVI van creure que valia la pena copiar les inscripcions antigues sobre pedra mentre viatjaven per Europa com a ambaixadors de reis i papes. Quin valor trobaven en uns textos que amb prou feines entenien i que sovint estaven trencats? Com confeccionaven els seus reculls d’apunts? …
Sara Bernad
Recentment, els alumnes de 2n de Batxillerat vàrem assistir a les Jornades de Portes Obertes de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), a Bellaterra. Jo, la Sara Bernad, no vaig necessitar ni dos minuts per decidir a quina primera conferència desitjava anar: Estudis Clàssics, xerrada a càrrec d’una persona que, de ben segur, la majoria coneixereu, en Sebastià Giralt, docent i coordinador d’aquest grau. Doncs bé, després de passar-me gaire bé mitja hora intentant trobar la Facultat de Lletres (el lloc és un autèntic laberint!), finalment vaig arribar a la sala en qüestió.
Una vegada dins, Sebastià Giralt repartí una fotocòpia als presents, on s’esmentava els principals objectius i estructura de la carrera.
De fet, una estona abans que comencés la xerrada, vaig trobar-me en Sebastià i, creieu-me, no sempre a un se li mostra l’oportunitat de conèixer d’una manera tan personal a un important professor de Clàssiques com ho és ell.
Professor Sebastià Giralt
Adrià Piñol (millor estudiant PAU) , Dra Gemma Puigvert i Dr. Sebastià Giralt
Com a conclusió, dir que aquesta conferència m’ha ajudat a perfilar més el meu futur, actualment una mica difús, ple d’incertesa. Després de tot, opino que l’experiència universitària, s’ha de viure. Sentir que formes part d’aquesta immensa comunitat, ha de ser, sens dubte, increïble. Tant de bo pugui complir el meu somni: estudiar Clàssiques.
Sara Bernad
2n de Batxillerat Humanístic