PERSONATGE MITOLÒGIC, MARCA D’ANTICONCEPTIUS, DISSENYADORA ESPANYOLA, COL·LECCIÓ DE LOUIS VUITTON I PRODUCTORA D’AUDIOVISUALS
Sabeu qui va ser la Sibil·la de Cumes? Coneixeu el cant de la Sibil·la? Què vol dir sibil·lí?
Francesc Franquet Yerro
Ha arribat l’hora per preparar-nos per a la selectivitat i res millor que fer-ho a partir dels Kahoots; on podem aprendre d’una forma entretinguda i didàctica. Aquí, després del d’Ars amandi d’Ovidi, de la Història de Roma i Decadència de l’Imperi romà), en teniu més per a poder jugar-hi, entre estudi i estudi:
Espero que us hi animeu. Molta sort a les PAU!
Maria Mayor
2n BAT
Ja fa uns dies, la Margalida anunciava la concessió dels tres Centaures d’or, que atorga Chiron amb motiu del Dia Mundial d’Internet, a blocs relacionats d’alguna manera amb l’entorn d’Aracne fila i fila: Reconstrucció histórica. Un nou nivel d’empatia, El fil del mite Grec i Siringa, la música de l’antiga Grècia.
Enmig d’altres reconeixements per a blocs d’alumnes aràcnids, Edublogs, Esdelibro, Hèracles… -i d’altres que potser encara han de venir-, aquests auris homes-cavall podrien passar desapercebuts, si no fos que hi ha alguns elements que els donen una significació especial.
D’una banda, mostren experiències ben diferents pel que fa a l’origen, la finalitat i l’autoria.
De l’altra, són una mostra de l’experiència compartida entre l’Institut Premià i l’Isaac Albéniz de Badalona que ens vam plantejar des del segon any de vida d’aquest bloc -d’això ja ha plogut molt- i que va ser acceptada com a Bona pràctica pel Departament d’Ensenyament.
El que us deia, aquesta pluja de centaures fa palesa la riquesa de l’experiència que compartim de fa temps i la diversitat de possibilitats que el format bloc ofereix al nostres alumnes. Tant de bo n’obtinguem més fruits i puguem reprendre també les experiències presencials inter-centres com l’excursió al Parc del Laberint, o els de Premià torneu a participar a la Magna celebratio, com ara fa 3 anys.
Orgullosa d’aquests reconeixements a nivell professional i personal, us animo a continuar perseguint i capturar centaures i d’altres figures mitològiques, que encara en queden molts rondant per l’univers clàssic digital, a l’espera de tenaços caçadors armats d’esforç, perseverança i enginy!
TERESA
El poeta romà Ovidi va escriure, entre d’altres, Ars amandi (Vid. Metamorfosejats, Aracne fila i fila i Sexe a Roma).
A veure, si recordeu detalls específics d’aquesta lectura ovidiana amb aquest Kahoot.
Recordeu una de les preguntes de l’examen de Llatí de la 3a avaluació de la Lida? L’escriptor Víctor Amela arran d’una entrevista a propòsit del seu llibre Amor contra Roma va dir:
“Llegint els historiadors coetanis de l’època d’August i els posteriors estudis històrics, he constatat que en els trenta anys que discorren entre el 12 aC i el 18 dC, data de la mort d’Ovidi, neix la parella occidental heterosexual tal com avui la concebem. Ovidi és el primer a cantar a l’orgasme femení, cosa que convenç l’home romà que val la pena viure l’experiència de procurar plaer a la dona. I el seu missatge cala i continua viu! Així és com l’home es converteix en amant, per primera vegada en la història. I avui és amant tot home que estima la seva parella, un seductor i un soldat del plaer de la seva parella. Ovidi ensenya l’home a seduir i les dones haurien de fer-li un monument per situar-les d’objecte a subjecte del plaer! “
[youtube]https://youtu.be/xu7tPCJgmps[/youtube]
En un text d’unes 150 paraules com a mínim, opineu amb arguments de l’Ars amandi d’Ovidi.
Maria Mayor
2n Batx. Llatí
Escultures en el museu creat per la fundació Prada a Milà
La Fundació Prada pretén donar a Milà una major projecció cultural amb la creació d’un museu, un gran projecte sense precedents a Itàlia. El nou espai de la fundació, que ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectes OMA, guiat per l’holandès Rem Koolhaas, és el resultat de la transformació d’una antiga destil·leria de la dècada de 1910.
Està situat al sud de Milà, compta amb una 
superfície de 19.000 metres quadrats, dels quals 11.000 s’han destinat a espai per a exposicions. A més del museu, hi ha una zona per a nens, una sala de cinema i un bar. A partir del 9 de maig, es podrà visitar els set dies de la setmana, a 10 euros l’entrada. Per a la inauguració, Roman Polanski ha realitzat un documental de 24 minuts sobre les seves fonts d’inspiració i sobre les seves obsessions.
Serial clàssic
Miuccia Prada, al costat del seu marit, Patrizio Bertelli, van començar a col·leccionar obres d’art en els anys vuitanta. «Ho vam fer sols, sense consells. Compràvem de tant en tant, segons les nostres possibilitats. No hem venut ni una sola obra. Estem lligats a totes, perquè són com les etapes d’un camí de coneixement», afirma Bertelli. Ara, moltes d’aquestes obres serran exposades: «Més que en exposar una col·lecció permanent, pensem en una rotació organitzant exposicions. El museu s’obrirà amb l’exposició «Serial Classic», que es podrà visitar fins al 24 d’agost i se centra en l’escultura clàssica.
Serial clàssic
Serial clàssic
Serial clàssic
El comissari és l’arqueòleg i historiador de l’art italià Salvattore Settis, que explica que l’exposició explora la relació ambivalent entre l’originalitat i la imitació en la cultura romana i la seva insistència en la circulació de còpies múltiples com homenatge a l’art grec. Es tendeix a associar el clàssic amb el únic i exclusiu, però durant tota l’època imperial de Roma va tenir extraordinària importància la creació de còpies de grans obres mestres del passat.
L’exposició compta amb més de 70 obres d’art, amb una anàlisi d’originals perduts i la multitud de còpies que s’han fet d’ells, estudiant el cas de dues sèries especialment conegudes com són el «Discòbol» i l’«Afrodita ajupida». Altres dos apartats destacats es dediquen al material i el color d’estàtues clàssiques de bronze i marbre, el que es pot veure, per exemple, en el «Apol·lo de Kassel». Una altra zona il·lustrarà les tecnologies i mètodes per fer les còpies, amb dues sèries famoses: «Penèlope» i les «Cariàtides».
Afrodita ‘Serial clàssic’
Milà tindrà amb aquest museu de la prestigiosa firma de moda dissenyat per Rem Koolhaas un altre reclam turístic per visitar-la i Prada, com altres firmes com Versace, restarà unida per sempre a l’art, la perfecció i la bellesa!
Maria Mayor
2n Batx. Humanístic
Salvador Espriu és l’autor d‘Antígona, una versió de la tragèdia original de Sòfocles. L’autor trasllasa el mite a la Guerra Civil i a la seva immediata postguerra.
A la versió espriuana trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.
També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei).
Nosaltres, els alumnes de 1r i 2n de llatí, hem donat un gran protagonisme a Eumolp i Antígona, igual que hem recuperat el cor grec representat en les veus de les dones i dels homes. L’adaptació la podeu trobar aquí.
Us deixem el nostre petit homenatge a un autor “clàssic” en un Sant Jordi dedicat al” llibre prohibit”, a la lectura i a la llibertat.
[youtube]https://youtu.be/zjyWav3jZVI[/youtube]
Rocío
Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).
Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.
Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:
Arnau Lario
2n Batxillerat Humanístic
El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.
A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.
A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.
-Successió de magistrats (de menys a més importància)
Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…
Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic
Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà i van ser molt importants per a l’expansió política i militar de Roma.
Ara bé, vosaltres heu de fer un redactat de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el següent tema: La xarxa viària romana (amb quins objectius es va construir i tècnica constructiva emprada; definició del terme mil·liari; monuments que es trobaven habitualment en els marges de les vies d’entrada i sortida de les ciutats; nom de la via romana més important que travessava l’actual territori català, origen i final d’aquesta via i denominació que tenia abans del segle I dC; monuments del patrimoni arqueològic català que encara es conserven en l’accés nord de la ciutat de Tarragona; nom d’alguna altra via o ramal que encara es conservi a Catalunya oa la península Ibèrica i recorregut que tenia en època romana).
Aquí teniu un exemple del redactat de l’examen de selectivitat de llatí dels anys 2009-2010:
“Les vies romanes o les xarxes viàries, en la mesura que comunicava els diferents indrets de l’imperi va tenir una funció militar, ja que servia per a desplaçar les tropes ràpidament; una funció econòmica, per facilitar els intercanvis comercials, i, finalment, una funció cultural, per facilitar l’intercanvi d’usos i costums.
La tècnica constructiva consistia a traçar el recorregut previst, excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres de pedres verticals, que en determinaven l’amplada; a continuació, s’omplia el forat intermedi amb una capa de pedres mitjanes sense res que els servís d’unió; després, cobrien aquesta primera capa amb un conglomerat espès de sorra o de grava lligada amb morter i, finalment, ho revestien tot amb una capa de pedra triturada o de grans lloses de pedra.
Un mil·liari és un senyal de pedra gravada que s’usa per indicar les distàncies recorregudes en una via. A l’entrada i a la sortida de les ciutats, les vies romanes estaven vorejades dels monuments funeraris de les necròpolis. La via més important de Catalunya era la via Augusta coneguda abans del s. I dC com a via Herculea; sortia de Roma i acabava a Cadis; en el seu traçat vora Tarragona, s’ha conservat un monument funerari (torre dels Escipions) i un arc (arc de Berà). A Catalunya es conserva en molt bon estat part d’un ramal de la via Augusta (via de Capsacosta) que servia per comunicar la plana de l’Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via ben conservada a la Península Ibèrica és l’anomenada tradicionalment “Via de la Plata”, que anava de Mèrida a Astorga.”
Què creieu que estan fent? Quin tipus de columna és?
Tots els camins encara duen a Roma?
Clara Serrano Jiménez, 2n batxillerat C.
A la bústia de Sant Jordi de l’IPM, han començat a arribar les primeres cartes d’amor en llatí (Epistulae Amoris)!
Què t’han semblat aquestes declaracions públiques d’amor en llatí? Vols compartir públicament la teva carta? No cal que siguin reals, poden ser fictícies. A què esperes?
Feliç Diada de Sant Jordi, diada del llibre, de la rosa i també de l’amor!