Ha arribat l’hora per preparar-nos per a la selectivitat i res millor que fer-ho a partir dels Kahoots; on podem aprendre d’una forma entretinguda i didàctica. Aquí, després del d’Ars amandi d’Ovidi, de la Història de Roma i Decadència de l’Imperi romà), en teniu més per a poder jugar-hi, entre estudi i estudi:
Espero que us hi animeu. Molta sort a les PAU!
Maria Mayor
2n BAT
El poeta romà Ovidi va escriure, entre d’altres, Ars amandi (Vid. Metamorfosejats, Aracne fila i fila i Sexe a Roma).
A veure, si recordeu detalls específics d’aquesta lectura ovidiana amb aquest Kahoot.
Recordeu una de les preguntes de l’examen de Llatí de la 3a avaluació de la Lida? L’escriptor Víctor Amela arran d’una entrevista a propòsit del seu llibre Amor contra Roma va dir:
“Llegint els historiadors coetanis de l’època d’August i els posteriors estudis històrics, he constatat que en els trenta anys que discorren entre el 12 aC i el 18 dC, data de la mort d’Ovidi, neix la parella occidental heterosexual tal com avui la concebem. Ovidi és el primer a cantar a l’orgasme femení, cosa que convenç l’home romà que val la pena viure l’experiència de procurar plaer a la dona. I el seu missatge cala i continua viu! Així és com l’home es converteix en amant, per primera vegada en la història. I avui és amant tot home que estima la seva parella, un seductor i un soldat del plaer de la seva parella. Ovidi ensenya l’home a seduir i les dones haurien de fer-li un monument per situar-les d’objecte a subjecte del plaer! “
[youtube]https://youtu.be/xu7tPCJgmps[/youtube]
En un text d’unes 150 paraules com a mínim, opineu amb arguments de l’Ars amandi d’Ovidi.
Maria Mayor
2n Batx. Llatí
Escultures en el museu creat per la fundació Prada a Milà
La Fundació Prada pretén donar a Milà una major projecció cultural amb la creació d’un museu, un gran projecte sense precedents a Itàlia. El nou espai de la fundació, que ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectes OMA, guiat per l’holandès Rem Koolhaas, és el resultat de la transformació d’una antiga destil·leria de la dècada de 1910.
Està situat al sud de Milà, compta amb una 
superfície de 19.000 metres quadrats, dels quals 11.000 s’han destinat a espai per a exposicions. A més del museu, hi ha una zona per a nens, una sala de cinema i un bar. A partir del 9 de maig, es podrà visitar els set dies de la setmana, a 10 euros l’entrada. Per a la inauguració, Roman Polanski ha realitzat un documental de 24 minuts sobre les seves fonts d’inspiració i sobre les seves obsessions.
Serial clàssic
Miuccia Prada, al costat del seu marit, Patrizio Bertelli, van començar a col·leccionar obres d’art en els anys vuitanta. «Ho vam fer sols, sense consells. Compràvem de tant en tant, segons les nostres possibilitats. No hem venut ni una sola obra. Estem lligats a totes, perquè són com les etapes d’un camí de coneixement», afirma Bertelli. Ara, moltes d’aquestes obres serran exposades: «Més que en exposar una col·lecció permanent, pensem en una rotació organitzant exposicions. El museu s’obrirà amb l’exposició «Serial Classic», que es podrà visitar fins al 24 d’agost i se centra en l’escultura clàssica.
Serial clàssic
Serial clàssic
Serial clàssic
El comissari és l’arqueòleg i historiador de l’art italià Salvattore Settis, que explica que l’exposició explora la relació ambivalent entre l’originalitat i la imitació en la cultura romana i la seva insistència en la circulació de còpies múltiples com homenatge a l’art grec. Es tendeix a associar el clàssic amb el únic i exclusiu, però durant tota l’època imperial de Roma va tenir extraordinària importància la creació de còpies de grans obres mestres del passat.
L’exposició compta amb més de 70 obres d’art, amb una anàlisi d’originals perduts i la multitud de còpies que s’han fet d’ells, estudiant el cas de dues sèries especialment conegudes com són el «Discòbol» i l’«Afrodita ajupida». Altres dos apartats destacats es dediquen al material i el color d’estàtues clàssiques de bronze i marbre, el que es pot veure, per exemple, en el «Apol·lo de Kassel». Una altra zona il·lustrarà les tecnologies i mètodes per fer les còpies, amb dues sèries famoses: «Penèlope» i les «Cariàtides».
Afrodita ‘Serial clàssic’
Milà tindrà amb aquest museu de la prestigiosa firma de moda dissenyat per Rem Koolhaas un altre reclam turístic per visitar-la i Prada, com altres firmes com Versace, restarà unida per sempre a l’art, la perfecció i la bellesa!
Maria Mayor
2n Batx. Humanístic
Seguint la línia del dissenyador Gianni Versace, Versace sap transmetre molt bé l’admiració per l’antiguitat clàssica a través del seu disseny com del seu logo, i així s’ha pogut veure tant en el perfum Eros com en l’última Fashion Week de Donatella Versace.
Què n’opineu? Us agraden les greques? Per què es diuen així?
María Mayor
Grec 2n BAT. C Humanístic
Una de les lectures que entren a la selectivitat és el primer llibre d’Ab urbe condita de Tit Livi, la qual ens narra la història de Roma des dels seus inicis fins a l’any 9 dC. En aquesta presentació que us he preparat podreu veure els set reis que van regnar a Roma des del 753 a.C fins el 509 a.C. si en voleu saber més llegiu Els orígens de Roma en traducció de Bàrbara Matas.
María Mayor
2n Bat
Llatí
Sóc la Maria Mayor alumna de Grec de 1r de Batx de l’IPM, i el meu apunt tracta sobre l’arquitectura a l’Antiga Grècia. Reprenent el fil de l’art grec (Unitat 8 Grec 1 ed. Teide), després d’haver fet La pintura mural a l’antiga Grècia.
L’art grec és el model d’inspiració de l’art europeu. Aquest art és desenvolupa al seu ritme i aviat arriba a la perfecció. Es divideix de la manera següent: període de formació (1000-650 aC) període arcaic (650-450 aC) període clàssic (450-325 aC) i període hel.lenístic (325-30 aC). A Grècia es troben les primeres mostres d’art en l‘art minoic o cretenc (2000-1400 aC).
L’arquitectura
En l‘art minoic es realitzaven construccions de grans palaus amb un pati central de forma rectangular i amb moltes estances i magatzems. Les obres i els artistes importants d’aquest art va ser els Palaus de Cnosos, Festos, Hàgia Tríada i Mal.lià.
En l‘art micènic es feien construccions de fortaleses emmurallades amb un gran palau, la
Tresor d’Atreu, Micenes
part principal del qual era el mègaron o sala rectangular amb columnes. També es feien tombres de corredor. Les arquitectures importants van ser les Fortaleses de Micenes i de Tirint, el Palau de Pilos i el Tresor d’Atreu o tomba d’Agamèmnon, a Micenes.
En el període de formació es creaven construccions dels primers temples i alguns edificis públics, com el teatre. La part més importants d’aquests temples petits era la cel.la, receptable de la imatge de la divinitat. A partir del segle VII aC ja apareix la columnata que envolta el temple. Una obra important va ser l’Herèon de Samos, d’Argos…
En el període arcaic va continuar la unitat de temple i la creació dels ordres arquitectònics dòric i jònic. D’estil jònic podem reconèixer l’Artemísion d’Efes, de l’arquitecte Reco, i el Didimèon de Milet. D’estil dòric podem reconèixer també l’Herèon d’Olímpia, el temple d’Àrtemis a Corfú o el temple d’Apol.lo a Corint.
Temple d’Àrtemis
En el període d’art clàssic es feien arquitectures monumentals, apareix l‘ordre corinti i es van mantenir els ordres dòric i jònic. D’aquest període podem destacar el teatre de Dionís a Atenes o el d’Epidaure, el monument de Lisícrates a Atenes, el temple de Zeus a Olímpia i els temples de l’acròpoli d’Atenes (el Partenó i l’Erectèon) i els propileus.
Finalment, en el període hel.lenístic trobem els tres ordres clàssics, tot i que es prefereix l’ordre corinti. Es van fer recerques noves sobre formes arquitectòniques. Es va fer una organització interna de les construccions religioses; construcció de sales del consell i de l’assamblea i d’edificis per al lleure col.lectiu. Es va construir l’Olimpièon d’Atenes, el far d’Alexandria, el Monument de les nereides a Zantos, l’altar de Pèrgam, el buleuteri de Milet i l’eclesiasteri de Priene i finalment el teatre de Priene i el gimnàs de Delfos.
Podries reconèixer de quina arquitectura es tracta? Qui la va crear? A quin art pertany? Quines altres manifestacions arquitectòniques gregues coneixes? Què en saps del temple d’Atena Nice Àptera?…
Sóc la Maria Mayor, alumna de 1r de Batxillerat de l’institut Premià de Mar. En el meu apunt del tercer trimestre parlaré sobre com es divertien els nens i les nenes a l’antiga Roma.
Fa 2.000 anys als nens també els hi agradava jugar com a nosaltres. Certament, nosaltres hem heretat una gran quantitat de jocs dels nens romans.
Com avui en dia les nenes, es divertien jugant amb nines, però elles no gaudien de mil joguines com teníem nosaltres quan érem petits, sinó que en tenien molt poques i eren fetes de fusta o de fang, alguna fins i tot era articulada (com es mostra a la fotografia) i es divertien jugant amb elles i vestint-les. També jugaven a les cuinetes, amb petites vaixelles i atuells, fets també de fusta o fang.
Per altra banda, als nois els hi agradava més jugar a batalles i es construïen espases de fusta.
També als nens i a les nenes de l’antigua Roma, els hi agradava jugar a fet i amagar, a la pilota, a les bales, a les tabes, al cèrcol i a la baldufa … Per exemple, la morra, que era un joc semblant al dels “xinesos”, on calia endevinar quants dits trauria el contrari.
També ens han arribat relats on els nens trapelles feien bromes, com enganxar monedes al terra. 
Els hi encantava tenir una mascota, com tots nosaltres quan érem petits, tenien gats, gossos i fins i tot insectes! Els feien dir delicium o deliciae i els hi agradaven tant que quan morien, els representaven als seus sepulcres.
Observeu bé aquesta imatge d’una vitrina del MNAT de Tarragona i comenteu quines joguines romanes hi reconeixeu?
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Si voleu jugar algun dia al pati com els nens romans i no heu anat a la Magna Celebratio, ara ja ho sabeu!