Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l’Imperi Romà i van ser molt importants per a l’expansió política i militar de Roma.
Ara bé, vosaltres heu de fer un redactat de quinze línies com a mínim (unes cent cinquanta paraules), el següent tema: La xarxa viària romana (amb quins objectius es va construir i tècnica constructiva emprada; definició del terme mil·liari; monuments que es trobaven habitualment en els marges de les vies d’entrada i sortida de les ciutats; nom de la via romana més important que travessava l’actual territori català, origen i final d’aquesta via i denominació que tenia abans del segle I dC; monuments del patrimoni arqueològic català que encara es conserven en l’accés nord de la ciutat de Tarragona; nom d’alguna altra via o ramal que encara es conservi a Catalunya oa la península Ibèrica i recorregut que tenia en època romana).
Aquí teniu un exemple del redactat de l’examen de selectivitat de llatí dels anys 2009-2010:
“Les vies romanes o les xarxes viàries, en la mesura que comunicava els diferents indrets de l’imperi va tenir una funció militar, ja que servia per a desplaçar les tropes ràpidament; una funció econòmica, per facilitar els intercanvis comercials, i, finalment, una funció cultural, per facilitar l’intercanvi d’usos i costums.
La tècnica constructiva consistia a traçar el recorregut previst, excavar dos canals i delimitar-los amb dues fileres de pedres verticals, que en determinaven l’amplada; a continuació, s’omplia el forat intermedi amb una capa de pedres mitjanes sense res que els servís d’unió; després, cobrien aquesta primera capa amb un conglomerat espès de sorra o de grava lligada amb morter i, finalment, ho revestien tot amb una capa de pedra triturada o de grans lloses de pedra.
Un mil·liari és un senyal de pedra gravada que s’usa per indicar les distàncies recorregudes en una via. A l’entrada i a la sortida de les ciutats, les vies romanes estaven vorejades dels monuments funeraris de les necròpolis. La via més important de Catalunya era la via Augusta coneguda abans del s. I dC com a via Herculea; sortia de Roma i acabava a Cadis; en el seu traçat vora Tarragona, s’ha conservat un monument funerari (torre dels Escipions) i un arc (arc de Berà). A Catalunya es conserva en molt bon estat part d’un ramal de la via Augusta (via de Capsacosta) que servia per comunicar la plana de l’Empordà amb la Garrotxa, el Ripollès i el Vallespir. Una altra via ben conservada a la Península Ibèrica és l’anomenada tradicionalment “Via de la Plata”, que anava de Mèrida a Astorga.”
Què creieu que estan fent? Quin tipus de columna és?
Tots els camins encara duen a Roma?
Clara Serrano Jiménez, 2n batxillerat C.
A més del que demana la Clara, estaria bé plantejar-se: Què és la Tabula Peutingeriana? Quina relació es pot establir entre els mapes de carreteres actuals, els itineraris amb Google Maps, la Tabula Peutingeriana i els vasos apol·linars?
Aquí podeu consultar l’índex de la Tabula Peuntingeriana.
Pingback: In Italia multae viae sunt: via Appia, via Latina, via Flaminia, via Aurelia… | Aracne fila i fila
Pingback: In Hispania viae magnificae sunt: Via Augusta et via Argentea | Aracne fila i fila
Salve!!!
Quan Roma conqueria territoris, els enginyers i els soldats construïen una xarxa viària que unia les províncies de l’Imperi romà. El que pretenien era facilitar el moviment dels militars en les guerres i posteriorment, van adquirir un valor comercial, deixant enrere l’utilitat militar.
Fent referència a la pregunta de que és un mil·lari, un mil·lari és una columna cilíndrica o oval que és col·locava a la vora de les calçades romanes per marcar les distàncies de cada milla romana, que equivalen a una distància de qusi 1.500 metres.
Entre d’altres, algunes d eles vies que es conserven al nostre territori són la de Plata i la Asturica Agusuta. Increïble com podem tenir tantes herències romanes, no???
Salve!!
Les vies Romanes van estar dissenyades per fer usos militars i politics ja que permetia que els materials arribessin al centre de les ciutats en menys temps i així s’ agilitzes el transport de mercancíes. Totes les vies Romanes arribaven a un mateix punt que erà una plaça on hi havia el fòrum, el mercat i una basilica, que eren els espais més importants de la ciutat acompanyats del amfiteateatre, el teatre i el circ.
Hi havien dues vies Romanes que eren les principals a cada ciutat, una horitzontal i una de vertical.
La TabulaPeuntingeriana és un pergamí conservat a la biblioteca imperial de Viena. El va fer un monjo de Colmar el segle XIII copiant un document original més vell que es va realitzar segurament en temps de l’Imperi romà entre els segles I i III.
Vale!!
Salve¡¡
Algunos datos extras sobre como se construyeron las vias romanas..
Cuando se había tomado la decisión de la construcción, la delimitación de la ruta era encomendada a los topógrafos, mensores romanos. Los topógrafos utilizaban instrumentos para el replanteo de las vías romanas como La Dioptra,1 instrumento compuesto por dos limbos graduados, uno vertical y uno horizontal. Servía para el replanteo de las alineaciones de la carretera.
De forma general, las vías romanas se caracterizan por ser muy rectilíneas en los terrenos llanos. Evitan al máximo las zonas inundables y las inmediaciones de los ríos. Cuando había de cruzar un río, la vía pasaba por un puente, generalmente de piedra, de los que aún quedan unos pocos ejemplos. Las vías se ensanchaban en las curvas para permitir que los carros girasen mejor.
Después de tomar las medidas, los topógrafos señalaban la ruta por medio de hitos. Para completar la preparación del trazado se llevaba a cabo el desmonte y la tala de árboles.
Vale¡¡
http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2016/01/26/setmana-de-la-ciencia-mmxv-ad/comment-page-1/#comment-29898
http://vivaelsoftwarelibre.com/2016/06/07/el-mejor-mapa-interactivo-del-imperio-romano/
Salve!
Les vies Romanes van ser creades a causa de l’expansió imperial que volien fer. Els militiras les utilitzaven per conquistar territoris ja que podien anar a una gran velocitat que mai s’havia vist en aquell moment, eren molt eficaçes.
Les vies van tenir un gran èxit ja que podien fer el comerç d’una manera molt més ràpida i eficient. Van tenir un gran èxit també en la cultura.
Totes les vies creades anaven a parar al mateix lloc, a Roma, ja que era i és la capital d’Itàlia i en el seu moment, de l’imperi creat.
Jo ja coneixia un el dit de que tots els camins porten a Roma. I jo si que crec que tots els camins d’Europa porten a Roma.
Ave!
Les vies romanes es van crear principalment per desplaçar més ràpidament i fàcilment les tropes militars, per facilitar els intercanvis comercials i els intercanvis de cultura.
Tots el camins portaven a Roma i avui dia es segueix dient un dit que diu que tots els camins porten a Roma i efectivament sabem que en aquell temps era veritat.
Vale!
Salve!
Al seu origen, la xarxa va ser dissenyada per a mantenir un control efectiu de les zones incorporades a l’Imperi, però ràpidament van adquirir importància econòmica, facilitant el comerç i les comunicacions. El desenvolupament de la xarxa de vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l’Imperi. L’anomenat Itinerari d’Antoní és el document antic més complet per a l’estudi de les vies romanes, i data de finals del segle III.
Fins a finals del segle IV aC, les calçades romanes eren poc més que senders que conduïen a Roma des de les distintes ciutats del Laci. Des d’aquest moment van començar a construir-se segons un pla establert, dissenyat conjuntament amb el programa tàctic d’expansió. En tenir un significat militar considerable, es van desenvolupar sistemes més complexos de construcció de calçades, en vista a fer-les més permanents i millors per a suportar diferents tipus de trànsit. Es van usar pedres de distintes grandàries per a construir unes calçades sòlides: les pedres grans es col·locaven en la base i sobre aquestes s’establia una capa de pedres més reduïdes. En alguns casos, normalment en les rutes més importants, sobre aquests fonaments es col·locava un ferm de llambordes.
Bonum diem!
Els romans van construir més de 80 mil quilòmetres de vies, per connectar totes les regions de l’imperi a Roma, des del seu centre en el “miliarius aurem” al Fòrum de la ciutat de Roma. Sens dubte, una esplèndida obra d’enginyeria i de les més grans fins a aquesta època. En aquest llavors, era vàlid la dita “tots els camins condueixen a Roma”. Encara que el propòsit inicial era facilitar la mobilització de les tropes, el seu ús per a propòsits civils com el comerç, va creixer tant com ara. Fins fa cent anys, aquests camins encara servien com a mitjà de transport.
Salve
Van ser dissenyades per controlar les zones de l’Imperi. Van començar a construir-se segons un pla establert, dissenyat conjuntament amb el programa tàctic d’expansió. Segons la llei romana tota persona tenia dret a usar les calçades, però els responsables del manteniment eren els habitants del districte pel qual passava. Durant l’edat mitjana el sistema de vies va començar a desaparèixer. La via romana més antiga documentada epigràficament a la península és la que enllaçava els poblats d’Iluro i el d’Ausa, construïda entre el 120 aC i el 110 aC.
Les vies formaven una xarxa de carreteres que ocupava tot l’imperi romà. Van ser dissenyades per a mantenir contacte entre les zones de l’Imperi, aquest fet va suposar una gran importància econòmica on facilitaven el comerç i la comunicació.
El desenvolupament de la xarxa de les vies romanes es va produir al mateix temps que el creixement de l’Imperi.Les vies principals es feien amb una estructura molt sòlida. Primer es marcaven els marges amb dues fileres de pedres verticals, després buidaven la terra d’entremig i ho tornaven a omplir de diverses capes de pedres, grava, pedres triturades i finalment ho recobrien amb una superfície de lloses.
A mesura que Roma anava conquerint nous territoris, els seus enginyers i soldats construïen una xarxa viària i aquesta va acabar unint totes les províncies de l’Imperi, per aixo es es diu sempre que tots els camins porten a Roma.
Tambe podem parlar de l’arquitectura romana ja que va evolucionar bastant per exemple quan es van crear els aqüeductes que afavorien el cami de l’aigua cap a les cases romanes o també els amfiteatres romans que es feien servir per entretenir al poble amb lluites, espectacles etc.. Els tipus de lluites solien ser d’humans contra humans o inclós hi havien animals que lluitaven contra els humans com per exemple els lleons .
http://transitmap.net/post/161508292920/roman-roads
http://www.antena3.com/noticias/cultura/todos-caminos-conducen-roma-incluso-calzadas-romanas-convertidas-paradas-metro_20170607593849c70cf22592e2fccc1e.html
https://latunicadeneso.wordpress.com/2017/06/07/todos-lo-caminos-conducen-a-roma-incluso-las-calzadas-romanas-convertidas-en-paradas-de-metro/
Crean un mapa basado en las calzadas romanas del año 125 d.C recorriendo Europa, Oriente Medio y el norte de África. En España encontramos paradas tan conocidas como Hispalis (Sevilla), Toletum (Toledo) o Asturica (Asturias), que se encuentran enlazadas por cómo eran las vías del imperio.
‘Todos los caminos conducen a Roma’, este dicho se ha hecho realidad tras la adaptación de las calzadas romanas del año 125 d.C, como si fuera un mapa del Metro que recorre Europa, Oriente Medio y el norte de África.
El mapa es obra de Alexandr Sasha Trubetskoy, estudiante de economía en la Universidad de Chicago, que afirma, que el elemento creativo más importante fue la elección de los caminos y ciudades que se iban a incluir, ya que no podía incluir todas las calzadas romanas, solo las principales.
Además, admite, que se tomó algunas algunas libertades con las rutas y los nombres utilizados, aunque en la mayoría de los casos se basó en las principales carreteras que existían en el siglo II d.C . No obstante, sigue teniendo un gran interés en los aficionados amantes de la historia antigua.
En España encontramos las paradas de metro Hispalis (Sevilla), Toletum (Toledo) o Asturica (Asturias), que se encuentran enlazadas por como eran las vías del imperio.
En el mapa podemos encontrar vías tan conocidas como la Augusta, que recorre desde Sevilla (Hispalia) hasta Tarraco (Tarragona) por la costa mediterránea.