Ara que ja sabem qui és Eneas, qui va escriure l’Eneida, quins són els seus antecedents, quins són els orígens mítics de Roma… i que ens hem llegit alguns l’Eneida i d’altres l’adaptació A la recerca d’una pàtria, és hora de posar en comú, a més d’estudiar la seva pervivència en l’art, la música, la literatura, el cinema, en el llenguatge…, a través d’aquest Kahoot si hem retingut, a més de l’argument, els noms: Laocoont, Dido, Caront, Nis i Euríal, Sibil·la, Tàrtar… les relacions humanes relatives a l’amor, la pietat…
Tag Archives: PAU Llatí
Kahoot: Plaute i el Miles Gloriosus
Amb l’objectiu de preparar-nos per a la selectivitat, els alumnes de llatí de segon de batxillerat hem fet una sèrie de tasques relacionades amb la famosa obra teatral del dramaturg romà Tit Maci Plaute, “Miles Gloriosus” que vam llegir, vam anar a veure al teatre i la vam relacionar amb la pel·lícula Golfus de Roma. Alguns companys de la classe han fet redactats, exposicions orals, com l’Ariadna amb Genial.ly, comentaris i d’altres, com jo i la Iria, hem fet activitats més dinàmiques utilitzant el kahoot. El meu en concret està molt enfocat en la vida del dramaturg Plaute, tot i que també hi ha moltes preguntes relacionades amb l’obra prescriptiva Miles Gloriosus.
La Iria Rael, en canvi, ha preferit fer un kahoot tot utilitzant la gravació de la representació de l’obra de teatre Miles Gloriosus que varen fer el grup de teatre “Clásicos Luna” de l’IES Pedro de Luna de Zaragoza.
[youtube]https://youtu.be/wZe4IxISwwo[/youtube]
Espero que passeu una bona estona fent-los, així com aquest a partir de preguntes PAU, i que us ajudin per obtenir més coneixements sobre aquesta obra, no només perquè surti a la selectivitat, sinó també perquè és molt divertida i una de les millors comèdies escrites a l’època romana i que encara es representa sovint ja que continua tenint vigència, com en les sèries televisives de ficció britàniques, Sitcom.
Carlos Thiriet
2n de Batxillerat Llatí
Ludificació del llatí: Miles Romanus amb kahoot
Salve! som l’Eloi Salat i en Ramon Albero de la classe de llatí de 1r de batxillerat, i com que volíem trobar una manera més divertida d’estudiar els capitula de Lingua Latina per se illvstrata hem decidit, amb el vist-i-plau de la Margalida, fer un kahoot una mica més original, introduint parts del vídeo de l’Arnau Lario (ex-alumne de clàssiques de l’IPM, aràcnida i autor del Treball de Recerca sobre Reconstrucció Històrica) que tractava sobre el capitulum duodecimum: Miles Romanus del llibre de llatí (vid. Fer pedagogia vestit de romà)
Què us ha semblat aquest kahoot? Ja sabeu ara els noms en llatí d’aquest Miles Romanus, sui generis segons la magistra, que ens ha fet la Irene?

Miles Romanus. Irene me fecit
Eloi i Ramon
Kahoot: Ars amandi d’Ovidi
El poeta romà Ovidi va escriure, entre d’altres, Ars amandi (Vid. Metamorfosejats, Aracne fila i fila i Sexe a Roma).
A veure, si recordeu detalls específics d’aquesta lectura ovidiana amb aquest Kahoot.
Recordeu una de les preguntes de l’examen de Llatí de la 3a avaluació de la Lida? L’escriptor Víctor Amela arran d’una entrevista a propòsit del seu llibre Amor contra Roma va dir:
“Llegint els historiadors coetanis de l’època d’August i els posteriors estudis històrics, he constatat que en els trenta anys que discorren entre el 12 aC i el 18 dC, data de la mort d’Ovidi, neix la parella occidental heterosexual tal com avui la concebem. Ovidi és el primer a cantar a l’orgasme femení, cosa que convenç l’home romà que val la pena viure l’experiència de procurar plaer a la dona. I el seu missatge cala i continua viu! Així és com l’home es converteix en amant, per primera vegada en la història. I avui és amant tot home que estima la seva parella, un seductor i un soldat del plaer de la seva parella. Ovidi ensenya l’home a seduir i les dones haurien de fer-li un monument per situar-les d’objecte a subjecte del plaer! “
[youtube]https://youtu.be/xu7tPCJgmps[/youtube]
En un text d’unes 150 paraules com a mínim, opineu amb arguments de l’Ars amandi d’Ovidi.
Maria Mayor
2n Batx. Llatí
El primer emperador de Roma: August
August és una figura molt interessant de la història de l’Imperi romà, i la seva biografia també: Nascut a Roma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat.
Amb els seus aliats Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar fins el 42 aC, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia). Llavors es van repartir el domini de l’Imperi: Octavi es va quedar amb les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia, Marc Antoni es va quedar la part oriental i Lèpid les províncies africanes, el graner de Roma d’aleshores.
Un cop Octavi va haver derrotat Sext Pompeu, l’últim enemic que li quedava, el 36 aC va derrocar Lèpid i va declarar la guerra a Marc Antoni. La resolució del conflicte va arribar aviat: el 2 de setembre de l’any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.
Un cop va tornar a Roma, es va trobar amb el mateix problema que Juli Cèsar 15 anys enrere: canviar l’estructura de la República capa un orde monàrquic sense tocar els drets adquirits pel poble 500 anys enrere. Però se’n va sortir, i el 16 de gener del 27 aC el Senat li va atorgar el títol d’August.
Va ser llavors quan va iniciar una campanya massiva de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern. Va utilitzar diversos recursos:
- Un intens programa d’obres públiques (publica magnificentia). Va construir edificis funcionals com ara aqüeductes i un immens rellotge de sol, però sobretot obres representatives com ara el fòrum d’August o el teatre de Marcel. August mateix parla en un informe dels 82 temples que féu construir en un any. En són un altre exemple les quatre columnes que hi ha a l’actual Centre Excursionista de Barcelona, que formaven part del temple dedicat a aquest emperador.
- Va cuidar la seva imatge i va donar la sensació que compartia el seu poder amb el Senat. S’autoproclamà princeps senatus, president del Senat, títol que ja se li havia concedit anteriorment i que tan sols el designava com a primus inter pares, el primer entre iguals.
- Es va erigir en el curador dels bons costums, i va promulgar la seva intenció de tornar a l’antic modus vivendi, a les tradicions ancestrals. A més, era considerat el curator morum (cuidador dels costums).
- Va utilitzar la literatura com a element de propaganda: Autors com Ovidi, Virgili o Tit Livi, entre altres, van dedicar les seves obres (Eneida, Ab urbe condita…) a engrandir i dignificar la figura d’August, a més de legitimar el seu poder polític. Per exemple, a l’opera prima de Virgili es relaciona la gens Iulia amb Venus i Mart, a més dels troians, de manera que August quedava com un descendent dels fundadors de Roma i amb orígens divins.
De la seva política, tant civil com militar, en van derivar anys de prosperitat econòmica i pau a tot l’imperi (el que és conegut com pax augusta), i se’l considera un puntal de la romanització gràcies, en part, a la seva reorganització de les províncies, al canvi de l’estructura al govern d’aquestes i al repartiment de terres a les desenes de milers de soldats llicenciats.
Va morir a Nola, Nàpols, el 19 d’agost del 14 dC, data que enguany hem commemorat (amb menys efusió del que m’hauria agradat) de diferents maneres, la majoria durant el festival de reconstrucció històrica Tarraco viva, com per exemple:
- Amb la reconstrucció de l’ara pacis i de tot el seu fris
- Amb una reproducció de l’August de prima porta policromada
- Amb nombroses conferències i actes
Aquí teniu un programa de Catalunya ràdio que parla de la vida d’August:
Per acabar, us deixo la presentació que vaig fer el dilluns a classe, que ve a ser un resum del que he explicat, que sempre és més fàcil d’entendre:
Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat