Tag Archives: Política

Referents de Juli Cèsar

POLÍTIC I GENERAL ROMÀ DEL SEGLE I aC (JULI CÈSAR) / MES DE L’ANY / NOM D’AMANIDA / L’ENCANTADOR DELS GOSSOS (CÉSAR MILLÁN) / PREMIS DEL CINEMA A FRANÇA / HOTEL I CASINO A LAS VEGAS (CAESARS PALACE) / TÍTOL D’EMPERADOR A ALEMANYA (KAISER) / BOTA DE FUTBOL (ADIDAS KAISER) I MARCA BRASILENYA DE CERVESA

Francesc Franquet Yerro

Cursus Honorum

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic

Bàrcino i les seves magistratures

A Bàrcino (Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcinoel govern de la ciutat seguia les formes que l’imperi i la província atorgava a les colònies de la mateixa època, un poder bastant autònom amb la missió de propagar l’organització i la cultura de Roma. El municipi tenia jurisdicció sobre la ciutat en si (urbs) i sobre l’àrea rural que l’envoltava (territorium). Les classes socials, tan arrelades en l’Antiga Roma, es podien dividir entre:

– Els ciutadans (cives):  nascuts a la ciutat o que n’havien obtingut la ciutadania.

– Els domiciliats sense ciutadania (incolae).

– Els residents transitoris (hospitales).

– Els esclaus: sense drets.

Ciutadans i domiciliats pagaven impostos municipals, encara que només els ciutadans de ple dret podien ocupar llocs de govern. Només a partir de l’any 212, després de l’aprovació de la Constitució, la resta d’homes lliures de les províncies van poder exercir els drets de ciutadania.

Les magistratures

Com era una colònia, els seus òrgans de govern eren similars als de la capital de l’imperi:

– Dos duòvirs: feien la funció dels cònsols.

– Dos duòvirs quinquennals: feien la funció dels censors. El seu càrrec durava cinc anys, mentre que la resta de magistratures sols s’exercia un any.

– Edils (ædiles): Els regidors vigilaven els carrers i les institucions públiques.

Ordo decuriorum: era la cúria municipal, formada per un centenar de membres (curials), era una assemblea que tractava tots els aspectes de poder de la ciutat (polítics, administratius, judicials). La cúria es renovava cada 5 anys, encara que per poder exercir-hi es requeria ser home lliure i posseir patrimoni. Dos representants presidien la cúria per un any, i tenien poder civil, criminal i fins i tot militar.

Altres funcionaris, elegibles cada 5 anys, s’encarregaven del cens, els patrimonis, les finances i els cultes ordinaris (sacerdots o pontífexs) o imperials (sevir augustal), entre altres activitats.

 

Làpida honorífica a un edil de Bàrcino. Temple d’August

A veure si ens ajudeu a saber quin dels càrrecs equivalia al del nostre alcalde? Què hi diu la làpida honorífica en llatí? Què podríeu dir vosaltres de Bàrcino en un redactat d’unes 200 paraules? Quins apunts tenim ja publicats sobre aquest tema?…

Uxue Avilés i Laia Muñoz

2n Batx. Llatí

Un comentari homèric

Aquest cap de setmana s’ha celebrat a Reus el congrés de CDC, partit que es troba al capdavant del Govern de Catalunya. El cònclave de la formació nacionalista ha estat l’argument d’aquesta punyent crítica de Tian Riba, col·laborador del programa matinal “La primera hora”, que dirigeix i presenta Jordi Basté a RAC 1, en què el comentarista estableix un paral·lelisme entre les finalitats del partit polític i alguns passatges de l’Odissea.

Què us ha semblat el comentari? Per què creieu que utilitza l’obra homèrica com a mesura de la trajectòria del partit polític?

GABY

Literatura i formes de govern a l’antiga Grècia

Homer

El passat dilluns dia 24 de gener, com ja sabeu, els alumnes de grec i llatí de 2n de Batxillerat vam podem anar a les conferències que van ser organitzades per la secció catalana de la SEEC a l’Universitat de Barcelona.

En el meu cas, la conferència sobre el món grec del dr. Jesús Carruesco em va resultar tan interessant que m’ha inspirat fer aquesta recerca i escriure aquest quadre sobre el govern i la literatura de l’antiga Grècia, un petit resum que us resultarà de gran ajuda, ja que els estudis de molts de nosaltres estan relacionats o bé amb la literatura, o bé amb el món polític i, per suposat, amb el món grec.

PERÍODE TEMPORAL EDAT CORRESPONENT TIPUS DE GOVERN LITERATURA I ESCRIPTORS DESTACATS
XX-XI aC Edat de bronze Monarquia
X-IX aC Època
Fosca
Monarquia

-Cap a l’any 1200 a.C., un altre poble d’origen grec, els Doris, que utilitzaven armes de ferro, es van apoderar de Grècia derrotant els micènics.

-Esparta i Corint es van transformar en les ciutats principals dòriques.

  • Tipus de literatura

La guerra de Troia fou descrita per Homer en la Ilíada i va ser un dels conflictes bèl·lics que van tenir relació en aquesta evasió.
-Durant aquest període Grècia va patir un retrocés cultural, fet que fa que aquesta època s’anomeni així.

VIII-VI aC Època
Arcaica
Oligarquia i Tirania:
-Inicis de la creació de la polis
-Base de la política: aristocràcia.
-Grans celebracions marcades per representacions artístiques (poesia, literatura, art…)

-Utilització de mons antics (civilitzacions micèniques) de caràcter imponent..
-Històries no fidedignes.

-Utilització de metàfores(la pau del estat, auriga…)
-Els tirans demostraven el seu poder ja que ho utilitzaven propagandísticament.

V-IV aC Època Clàssica Democràcia
Va començar a causa d’un buit de poder per pèrdua de prestigi dels hereus del càrrec.
-Inici de la POLIS:
*Parts: Pnyx (assemblea), Àgora(tribunal), Teatre…
-Tots els ciutadans es consideraven iguals.

*Reflex de la societat del moment, ja que com tot el poble era igual, el tipus de literatura també era igual de valorada.

III-IaC Època Hel·lenística Monarquia
-Ampliació del món grec per Alexandre el Gran.
-Nova col·locació de la POLIS:
*Pau del rei és el centre de la ciutat.
  • Tipus de literatura:

-Propagandística: exaltació del rei.
-Es mostra el gran governant absolut com a heroi (per exemple Aquil·les,…)

En aquest Google Maps hauríem d’anar introduint amb molta lectura i paciència, a partir de la seva localització geogràfica, fragments de literatura grega i formes de govern.


Mostra Literatura grega i formes de govern en un mapa més gran

Rebeca Sànchez
2n Batxillerat de Llatí i Grec