Author Archives: INS d' Auro

L’Antígona de l’INS D’Auro

Salvador Espriu és l’autor dAntígona, una versió de la tragèdia original de Sòfocles. L’autor trasllasa el mite a la Guerra Civil  i a la seva immediata postguerra.

A la versió espriuana  trobem que el dramaturg català ha afegit alguns fragments com ara el primer acte que comença abans que esclati la guerra entre els exèrcits d’Etèocles i de Polinices, quan en l’original el primer acte comença amb la mort dels dos prínceps.

També introdueix altres personatges: Euriganeia i Astimedusa (serventes d’Eurídice), Eumolp (el fidel esclau d’Antígona), els consellers de Creont i el Lúcid Conseller (un dels consellers de Creont que no està d’acord amb el rei).

Nosaltres, els alumnes de 1r i 2n de llatí, hem donat un gran protagonisme a Eumolp i Antígona, igual que hem recuperat el cor grec representat en les veus de les dones i dels homes. L’adaptació la podeu trobar aquí.

Us deixem   el nostre petit homenatge a un autor “clàssic” en un Sant Jordi dedicat al” llibre prohibit”, a la lectura i a la llibertat.

[youtube]https://youtu.be/zjyWav3jZVI[/youtube]

Rocío

Un Sant Jordi mitològic 14-15

Des del GRUP DE TREBALL DE CLÀSSIQUES del Bages us convidem a participar en el Concurs de Fotografia Mitològica que es farà per Sant Jordi. El concurs és adreçat als alumnes de l’ESO, del  batxillerat i a tothom que vulgui participar-hi, només cal fer una fotografia i posar-li un títol adient a la temàtica proposada (mitologia o cultura clàssica).

A més, és un projecte de Pràctica Compartida entre onze instituts de Catalunya, que el fa més motivador i enriquidor per a tothom; per aquest motiu  s’ha  creat un lloc web sites on cadascú pugui penjar les fotos dels seus alumnes o companys.

portada sites

Si en voleu saber més, cliqueu  a l’apartat ALTRES i hi  trobareu un quants exemples d’aquest any.

Les bases del concurs són molt senzilles:

-Una foto en blanc o negre, en color, sèpia etc. , feta per vosaltres , no publicada a internet.

-L’envieu per correu per poder penjar-la al lloc web i, a la vegada, l’entregueu dins d’un sobre al vostre professor amb el vostre nom,  la relació entre el títol de la foto i el mite triat.

Moltes gràcies

Grup de Clàssiques del Bages

L’Odissea perviu en…

28

CIRCE I ULISSES

Mira l’acàcia en flor, generosa com mai, perfumada,

blanca i innocent, que en el riu s’emmiralla, en l’aigua que passa.

Sé que te’n vas, com el riu, lluny de mi, però veig que tremoles,

saps que aquest sol es perdrà, el manyac de la llum sobre l’herba.

Gira’t i juga amb l’arrel del desig, ascendent com la saba.

Treu-te cadenes, destins, enfarfecs de l’instant que se’t dóna,

menja’t la flor, la que sents agitada pel vent, la que toques,

surt dels camins tan fressats i juguem, oblidant, una estona.

Fica’t al llit, viatger, i navega pel pler del misteri,

gosa conèixer l’amor d’una nit i t’enduus una estrella.

Josep Casadesús (K-100)

Aquest poema és del meu pare, Josep Casadesús, i tracta sobre el mite de Circe i Ulisses. He destacat en color verd tres versos significatius i que donen informació sobre el que va passar entre tots dos. Per una banda en tenim “menja’t la flor“, que fa referència a l’ajut que rep Ulisses de part del déu Hermes, la planta-antídot moly. D’aquesta manera va aconseguir seduir la fetillera i  va fer que els seus companys tornessin a tenir forma humana. Circe els va acollir durant un any , encara que ells pensessin que era només “l’amor d’una nit“. Per l’altra, quan Ulisses es va adonar de l’engany, la va amenaçar  i ella el va enviar a Tirèsies, el vell profeta. Llavors , aquest , a canvi de la seva ofrena, un carner viu, el va indicar el camí que havien de seguir per arribar a casa seva, Ítaca : la constel·lació d’Orió, “(…) i t’enduus una estrella.

Si vosaltres en trobeu d’altres elements, comenteu-los.

Violeta Casadesús ( 1r Batx. Grec)

INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)

La nostra ANTÍGONA

Salvador Espriu va escriure la primera versió d’Antígona entre l’1 i el 8 de març de 1939 ( quan feia poc que les tropes franquistes havien desfilat per Barcelona).

Antígona és la història d’una noia que decideix morir per ser fidel a la veu de la consciència. A la seva terra, Tebes, hi ha una guerra produïda per les baralles entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Els dos germans moren, però el nou rei, Creont, decideix que un d’ells, el considerat com a traïdor, Polinices, sigui devorat pels gossos i voltors, i que condemnarà qui trenqui aquesta llei. Antígona, la germana, enterra el germà vençut i és condemnada a morir tancada en una cova.

A Espanya, durant tres anys, hi havia hagut una guerra que havia enfrontat un mateix poble. Espriu va escriure Antígona precisament per criticar aquest fet i per fer reflexionar a tots els ciutadans com és d’absurda i inútil qualsevol guerra, i més la produïda entre germans.

Són moltes les versions que parlen d’aquesta germana valenta, que s’enfronta a les lleis del rei; una de les més antigues és la de Sòfocles, en la que Espriu es va inspirar.

Els alumnes de 4t d’ESO de llatí n’han fet una representació teatral. Expliqueu el mite, comenteu i reflexioneu si cal seguir les lleis dels homes o les eternes, les de la consciència.
Si voleu veure l’adaptació feta de l’obra d’Espriu, cliqueu aquí. Espero que us pugui servir.


Toni Bautista i Gerard Vallejo
4t d’ESO D i B (Rocío)
INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)

Epístoles des de l’Institut Miquel Martí i Pol

Accés a l'apartat

Institut Miquel Martí i Pol

L’INS de Roda de Ter és un centre petit, però el grup humanístic és, a més de petitó, molt actiu i participatiu. Totes les alumnes han treballat amb il·lusió, i diria, sense por a equivocar-me i sobretot amb molta estima a les clàssiques.

Rocío

Institut Miquel Martí i Pol

Roda de Ter

 

Epístola XXIII, De Juno a Júpiter

L’any passat van llegir les Heroides, d‘Ovidi. Aquest, m’atreveixo a fer la carta XXIII, Juno a Júpiter, perquè considero que la mitologia és molt injusta amb Juno. On és la XXII, cliqueu aquí i en sabreu la resposta.

DE JUNO A JÚPITER

T’escric a tu, fill de Saturn, per netejar el meu nom que tant has embrutat.
Qui em va donar vida, vas ser tu, però, alhora , em vas condemnar, nascuda dues vegades per mai no morir.
Ets l’elegit, el preferit de tothom, protegit per la que t’alletà. Aquella pedra que t’assegurà la vida eterna, penso secretament, que mai no se la  va menjar perquè ets  dur, sense sentiments, sense calor.
Germà, estimat, pèrfid! Jo sóc dolenta pels meus actes, que no són res més que mostres del meu amor; però per sempre més visc amb els fantasmes de les teves aventures, he après a viure al costat dels teus bords, fins al punt  d’anomenar-los  germans i de suportar les seves renúncies.
Tot i així, Jo sóc considerada pels segles com a malvada, tu com a rei.
La meva injustícia és fruit de la meva venjança, sí, però només per esborrar el rastre de les teves aventures…
La veritat és que no puc fer res. El meu destí ets tu. Defenso  la família , però m’obligues a practicar el contrari.
Mai no et seré infidel, sempre al teu costat visc enganyada, amb pena, per sempre esperant el dia que em tornis a estimar, ho dubto perquè mai no he sentit aquesta paraula tan meravellosa dels teus llavis !!!
He intentat tenir  descendència tota soleta, he sigut valenta, però sense reconeixement, mentre tu escampes els teus fills entre els mortals, i ningú no diu res !
No t’ho he donat tot? Tot el que tinc t’ho cedeixo, rei, estimat, germà i enemic!
Obligada estic de viure al teu costat, infeliç però enamorada, veient els de sota creixent, fent-se grans, tenint néts i observant com aquests mateixos moren.
A la meva vida  hi ha massa peròs i tu n’ets un !

Per sempre teva,
Juno.

Jèssica “Rubricatus” Macdaid

2n Batx. Llatí

INS Miquel Martí i Pol ( Roda de Ter )

El naixement d’Afrodita: La Molla i els Obels

Les llegendes diuen i diuen, expliquen, pinten i representen el mateix mite d’Afrodita. Però com molt bé diuen, sempre hi ha un dia que tot canvia, doncs avui, el mite d’Afrodita està a punt de ser capgirat.

Gaia ,mare dels Titans, de les Titànides, dels Cíclops, dels Hecatonquirs i esposa d’Urà, creia que la seva vida no podia ser millor. Havia tingut molts i molts fills, havia satisfet al seu marit i no havia de fer esforços, ja que, quan necessitava ajuda, aplaudia dos cops i ja tenia al seu costat algun dels seus fills per fer-li suport. Però, per a Gaia el paradís va durar poc. Una nit, preocupada perquè el seu marit no tornava d’una visita al món dels humans, una d’aquelles visites programades per omplir l’agenda, va sortir a buscar-lo . A l’hora de sortir, va aplaudir, com era el seu costum, i a l’ instant va tenir els seus fills allà mateix; bé, tots no, ràpidament es va adonar que faltava la gran de les Titànides, Febe, la necessitava, era la que havia anat més vegades al món dels vius i sense ella estava perduda. Va deixar els altres fills en un racó envoltats de núvols nous, recent nascuts, i la va anar a buscar. Quan va entrar a la seva’habitació , l’infern va envair el seu paradís: la Titànida hi era, però no sola, Urà també, estaven junts, l’enganyaven !!! Gaia va embogir.

image02

 

Gaia es va llençar a sobre d’Urà i li va arrencar els genitals per assegurar-se que no ho tornaria a fer mai més. Després, es va treure la vida, però abans va tirar els genitals al món dels vius per a què Urà no els pogués recuperar. Els genitals van caure directament a la mar. A l’instant, la mar va començar a fer unes erupcions mai vistes, onades , remolins…Al cap de vuit dies la mar es va tranquil·litzar i en va sortir una dona preciosa. Aquella màgica sortida de l’aigua no la podran oblidar ni déus, ni semidéus, ni monstres, ni humans, ni ningú. Afrodita (nom de la bella dona) va sortir cavalcant d’una enorme Molla i envoltada de petitíssims Obels. Tot el món va parar per un instant. La MOLLA tenia ales de mosca, cos i cap de llagosta i les potes dels dos animals, però el més impressionant eren els petits ocellets que l’acompanyaven, els OBELS. La Molla era bonica, impactant, però els Obels eren…màgics: tenien cos d’ocell i ales de libèl·lula, un animals fantàstics, de somni, de vol agradable, expressava tristesa i a la vegada tendresa, i el seu cant era preciós, hipnotitzador.

Envoltaven a Afrodita i piulaven mentre la Molla avançava cap a la sorra; quan Afrodita hi va baixar , la va fer tornar mar endins i els Obels, amb un obrir i tancar d’ulls, van desaparèixer; després, tothom va reaccionar, déus, semidéus, monstres i humans van afanyar-se a buscar a Afrodita per fer-la seva.

Quan la deessa els va veure córrer cap a ella, es va espantar, no entenia què feia tota aquella gent, monstres, déus i semidéus , comportant-se d’aquella manera; al principi es va quedar immòbil, el cervell no pensava, el cos no es movia, la boca no parlava, què estava passant? Al final ,va reaccionar i va cridar a la Molla mentre corria cap a l’aigua. Aquesta va aparèixer i se la va endur mar endins per protegir-la d’aquella ramada.

Afrodita no va tornar a terra ferma i tots els que l’havien anar a buscar, s’hi van quedar amb la seva mirada fixa a l’horitzó, esperant poder tornar a veure aquella bellesa. Mai més hi va sortir el Sol en aquell racó, mai més la mar va estar serena, i aquell nombre infinit d’humans van morir de tristesa.

Diuen que les nits de lluna plena es veuen unes llumetes com unes estrelles molt petites, al voltant de l’aigua, i que la mar és pura nata, dolça i es torna riallera. Diuen que és Afrodita, que hi baixa per fer el seu bany, i que les llumetes són les ales dels Obels que l’acompanyen…

Violeta Casadesús 4t d’ESO B, Llatí

INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

CRYFLY i el naixement de Zeus

Cryfly és un animal fantàstic, el mires i veus un ocell curiós: té un cos de marieta amb ales i potes d’ocell, semblant a una àliga; diuen que aquest animal pot viure durant 150 anys, però després d’aquests 150 anys, Cryfly és capaç de seguir vivint ocupant el cos d’un humà recentment nascut; si l’animal no troba cap nadó, morirà juntament amb una dona embarassada perquè representa que l’ocell havia de ser el seu fill i, a causa d’això, la dona no podrà seguir vivint.
Per aquest motiu és acompanyat per la gran deessa Ceres, en grec Demèter, ja que ella s’encarrega de la fecunditat i l’amor maternal, de manera que sempre li intenta aconseguir un nadó i així evitar qualsevol mort. Però, a més, quan Cryfly encara té vida, pot canviar el pas del temps, pot aturar-lo o avançar-lo; això ho fa amb un cop de bec i així pot controlar el naixement d’un nadó.
Un dels seus mites més famosos està relacionat amb el naixement del tot poderós Zeus:
conten que Cryfly és un dels animals més extraordinaris que existeixen, ja que va tenir un paper fonamental en el naixement de Zeus; es creu que hi va haver una època on les relacions entre els humans i els déus eren molt dolentes. Els humans van deixar de creure en la seva existència. La situació era molt catastròfica i es va crear una baralla entre tots dos bàndols: déus i humans, sobretot amb Cronos i Rea,Rea i Cronos just en el moment que Rea estava embarassada. Els humans no els invocaven, no els feien ofrenes i de mica en mica hi van deixar de creure. Davant d’aquest fet, Cronos i Rea havien d’actuar per a que els homes poguessin continuar confiant en ells. La situació va arribar a tal extrem que Cronos i Rea van baixar a la terra, però just en el moment que Cronos feia un discurs des del podium, Rea es va posar de part trencant aigües. Passaven les hores i el part s’anava complicant molt perquè el nadó estava lligat amb el cordill umbilical, el més probable és que Zeus morís. Però just en aquest moment tan difícil, va aparèixer Cryfly, es va ficar a sobre de la panxa de Rea i de cop i volta, Zeus va néixer sense cap problema, l’animal va morir només amb una tancada d’ ulls i amb una gran tranquil·litat. Tots els humans es van quedar sense paraules, ben bocabadats. I així és com els homes van tornar a creure de nou en l’existència dels déus i van aprovar la seva continuïtat, i també Cryfly es va convertir en un animal mitològic.

Montse Royo Serradell, 4t ESO B, Llatí
INS Miquel Martí i Pol

Quod sumus

Animals fantàstics versus animals mitològics

Havent preguntat a l’alumnat sobre quina diferència hi ha entre un animal fantàstic i un animal mitològic, la majoria respon que l’animal mitològic és creat pels déus i enviat als homes com a càstig, per a pertorbar-los… la lluita contra ells reflecteix l’esforç de la humanitat per conservar l’harmonia còsmica. Però també és cert que l’home ha gaudit sempre d’una fèrtil imaginació i ha creat uns éssers fabulosos, dignes de qualsevol mite. Tot i així tothom ha coincidit en què se’ls pot considerar uns monstres i i sobretot uns éssers sobrenaturals.

Els alumnes de 4t d’ESO de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, han treballat a l’assignatura de “Plàstica” els animals, el dibuix a llapis i com fer les ombres”. Des del primer moment em vaig posar en contacte amb la Rosa Terradelles, la professora, per a veure si podien deixar volar la imaginació dels alumnes, i sense deixar de banda els nostres objectius, poder treballar entre totes dues els animals mitològics, a partir dels seus animals fantàstics. Em va dir que sí i van començar la feina.

Ecce imagines!!!

Ara a partir del que hem estudiat responeu les següents preguntes:

1) Posar nom als seus animals (cada dibuix té un número) i raonar-lo.

2) Identificar els animals mitològics (podeu consultar l’article de TERESA) del segon vídeo i explicar-los breument.

3) No tots els animals mitològics fan referència a la cultura clàssica. A quines altres mitologies pertanyen ?

Rocío
quod sumus

Opus musivum, pràctica compartida 4t i 1r de batxillerat

La paraula mosaic deriva de l’ expressió llatina opus musivum, i està relacionada amb les muses, del grec μοσαι . De fet tota decoració feta en llocs consagrats a les muses rebien aquest nom, però poc a poc, el mosaic va passar a ser una mena de paviment elegant i decoratiu que es feia servir tant als edificis públics com als privats. Al segle IV a.C ja els realitzaven a Grècia amb pedretes petites i formaven dibuixos geomètrics i figuratius. A Roma, aquesta tècnica va ser introduïda en temps de Sul·la tal com ens informa Plini el Vell a la seva obra Naturalis Historiae.
Els romans van fer servir diferents tècniques per a cobrir els seus paviments, tant el terra com les parets, i els podem classificar de la següent manera: opus signinum , motius geomètrics senzills, sense complicació; opus sectile, formes geomètriques més complicades, rombes, triangles, quadrats etc.; opus tessellatum, paviment fet amb tessel·les de diferents colors col·locades sobre una base de ciment i s’aconseguien mosaics geomètrics i de tema figuratiu. Una varietat d’aquest és l’opus vermiculatum, paviment fet amb tessel·les minúscules i imiten la pinzellada d’una pintura.

Els alumnes de 4t d’ESO del curs passat, a l’assignatura de llatí, després de fer una introducció a la mitologia i de l’estudi d’alguns mites, van fer uns mosaics més cassolans seguint les tècniques de l’ opus tesselatum i el vermiculatum. Es van dividir en grups de dos i van triar el model a fer, dibuixos de diferents llibres que van ampliar i de temàtica tots ells mitològica. La nostra base va ser una cartolina gran, les nostres tessel·les van sortir de retallar fulles de revistes del cor, i axí ens van assegurar els banys de color necessaris, i ells mateixos retallaven les tessel·les quadrades o triangulars, grans o petites, depenent de les necessitats del dibuix. La cola, les tisores i la inspiració de les muses van completar la feina.

Una vegada acabats, i després de veure els resultats, van fer una petita exposició al passadís de 4t, i a continuació els vaig convidar a explicar els seus treballs i les tècniques empleades als alumnes de 1r de Batx de llatí, que en aquell moment estudiaven les domus i les villae ( estructura, decoració i mobiliari). Va ser per a ells i per a mi una experiència motivadora ja que van llegir, entendre, aprendre i al final es van sentir molt útils. Us deixo la presentació de la seva feina.

Uns dels llibres que els vaig ensenyar a classe per a que veiéssim la pervivència clàssica en els temes , en la tècnica i sobretot la seva actualitat en la decoració de miralls, parets, terres, fonts, jardins … va ser aquest:

Bibliografia: GOODWIN, Elaine M., Mosaicos decorativos,
Círculo de lectores, Barcelona,1994

Els torno a dir, Feliciter !!!!!

Rocío Poyato

Quod sumus