Cariàtides | Aracne fila i fila

Escultures en el museu creat per la fundació Prada a Milà

La Fundació Prada pretén donar a Milà una major projecció cultural amb la creació d’un museu, un gran projecte sense precedents a Itàlia. El nou espai de la fundació, que ha estat dissenyat per l’estudi d’arquitectes OMA, guiat per l’holandès Rem Koolhaas, és el resultat de la transformació d’una antiga destil·leria de la dècada de 1910.

Està situat al sud de Milà, compta amb una superfície de 19.000 metres quadrats, dels quals 11.000 s’han destinat a espai per a exposicions. A més del museu, hi ha una zona per a nens, una sala de cinema i un bar. A partir del 9 de maig, es podrà visitar els set dies de la setmana, a 10 euros l’entrada. Per a la inauguració, Roman Polanski ha realitzat un documental de 24 minuts sobre les seves fonts d’inspiració i sobre les seves obsessions.

Serial clàssic

Miuccia Prada, al costat del seu marit, Patrizio Bertelli, van començar a col·leccionar obres d’art en els anys vuitanta. «Ho vam fer sols, sense consells. Compràvem de tant en tant, segons les nostres possibilitats. No hem venut ni una sola obra. Estem lligats a totes, perquè són com les etapes d’un camí de coneixement», afirma Bertelli. Ara, moltes d’aquestes obres serran exposades: «Més que en exposar una col·lecció permanent, pensem en una rotació organitzant exposicions. El museu s’obrirà amb l’exposició «Serial Classic», que es podrà visitar fins al 24 d’agost i se centra en l’escultura clàssica.

Serial clàssic

Serial clàssic

Serial clàssic

El comissari és l’arqueòleg i historiador de l’art italià Salvattore Settis, que explica que l’exposició explora la relació ambivalent entre l’originalitat i la imitació en la cultura romana i la seva insistència en la circulació de còpies múltiples com homenatge a l’art grec. Es tendeix a associar el clàssic amb el únic i exclusiu, però durant tota l’època imperial de Roma va tenir extraordinària importància la creació de còpies de grans obres mestres del passat.

L’exposició compta amb més de 70 obres d’art, amb una anàlisi d’originals perduts i la multitud de còpies que s’han fet d’ells, estudiant el cas de dues sèries especialment conegudes com són el «Discòbol» i l’«Afrodita ajupida». Altres dos apartats destacats es dediquen al material i el color d’estàtues clàssiques de bronze i marbre, el que es pot veure, per exemple, en el «Apol·lo de Kassel». Una altra zona il·lustrarà les tecnologies i mètodes per fer les còpies, amb dues sèries famoses: «Penèlope» i les «Cariàtides».

Afrodita ‘Serial clàssic’

Milà tindrà amb aquest museu de la prestigiosa firma de moda dissenyat per Rem Koolhaas un altre reclam turístic per visitar-la i Prada, com altres firmes com Versace, restarà unida per sempre a l’art, la perfecció i la bellesa!

Maria Mayor
2n Batx. Humanístic

L’Erectèon (en grec Ἐρέχθειον) és un edifici situat a l’Acròpoli d’Atenes, i data de finals de segle V aC, en plena era de Pèricles (precisament qui va encargar l’obra a Mnèsicles, l’arquitecte). L’Erectèon és l’últim temple grec erigit a l’Acròpoli d’Atenes i s’emmarca dins el primer període clàssic de finals de segle V aC (475-323 aC), entre el final de les guerres mèdiques, la guerra contra els perses (499-479 aC) i la mort d’Alexandre el Gran. El seu nom és en honor d’ Erecteu, antic heroi mític i el primer rei d’Atenes. L’Acròpoli va ser reconstruïda per ordre de Pèricles , principal estrateg grec de l’època clàssica, inductor de la renovació d’Atenes després d’haver estat assolada pels perses.

L’Erècteon va ser dedicat als dos déus principals d’Atenes (Atena i Posidó) i a tres personalitats de la història de la ciutat (Erecteu , primer rei d’Atenes de qui pren el nom, i Cècrops, llegendari primer rei d’Àtica, i la seva filla Pàndrasos , considerada inventora del teixit).

La seva estructura és bastant peculiar respecte a la majoria de temples grecs de l’època a causa de la seva adaptació a la irregular geografia de l’Acròpoli. Tot i això, té tots els elements propis dels edificis d’aquest estil: les columnes dels pòrtics nord, est i oest són d’ordre jònic, mentre que al pòrtic sud es dóna un fenomen curiós en l’arquitectura grega: les cariàtides. La llegenda diu que deriva de la ciutat de Cària (Καρυές), a Lacònia, que després de la batalla de les Termòpiles es van aliar als perses; quan aquests van ser derrotats i expulsats, la ciutat va ser arrasada, els homes massacrats i les dones empresonades i condemnades a dur les més pesades càrregues.

Es diu que el temple custodiava l’olivera que va fer créixer Atena i que va fer que fos escollida com la protectora de l’Àtica. A més, a prop de l’entrada al temple hi ha una escletxa que els atenesos consideraven com el forat del qual Posidó va fer brollar aigua salada.

Sabeu on és la cariàtide que falta al Museu de l’Acròpoli d’Atenes?

Per acabar, i sense faltar a l’esperit de treball dels aràcnids, vull mostrar la pervivència de les cariàtides com a elements constructius i decoratius, la primera imatge és de Londres i la segona de Chicago: