Tag Archives: Sant Jordi

Un Sant Jordi de Clàssiques 2018

Enguany he decidit escriure un seguit de poemes per a celebrar Sant Jordi, aquesta festa tant catalana i especial. És el nostre deure commemorar tots els esforços que es varen fer en el seu moment per a recuperar les lletres catalanes. D’aquesta manera tots podem participar aportant escrits i poemes de collita pròpia. Us animo a unir-vos-hi i si pot ser amb referents clàssics!

Passió

Les dèbils guspires reviuen el foc,

el bategant cor esdevé roent.

El caliu embriaga poc a poc,

la sinuosa ànima, s’encén estrident.

L’ardent inconscient aflora,

afluent dels racons més profunds.

El sentiment de soledat no enyora,

renega, llençant-se al pou sense fons.

La sang, de rojos, brolla,

de vermells, el foc es tenyeix,

de corall, insinuen els llavis,

d’escarlata, l’au fènix reneix.

Inferno

La foscor s’apodera de la vista,

el cos esdevé com el gel,

la càlida llum s’apaga,

comença el viatge a l’infern.

Caront i la barca esperen,

la Llacuna Estígia, d’ànimes plena,

un cà de tres caps que vigilen,

guardià de temoroses ànimes en pena.

Un cel rogent i flamíger,

un terra erm i ardent.

Sulfurant, Hades fumeja,

torturant esperits, sàdicament.

Sense sortides la ment desespera,

la por, s’apodera del pensament,

ja res més alleugera,

eternament destinats al patiment.

Descriptio Puellae

Dorada, la sedosa cabellera, ondea,

llevada por la brisa primaveral.

Larga y rubia, rodea,

el bello rostro de porcelana oriental.

De finos rasgos, sus impávidos ojos interpelan.

Almendrados, sus pupilas de azabache esconden.

Chata, la pequeña nariz equilibra.

Suaves mejillas, calientes, se enrojecen.

Los tiernos labios húmedos, color coral,

presionados, un sinuoso beso ocultan.

Sonríe, dientes más blancos que el mármol.

Única, estos elementos la modelan.

Arnau Torres Nadal 2n batx B

Taller d’escriptura amb calamus: cartes d’amor en llatí

El passat dilluns 18 d’abril, els alumnes de llatí de primer de batxillerat vam realitzar un taller d’escriptura amb calamus. Va ser una nova experiència per molts de nosaltres i ens va agradar molt. Aquí us deixem el resultat final i una petita demostració de com va ser aquell dia.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=EnxfAQabipQ[/youtube]

Per cert, sabeu què vàrem escriure?

Ramon Albero, Mariona Cava i Eloi Salat, alumnes de llatí 1r de Batxillerat

Bústia de Sant Jordi: Epistulae Amoris

A la bústia de Sant Jordi de l’IPM, han començat a arribar les primeres cartes d’amor en llatí (Epistulae Amoris)!

Què t’han semblat aquestes declaracions públiques d’amor en llatí? Vols compartir públicament la teva carta? No cal que siguin reals, poden ser fictícies. A què esperes?

Feliç Diada de Sant Jordi, diada del llibre, de la rosa i també de l’amor!

Un Sant Jordi mitològic 14-15

Des del GRUP DE TREBALL DE CLÀSSIQUES del Bages us convidem a participar en el Concurs de Fotografia Mitològica que es farà per Sant Jordi. El concurs és adreçat als alumnes de l’ESO, del  batxillerat i a tothom que vulgui participar-hi, només cal fer una fotografia i posar-li un títol adient a la temàtica proposada (mitologia o cultura clàssica).

A més, és un projecte de Pràctica Compartida entre onze instituts de Catalunya, que el fa més motivador i enriquidor per a tothom; per aquest motiu  s’ha  creat un lloc web sites on cadascú pugui penjar les fotos dels seus alumnes o companys.

portada sites

Si en voleu saber més, cliqueu  a l’apartat ALTRES i hi  trobareu un quants exemples d’aquest any.

Les bases del concurs són molt senzilles:

-Una foto en blanc o negre, en color, sèpia etc. , feta per vosaltres , no publicada a internet.

-L’envieu per correu per poder penjar-la al lloc web i, a la vegada, l’entregueu dins d’un sobre al vostre professor amb el vostre nom,  la relació entre el títol de la foto i el mite triat.

Moltes gràcies

Grup de Clàssiques del Bages

Tres premis per a un microrelat sobre l’excepcional planta octogonal de Can Ferrerons

DSC_0247 (1)

Arnau Lario Devesa, Sant Jordi 2014 IPM

L’Arnau Lario Devesa, alumne de Llatí i de Grec de l‘institut Premià de Mar, mentre aquest matí desfilava per la X Magna Celebratio de Badalona vestit de romà amb la Legio I Barcino i després d’haver guanyat el dia de Sant Jordi el premi de prosa amb referències clàssiques del Certamen de Sant Jordi de l’IPM, ha estat guardonat amb el primer premi del jurat i també amb el premi de popularitat dels microrelats del Concurs literari de Sant Jordi al Facebook de la Biblioteca Martí Rosselló. El lliurament de premis del Certamen Literari de Premià de Mar ha tingut lloc aquest diumenge dia 27 a les 12h al Teatre l’Amistat de Premià de Mar.
L’enhorabona, Arnau!

10290659_713790488664430_1266814442182868697_n

Arnau Lario Devesa, Magna Celebratio-Certamen Literari Premià de Mar 2014

Tot seguit teniu el seu microrelat sobre el jaciment romà de Can Ferrerons d’excepcional planta octogonal:

Sorolls. Llum. El pes dels segles em cau al damunt, i, només llavors, m’adono de la meva vellesa. De cop, dues siluetes es retallen sobre pedres cisellades milers d’anys enrere. No reconec cap dels dos. Sens dubte, no són els homes barbuts que em van deixar enrere fa tant de temps, ja que des de llavors em vaig quedar així, sota terra, sense vida, sense sol. Tampoc reconec els seus vestits. Tant de temps fa que estic aquí sota? Suposo, perquè l’home que vesteix roba de color blau i l’altre no semblen gaire confiats. A les mans duen unes barres metàl·liques que desprenen llum. Tot i això, de seguida se’n van, i tot torna a estar en silenci. Al cap d’uns dies, en tornen més, i s’hi estan més estona. Un altre cop foscor, si bé l’últim en sortir s’ha deixat una finestra oberta, per on s’escola un raig de llum. Mentre observo la trajectòria d’aquest, intento buscar als racons més remots de la meva memòria records de l’última vegada que Febus em va regalar la seva escalfor divina. Riures. Música. Les vivències floreixen com plantes enfiladisses i ocupen la meva ment. He vist passar els segles per la terra, religions pel cel i vaixells pel mar. El mar, com l’enyoro… He vist coses fabuloses, i alhora, he vist algunes les quals maldo per oblidar. Recordo, per exemple, l’entremaliat Luci, que dibuixava originals figures de cavalls, o la bellíssima Primília, la mort de la qual vaig plorar amargament. Durant molt de temps vaig pensar que era immortal, però, un dia, va arribar el principi de la meva fi. El meu final va arribar una nit d’estiu. Sempre he pensat que la meva maledicció és el silenci, perquè vaig haver de presenciar com moria tothom. Un lleu tremolor em torna al present. No sé quant temps ha passat. Des que em vaig enfonsar en la foscor he perdut la noció del temps. Per la posició del raig de llum, han passat setmanes, potser mesos. No em sorprenc en absolut. El temps se’m fa molt curt. Un mes és una part molt petita del total de la meva vida. De cop, comencen a caure els murs de l’edifici que fa molt de temps que em protegeix. Com esgotats gegants, es precipiten cap al terra, on podran descansar, per fi. Una explosió de llum m’encega. A partir d’aquest moment, desenes de persones, com fugissers lemures, m’ajuden a tornar a la vida. Al cap d’un temps, però, em tornen a privar del sol, i em tanquen en una presó de pedra, on continuen reparant-me. No entenc res del que diuen. Podrien ser nous invasors que van conquerir la regió als bàrbars peluts? No ho sé. Ara que m’han ressuscitat, tindré temps per a conèixer-los i, si més no, els haig d’estar agraït. Només sé que fa temps que ve gent, de tant en tant, i admira la meva estructura. Espero que segueixi així. Sóc la vil·la, i he tornat a la vida.

Planta octogonal de Can Ferrerons. Foto d’Actium, Ramon Coll

Epístoles des de l’Institut Miquel Martí i Pol

Accés a l'apartat

Institut Miquel Martí i Pol

L’INS de Roda de Ter és un centre petit, però el grup humanístic és, a més de petitó, molt actiu i participatiu. Totes les alumnes han treballat amb il·lusió, i diria, sense por a equivocar-me i sobretot amb molta estima a les clàssiques.

Rocío

Institut Miquel Martí i Pol

Roda de Ter

 

L’Ins. Maria Aurèlia Capmany participa en “Un Sant Jordi epistolar”

Institut Maria Aurèlia Capmany

Els alumnes del INS Maria Aurèlia Capmany han col•laborat amb molta il•lusió en “Un Sant Jordi epistolar” i esperen que les seves aportacions us agradin.
A més a més volen agrair l’oportunitat de col•laborar amb INS de Premià de Mar, INS Martí i Pol i INS Anton Busquests i Punset.

 

Auda Ferrer

Professora de Clàssiques de l’institut Maria Aurèlia Capmany

Cornellà de Llobregat

La nostra experiència virtual a la ràdio

Ahir dia 9 de maig de 2012, Ràdio Premià de Mar va dedicar l’espai setmanal Escoles als guanyadors dels Premis Sant Jordi 2012.

 

Programa sencer:

Malauradament, nosaltres, la Sara Bernad i la Laia Muñoz, les dues premiades de la Categoria F, no vam poder anar-hi, ja que estàvem d’excursió amb la classe de Grec a fer un taller de cuina grega antiga al mercat de la la Boqueria de Barcelona amb els aràcnids grecs de l’Albéniz.

Llavors la nostra professora de clàssiques, la Margalida, va idear, a l’hora del pati, un muntatge amb les gravacions de les nostres veus llegint els poemes i conte premiats i responent les preguntes corresponents.

Va ser una llàstima que no hi poguéssim anar, ja que ens feia molta il·lusió. Però la veritat, va quedar força bé i encara que no hi vam ser presents, semblava que hi fóssim.

L’experiència de ser premiades ens va omplir d’honor, emoció, gratitut i orgull.  Però el més important no és el premi material, sinó la sensació que has estat tu qui ho ha aconseguit i que has creat un relat, poema, etc. que ha arribat fins al cor d’altres persones. Però el nostre camí com a joves compositores de poemes i contes no ha acabat, al contrari, comença. Estem en una meta amb paranys difícils i enganyosos en una societat que potser els satisfa més un <em> Best Seller </em> ple de morbositats; que un relat que només pretén ser agradable, evadir-se per un moment de la falsetat d’aquest món,  fugir a èpoques i indrets llunyans… On trobar un respir.

En conclusió, per a nosaltres, l’escriptura és un vici indefens que ens ajuda a madurar i reflexionar sobre diferents aspectes de la vida.

 

 

 

Eulàlia (Laia Muñoz Osorio) i Zícora (Sara Bernad Fornier)

1r Batx Grec

Monstres, el somni de la raó

El sueño de la razón produce monstruos
“Capricho” 43 de Francisco de Goya (1799)
[Versió digital a càrrec de la Biblioteca Digital Miguel de Cervantes]

“El sueño de la razón produce monstruos” es pot llegir en aquest aiguafort de Goya, el mateix autor -no ho oblidem- que per donar forma al malson de la guerra acut al mite de “Saturn devorant el seu fill“. Valgui aquest punt de partida per encapçalar una reflexió sobre el paper dels éssers fantàstics i monstruosos -impossibles- en la mitologia clàssica. Quan la raó dorm, efectivament, neixen els monstres, que no són més que les nostres pors, el temor de no poder explicar, interpretar, quantificar, racionalitzar… tot el que ens envolta. El desconegut, l’inexplicable, l’incontrolable, l’inabastable, en definitiva, pren forma, en el pensament anterior al “logos” que la mitologia representa, d’aquests éssers inclassificables i excessius. És clar que, per contrarestar aquests perills que assetgen els humans, va nèixer la figura de l’heroi, l’humà sovint semidiví, l’actuació superlativa del qual proporciona serenor i esperança a la raça mortal.

El motiu pel qual enguany centrem la participació dels clàssics de l’Albéniz en la celebració de San Jordi al nostre centre en els monstres és purament circumstancial: en l’acte que tindrà lloc al teatre de l’institut ens toca posar el nostre granet de sorra després de l’actuació inaugural dels de quart, una versió, de ben segur sui generis, de Puff era un drac màgic. Sens dubte, aquest drac que de petits ens ha fet vessar llàgrimes de tendresa no té gaire a veure amb la temible hidra o la prolífica Equidna, però no podem oblidar que els dracs medievals de debò no n’eren gens de pacífics, que li preguntin al mateix Sant Jordi, si no…

En aquest context, volem demanar-vos que confeccioneu una composició escrita sobre un monstre de la mitologia clàssica. El text pot tenir el format, gènere i estil que desitgeu, però ha de contenir els següents elements:

  • Il·lustració del monstre original i, de manera opcional, també de la versió que en feu
  • Dades de la figura mitològica: genealogia, descripció, fonts que la citen, referència d’algun episodi mític destacat en què participi… Aquest apartat no ha de ser gaire extens, cal fer un esforç de síntesi per deixar clares les dades més importants, però és important establir clarament el punt de partida clàssic de la vostra versió.
  • Text de la vostra adaptació del mite. Podeu actualitzar-lo o ubicar-lo en qualsevol moment de la història, canviar-ne el principi o el final, afegir protagonistes o modificar-ne el nom, assimilar-los a un personatge real o fictici… Per inspirar-vos podeu fer un cop d’ull a exercicis anteriors del mateix caire, com el que vam realitzar fa uns anys amb les Metamorfosis, o els inicis i finals alternatius per al cicle troià, o el gènere epistolar de la sèrie Cartes divines per als aràcnids, i un poema, ¿per què no? N’hi ha molts més, remeneu i agafeu idees, si voleu.

Esfinx, Carla Asensio St Jordi 2011

De monstres, n’hi ha un munt i de tota mena i, per ajudar-vos a moureu’s en aquest món extraordinari, aquí en teniu un llistat que us pot fer de guia. Com és corrent en l’univers mitològic, de cadascun d’aquests personatges en parlen diferents fonts clàssiques i, per tant, en algun moment podreu trobar informacions contradictòries amb el que jo us exposo. M’he limitat a presentar la versió que em sembla més fonamentada.

  • En el marc dels mites cosmogònics, la monstruositat d’alguns fills de Gea, la mare terra, radica en la seva magnitud. Al principi, doncs, tot era gran, excessiu…
  1. Amb Úran engendra els Ciclops primigenis (Polifem, que va ser enganyat per Odisseu, és posterior) i els Hecatonquirs.
  2. Dels genitals castrats d’Úran van sorgir les tres Erínies i els Gegants, a qui es va enfrontar Hèracles juntament amb els déus olímpics.
  3. Amb Tàrtar va tenir Tifó i Equidna
  • Els descendents de Tifó i Equidna, anomenada sovint “la mare de tots els monstres”, semblen fets expressament per al lluiment dels herois més coneguts, especialment Hèracles.
  1. La Quimera va ser vençuda per Bel·lerofontes, que també va domar Pegas, nascut de la sang de Medusa.
  2. L’Esfinx es va suicidar per obra d’Èdip.
  3. Hèracles, però, és l’heroi per excel·lència, que ha de plantar cara a molts ésser per ordre d’Hera: Cèrber, Ortre (el gos de Gerió), Ladó (el drac de les Hespèrides), el lleó de Nèmea, l’hidra de Lerna. Si repasseu els seus treballs, encara en trobareu més…
  • De Forcis i Zetos, també fills de Gea, en sorgeixen tríades, com en el cas de les Erínies.
  1. Les Gorgones, l’única mortal de les quals, Medusa, és aniquilada per Perseu
  2. Les Grees, que amb l’ull que comparteixen ajuden Perseu a trobar les seves germanes abans esmentades
  3. Les Moires, que filen el destí dels mortals
  • Per acabar l’inventari de monstres, tot i que no completar-la, perquè no acabaríem mai, podríem destacar:
  1. Alguns de femenins, individuals i col·lectius: la Làmia, les Harpies (consultades també per Perseu), les Sirenes (enginyosament evitades per Odisseu)
  2. Híbrids d’humà i animal com els Centaures (un d’ells, Quiró, mestre d’herois) i el Minotaure
  3. Animals fabulosos de l’estil de l’au Fènix, el Griu o l’Hipogriu, evocat a les Èglogues de Virgili; les serps marines (Andròmeda, Laocont…); els dracs terrestres (fundació de Tebes, Jàson i el velló d’or…)
  • La llista és només orientativa, si en coneixeu algun altre, molt millor!

Com cada any, a l’Albéniz hi haurà un guardó per a la categoria de Clàssiques i enguany el seleccionarem d’entre les recreacions que feu dels monstres clàssics. Tot i això, convido a tot l’univers aràcnid a afegir-se a aquesta iniciativa per poder confeccionar un àlbum col·laboratiu entre tots nosaltres. Fa temps que segueixo les creacions dels lletraferits i lletraferides de Premià, de Sant Hilari, i d’altres centres que compartiu amb nosaltres la passió per les clàssiques en xarxa i podria ser una experiència molt enriquidora. Conjurem les nostres pors més pregones amb el vostre talent! Si és veritat que “qui canta els seus mals espanta”, qui escriu segur que els monstres esvaeix!

TERESA

Eco y Narciso, quin joc!

Cada any per Sant Jordi hi ha, a petició dels alumnes, el taller del joc etimològic Eco y Narciso. Enguany al nostre institut no hem celebrat Sant Jordi i la Lida ens va portar el joc Eco y Narciso a classe l’últim dia abans de vacances. Cap de nosaltres no hi havia jugat, només coneixíem la referència en el Rap de les Clàssiques del Deka i ens pensàvem pel títol que era un joc de mitologia. Ens va encantar i volem jugar-hi més, Lida, encara que no sigui Sant Jordi perquè aquest joc és molt educatiu i jugant s’aprèn molt vocabulari i ens fa molta falta, ja ho saps.

Ens va agradar molt jugar-hi i aprendre els ètims grecs i llatins i ampliar el lèxic científic, tècnic i humanístic. Ens ho portaràs una altra vegada, veritat?  Lida, a mi m’encanta Eco y Narciso!

Stefanny Restrepo

1r de batx. Grec i Llatí