Author Archives: tmara.imad

Kahoot de Grec per preparar les PAU (o l’examen extraordinari)!

Bon dia a tothom!

Som l’Imad i el Sergio i us portem un kahoot dels exàmens de selectivitat des de l’any 2000 fins el 2014, per tal que els alumnes de grec puguin preparar-se de manera més clara i entenedora els diferents apartats que hi apareixen en els exàmens de grec que són: Traducció, Morfologia, Etimologia i Cultura o civilització i repassin una mica el que ja sabem comprovant lúdicament coneixements tal com vàrem fer amb Déus grecs i cultes i Literatura grega.

SELEGREC -2000     SELEGREC-2001   SELEGREC-2002  SELEGREC-2003  

SELEGREC-2004   SELEGREC-2005   SELEGREC-2006   SELEGREC-2007

SELEGREC-2008  SELEGREC-2009   SELEGREC-2010   SELEGREC-2011

SELEGREC-2012   SELEGREC-2013    SELEGREC-2014

kahoot

Captura de pantalla (18)

Captura de pantalla (16)

 

Captura de pantalla (15)

I ara podeu fer els Posa’t a Prova

Posa’t a prova 1 

Posa’t a prova 2

Posa’t a prova 3 

Posa’t a prova 4 

Posa’t a prova 5 

Posa’t a prova 6

Posa’t a prova 7 

Maria Mayor, Imad Tmara i Sergio Fernández

2n Batxillerat Grec

Cursus Honorum

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic

El fòrum romà

En la civilització romana el fòrum era el centre neuràlgic de la ciutat. El fòrum era una plaça pública: un gran espai a l’aire lliure, de forma generalment rectangular i envoltat de porxos. Era el centre de tota la vida de la ciutat, tant si era política, comercial, religiosa o de lleure. En un primer període sota els porxos s’arrengleraven les botigues (tabernae), mirant cap a l’interior de la plaça, i s’hi feia el mercat, però més endavant es va tendir a reservar el fòrum per a les activitats considerades més nobles, les polítiques i religioses, tot orientant les tabernae cap a l’exterior o a situant-les en els carrers adjacents i a fer el mercat en una plaça veïna. Sovint es pretén allunyar cada volta més els comerços del fòrum i a aplegar-los en mercats tancats (macella).

El fòrum era el punt de trobada dels ciutadans i el lloc on se celebraven les eleccions dels magistrats on s’aixecaven alguns dels principals edificis de la ciutat. Hi havia el temple més important, la cúria o senat local -centre administratiu de la ciutat- i la basílica. A tot el voltant s’alçaven estàtues dedicades als emperadors o a personatges notables de la ciutat.

Expliqueu en unes quinze línies, com a mínim, quins edificis o àmbits actuals es pot considerar que en són la continuació ja sigui per la forma que tenen o per la funció que fan, i, si hi ha diferències amb els antics, remarqueu-les.

Imad

2n Batxillerat Humanístic

Whatsapp amb Hipàrquia

La conversa següent consisteix en un diàleg entre Hipàrquia i Judith, és a dir, un personatge femení grec i una noia del segle XXI. La Margalida, tutora de grec i d’humanitats, ha manat a la seva alumna que fes un treball sobre la vida quotidiana, però la Judith sense saber què fer decideix intentar connectar amb una antiga amiga que tenia. Afortunadament, Hipàrquia li contesta i gràcies a ella la Judith entrega un treball fabulós amb el qual podrà optar a tenir una magnífica nota dins de l’assignatura de grec.

1911674_767563249922119_386747704_n

Judith Martínez, Nicol Narváez i Imad Tmara
Alumnes de Grec de 1r de Batx.

Les escoles a l’antiga Grècia

El nostre mot escola és grec. En grec σχολή (scholē) vol dir “llemps lliure, descans, oci”. Qui ho diria, veritat? La dona grega s’encarregava de l’educació dels fills fins que tenien set anys, i després el pare els enviava a casa d’un mestre privat, ja que no hi havia escoles públiques. Un pedagog els hi acompanyava si eren de família benestant. Les nenes no hi anaven, es quedaven a casa i sols sabien el que els havien ensenyat les mares i les esclaves. Com sabeu a classe hem fet la vida quotidiana a Grècia i també hem llegit o hauríem d’haver llegit el text d’Herodas El mestre, en què Metrònime demana a Lamprisc d’assotar el seu propi fill si no fa el que toca a l’escola. Sort que ja no hi ha càstigs corporals ni la disciplina actual és tan rigorosa com la grega perquè molts de nosaltres rebríem per no fer el que toca, és a dir, estudiar i aprofitar el temps. No fos cas, us he fet aquesta presentació amb detalls sobre les escoles de l’antiga Grècia, veurem quins tipus d’escoles hi predominaven, les matèries que s’hi estudiaven… Espero que us agradi i que pugueu assolir més coneixements sobre l’antiga Grècia.

Imad Tmara
Grec 1r de Batxillerat

Metamorfosejats!

A partir de la lectura de Narracions de mites clàssics (una adaptació de les Metamorfosis d’Ovidi de la Margalida Capellà) ens hem proposat animar els joves a llegir i a buscar la vigència del mite ovidià fins a l’actualitat. Volem demostrar que els mites d’Ovidi els podem trobar en qualsevol circumstància de la nostra vida. Esperem que entre tots i totes ho puguem aconseguir!

Accés al lloc

Accés a Metamorfosis d'Ovidi

Imad Tmara i Lamini Baldeh
Alumnes de Llatí de 4t d’ESO