Cursus Honorum

El Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, procònsol, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

A continuació, veureu una escala que va de menys a més, és a dir, a la cúspide es troba el càrrec més rellevant de l’antiga Roma i a sota de tot es troba el càrrec amb menys importància.

-Successió de magistrats (de menys a més importància)

Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?…

Imad Tmara i Sergio Fernández
2n Batx. Humanístic

18 thoughts on “Cursus Honorum

  1. gimenez.judit

    Salve!
    Felicitats per l’apunt companys.
    El cursus honorus era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma. Primerament anava el quaestor (que era el que s’encarregava de les finances), tot seguit el Aedilis (que es dedicava a l’administració municipal), a continuació el Praetor (era el càrrec que hi havia just sota del censor i s’encarregava d’administrar la justícia) i finalment el censor (es triava cada any i s’encarregava de dirigir l’exèrcit)

  2. Arnau Lario

    Salve!
    Els romans tenien molt normativitat l’ascens polític als llocs de poder, i tot el camí fins al consulat estava restringit als patricis més influents de cada ciutat. Els qüestors eren els encarregats de les finances públiques, i els tribuns de la plebs ere els encarregats de defensar els drets del poble davant els patricis, si bé el seu poder era la mitat. A partir de la victòria d’Octavi a la guerra civil, els emperadors van passar a tenir el poder absolut a l’imperi romà, i tenien el poder d’un rei.
    Per cert, al thinglink no es representen els diferens càrrecs públics, sinó que la imatge representa les diferents classes socials. Tenint en compte que només els patricis tenien accés al poder, potser s’hauria de canviar. I, per acabar, la definició d’edil que heu posat al thinglink no es correspon a l’època romana, sinó al càrrec municipal actual.

  3. Maryam Alaoui

    Salve!!

    El cursus honorum era el nom que s’atribuïa a la carrera política o una successió de càrrecs públics exercits per persones a l’antiga Roma.
    L’encarregat d’administrar les finances públiques era el quaestor, la funció del praetor era l’administració de la justícia, l’aedilis es dedicava a l’administració municipal i el censor s’encarregava de l’exèrcit.
    Va ser a partir del govern d’Octavi quan es va tenir el poder absolut a l’imperi romà.

    Vale.

  4. xenia.sanchez

    Salve!
    El cursus honorum és el nom que atorgaven a la carrera política o a una successió de càrrecs públics exercits per persones a l’Antiga Roma que tinguessin algun tipus d’aspiració política.
    Els qüaestors eren els encarregats de les finances públiques i la funció de l’administració de la justícia era del praetor. El tribú de la plebs era l’encarregat de defensar els drets del poble davant dels patricis. Finalment el censor s’encarregava de dirigir l’exèrcit.
    Nosaltres a De iure tenim un apunt a punt de ser publicat amb les definicions dels diferents càrrecs, enllaçarem amb el vostre apunt que esta molt bé!
    Vale!

  5. Rebeca Barroso

    Salve!!

    Moltes felicitats per l’apunt!!!
    Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.

  6. Clara Serrano

    Salve! Enhorabona per l’apunt!!

    Cursus honorum (en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a l’antiga Roma, tant en l’època republicana com durant l’Imperi.
    Per arribar a cònsol calia haver passat per altres magistratures, a una edat determinada mínima i amb un temps entre magistratures també determinat. Després de ser cònsol s’arribava a senador vitalici. Després de servir a l’exèrcit deu anys, es passava per qüestor (mínim 30 anys), edil (mínim 37 anys), tribú de la plebs (mínim 37 anys), pretor (mínim 40 anys) i finalment es podia arribar a cònsol romà (mínim 43 anys) o censor.
    A l’Imperi es podia ser vigintivir amb 18 anys, tribú militar amb 20 anys, qüestor amb 25 anys, edil o tribú amb 27 anys, pretor amb 30 anys i finalment es podia arribar a cònsol (32 anys), prefecte, propretor, proconsul, comandant de legió o prefecte de la ciutat.

  7. Iria Rael

    Salve!
    Es curiós perquè des dels romans ja podriem dir que hi havia aquesta piràmide social que hi havia a l’edat mitjana. On a la cúspide dels magistrats es troba el censor, cursus honorum s’anomenava la piràmide en llatí, “successió de magistrats”), era una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques a Roma.
    El QUAESTOR era el que s’encarregava de les finances i de l’administració, que podriem dir que era el que estava més abaix de la cúspide.

  8. Abigail.dina

    Molt interessant aquest apunt! No sabia que a l’antiga Roma hi havia alguna cosa que es digués “Cursus honorum i que es basa en una successió de càrrecs públics exercits per persones amb aspiracions polítiques.
    El cursus honorum era com una espècie d’ascensió esglaonada en les diverses magistratures, de menys a més important. Havien de passar pel cap baix dos anys entre l’exercici d’una magistratura i una altra.
    Qualsevol que es volgués dedicar als afers públics havia de fer primer el servei militar i seguir el seu cursus honorum o carrera política exercint les magistratures .

  9. Andrea Gómez

    Salve!
    Cursus, del latín ‘currô, is, ere, cucurrî, cursum’ “correr” o ‘cursus, ûs’ “carrera”. Y Honorum ‘honor, honôris’ “honor, testimonio de consideración, estima;” o ‘honôrus, a, um’ “honroso, honorífico, que honra”. Las dos palabras juntas; Cursus Honorum, quieren decir Sucesión de Magistrados, eran una sucesión de cargos públicos desempeñados por personas con aspiraciones políticas en la antigua Roma, tanto en la época republicana como durante el Imperio.
    Quien se encarga de administrar las finanzas públicas son los Quaestor. Los representantes más directos del pueblo son los Praetor. Y los emperadores fueron los que gobernaron de manera absoluta el Imperio a partir del siglo I d.C.
    Vale!

  10. Clara Campos Rovira

    Salve!
    El “cursus honorum” inclou 4 càrrecs pels quals ha de passar un ciutadà romà per arribar a ser cònsol:
    – “Quaestor”: Vigila el compliment de les lleis del mercat, fòrum… L’edat era de 25 anys.
    – “Aedilis”: s’encarrega de la gestió de la ciutat, als 27 anys.
    – “Praetor”: Segon càrrec en importància. Dins d’aquest hi ha dos tipus: “urbanus” quan és el representant de Roma i “peregrinus” quan ho és de l’exterior, la província. Als 30 anys.
    – “Consul”: és el càrrec superior que fa complir les ordres del senat. Als 32 anys.
    A partir del segle I dC va començar a governar Octavi de forma absoluta.

  11. Maria Sorribes

    Salve!

    El “cursus honorum” són tot el conjunt de càrrecs ordenats per importància pels quals ha de passar un ciutadà romà per arribar a ser cònsul.

    El “cursus honorum” està ordenat per ordre d’importància i durava un any per no acumular el poder.
    Es podia tornar a repetir el mateix càrrec però no a l’any següent.

    El “cursus honorum” té 4 càrrecs:

    1.”Quaestor”= qüestor: és el càrrec que vigila el compliment de les lleis al mercat o al fòrum, és a dir que és el responsable de l’activitat econòmica de la ciutat(25 anys)

    2.”Aedilis”= edil: és el càrrec que s’encarrega de la gestió de la ciutat(27 anys)

    3.”Praetor”= és el representant de Roma i que s’acompleixin les normes de Roma a dins i a l’exterior.(30 anys)

    Hi havia dos tipus de pretor:

    A.”Praetor urbanus” = pretor urbà: s’encarregava de la ciutat
    B.”Peregrinus”= peregrí= s’encarregava de les províncies

    4. Cònsul: és el carrec superior i la seva funció és fer acomplir les ordres del senat. (32 anys)

    La peculiaritat que tenen aquest seguit de càrrecs és que hi podien haver 2 en cada lloc (“collega” = col·lega).

    Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?

    Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques? Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis? Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi
    Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques?

    El què s’encarregava d’administrar les finances públiques era l’edil.

    Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis?

    Els representants més directes del poble que defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis són els comicis (“comitia”).

    Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?

    Qui realment va ser a partir del segle I D.C és l’emperador.

    Vale1

  12. Clara Galiano

    Salve!
    El “cursus honorum” pertany a les magistratures ordinàries executives i és el conjunt de càrrecs ordenats per importància pels qual ha de passar un ciutadà romà per arribar al consulat.
    El primer càrrec és el qüestor, que es pot ser a partir dels 25 anys i era qui vigilava el compliment de les lleis en llocs comuns com el mercat o llocs petits.
    Seguit d’aquest, es troba l’edil o en llatí “aedilis” que era a partir dels 27 anys i s’encarregava de la gestió de la ciutat, com una mena de regidor de l’ajuntament en l’actualitat.
    A continuació és el pretor o “praetor” amb 30 i es tractava del segon càrrec amb importància del “cursus honorum” i qui s’encarregava del compliment de les llei a Roma (“praetor urbanus”) i a l’exterior (“praetor pereginus”).
    Finalment es podia arribar a cònsol amb 32 anys i era el càrrec superior i qui feia complir les ordres del senat.
    Nosaltres no hem comentat els càrrecs de vigintivir els quals es podien fer amb 18 anys i tribú militar amb 20 anys.
    També hem treballat les magistratures ordinàries especials on trobàvem al “censor”, aquell que feia el cens, control i distribució dels romans i ciutadans.
    Tanmateix està el “tribunus plebus”, càrrec que es va incorporar per la pressió dels plebeus, per participar en la política.Representava als plebeus.
    Les últimes magistratures treballades van ser les extraordinàries on està el “dictador et magister equitum”, els mestres dels soldats de cavalleria, i el “dictador” qui excepcionalment i com a molt per un any pren les mans de Roma. Quan s’acabava el perill i la situació, finalitzava el seu càrrec. Tomava decisions ell sol i sense consultar ja que només tenia aquest càrrec en moments molt específics.
    Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis?
    Com he dit abans el “tribunus plebus” van ser els representants del poble quan aquests tenien les queixes vers als patricis.
    Ave!

  13. Sebastián Lindo Azañero

    Salve
    Els qüestors s’encarregaven d’administrar les finances públiques.
    Quins eren els al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis?
    Els representants més directes del poble eren la comitia on els ciutadans dividits en curies podien patricipar a la política. Podien ser comitia centuriata o tributa.
    Va governar l’emperador.

  14. Teresa Devesa i Monclús

    Un thinglink molt aclaridor, Sergio i Imad, tot i el càrrec de la part inferior crec que es refereix al tribú, no al tribunal.
    Sort que la Clara G. ha comentat amb detall la diferència entre el contingut de l’article i les magistratures que nosaltres hem estudiat, ordinàries i extraordinàries… Tot i això, vigila que no escrius bé el genitiu “plebis”.
    la resta, no heu comentat l’article, sinó exposat amb més o menys detall el que hem explicat a classe.

  15. Paula Fernández

    Salve!
    El “cursus honorum” inclou 4 càrrecs pels quals ha de passar un ciutadà romà per arribar a ser cònsol:
    – “Quaestor”: Vigila el compliment de les lleis del mercat, fórum.
    – “Aedilis”: s’encarrega de la gestió de la ciutat-
    – “Praetor”: Segon càrrec en importancia,hi ha dos tipus:
    “urbanus” quan és el representant de Roma
    “peregrinus” quan ho és de l’exterior, la província.
    – “Consul”: és el càrrec superior que fa complir les ordres del senat.

  16. Neus Borniquel

    Salve!
    El “cursus honorum”, pertanyent a les magistratures ordinàries executives, és el conjunt de càrrecs ordenats per importància pels quals havia de passar un ciutadà romà per arribar a ser cònsol. L’ordre dels càrrecs era: “quaestor”, “aedilis”, “censor”, “praetor”, i, per últim, que era el càrrec més important, “consul”.
    “Quaestor,” que era qui vigilava el compliment de les lleis en llocs comuns o en àmbits econòmics. Es podia ser a partir dels 25 anys.
    Un cop s’havia passat el càrrec de “quaestor”, es troba “aedilis” que era l’encarregat de la gestió de la ciutat. Aquest càrrec es podia impartir després dels 27 anys.
    “Censor”, pertanyent a les magistratures ordinàries especials, és a dir, un càrrec tardà. Era qui feia el cens, el control i distribució dels romans i ciutadans.
    “Praetor”, que es podia ser a partir dels 30 anys, era l’encarregat del poder judicial, és a dir, del compliment de les lleis a Roma.
    L’últim càrrec del “cursus honorum”, que es podia ser als 32 anys, era el “consul” qui feia complir les ordres del senat.
    El càrrec tardà “tribunus plebis”, que representava els drets dels plebeus, s’incorporà a les magistratures ordinàries especials a causa de les pressions dels plebeus per participar en la política.
    Qui s’encarrega d’administrar les finances públiques?
    És el càrrec anteriorment explicat, “aedil”, en llatí, o edil.
    Quins eren els representants més directes del poble al qual defensaven dels abusos de la resta de magistrats patricis?
    Van ser els que tenien el càrrec de “tribunus plebus”.
    Qui fou realment a partir del segle I dC qui va governar de manera absoluta l’Imperi?
    Va ser el càrrec d’emperador, el qual el primer a impartir-lo va ser Octavi August, que l’hem estudiat durant la lectura de l’adaptació de l’Eneida.

  17. Marta Verkholyak

    Les magistratures ordinàries de la República Romana es dividien en dos tipus: les executives i les especials.
    Els càrregs polítics a les magistratures executives eren:
    – Qüestors: s’encarregaven de l’administració dels fons públics, i controlaven les despeses civils i militars, tant a Roma com a les altres províncies. Aquest càrreg estava disponible a partir dels 25 anys.
    – Edils: es dedicaven a l’administació de la ciutat, i l’edat mínima eren els 27 anys.
    – Pretors: eren dos i administraven la justícia. El “praetor urbanus” s’ocupava dels lstigis entre els ciutadans romans, mentre que el “praetor peregrinus” resolia els problemes on intervenien forasters. Per accedir a aquest càrreg, un polític ha de tenir com a mínim 30 anys.
    – Cònsuls: d’ells dos depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar. És el càrreg més elevat i per arribar-hi s’exigia una edat mínima de 32 anys.

    Els càrregs de les magistratures especials eren:
    – Censors: eren escollits entre els ex cònsols. Dirigien la revisió del cens dels ciutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics. Al final de la seva gestió organitzaven un sacrifici de purificació anomenat “lustrum”.
    – El tribuns de la plebs: eren deu ciutadans que defensaven la plebs contra els abusos dels altres magistrats, quasi sempre patricis.

    Preguntes:
    Qui s’encarregava d’administrar les finances públiques eren els qüestors. Els polítics que representaven i defensaven la plebs contra els abusos dels magistrats patricis eren els Tribuns de la plebs.

  18. Gisela Aliagas Serrano

    Salve!
    El cursus Honorum és el nom que se li donava a la carrera política o a una successió de càrrecs públics exercits per persones a l’Antiga Roma. Per tal d’arribar a ser cònsol havien de passar per un seguit de càrrecs que esmentarem a continuació, aquestes magistratures estan citades des de la més alta fins la més baixa:

    1) Censor: Eren dos, els quals eren elegits entre els excònsols. S’encarregaven de dirigir la revisió del cens dels ciutadans cada cinc anys i controlaven els costums públics, d’aquí ve la paraula actual censura. Al final de la seva gestió, organitzaven un sacrifici de purificació anomenat lustrum, d’on procedeix el mot lustre, període de cinc anys.

    2) Cònsol: Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar: presidien el Senat i l’assemblea, dirigien l’exèrcit i manaven sobre la resta de magistrats.

    3) Praetor: Fins al final de la República també van ser dos. Eren els responsables de l’administració de la justícia: un el praetor urbanus, el qual s’ocupava del litigis entre ciutadans romans, i, l’altre, el praetor peregrinus, que s’ocupava dels litigis en què intervenien forasters (estrangers).

    4) Aedilis: Eren quatre: dos patricis (curules) i dos plebeus. S’encarregaven de l’administració de la ciutat, com els actuals regidors: obres públiques, així com festes, aprovisionament, seguretat ciutadana…entre d’altres.

    5) Quaestor: En un principi eren dos, però en temps de Cèsar varen passar a ser quatre. Eren els encarregats de l’administració dels fons públics i del control de les despeses civils i militars, tant a Roma com a les altres províncies.

    6) Tribunals de la plebes: Eren deu membres, aquests defensaven els plebeus envers els abusos dels altres magistrats, quasi sempre patricis, sobre els quals tenien dret a vet. Convocaven i presidien el concili de la plebs, després Comicis tributs. Es consideraven sagrats (intocables).

    Per arribar a cònsol calia haver passat per altres magistratures, a una edat determinada mínima i amb un temps entre magistratures també determinat. Després de ser cònsol s’arribava a senador vitalici. Després de servir a l’exèrcit deu anys, es passava per qüestor (mínim 30 anys), edil (mínim 37 anys), tribú de la plebs (mínim 37 anys), pretor (mínim 40 anys) i, finalment, es podia arribar a cònsol romà (mínim 43 anys) o censor.

    Respecte aquest article i els càrrecs esmentats a classe, he pogut observar que a classe no hem fet referencia al càrrec vigintivir, el qual era el primer grau del cursus honorum i es podia iniciar amb 18 anys. Seguidament, tenim el tribú militar que eren oficials comandants de les legions, i es podia iniciar al 20 anys. També esmentar el prefecte de la ciutat o prefecte urbà (Praefectus urbi), que era una magistratura regular romana establerta pels reis. El procònsol; que era el magistrat romà que actuava al lloc del cònsol sense exercir l’ofici mateix de cònsol. El comandant de legió que era la unitat militar bàsica de la Roma antiga, la qual consistia en 4.800 soldats d’infanteria i cavalleria, tot i que el nombre podia variar segons l’època o les necessitats concretes del moment. Cada legió tenia un nom i un número.

    Cal afegir que l’article no parla sobre les característiques comunes d’aquests càrrecs, que són: anualitat, col·legialitat, gratuïtat, i progressivitat. A més a més, tampoc parla de les magistratures extraordinàries, les quals només eren escollides en situacions de perill excepcional per la supervivència de la ciutat, les quals eren dues: el dictador, magistrat amb plens poders, sense col·lega, elegit entre els excònsols per un període màxim de sis mesos, i el seu lloctinent, el mestre de la cavalleria.

    Per acabar, contestaré les preguntes finals d’aquesta entrada;
    La persona encarregada de l’administració de les finances públiques era l’edil. Els representats més directes del poble, els quals defensaven els abusos de la resta de magistrats patricis eren els Tribunals de la plebs. Qui va governar de manera absoluta l’Imperi a partir del segle I dC era qui exercia de emperador.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *