Policromia en l’art grec
Cultura clàssica, General, Grec novembre 6th, 2008Tot i que, quan pensem en els marbres del Partenó o en una escultura grega, evoquem un marbre blanc, els grecs ho contemplaven en color. Amants de la policromia com eren, van acolorir el seu art.
Observeu aquesta bella fotografia de Sebastià Giralt a Flickr: Apol·lo amb la cítara del museu de Trípoli, a Líbia. Quin color de cabell, creieu que té Apol·lo? Què opineu de les escultures en color?
Si viatgeu a Frankfurt no us perdeu l’exposició Déus en color al Liebieghaus i us recomano l’interessant article ad hoc de Domingo a La túnica de Neso.
Tanqueu els ulls i poseu color a la vostra estàtua grega preferida, com us la imagineu? Després m’ho expliqueu en un comentari.
P.S. Han passat uns dies i avui he trobat entre les magnífiques Presentacions de Chiron aquesta esplèndida de Xavi Villaplana. Espero que aneu fent boca tot esperant que l’exposició finalment arribi a Barcelona:
By rob
novembre 6th, 2008 at 13:14
Molt sexi, pero fa una mica de por la seva cara…i que es pantini una mica.
novembre 6th, 2008 at 15:25
Pel que es veu en aquesta escultura Apol·lo és ros. M’agrada molt el fet de que les escultures tinguin color, perquè ens ajuda a veure com interpretàven els grecs o com s’imaginàven als seus dèus, penso que seria una mica com l’ideal de bellesa del moment. La meva escultura favorita és la de Afrodita, crec que seria rosa, amb ulls clars i pell molt blanca, també crec que no seria massa prima sino bastant gordeta, tot això correspondria a l’ideal de bellesa del moment:que tingués la pell molt clara es deu a que si teníen la pell clara volia dir que era d’un alt estament, que no treballava al igual que que fos gordeta, volia dir que s’alimentava bé.
Res més.
novembre 6th, 2008 at 15:46
Gali!
Apol·lo m’imagino que te el cabell ros, que la corona de llorer que duur, es de color verd fosc.
La lira que toca o aguanta es de color daurada.
Sinceramnet, me l’imagino am color perqué tu m’ho has preguntat, però quan veig una estàtua mai la veig de color i la veritata que em costaria posar-li color despres de estar habituada a veure simplement marbre blanc.
Pot ser que en aquest cas el marbre no sigui blanc i sigui com rosat o marronós??
novembre 6th, 2008 at 21:15
Doncs bueno.. jo les escultures si que tens raó estan de color blanc.. i no me les imagino amb color tampoc..!
encara que jo m’imagino a Apol·lo amb el cabell ros!
Aquest, l’any passat ho va representar el Marc! que m’enrecordo que era el que representava la bellesa!
el Marc s’ho creia una mica¬¬ ahahaah!
unpetó Gali!
novembre 7th, 2008 at 13:20
Jo crec que Apol·lo era ros. Se’m fa una mica extrany imaginar les escultures policromades, estic acostumada a veure-les en un sol color.
novembre 8th, 2008 at 13:33
Molt interessant, com sempre!
novembre 8th, 2008 at 18:38
m’ imagino a Arfodita amb el cabell ros, i no molt guapa,
Finss dilluuns!!
costa molt imaginar-se a les estàtues amb color.
novembre 8th, 2008 at 21:36
Precisament avui llegia a la revista “Descubrir el arte” un article de J.I. Samperio titulat “El color de la historia”. Us el recomano.
novembre 11th, 2008 at 13:10
Vaig demanar l’exposició Gods in Colors per a la seu de Barcelona del MAC i ens la tenien reservada pel 2010. Espero que el nou director mantingui la reserva, perquè val molt la pena. I és que costa tant, d’imaginar que cap estàtua no tenia color de marbre…
novembre 11th, 2008 at 19:52
Espero, Pere, amb candeletes l’exposició aparaulada. Potser així ens podrem imaginar millor les estàtues gregues en color i voldrà dir que encara podrem visitar el MAC Barcelona.Tant de bo!
Marta, moltes gràcies per passar-nos la referència de l’article i, si finalment arriba l’exposició a Barcelona, hi portem els alumnes, eh!
novembre 16th, 2008 at 21:33
Jo tampoc m’imagino totes aquestes obres d’art en color, la veritat es que estem acostumats a veure-les sense, i no si serà per aquets costum, però yo les trobo més maques així.
Igualment m’encantaria veure com serien en color.
novembre 17th, 2008 at 12:30
Hola!Lida,mencanten aquestes ecultures,no se xq peró magraden mol, són tan classiques…Espero q algun dia anem a beure escultures, q son fantastiques!
novembre 18th, 2008 at 08:35
Moltes gràcies, Marta, per passar-me l’article de “El color en la historia”, publicat a Descubrir el arte nª 117 novembre 2008. És molt interessant i ajuda a entendre millor la policromia de l’art grec. No us el perdeu!
novembre 18th, 2008 at 21:33
Ja he vist la presentació, Margalida. Realment no era això el que jo tenia entès com a “clàssic”, però… si ho diuen els experts! Sí que hi portarem els alumnes si finalment arriba al MAC al 2010.
novembre 24th, 2008 at 21:40
Sempre que penso en escultures clàssiques, les penso en beix, o en blanc. Mai m’havia parat a pensar com serien en color! Home, veure l’exposició seria molt interessant.
Jo, a Apol·lo, li veig el cabell ros.
novembre 26th, 2008 at 12:04
Avera, jo li posaria el cavell de color ros, jajaja tot i que ara mateix tinc dubtes.. peque a historia de l’art ens han dit que els grecs acostumaven a pintar els cabells de tonalitats molt fosques juntament amb les sandàlies. Per tant no tinc ni idea, i em costa moltisim imaginar-me una escultura que sempre m’havia imaginat blanca, policromada. Però suposo que també utilitzarien colors vermells i blavosos ja que eren els mes “luxosos” en aquella època, perquè acostumaven a ser més cars.
novembre 28th, 2008 at 03:11
Aue!!!
Doncs jo creec que era ros, per que a la fotografia el color dels cabells es ros i li escau molt. A mi aixo de representar als deus en escultures i posar-li color no m`agrda gaire, ja que com perdo masa el temps en ximpleries em pregunto perque representen a un deu si em sembla a mi que mai l`han vist ho m`equivoco?
Adeu!!!