Tag Archives: Magna celebratio

MAGNA CELEBRATIO 2018

Imatge de previsualització de YouTube

El darrer mes d’abril la ciutat de Badalona va celebrar, un any més, un dels festivals de reconstrucció històrica més considerable a Catalunya, la Magna Celebratio 2018. Entre els dies 26 i 29 d’abril, podies gaudir de l’aventura de convertir-te en tot un romà, passejant per l’antiga via Augusta o bé gaudir les mil experiències que el museu de Badalona oferia, per il·lustrar com es vivia a l’antiga ciutat de Baetulo.

Personalment, considero que és una molt bona oportunitat de gaudir del món romà, de la reconstrucció històrica i del patrimoni romà a prop de casa.

Si enguany us ho heu perdut, reserveu l’últim cap de setmana d’abril i gaudiu de la propera edició de la Magna Celebratio 2019.

Jonathan Romero, estudiant de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona

Mireia Sánchez, col·laboradora dels blocs de Clàssiques de l’IPM i editora de IVSTITIA

L’onzena Magna Celebratio

Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).

Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.

Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:

Arnau Lario

2n Batxillerat Humanístic

Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna

Heu llegit l‘article d’El Fil de les Clàssiques en què la Margalida us convidava a afegir-vos a la Magna Celebratio 2015? Segur que sí, perquè el nombre de respostes confirma que molts de vosaltres ja heu sentit el tret de sortida que donava aquesta entrada.

Allà s’anuncava aquest apunt en què us plantejaré les novetats d’enguany. Els que ja fa cinc anys que participem activament en aquestes Jornades de reconstrucció històrica de Badalona sempre hem tingut clar que cada edició hem de fer un pas endavant, per tal que l’experiència sigui enriquidora per a alumnes i professors. L’any 2010 vam començar amb els Ludi, però ben aviat vam veure que se’ns quedaven curts. Què podíem fer, doncs? La solució era clara: no érem alumnes i professors de centres educatius? No n’hi havia també a l’antiga Baetulo? Doncs faríem de nosaltres mateixos; no ens caldria fingir gaire, perquè el nostre sistema educatiu no és tan diferent del romà. I així, el 2011 va nèixer l’Schola, que vam combinar amb els Ludi a partir d’aquell moment.

L’edició del 2012, potser l’aposta més ambiciosa per part nostra, vam tenir dos col·laboradors de luxe: Albert Anglès, amb un taller sobre les tauletes de Vindolanda, i Josep Fuentes, que ens va ensenyar a fer papirs.

La del 2013 va ser una edició especial, ja que la visita de la pluja ens va obligar a aixoplugar-nos als espais interiors del museu. La veritat és que les inclemències del temps ens van permetre viure una experiència inoblidable: ludi a sobre mateix del decumanus, ludus rhetoricus a la vora del peristil de Quint Licini… Tot un luxe, irrepetible, sumat a un guió nou de trinca on, a proposta d’una alumna, la Júlia, es potenciava la tasca de la presentadora i la demostració oratòria del ludus Rhetoricus quedava reduïda a mínima expressió.

I el curs passat ens vam plantar al 2014, amb continuïtat de guió, però amb més moviment, ja que les conductores esdevenien una mena de cicerone, conduint el públic per les diferents etapes del nostre espai de recreació.

ludus rhetoricus 2014

Després d’aquest recorregut, ¿no ens aturarem pas, ara, oi? Πάντα ῥεῖ…, efectivament, com deia Heraclit, tot flueix i res no roman quiet, així doncs, en la nostra sisena participació hi ha previstes novetats:

  • Ens hem proposat fer un material didàctic ad hoc, per apropar millor les llengües clàssiques als nens i nenes. Els alumnes de Grec de l’Albéniz ja hem començat a fer unes targes grans amb cadascuna de les lletres de l’alfabet, que contenen majúscula, minúscula, un substantiu que la tingui com a inicial i el dibuix il·lustratiu corresponent. Tenim una coordinadora i tot (oi Anna?) que vetallarà pel la cohesió de totes les fitxes. Esperem que tot surti com esperem, a patir de les decisions que prenem entre tots.
  • A partir del que vam parlar amb el Jordi, estaria bé que els tripulants del Vaixell d’Odisseu féssin un cartell gran amb les lletres per tal de penjar-lo a la zona del ludus grammaticus com a complement del joc de targes que utilitzarem a la taula. N’heu parlat?
  • D’altra banda, què us semblaria als de llatí, als de 4ESO per exemple, confeccionar també targes amb llatinismes o expressions llatines, potser partits per proposar de completar-los? És una altra de les possibilitats que vam contemplar a la reunió del museu. Aquest material romandria als centres i també es podria utilitzar a classe. Ja sabeu, qualsevol proposta de confecció de material didàctic per al tallers serà benvinguda!
  • Pel que fa al contingut de la presentació, tenim dues alumnes interessades pel Dret, l’Alba i la Cristina, que han proposat integrar a la nostra escola alguna activitat relacionada amb l’ius Romanum, com a mitjà per aprofundir elles mateixes en els orígens de la disciplina a què es volen dedicar. L’explicació del ludus rhetoricus ens ha semblat el lloc ideal, ja que l’oratòria era important no només en l’àmbit polític, com escenificàvem fa uns anys, sinó també en el judicial. A hores d’ara tenen endegada una proposta de diàleg, que completarà l’explicació de la darrera etapa educativa. O sigui que ja sabeu, futurs advocats/advocades…, esperem els vostres oferiments per interpretar el paper dels alumnes participants a la controvèrsia.
  • Es probable que, per complementar la dramatització oferim un petit taller de llatinismes i aforismes jurídics amb un format semblant al que demanàvem als de 4t. Coneixem la bona tasca de les autores del De iure, si us voleu involucrar en tot l’aspecte jurídic, ens ho comenteu en aquest mateix article i ho podem gestionar amb la Margalida.
  • Per acabar de reblar aquesta darrera proposta, tenim la sort de gaudir de l’assessorament de Francesc Sánchez, advocat i estudiós del dret romà, aficionat a la reconstrucció històrica i difusor de la cultura clàssica a través de l’associació Arraona Romana de Sabadell.
  • La ubicació de les nostres carpes també ha canviat d’un any a l’altre, ja sigui per raons alienes a la nostra voluntat en uns casos (la pluja del 2013), o per intentar trobar el lloc més confortable i adient per a la nostra activitat. De l’asfalt de la plaça Assemblea de Catalunya vam passar eventualment al subsòl del museu, per traslladar-nos sota els arbres de davant de Correus. Enguany continuarem en la mateixa zona, però allunyats de l’aigua de la font que l’any passat dificultava l’accés a la zona.

En fi, ja veieu que els aràcnids i els tripulants del Vaixell d’Odisseu, no sabem estar-nos quiets i volem que cada nova edició de l’Schola sigui una nova travessa. De vosaltres depèn que superem les dificultats, eludim els cants de les sirenes i arribem a bon port. Si encara no t’hi has enrolat, t’animes a acompanyar-nos?

TERESA

De Baetulonensibus officiis

Ja fa uns dies de la realització de la X Magna Celebratio a Badalona, però és precisament després d’un temps de producció, que l’Amar Astudillo, de primer de batxillerat, ens presenta el seu extens muntatge fotogràfic. Càmera en mà, va dedicar-se a recórrer totes les parades per tal de deixar constància de l’extensa mostra d’activitats quotidianes que els grups de reconstrucció històrica mostraven als visitants, inclosa la nostra modesta aportació, de caràcter més aficionat i didàctic.

Imatge de previsualització de YouTube

Aprofitant que a 4t d’ESO acabem d’estudiar l’educació i ara estem treballant els oficis, és un bon moment per fer un treball exhaustiu de repàs i ampliació d’aquests dos temes, així com de la morfologia nominal. Amb l’ajut de la programació de la Magna, en paper, on lineo directament del web, us proposo les següents activitats.

  • Al llarg de tot el muntatge, l’Amar ha deixat errates en els títols per tal que vosaltres indiqueu quines són i les corregiu. Algunes posaran a prova el vostre llatí i d’altres potser les haureu de consultar.
  • Feu una llista dels oficis (officia) que s’esmenten al vídeo, tot indicant quins hem vist a classe i quins són nous. Expliqueu de quina declinació són (si cal, busqueu l’enunciat en un diccionari) i definiu-los. Declineu-ne 5. Si en coneixeu algun altre, afegiu-lo també.
  • A partir de les imatges del final, poseu a prova els vostres coneixements sobre el sistema educatiu romà. Quines etapes hi apareixen? Quins personatges hi reconeixeu, reencarnats en els vostres companys i companyes? Quae instrumenta necessaria videtis?

Els que vau participar a la Magna i ho vau viure en primeríssima persona segur que ho teniu més fàcil. És el que té la reconstrucció històrica, que ens ajuda a posar-nos en el lloc dels homes i dones de l’època que estudiem. Els que vau ser servi, magistri, rhetores, discipuli, narratrices, pueri puellaeque et cetera, per unes hores, segur que no ho oblidareu.

TERESA

Visitant la Magna Celebratio

La Magna Celebratio es celebra des de l’any 2005 coincidint amb el 50è aniversari del museu, la d’aquest any va ser el passat 24, 25, 26 i 27 d’abril del 2014. Encara que fos la desena Magna Celebratio, jo era la primera vegada que hi anava i la veritat és que va ser molt interessant amb bastants activitats per fer com escriure grec i llatí sobre papir, aprendre els jocs que tenien a l’antiga Roma, fer polseres, pentinar-se com un romà o romana… La primera edició només s’hi feia un curs i jornades de cuina romana, visites al patrimoni i recreacions dels legionaris romans.

No només vaig poder gaudir de les activitats sinó que també vaig poder entrar al Museu de Badalona, construït l’any 1990 i un dels conjunts arqueològics romans més importants de Catalunya, on es veuen les restes de Baetulo, objectes i eines que utilitzaven, esquelets d’animals i persones… No hi havia entrat mai i això que hi he passat vegades pel davant! No tenia ni idea de que sota dels meus peus hi havia tota una ciutat romana tant ben conservada.

Hi heu anat alguna vegada? Si és així, hi vau participar? Vau poder entrar al museu? Què us semblen aquestes recreacions de l’antiga Roma? Sabíeu que compta amb un total de 18.000 visitants i 120 participants?

Clàudia Cazaoux
1r de Batx. Humanístic

August, el primer emperador romà

Com tots sabeu Cèsar August, August o Octavi August va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà. Era el nebot i hereu de Cèsar. Va guanyar la Guerra Civil que va haver-hi després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi, encara que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol per part del Senat. El seu govern va finalitzar amb un període grandiós de pau, coneguda com a Pax Augusta.

Aquest any se celebra el bimil·lenari de la mort de l’emperador Cèsar August i per aquest motiu a la Magna celebratio ha volgut celebrar aquesta data. També Tarraco Viva  commemora aquest fet tan destacat.

PROGRAMA_X_MAGNA_CELEBRATIO_2014_Página_01

Per tant li he volgut dedicar aquest glogster:

Després de veure el glogster, podríeu afegir alguna informació més sobre August i la instauració de l’imperi romà?

Sabríeu dir quina importància va tenir el que va fer August al llarg dels seus 57 anys al poder?

Víctor Huete

Batxillerat Humanístic

Magna celebratio AD MMXIV: Darrers preparatius

Després del tret de sortida, els 59 comentaris del primer article sobre la Magna MMXIV, confirmen un nou èxit de participació, que ens ha obligat, en alguns dels torns, a redistribuir el nombre d’assistents, si més no, dels que podran vestir-se per a l’ocasió.

En el segon article, encara hi ha hagut incorporacions d’última hora i, a més, de la mà d’aquests legionarii tan simpàtics del vídeo promocional, hem comprovat la nostra ubicació al plànol i hem fet un repàs al munt d’activitats interessants de què podem gaudir durant aquesta edició. A partir dels vostres comentaris queda clar que us han cridat l’atenció la incorporació de noves tecnologies com instagram i també es veu confirmada la tendència de tots els anys: alguns nois esteu més expectants de cara a les exhibicions dels milites i els gladiatoresmentre que les ornatrices ocupen un lloc preferent en els gustos d’algunes discipulae. La presentació de la nova cervesa egípcia i la representació de les noces d’August també us han cridat l’atenció. Sigui com sigui, la majoria de comentaris coincideixen a destacar un increment en la quantitat i qualitat de les activitats, tallers i recreacions històriques; si més no, tot l’alumnat sembleu trobar-hi algun aspecte que desperta el vostre interès.

ornatrix

No oblidem, però, que a més d’espectadors, molts de nosaltres en serem part activa i cal que tinguem clar quin és el lloc de cadascú i què cal fer en cada moment. Els professorat us informarem del torn i el lloc que finalment us correspon, a partir dels vostres oferiments, és clar, però en línies generals, l’organització la trobareu en aquest document.

Aprofitem també per recapitular i recordar quina serà la vostra tasca a cadascun dels tallers de què ens encarreguem.

SCHOLA

  • Ludus litterarius: En una taula proveïda d’estris d’escriptura (tauletes de cera i punxons; plomes, tinta, i paper pergamí i papir), ensenyarem al públic que se’ns apropi a escriure coses simples en llatí. S’enduran un tros de papir escrit que podrà servir-los de punt de llibre. Podeu portar escrites expressions llatines, el text que vau fer per al calendarium, frases com Ego sum …, Mihi nomen est…, Meus amicus ……….. est… No us compliqueu i feu-los escriure allò que vosaltres sabeu. Penseu que normalment són nens i nenes.
  • Ludus grammaticus: Es tracta del mateix tipus de taller, però en llengua grega. Té l’al·licient d’ensenyar un nou alfabet i, per tant, estaria bé que mentre prepareu el material, feu mostres de les lletres de l’alfabet, per tal que els assistents al taller les puguin imitar i endur-se a casa un punt de llibre amb el seu nom en caràcters grecs. També podeu incitar-los a escriure el nom d’una divinitat, la que més els agradi, a partir de les vostres explicacions.
  • Ludus rhetoricuscadascú sap el paper que li correspon i l’ha de portar preparat. Ho posarem en comú un dia d’aquesta setmana, però normalment els assajos que feu el mateix dia serveixen per posar-vos d’acord entre els actors i actrius dels dos centres. Aquesta és la distribució definitiva.

schola MMXIII

LUDI ROMANI

Els participants en aquest taller haureu de venir amb moltes ganes d’acompanyar en un viatge en el temps els nens i nenes que ens visiten. Heu d’aconseguir que s’oblidin per una estona dels jocs interactius i les aplicacions digitals, per tal de tornar a gaudir de divertiments més simples, però intemporals. Portarem còpies impreses del dossier de jocs que vau treballar en un article anterior, per tal de consultar dubtes, però enguany, a més, comptarem amb l’assessorament d’una membre del Grup de Reconstrucció Històrica de Badalona especialitzada en aquest tema. Quan ens confirmin amb quins jocs comptem, ja ens organitzarem per distribuir-los per l’espai corresponent, normalment distribuïts per jocs de punteria, jocs d’habilitat, jocs de taula i un espai més gran per a jocs col·lectius o més moguts.

Una bona dosi de paciència, organització i imaginació, i de ben segur que sereu recompensats amb un somriure il·lusionat!

ludi Romani MMX    [Foto: Josep Lario]

Bé, nois i noies, ara només queda esperar que la meteorologia estigui de la nostra banda i el dia ens acompanyi. De moment, això és el que augura els Servei Meteorològic de Catalunya. Estaria més tranquil·la si es tractés d’un vaticini de l’oracle de Delfos, però aquests endevins sovint també l’encerten…

TERESA

Cave legionarios! Illi iam Baetulone sunt.

Si fa uns dies l’Arnau ens recordava de la Magna celebratio AD MMXIV ja era a prop, tot convidant-nos a participar-hi, i la Margalida  ens en feia el recordatori a El Fil de les Clàssiques, ara que ja ho tenim ben a prop, estarà bé que fem un cop d’ull al programa. Remeneu la flamant web del festival, renovada aquest any, i mireu totes les activitats que es fan a Badalona durant aquests dies.

Ja cal que aneu amb compte, Baetulonenses, perquè els primers en arribar han estat els milites barcinonenses, que han estat fent una prospecció per la ciutat abans d’instal·lar-s’hi durant el cap de setmana del 26 i 27 d’abril, amb motiu de la Magna Celebratio. Pot ser que ja us els hagueu trobat, però si no, aneu amb molt de compte, que us poden aparèixer a qualsevol cantonada!

Imatge de previsualització de YouTube

Aquells que vingueu a participar a la nostra Schola, o simplement com a visitants, val la pena que us prepareu bé, documenteu-vos en tots aquests espais que us he enllaçat.

  • Feu un cop d’ull al programa d’actes i, després de resumir els diferents tipus d’activitats que s’hi anuncien, destaqueu-ne un parell que us hagin cridat especialment l’atenció.
  • Comenteu també on surt esmentada la nostra col·laboració i ubiqueu la nostra Schola al plànol següent.


  • A la flamant pàgina web, hi ha moltes pestanyes interessants, visiteu, per exemple, la de Patrocini i col·laboradors, a veure si reconeixeu algun logo. Però sobretot, entreu a Reconstrucció històrica i relacioneu el seu contingut amb tot el que hem explicat a classe sobre el tema. Com es diu l’entitat que s’hi dedica a Badalona? Quines altres jornades importants de Catalunya hi apareixen enllaçades? Entra-hi i troba les diferències que hi ha entre elles i la Magna.
  • A Recursos i enllaços, n’hi trobaràs de coneguts, digues quins són. Fes també un cop d’ull a la gran quantitat de celebracions i entitats que hi apareixen, i destaca’n un de cada categoria.

En fi, ja veieu que ens espera un final d’abril mogudet, però mentrestant, ja sabeu:

Cave legionarios!

TERESA

De cap de setmana: IX Magna Celebratio

El cap de setmana passat vam assistir a la conferència de Marta Prevosti, L’arqueòleg, el Sherlock Holmes del passat i l’anterior vam anar a la IX Magna Celebratio al Museu de Badalona. Nosaltres vam agafar l’entrada gratuïta, encara que hi havia molta gent, i vam poder gaudir de l’exposició i de les petites representacions de la vida quotidiana durant l’Imperi Romà que van tenir lloc en les termes i el decumanus del Museu de Badalona.

 

 photo 2013-04-27183554_zps6a9e8908.jpg

Cistarius. Fotografia Xènia

 photo 2013-04-27183632_zps5bd7861f.jpg

Piscator. Fotografia Xènia

 

Al llarg de tota la visita, hi havia diferents persones interpretant diferents treballs que es feien en aquella època i diferents jocs que es jugaven. Vam veure per exemple com es treballava el teixit, com feien diferents estris per poder cosir, com era el mercat d’aquella època i que venien, etc. Al llarg d’aquestes parades, hi havia uns cartells que explicaven com feien tots aquests treballs i també la gent que estava allà, feia explicacions de com aprofitaven el menjar, com construïen les diferents eines, tèxtils, mosaics, maons, etc. També hi havia una zona on exposaven ossos de persones i animals, que havien seguit uns rituals funeraris.

 photo 2013-04-27184007_zpsa2eb3818.jpg

Foto Xènia

 photo 2013-04-27184024_zps51e09aa3.jpg

Foto Xènia

 

 

 

 

 

 

 

 

En una part del recorregut, hi havia un petit mercat on es podien comprar diferents records i exposaven de més a prop les armadures i estris de la vida quotidiana romana.

També hi havia una part on hi havia una representació dels soldats romans, on les persones anaven vestides de soldats i ens ensenyaven les diferents posicions de defensa que tenien i ens van estar explicant les diferents armadures (la més lleugera i la més pesada) i els avantatges i inconvenients de tot això, com per exemple, que a l’hora de defensar-se, es posaven tant junts que hi havia soldats que morien aplastats. Després d’aquestes explicacions, van fer una petita demostració d’una lluita, en què va guanyar el que portava l’armadura lleugera.

Quina serà la nostra propera sortida de cap de setmana clàssic?

Sheila Pena i Xènia Serra
1r Batxillerat
Llatí i Grec