Fresc de Pompeia. Banquet romà
El menjar pot ser eròtic i el fet de menjar també, és clar! Qui no queda per sopar com a preàmbul d’una nit romàntica al nostre temps? Els romans, un cop més, ens podem donar uns bons consells i també unes bones receptes culinàries, tot i que l’amor és molt semblant a fer i tastar un menjar: s’ha de preparar, s’ha de preescalfar… hi entren en joc els cinc sentits. A la Magna Celebratio, hi vaig descobrir també la cuina eròtica romana!
De la mà del nostre poeta romà Ovidi i del text prescriptiu de les PAU de llatí, Ars amatoria o Ars amandi (L’art d’estimar o L’art d’enamorar) us deixo tot seguit uns consells (en el primer text per a homes i en el segon per a dones) per tal de fer tot un ritual eròtic en un sopar:
Quan assisteixis a un banquet on abundin els dons de Bacus, si una noia que t’atreu es posa prop al teu llit, prega a aquest pare de l’alegria, els misteris del qual se celebren de nit, que els vapors del vi no arribin a trastornar el teu cap. Allà et serà permès dirigir a la teva bella insinuants discursos amb paraules velades, que no escaparan a la seva perspicàcia i se’ls aplicarà a si mateixa. Escriau a la taula amb gotes de vi, tendres paraules en les quals la teva amiga endevini la teva passió abassegadora, i clava els teus ulls en els seus, tot respirant foc: una boca tancada parla, molts cops, amb singular eloqüència. Pren-li apressadament el got que ha tocat els seus llavis i beu pel mateix costat que ella ha begut. Agafa qualsevol menja que hagin tocat els seus dits i aprofita l’ocasió perquè la teva mà es trobi amb la seva. Aprofita, així mateix, per guanyar-te el marit de la teva estimada; us serà molt útil a tots dos tenir-lo per amic. Si la sort et proclama rei de la festa, dóna-li l’honor de beure primer i regala-li la corona que cenyeix el teu cap; ja sigui la teva igual, ja inferior a tu, deixa-li les expressions més falagueres.
Ovidi, L’art d’estimar, II
Ja veig que t’estàs posant nerviosa perquè no t’arriben els meus consells sobre la manera com t’has de comportar quan et convidin a un banquet.
Hi acudiràs amb una mica de retard. I fes la teva entrada radiant quan ja s’han encès les llànties. Si arribes tard, seràs més ben rebuda. El retard és la millor alcavota. Encara que siguis lletja, segurament els semblaràs preciosa quan portin una copa de més, i la nit serà un vel que encobrirà els teus defectes.
Has d’agafar el menjar amb la punta dels dits (és fonamental la manera de menjar) i no t’empastifis tota la cara amb mà greixosa. No cal que mengis a casa abans del sopar, però aparta el plat abans d’atipar-te i menjar una miqueta menys del que menjaries. […]
La beguda ja és una altra cosa. Els escau més a les noies, i els és més fàcil quedar bé. Tu, Bacus, fas bona parella amb el fill de Venus, però a condició que el teu cap ho aguanti i que l’enteniment i els peus se’t mantinguin al lloc: que no vegis doble quan hi ha una sola cosa. ës lamentable veure una dona amarada del licor de Lieu i ajaguda per terra. Aquesta mereix que se la faci un qualsevol.
Ovidi L’art d’estimar, IV 749-770 (traducció de Jaume Joan Castelló ed. Adesiara)
Plurimam salutem i que l’esperit de Venus us sigui propici!
Alma Bergel
El sexe a Roma
