Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).
Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.
Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:
Arnau Lario
2n Batxillerat Humanístic
Pingback: Reconstrucció històrica | Una Magna grisa i vermella
Tota una experiència, Arnau, i ben enriquidora aquesta de viure el món romà i la reconstrucció històrica en primera persona. Celebro que les fotografies de la Valèria, tot i que no l’esmentis en el vídeo, t’hagin anat bé per preservar la XI Magna Celebratio en el nostre record.
Salve!
La Magna Celebratio em sembla una gran commemoració a l’història romana, i que es faci a Badalona em sembla molt bé j aque la tenim a l’abast. La reconstrucció històrica em sembla un gran concepte en el qual els joves o grans d’avui dia podem gaudir de posar-nos a la pell d’un soldat de l’època antiga i que es faci amb tanta realitat i credibilitat. Les armadures em semblen molt ben fetes i crec que és una llàstima no haver gaudit de provar-ne una quan vam presenciar el treball de recerca de l’Arnau.
Vale!