L’onzena Magna Celebratio

Aquest cap de setmana he participat de nou a aquest esdeveniment organitzat pel Museu de Badalona, però a diferència dels companys baetulonenses i barcinonenses ho he fet vestint de soldat i com a membre del grup Barcino Oriens, que s’encarregava tant del campament militar com dels tallers de pentinats (que sé que moltes de vosaltres heu visitat al llarg d’aquestes dues edicions), i de nou he gaudit de la reconstrucció històrica, com ho ha fet la gent que ha visitat el festival, tot i que he remarcat un lleu descens de visitants (com a mínim en el meu cas).

Tot i els contratemps que han viscut els organitzadors de la Magna, els canvis en l’estructura jeràrquica del Museu i els ajustaments econòmics que ha patit aquest esdeveniment, tant els voluntaris, participants com els organitzadors han sabut mantenir l’esperit d’allò que es va iniciar l’any 2004.

Pel que fa a mi, aquest any he pogut comptar amb la companyia d’en Guillem Acien, company de 1r de Batxillerat de l’IPM, que s’entrenava en una Magna set anys després que jo ho fes, i ha gaudit aquesta experiència tant o més que un servidor, com podeu veure en aquesta foto amb en Ricard Llop, director de Barcino Oriens i praefectus castrorum de la Legio II Traiana Fortis, que és el nom que té la secció militar del grup:

Arnau Lario

2n Batxillerat Humanístic

3 thoughts on “L’onzena Magna Celebratio

  1. Pingback: Reconstrucció històrica | Una Magna grisa i vermella

  2. Margalida Capellà Soler

    Tota una experiència, Arnau, i ben enriquidora aquesta de viure el món romà i la reconstrucció històrica en primera persona. Celebro que les fotografies de la Valèria, tot i que no l’esmentis en el vídeo, t’hagin anat bé per preservar la XI Magna Celebratio en el nostre record.

  3. Hamza Zaanouni

    Salve!
    La Magna Celebratio em sembla una gran commemoració a l’història romana, i que es faci a Badalona em sembla molt bé j aque la tenim a l’abast. La reconstrucció històrica em sembla un gran concepte en el qual els joves o grans d’avui dia podem gaudir de posar-nos a la pell d’un soldat de l’època antiga i que es faci amb tanta realitat i credibilitat. Les armadures em semblen molt ben fetes i crec que és una llàstima no haver gaudit de provar-ne una quan vam presenciar el treball de recerca de l’Arnau.

    Vale!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *