Empúries és per a mi una part de la meva identitat cultural. Aquesta ciutat va ésser un centre de societats mixtes que convivien, fet que porta a una barreja de costums i formes de vida que han transcendit fins ara, dos mil anys més tard. Tot i que Empúries no té una gran extensió, la seva influència arriba a tota la Península Ibèrica, doncs és el primer contacte aquí amb una civilització molt més desenvolupada que la dels indigets ibers, de manera que van acollir amb els braços oberts tota la tècnica i coneixements que van aportar, i aquests sí que es van estendre per tot Espanya, essent tan innovadors i útils que els vam adoptar i molts elements culturals encara el conservem. Per això en cadascú de nosaltres hi ha una part grega, i Empúries és el lloc on es materialitza aquesta influència.
Els grecs que es van instal·lar a Empúries venen de la regió de Focea, a l’Àsia Menor. Allà tenien un problema de demografia ja que no podien mantenir a tanta població amb tants pocs recursos, a més hi havia una guerra de la qual era convenient fugir. Així doncs, els foceus migren a Massalia, l’actual Marsella, a principis del segle VI a.C amb intenció de trobar terres fèrtils i comerciar. Poc després arriben a Empúries. Primerament s’instal·len a un illot prop de la costa, l’actual Sant Martí d’Empúries, denominat Paleàpolis pels arqueòlegs, per veure si els natius són pacífics i estan disposats a comerciar. Sabem per una carta comercial escrita en plom que menciona a un natiu, que grecs i ibers comerciaven entre ells i tenien una bona relació. Els grecs anomenen la ciutat “Empòrion”, que vol dir comerç o mercat.
Al segle III a.C, però, van arribar els romans a Empòrion, ja que volien tallar-li el pas a les tropes d’Anníbal, que havien de passar per allà en la segona Guerra Púnica. Aprofitant que estaven allà van decidir instalar-se i els grecs es van sotmetre a l’Imperi Romà. Van ser aliats, grecs i romans, i van establir bones relacions. Els grecs es van anar romanitzant i finalment se’ls va concedir la ciutadania romana. Al segle I a.C es funda el Municipium Emporiae, la ciutat que dividia Empòrion en tres: la part grega, la romana i la nativa. Per això ara coneixem el nom d’Empúries en plural.
Els grecs van aportar moltes coses a la cultura nativa: nova alimentació com el vi i l’oli d’oliva, que ara són tan presents en la nostra dieta; el seu coneixement filosòfic, que encara es conserva; eines com el torn, que facilitava la ceràmica; productes manufacturats, com joies; tècniques de navegació; van inspirar el desenvolupament d’un alfabet…
Reconstrucció de l’àgora d’Empúries
En la fotografia s’aprecien elements com la cisterna, la qual estava coberta, i recollia l’aigua que necessitaven per uns forats als costats; unes termes d’influència romana; la salaria de peixos, on conservaven sobretot tonyines; les vivendes on la gent pràcticament només dormia. El gran solar en el centre era l’àgora el lloc públic en què es reunia la gent per fer vida social, allà es parlava de matemàtiques, filosofia i es debatien qüestions sobre la polis, al costat de l’àgora hauria estat l’stoà, que era el lloc cobert on es resguardaven per poder continuar les seves activitats en cas de que plogués.
Avui dia Empúries és un jaciment que ens dona moltíssima informació de com vivien els grecs i dels nostres orígens culturals. Encara queda el 75% per excavar i cada any es fan nous descobriments.
David Fernández, Grec 2
En època del Noucentisme, va néixer un interès per lligar Catalunya amb Grècia. És llavors quan s’inicien les excavacions d’Empúries.
Els indigets hi vivien allà fins que, al 600 aC van arribar els grecs de Focea a la recerca de creixement demogràfic i de terra fèrtil. Després del primer contacte amb el poble indígena a Paleàpolis, va començar el desenvolupament de la ciutat ràpidament. Cap a mitjans del segle VI aC, la ciutat anomenada Empòrion (el seu nom prové de la principal activitat: el comerç o mercat) es troba ja força desenvolupada. Com vam poder veure, al centre de la ciutat, envoltada per una muralla, trobem una plaça central, l’àgora, on la gent es reunia per comerciar. Al costat l’stoa, on s’arreplegaven en cas de pluja. Quan es donava aquest fenomen, recollien l’aigua en una cisterna, una mena de piscina coberta amb una sola petita obertura. Quelcom curiós és que a les cases no gaudien d’habitacions pròpies per dormir.
Ja cap al 218 aC, els romans arriben a Empòrion i, els grecs, no tenen més remei que acceptar-los i aliar-se. Accepten la romanització i al segle I aC ja tenen ciutadania romana.
La decadència comença al segle Iac i, cap al III aC, gràcies a l’enfonsament comercial, Empúries queda finalment abandonada.
El que nosaltres podem visitar són les runes de l’antiga Empúries, un símbol molt important de la petjada grega a Catalunya. Actualment, les excavacions continuen i, cada any, es descobreixen noves relíquies gregues en aquest indret que ens significa una barreja de la cultura grega, l’ordre romà i la moral cristiana, un clar exemple del que per Pessoa creia que era la persona occidental.
Què és Empúries?
Empúries va ser la gran porta que va unir Catalunya amb la cultura clàssica. El primer període de la colonització grega data del 775 al 675 aC i el segon del 675 al 550 aC. Les causes principals de la colonització grega van ser el creixement demogràfic i l’escassetat en la terra grega. Gràcies als canvis que van establir els grecs a la població indígena, es va poder transformar en una vida civilitzada i viure en nuclis urbans. De mica en mica amb l’arribada dels romans, els grecs es van anar romanitzant. La principal activitat econòmica d’Empòrion era el comerç a través de les matèries primeres.
Hi va haver escriptors que van parlar de l’antiguitat històrica de la colònia grega com per exemple Estrabó i Titus Livi.
La ciutat de Neàpolis seguia el disseny hipodàmic on els carrers són paral·lels i formen una quadrícula geomètrica. Algunes parts de la ciutat eren l’estoa, la factoria de salons, el mercat, la cisterna, l’àgora i els temples d’Asclepi i Serapis.
L’escultura d’Asclepi es conserva al museu que vam visitar. Vaig quedar meravellada amb la figura. Els seus atributs no hi eren presents en la representació. Per culpa dels cristians aquesta obra d’art va ser tirada i trobada en una cisterna però actualment està prou ben conservada tot i que hi ha peces faltants.
Aquesta ciutat és la base de la civilització que ara coneixem, les magnífiques reformes que els grecs van instal·lar a la població indígena van comportar un canvi molt significatiu en el desenvolupament de la civilització humana. Les seves grans aportacions tan en l’art, la cultura, l’organització de urbanització com la literatura van ser punts clau.
“L’home occidental és una barreja de cultura grega, l’ordre romà i la moral cristiana”, aquesta és una de les frases més emblemàtiques d’un llibre de Fernando Pessoa i descriu basant bé la importància d’Empúries per Catalunya. Aquesta és una antiga ciutat situada al Golf de Roses i trobem coses molt interessants.
Tots sabem que els grecs varen ser molt bons comerciants, per això van navegar per tot el Mediterrani, arribant també fins a l’Àsia Menor. Els foceus van arribar a Massàlia, l’actual Marsella, i a un illot situat al nord de l’actual Empúries, aquesta part els arqueòlegs la van denominar Paleàpolis, què és l’actual Sant Martí d’Empúries. Allà van comerciar amb els indígenes fins que es van establir a Empòrion, Empúries per nosaltres, per comerciar amb els indígenes. Aquesta va ser una relació molt bona per totes dues civilitzacions, ja que els grecs s’emportaven productes frescos per facturar i els indígenes productes manufacturats, com els fils i les teles o el fang i la ceràmica.
Després de cohabitar durant molts anys, al 218 aC varen arribar els romans amb les seves idees imperialistes i els grecs van haver d’adaptar-se per sobreviure i no entrar en guerra, per això van començar pagar els impostos i així seguir amb el seu comerç. En canvi, els indígenes no van acceptar les imposicions dels romans i van acabar en guerra i els grecs van haver d’ajudar-los. Més tard van acabar vivint en pau.
Avui en dia Empúries segueix pràcticament igual, excepte que el nom en gres era Empòrion i avui en dia el tenim en plural perquè els romans van batejar la ciutat com Municipium Empuriae. La seu del Museu Arqueològic de Catalunya situat a Empúries, està dirigit per l’Eusebi Ayensa que va acompanyar-nos el passat 27 de setembre a la visita pel museu. Vam tenir el plaer que ens guiés per tot el recinte i el museu explicant-nos amb detall cada part de l’antiga ciutat grega i romana. A part d’explicar-nos moltes curiositats d’Empúries també ens va explicar que els arqueòlegs aquest estiu han desenterrat l’antic port que fa més de dos mil anys funcionava.
Per mi, Empúries és la clara representació sobre el passat grec que ha tingut Catalunya, ja que, encara que també va ser habitada pels romans, aquests han estat molt presents a la resta de la península. Llavors, el fet que Empúries encara guardi construccions gregues és el que la fa ressaltar. A més, gràcies al passat hel·lenístic sobre Catalunya, ara per ara ens podem descriure, com diu Pessoa, com una barreja de cultura grega, ordre romà i moral cristiana.
La fotografia correspon a la part de l’àgora i stoà, llocs públics on els homes de l’antiga Grècia anaven per discutir sobre temes de política, filosofia i matemàtiques entre altres. A més d’això, a la part esquerra podem arribar a observar el mercat, on es venia peix en gran part, i la cisterna, lloc que feien servir els grecs per recol·lectar aigua.
Els hel·lens, més concretament els foceus que venien de Massàlia, van arribar a una illa anomenada pels arqueòlegs Paleàpolis, la qual estava situada a prop de la Neàpolis, per començar a fer comerços amb els indígenes. A poc a poc aquests els van anar acceptant dins de la seva civilització, aportant-los menjar i la cultura grega fins que van arribar els romans, que van entrar en una lluita contra els indígenes i, posteriorment, amb els grecs.
Els romans van acabar guanyant la guerra i van canviar el nom de la ciutat (Empòrion) a Emporiae, fet que ha donat lloc a com nosaltres l’anomenem, ja que la forma grega és en singular i la forma romana en plural, d’igual manera que nosaltres.
Així doncs, tot i que els romans van acabar conquistant la ciutat d’Empúries, és un privilegi constar de les actuals ruïnes que un dia van ser el lloc de vida d’una civilització tan important com va ser la grega.