Tag Archives: Dia de la dona

Una dona grega

d2

Gineceu, il·lustració Grec 2 unitat 1 pàg. 16 (Editorial Teide)

Una dona grega

El dia s’aixeca, i jo amb ell.

La rutina comença amb el so de l’estornell.

M’aixeco i hores m’hi passo, davant el nítid mirall.

La cabellera amb una trossa em recullo,

suaus ungüents pel sensible rostre m’escampo,

amb el delicat quitó de lli em vesteixo,

fermalls i un cinyell me l’acomoden,

si tinc fred amb un bonic himàcion em cobreixo.

De la casa me’n cuido,

magnífics vestits teixeixo,

pa i conserves preparo,

dinar i sopar, jo cuino.

Els meus preciosos fills alleto,

al gineceu els porto,

per la meva filla nines confecciono,

al meu fill un io-io li dono.

Feliç Dia Mundial de la Poesia!

Arnau Torres Nadal

1r Batxillerat Grec

 

Lívia Drusil·la, una de les emperadrius més influents de Roma

Livia, Ara Pacis. Foto Giovanni Dall’Orto

La dinastia de Juli-Clàudia fou el primer llinatge d’augusts de la història de Roma i la primera saga d’emperadors de la història global. Per raons evidents, la dinastia Juli-Clàudia és la més cèlebre de l’època imperial: va suposar el trànsit de la República al Imperi, va tenir al millor estadista i el més longeu governant, Octavi August (41 anys al tron); al bon militar i després degenerat Tiberi; al més cràpula i depravat dels emperadors, Calígula; a l’estudiós i hàbil economista Claudi; i per finalitzar, a l’excèntric Neró. Però aquesta casta de sobirans no hagués estat possible sense la vital contribució de dues dones: Atia Balba Cesonia, neboda de Cai Juli Cèsar, mare d’Octavi i portadora de la gens Júlia, i Lívia Drusil·la Clàudia: mare de Tiberi, esposa d’Octavi i portadora de la gens Clàudia.

Lívia Drusil·la fou, per tant, la primera emperadriu romana, nascuda el dia 30 de gener (dia de la pau) del 58 a.C. Era filla adoptiva de Marc Livi Drus Claudià, que a la seva vegada també fou adoptat i d’una dona d’estatus plebs anomenada Aufídia. Marc Livi pertanyia a la “gens Clàudia”, una família patrícia romana. Els Claudis patricis foren d’origen sabí i van arribar a Roma l’any 504 a.C.

La nostra protagonista es va casar, abans de convertir-se en emperadriu i tercera esposa d’August, amb Tiberi Claudi Neró. Però l’any 38 a.C va atreure l’atenció d’Octavi. Els murmuris de la gent de l’època deien que Octavi va quedar embadalit davant Drusil·la només veure-la, altres en canvi deien que el jove Octavi va estar enamorat d’ella des de la seva infantesa. Amb el que sí estan d’acord els cronistes és en què era la dona més formosa i distingida de la cort.

August, que estava casat en segones núpcies amb Escribònia (embarassada de la que seria la seva única descendència), va exhortar Tiberi per a que dissolgués l’enllaç amb Lívia. Així doncs, el primer marit de Lívia fou obligat a divorciar-se d’ella. Octavi August i ella es van casar el dia 17 de gener de l’any 38 a.C i es van embarcar en un matrimoni que perduraria durant 52 anys.

Amb el seu primer marit Lívia ja tenia un fill, el futur emperador Tiberi, i quan es va casar amb Octavi estava embarassada de sis mesos d’un segon fill, Neró Claudi Drus. Tots dos foren adoptats per August. Lívia i August mai no varen tenir fills, però ella sempre va exercir una gran influència i un paper clau en el seu govern i va complaure el seu marit en tots els aspectes, ignorant fins i tot les seves amants.

Tot i l’escàndol que en el seu moment va suposar aquest matrimoni, Lívia va ser presentada davant del poble com l’ideal de dona romana, en contraposició a gran part de la decaient cort i sobretot de la promíscua Cleòpatra VII. En la maquinària política del nou sistema liberal implantat per August la presència d’una dona lleial era imprescindible. Va ser així com Lívia Drusil·la s’havia convertit en el símbol de la República, la matrona arquetip: bella, prudent i humil, avorria el luxe i l’ostentació, vestia amb senzillesa prescindint de joies, es teixia la seva pròpia roba, organitzava esdeveniments en benefici de les dones més desfavorides… encara que és probable que part d’això formés part de la propaganda imperial, els aristòcrates l’envejaven i el poble l’adorava. Però ella també era una dona ambiciosa i sempre va estar present en els assumptes de l’Estat, de fet, va ser la principal consellera i confident de l’Emperador Octavi August, el qual ha passat a la història, en gran part, gràcies a l’assessorament i complicitat de la seva esposa.

Més tard, Lívia passaria a ser de la dona més venerada de Roma en temps d’Octavi, a ser una persona repudiada en època de Tiberi; la viudetat va fer d’ella una dona supèrbia, ansiosa de poder. L’any 29, entre els 82 i 86 anys després d’una llarga malaltia, Lívia moria a Roma. El seu fill, l’emperador Tiberi, ni tan sols va acudir al funeral. Més tard, l’any 42, el seu nét l’emperador Claudi la va deïficar; Divina Augusta va convertir-se, doncs, en la primera dona divinitzada de la història de Roma.

Clàudia Ordaz (text) i Ramon Alberó (thinglink)
1r Batxillerat Humanístic i Social

El paper de la dona grega i romana fins a l’actualitat

“Si això fos una obra de teatre, la dona faria d’arbre”

Si això fos una obra de teatre, la dona faria d’arbre, avui en dia, en algunes societats ha millorat, però vivim en una societat totalment pensada per homes. Som, nosaltres, les dones, un interès social i polític.
La dona durant la història ha tingut una gran evolució, però sempre està a segon pla.

Encara que pugui semblar estrany, el paper de la dona en la societat s’ha anat degradant des de la Prehistòria fins a l’època contemporània. Tot i estar actualment en l’edat de major progrés polític, social i econòmic, la dona segueix, en major o menor mesura, injustament relegada a un segon pla.

Durant l’antiguitat clàssica, les dones van estar subjectes al control gairebé absolut del seu pater familias, fos quin fos el seu estatus, i mai no van tenir accés a la totalitat dels drets atorgats als seus conciutadans homes. Sotmeses als seus pares o marits aquelles dones no tenien drets polítics. Seguint la moral romana, la dona no era més que un estri al servei del cap de la família al que li donava fills.
La dona a l’antiga Grècia apareix com a companya i cooperadora de l’home romà, està en el seu costat en els banquets, comparteix amb ell l’autoritat sobre els fills i criats i participa també de la dignitat que té el seu marit en la vida política. Però no per aquesta llibertat la va permetre que fos austera i reservada, fins i tot en el banquet, la dona estava asseguda, no reposada i no bevia vi. La dona, era un segon pla, no participava a la vida pública, política,en la literatura i no pot ser cap de família.
És més, la dona, no pertany a la família sinó estava casa. Tot i que, les pitjors dones a Roma eren les esclaves que eren considerades objectes i no subjectes de dret, ja que, a més de tenir els pitjors treballs, havien de complaure els seus amos en les seves relacions extramatrimonials.

Durant la República romana i entre les classes altes va ser pràctica comuna utilitzar els matrimonis per consolidar relacions polítiques.
Les dones de no poder votar o ser elegits en càrrecs d’elecció i els autors romans defensaven la dedicació femenina a les tasques domèstiques, com la costura i amb els seus escrits tractaven de perpetuar aquest paper limitat a l’àmbit domèstic. Aquelles dones que arribaven als 45 anys ho feien en no molt bones condicions de salut a causa d’una maternitat reiterada, el treball en les hisendes i en tasques de la domus.

Durant l’edat mitjana, és més accentuada la visió de la dona com un ésser “inferior”, per culpa de la religió. I aquesta visió sociocultural no va començar a dissoldre fins al Renaixement, on es va prendre a la dona com a exemple de puresa i honestedat, però encara amb absència de drets socials.

La Revolució francesa, amb la Declaració de drets de l’home i el ciutadà, va marcar un punt d’inflexió, copiat per la Constitució dels Estats Units.

Però tot i així, vam haver d’esperar fins al segle XX per veure una veritable intenció d’eliminar qualsevol indici de diferència entre homes i dones.

A Espanya no va ser fins a la II República, amb la Constitució de 1931 i amb la fermesa de Clara Camp amor, quan es va suprimir qualsevol ambigüitat en interpretació de la declaració d’igualtat per sexes, classe social, riquesa, creences i idees. Tot i haver entrat en l’edat contemporània, hi ha hagut passos cap endavant i cap enrere, originant la necessitat de l’aparició dels moviments feministes.

En ple segle XXI, segueixen sent una necessitat aquests moviments, LLUITANT per una justícia que encara no es dóna. En determinades cultures, com la musulmana, la dona gairebé és un objecte, en relació amb la nostra cultura occidental.

Però la cultura occidental tampoc li atorga el degut protagonisme. La desigualtat es fa evident, per exemple, en les cotes de responsabilitat i remuneració en molts sectors. Fins quan?

Claudia Pérez Torrabadella

1r Bat

En el Dia Internacional de la Dona: Grans DONES de l’antiguitat clàssica!

A l’antiguitat clàssic, malgrat tots els impediments, algunes dones es varen fer un lloc en la ciència. Quines coneixeu? Què sabeu d’Hipàtia d’Alexandria? Per què la coneixeu? Ajudeu-nos a trobar apunts dels nostres blocs o bé de la xarxa sobre aquesta GRAN DONA i els més interessants els afegirem al nostre Thinglink. Quines altres dones científiques de l’antiguitat coneixeu? Què en sabeu?…

Per què encara avui hi ha poques dones científiques?

Eloi Salat i Mariona Cava
1r Batxillerat Humanístic