Antígona

Antígona de Sòfocles

1. Resum de l’obra

2. Espai i temps

3. Estructura dramàtica

4. Estudi dels personatges

5. Influència d’Antígona en el cinema

5. Textos a la recerca del seu context i gènere literari: Antígona

6.  Opinió personal

7. Antígona feta carrer!

8. Antígona a la ràdio

9. Antígona a la premsa

10. Ecos d’Antígona en diferents llengües

11. Recreació literària: L´última carta d’Antígona

12. Recreació literària: Un crit contra la guerra

13. Antígona, entre l’obra d’art i el missatge político-moral

14. Textos: Filòstrat, Descripció de quadres 2.29

15. El primer estàsim de l’Antígona de Sòfocles

Pervivència:

Representacions teatrals:
“Después de la tierra”, grupo Komos (Antígona de Sòfocles i Miguel Hernández)

ANTÍGONA de Sòfocles. Traducció de Joan Castellanos i Vila. Aula de Teatre UPF

“Antígona” representada en grec clàssic, català i castellà per alumnes de la UB

Música:

El set contra Tebes i Antígona de Gata Cattana.

Yo conozco mi herencia, ¿y tú?: També som Antígona!

Raons de sang contra raons d’Estat? Una relectura de l’Antígona de Sòfocles, amb Raül Garrigasait, hel·lenista i escriptor, a l’Ateneu barcelonès (16 d’abril de 2015).

Grandes Obras Universales_Antígona from Gregori Saavedra on Vimeo.

Raons de sang contra raons d’Estat? Una relectura de l’Antígona de Sòfocles amb Raül Garrigasait, hel·lenista i escriptor.

L’enfrontament d’Antígona amb el rei Creont s’ha presentat sovint com una lluita entre dos principis: la família contra l’Estat. És útil, però, aquest esquema, per llegir la tragèdia de Sòfocles?

Montse Bastons llegeix Antígona vv. 1-99:

Els alumnes de Grec van a veure Antígona

Llegim l’Antígona en temps de confinament per Covid-19

23 respostes a Antígona

  1. Retroenllaç: Resum de l’Antígona de Sòfocles | Literatura grega a escena

  2. Retroenllaç: Les figures femenines en la literatura grega | Literatura grega a escena

  3. Retroenllaç: La cinta de Νίκη » Katyn d’Andrzej Wajda

  4. Al nostre blog Aracne fila i fila, obert a la col·laboració, no us perdeu:

    Antígona a la Viquilletra: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2012/04/15/antigona-a-la-viquilletra/

    La nostra Antígona: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2013/06/08/la-nostra-antigona/

  5. Antígona y las mujeres libres
    Libérrima fue la mítica heroína de Sófocles, no la duquesa de Alba
    http://cultura.elpais.com/cultura/2014/11/27/babelia/1417107377_353354.html

  6. Do you know your Oedipus from your Antigone? – Greek theatre quiz
    Are you a titan of the theatre or have the fates abandoned you? As the Almeida puts on a festival inspired by Dionysus, test your knowledge of Greek drama

    http://www.theguardian.com/stage/quiz/2015/jun/09/greek-theatre-quiz-oedipus-antigone-oresteia

  7. https://twitter.com/hashtag/SeaWatch3?src=hash

  8. Alejandro Vera i Míriam Tomàs diu:

    Tenim una concepció de la literatura grega com un exemple de literatura feminista, amb connotacions que ajuden a l’empoderament de la dona, però no sempre és així i molts cop una obra que podríem qualificar de feminista en l’actualitat, abans tenia unes connotacions totalment oposades. Tot i així, “Antígona” és un dels drames més importants de la literatura grega on la protagonista és una dona independent i forta i és un exemple feminista. Aquest llibre, escrit al 442 a.C per l’escriptor atenès Sòfocles, explica la història d’una heroïna atenesa que s’alça per lluitar pels drets humans i les lleis dels déus.

    La història d’Antígona és la història d’una heroïna la qual lluita essent dona contra el poder per tal de poder donar-li una sepultura digna al seu germà. La història comença amb una guerra civil per aconseguir Tebas on hi ha una confrontació de dos germans: Etéocles y Polinice, els germans d’Antígona. Els dos moren en combat i Creont, el rei del territori, dicta que el guerrer que formava part de l’exèrcit derrotat, Polinice, no mereix ser enterrat per haver perdut. Al veure aquest acte tan soberbi i injust, Antígona decideix reclamar els drets del seu germà que ja no és amb vida i és castigada violentament a morir enterrada viva per haver alçat la veu i per haver anat en contra del mandat del poderós, Creont. Al veure aquesta condemna tan brutal i essent ella tan valent i transgressora, decideix morir menys dolorosament i amb dignitat, i acaba suïcidant-se penjant-se.
    Creont, que és un tirà injust i que incompleix qualsevol voluntat divina i dret humà, també acaba patint les seves injustícies a la seva pròpia pell, ja que el seu fill, Hemón, el qual estava enamorat d’Antígona, es treu la vida al veure que la seva estimada és ja morta, i la seva mare, esposa del rei, fa el mateix després de morir de pena al veure als eu fill en cos mort.

    En conclusió, aquesta tragèdia tan important ens descriu la imatge d’una dona independent i transgressora que no té por de lluitar contra els drets humans i fer-se sentir, però per ser tan valenta la injustícia acaba reprimint-la traient-li el bé més preuat, la vida.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *