Tag Archives: Foment de la lectura

L’Odissea d’Homer: El diccionari de la literatura occidental

Leave a reply

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne)

Fa uns dies vam treballar l’èpica grega, concretament l’obra d’Homer i tots els misteris que giren entorn a la seva persona i de si va existir realment. Per endinsar-nos més vam decidir llegir alguns fragments d’una de les seves obres més emblemàtiques, “L’ Odissea”. No hi ha millor manera per a conèixer un autor que llegint-lo. I així va ser, amb diferents traduccions al català i al castellà, vam poder ser testimonis d’alguns petits fragments d’aquesta epopeia sobre l’heroi Odisseu i les seves aventures. 

Per començar, un cop vam haver llegit i enregistrat per àudio algunes parts de l’epopeia, ens vam adonar de les grans diferències entre les traduccions i, sobretot, vam començar a apreciar l’art d’una bona traducció i la importància que té que encara avui en dia se segueixin traduint els grans clàssics del  nostre món occidental, els quals esdevenen un diccionari de la literatura i la major font d’inspiració que mai no ha existit. A més, tota la civilització i cultura se la devem a ells, i no hi ha cap altra manera de conèixer com eren que llegint el que escrivien i llegien.

Entre les traduccions que vam poder tenir la sort de conèixer, en destaquem la de Carles Riba, traduïda a un català excel·lent i d’un registre molt formal i vocabulari precís, que ens va fer adonar-nos de que ell era un mestre de la traducció i del món grec. Llegint els seus versos ens vam transportar al món de l’Odissea i dels viatges per Ítaca i Troia. 

Seguidament, també vam poder llegir a Luis Segalá y Estalella, que sentia un amor tan gran per traduir que va morir durant un bombardeig de la Guerra Civil, mentre estava immers en el món clàssic. En la seva traducció, al castellà, també podem endinsar-nos en les aventures d’Ulisses, tot i que la seva traducció és en prosa i, per tant no és en vers com els cants originals d’Homer. 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne)

Per acabar, també vam conèixer els textos d’en Pau Sabaté, d’en Joan Alberich Mariné o d’algunes escriptores com Montserrat Ros que van contribuir al món de la traducció clàssica. En conclusió, hi ha moltes opcions per llegir a l’hora de voler ser coneixedors dels grans diccionaris de la nostra literatura, ja sigui des de traduccions en vers, en prosa, en còmic o visuals, i és molt important promoure aquest art per a que les paraules del nostre passat arribin a les mans de tothom.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Margalida Capellà (@filaracne)

La connexió i la relació entre les obres va ser instantània, i posa en evidència l’enorme transcendència que ha tingut l’obra d’Homer en la literatura occidental. També, gràcies a aquesta ínfima lectura de l’Odissea, la qual m’ha deixat una porta oberta que estaré encantat de conèixer, puc afirmar que sempre ha estat i serà la mare de totes les obres literàries d’occident, com si fos un diccionari en el  qual pots cercar infinitat de referències literàries, i la importància crucial de que es continuï editant i traduint en qualsevol llengua actual i també en qualsevol llengua futura.

En el meu cas, voldria parlar sobre la meva experiència després d’haver llegit un petit fragment de l’Odissea, concretament el cant anomenat: “La consulta dels morts” (X, 476 – XII, 7), de l’esplèndida traducció al català de Carles Riba, va fer que la sorpresa fos immediata. Realment cada vers que compon aquest poema homèric conté una referència directa a qualsevol obra de la literatura universal. En aquest passatge, per exemple, Ulisses viatge a l’Hades i invoca l’esperit de la seva mare, amb la que enceta un diàleg. 

El que més em va sobtar, però, va ser que mentre llegia aquest fragment de l’Odissea, la meva memòria em recordà  una obra on també el personatge principal tenia un diàleg amb l’esperit del seu progenitor. Efectivament, aquesta era l’obra de Hamlet, del dramaturg anglès William Shakespeare, que vaig tenir l’oportunitat de llegir el primer curs de batxillerat com a lectura dins de la matèria de literatura universal. No només hi ha una casual connexió entre aquestes dues obres, sinó que també existeix una clara similitud entre l’essència del missatge de les respectives escenes. En Hamlet, concretament a l’escena IV del primer acte, Hamlet té un diàleg amb l’espectre del seu pare, que ha sigut assassinat cruelment pel seu germà. En aquesta escena, l’espectre revela la veritable causa de la seva mort i també com ha d’afrontar el futur el seu fill, igual que Odisseu demanant ajut a la seva mare, Anticlea. 

Tirèsias apareix a Ulisses durant el sacrifici, Henry Fuseli, 1780-1785.

Hamlet sorprès per l’aparició de l’esperit del seu pare.

La connexió i la relació entre les obres va ser instantània, i posa en evidència l’enorme transcendència que ha tingut l’obra d’Homer en la literatura occidental. També, gràcies a aquesta ínfima lectura de l’Odissea, la qual m’ha deixat una porta oberta que estaré encantat de conèixer, puc afirmar que sempre ha estat i serà la mare de totes les obres literàries d’occident, com si fos un diccionari en el  qual pots cercar infinitat de referències literàries, i la importància crucial de que es continuï editant i traduint en qualsevol llengua actual i també en qualsevol llengua futura.

Míriam Tomàs i Ivan Romero

Alumnes de Grec 2

Els alumnes de 4t a la recerca de la graduació

1 Reply

Aquesta és la història d’uns alumnes que es van veure obligats a emprendre el viatge més important de les seves vides. Amb el vaixell Quartdeso F, capitenejat per la Sara, es van endinsar al mar del coneixement, malgrat el perill i les tormentes que portaven els vents de l’huracà Covid.

Els catorze estudiants, colze a colze, van haver de superar grans perills com uns ocells en forma d’exàmens que llençaven suspensos. Però gràcies als escuts dels tutorials de youtube van aconseguir aturar les bèsties, tot i que la cosa més temuda pels quartsefes era l’illa de les matemàtiques. Per sort tenien un bon equip, com per exemple, amb les dues matemàtiques que es deien Marina i Andrea, van vèncer, amb les calculadores, el gegant dels polinomis. Amb la destresa dels zasques de la Noèlia, cap dels deixebles del Déu Prof era capaç de pertorbar el viatge dels nostres herois. En Miguel, el nostre linceu, amb la seva vista de falcó, veia venir els problemes abans que la resta. L’Ivan amb les seves cançons i acudits feia que els llapis i bolis anessin al mateix ritme. L’Arien, experta en dibuixos simbòlics i mapes, amb l’ajut d’en Joan aconseguia esquivar tots els monstres, com la temuda i perillosa Anna Maria. La Maia encoratja a remar i a seguir endavant els més díscols, com en David. L’Òscar trenca el seu rem i s’enfada molt, el boig! Però per poder dialogar amb tot el que es trobin pel camí estava la Daniela amb el seu gran coneixement de llibre i idiomes ens ajuda a dialogar per no veure’ns obligats a lluitar. Amb l’ajuda dels dos oracles, la Domina Gemorus i la Domina Margaritus, els estudiants van aconseguir escapar i guanyar les sirenes de l’ansietat.

I així, finalment, van arribar a l’illa de la graduació i van aconseguir el diploma d’or. I les nostres heroïnes i els nostres herois assoliren el seu objectiu que podrien explicar als seus néts i mai no oblidarien els seus companys.

  • Saps en quin mite m’he inspirat?
  • Quin llibre hem llegit?

Sara Millàs 4F

“La còlera d’Aquil·les” en confinament

1 Reply


Els alumnes de quart de l’ESO de Cultura Clàssica de l’IPM  durant el període de confinament per la Covid-19 llegeixen, amb l’ajut de la guia de lectura del final del llibre, La còlera d’Aquil·les i fan, després de deixar-ne la seva valoració aquí, les propostes de lectura, entre les quals hi ha la pervivència en el lèxic, en el cinema (Diferències i similituds entre “Troia” de Wolfgang Petersen i “La còlera d’Aquil·les”), o bé a TikTok.

Aquí teniu el challenge Kahoot La còlera d’Aquil·les, obert fins a finals de maig. Us animeu a participar-hi!

La Clàudia ens ha enviat aquest booktràiler per animar-vos a la lectura de La còlera d’Aquil·les:

Aquest és el booktràiler de la Núria:

Aquest és el de la Judith:

Aquest és el de l’Emma:

Bona lectura! Espero amb candeletes les vostres propostes i la vostra participació al challenge.

Un día en Pompeya de Fernando Lillo

2 Replies

Llegiu-ne un fragment i de ben segur us agradarà!

vid. “Si Pompeya no existiese, no sabríamos cómo fue la vida cotidiana de los romanos” en el blog del seu autor, el company Fernando Lillo.

Cómo era la vida cotidiana en Pompeya

Catul amb Mònica Miró al Què llegeixes?

1 Reply

Ja us hi heu inscrit (Lectura Catul)! Catul serà una gran lectura compartida al QL d’aquest novembre!

Al novembre, Catul amb Mònica Miró

Catul: sessió introductòria

Del 10 al 14 de novembre (5 dies): Lectura de Catul, poemes 1-38

Catul a Sirmione

VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font. Referents de la mitologia grecollatina en els monstres de Harry Potter al MAC-Empúries

4 Replies

Salvete, família clàssica i fans de Harry Potter!

Aquest dissabte 16 de desembre de 2017, els alumnes de batxillerat de Grec i de Llatí de l’INS El Pedró, l’INS Montgrí i l’INS Bellvitge participaran a la VI Lectura de Textos Clàssics Anna M. Saurí Font, professora de Clàssiques que va impulsar, amb el suport de la llibreria vitel·la de l’Escala, aquesta activitat durant les quatre primeres edicions i que, any rere any, continuem celebrant en honor seu.

Enguany, com a homenatge als 20 anys de la publicació de la primera edició de l’original anglès de “Harry Potter i la pedra filosofal” (J.K. Rowling, 1997), la lectura versarà sobre les criatures mitològiques de tradició clàssica que apareixen en la saga de Harry Potter, com ara el fènix, el basilisc, el griu, l’hipogrif, l’esfinx, el centaure… i molts més!

L’acte, que és obert a tothom i gratuït, tindrà lloc a les 11 del matí a la sala d’exposicions del Museu Arqueològic de Catalunya d’Empúries (av. Puig i Cadafalch, s/n), L’Escala), una ubicació immillorable per llegir, tot envoltats de patrimoni grecoromà, fragments de textos clàssics i potterians que parlaran d’animals fantàstics. És una oportunitat única i segurament irrepetible, així que no us la perdeu! A més a més, hi haurà sorpreses!

Berta Cantó, professora de Clàssiques de l’Ins Bellvitge (L’Hospitalet).

PS: A la tarda, els que venim de lluny (i qui s’hi animi) podríem aprofitar per visitar, si voleu, el jaciment arqueològic d’Empúries i veure l’antiga ciutat grega i romana, que recordeu que és matèria de les P.A.U. i caldrà tenir-la fresca.

LLegim Miles Gloriosus de Plaute

Leave a reply

Miles Gloriosus, una de les primeres obres de Plaute (Sarsina 251 aC – Roma 184 aC) autor llatí que és conegut tant pel seu talent com per representar les seves pròpies creacions teatrals, tal i com han fet altres personalitats com Lope de Vega, Moliere i Shakespeare, ha arribat als nostres temps per un seguit d’estereotips i concepcions socials que, tot i ser antiquíssimes, són transportables als nostres temps.
Així, doncs, com bé sabeu, ens trobem amb una comèdia del subgènere fabula palliata que té lloc a Efes, se’ns presenta amb un pròleg, protagonitzat per Palestrió, el qual ens introdueix l’argument més superficial de l’obra, intuint fins i tot un final, pel qual és obvi que la línia argumental del personatge en aquest apartat se situa al final, quan ja han succeït els fets, esmentats a continuació.
D’aquesta manera, l’obra està constituïda per cinc actes, cadascun amb un nombre determinat de personatges que hi interactuen. Ens trobem amb la típica entitat poderosa que, degut a un tret de la seva personalitat, en aquest cas la fanfarroneria i la glòria de la que fa gala, que dóna nom a l’obra, acaba sent humiliat per uns altres de classe més bé baixa. El primer descrit seria el soldat anomenat Pirgopolinices, mentre que la resta personificarien els de classe baixa, tot i que el que surt finalment victoriós, amb la seva estimada als braços, és Pleusicles.
En les creacions de Plaute, com ja he dit, es poden identificar un seguit d’estereotips o personatges, en aquest cas apareix la jove amant, que rep el nom de Filocomàsia expressament. La Prostituta que alhora es fa passar per matrona Acrotelèutia “la no-va-més”, i la criada, la Milfidipa “parpelles caigudes”. En els personatges masculins trobem el soldat Pirgopolinices “l’imitamones”, l’esclau intel·ligent Palestrió “el polivencedor”, i el de poques llums nombrat Esceledre “el malabarista”; el jove enamorat Pleusicles, el “navegant il·lustre”, el vell encantador Periplectòmenes “l’amant dels embolics”, el paràsit del soldat Artotrogus “el fartaner”, que només fa el que mana el soldat per continuar engolint, remarcant el significat del seu adjectiu i, finalment, el cuiner Carió.
Aquestes personalitats fan possible l’argument de la història, el qual s’ha de dir que no és massa complicat si no et perds gaire estona, doncs bàsicament consisteix en dos enamorats que, en ser separats per culpa d’un home sense masses coses a fer a la vida, tal i com passa amb Europa i Júpiter el trapella, per exemple, aconsegueixen tornar a estar junts gràcies a l’ajuda d’un parell de vells i cortesanes que, amb un petit engany sobre unes bessones i una matrona muller sortida que no era pas cap de les tres coses, tornen a Atenes sense cap blau ni ferida de guerra, només or i vestits.
Plaute no va pas utilitzar aquest truc dels dobles un sol cop, doncs apareix en obres com Amfitrió, en la qual Júpiter vol seduir Alcmena, convertint-se en Amfitrió, el marit d’aquesta; o en Els Bessons, que narra les aventures i desventures de dos bessons que feia anys que no es veien. En el cas de Miles Gloriosus, la doble és Filocomàsia, que diu tenir una germana bessona, la Justa, per fugir de les mans del seu amo i senyor, el soldat. Aquest és un home lliure com Plèusicles, una catalogació que a Plaute li agradava usar molt, doncs la contraposava amb els esclaus, persones sense drets que estan lligades al destí que li mani el seu senyor, com per exemple Palestrió, Periplectomen, i Esceledre.
En Miles Gloriosus, com en molts altres escrits, es poden llegir oracions conflictives amb la figura de la dona en la societat, com per exemple quan Periplectòmenes exposa la seva visió de la dona, doncs afirma que han vingut al món per demanar tot allò que guanya amb el seu esforç, pel qual no li paga casar-se ni tenir fills, sinó seguir sent lliure amb els parents que ja té.
Hi ha un acte concret que Pirgopolinices, observant la seva estimada Acrotelèucia, comença a descriure tot allò que fa i com ho fa, fet representatiu que és una obra de teatre que actua com el mateix director, determinant les sortides, entrades i els moviments del personatges amb una certa gràcia.
L’obra deixa la seva marca en la posteritat en multitud d’obres de diferents gèneres i autors, ja pot ser en Lodovico Dolce, Nicholas Udall, Cyrano de Bergerac, etc. El soldat fanfarró, cregut i un tant insuportable com ell sol, no va pas morir amb Plaute, sinó que segueix entre nosaltres a dies d’ara, traient-nos un somriure i un cop de puny de tant en quant i sobretot en el cinema i en el gènere de ficció televisiva Sitcom. En podríeu posar algun exemple? Té alguna similitud amb La que se avecina…? El tema còmic dels dobles ha gaudit de llarga tradició literària i aquests dies a l’escena teatral fins i tot el trobem a Scaramouche de Dagoll Dagom,  podeu citar-ne algun altre exemple?

Us heu llegit el llibre prescriptiu de les PAU Llatí 2, Miles Gloriosus? N’heu vist una representació? Una presentació?… A què espereu? Us voleu perdre una bona estona d’humor?

Per repassar, fem kahoots! A més dels que trobareu aquí, podeu començar per aquest.

plauteimiles

Raül Àlvarez

“Salamina”, de Javier Negrete

3 Replies

Fa un parell d’anys, quan el meu interès per la novel·la històrica es trobava en el seu apogeu, vaig descobrir la que considero que és una de les millors reconstruccions d’un fet històric, a partir d’un llibre, dels últims anys, a més de què tracta d’una de les batalles i personatges més infravalorats de la humanitat.

El llicenciat en filologia clàssica Javier Negrete, de 52 anys, és l’autor de la novel·la Salamina, una història que es centra en la batalla naval d’aquest nom que va marcar l’inici de la derrota persa a la segona guerra Mèdica i la seva progressiva caiguda en favor de les polis gregues (sobretot Atenes).

Portada de Salamina

La novel·la es divideix en tres arcs argumentals relacionats entre sí que succeeixen entre el 500 i el 480 a.C. Aquest llibre es centra en la vida de Temístocles, un oficial de l’exèrcit d’Atenes durant la primera guerra Mèdica que va pujant en la seva carrera militar fins liderar el bàndol grec en la segona guerra mèdica.

El llibre comença narrant l’inici de les hostilitats entre perses i grecs per la rebel·lió de la regió asiàtica de Jònia contra els perses i el suport als rebels per part d’Atenes. Aquest acte provoca la ira del rei Darius I, que envia el general Datis a conquerir la ciutat. L’exèrcit grec, dirigit per 10 generals amb els seus respectius taxiarques (Temístocles és un d’aquests), enfronta els perses a la plana de Marató, a uns 40 kilòmetres d’Atenes.

En aquesta part de la història comencem a veure que l’autor va narrar alguns fets inventats per ell o que no han estat confirmats històricament. Els dos exemples més clars són el de la governant Artemísia I d’Halicarnàs, que a la novel·la té una història d’amor amb Temístocles i una rellevància molt major de la que va tenir realment, i el de Xerxes, que apareix a la primera part de l’obra disfressat de noble persa per donar informació als grecs que permet la victòria a Marató (per tal de desprestigiar Datis), una altra invenció de Negrete.

Tot i això, l’obra manté l’essència del conflicte històric, i la veritat és que sense aquestes històries adicionals de l’autor potser seria una història massa avorrida. Una cosa que em va agradar bastant és la manera en què et fa veure que Temístocles era un geni incomprès, ja que va ser l’únic que va apostar per la construcció de vaixells per enfrontar els perses, una decisió que sense dubte va acabar salvant el món grec de la conquesta.

El segon arc argumental transcorre en el període de 10 anys entre la primera i la segona guerra Mèdica. Aquesta part del llibre pot semblar la més avorrida, però és molt interessant veure l’ascens social que va aconseguir Temístocles per a arribar a ésser el pantocràtor d’Atenes, és a dir, el general de generals.

Després de fer algunes referències a la batalla de les Termòpiles i altres de menor importància, Negrete narra l’arribada de les forces perses a Atenes i la fugida a l’illa de Salamina. Les últimes pàgines (les millors segons la meva opinió) expliquen d’una forma increïble la batalla de Salamina, una de les majors batalles navals de la història. L’autor utilitza la figura de Xerxes, que es troba a l’acròpolis d’Atenes i pot veure tot l’Àtica, per tenir una visió general de l’enfrontament, ja que les escenes en els vaixells són molt confuses. El pla mestre de Temístocles va donar resultat i la feble flota grega va aconseguir derrotar la major flota del moment. Vols saber com? Doncs, per a això hauràs de llegir tota la història.

Batalla de Salamina

Però, per què hauries de llegir aquest llibre? Si t’agrada la història antiga i tens un esperit una mica bel·licista, aquesta és la teva obra. És una forma molt entretinguda i diferent de conèixer un dels conflictes més importants de la història antiga, molt més que mirar la pàgina de wiquipèdia.

[youtube]https://youtu.be/2KrT3ei00dY[/youtube]

Què us sembla? Heu llegit o coneixíeu aquesta novel·la? Ja coneixíeu de què anava aquesta guerra? Què va passar després d’aquests esdeveniments? Sabeu com es diuen els vaixells grecs que es van utilitzar a la batalla de Salamina?

Carlos Thiriet

2n Batxillerat Humanístic

Amb textos de Salvador Espriu per Arenys de Mar

1 Reply

El 27 de febrer, com a excursió de literatura catalana, vam emprendre els alumnes una ruta literària pel lloc que va veure créixer cada estiu al ja llegendari autor Salvador Espriu: Arenys de Mar. L’objectiu de l’excursió era conèixer els espais en els quals Espriu s’havia basat en algunes de les seves obres, situar-nos en l’ambient de l’escriptor i acabar d’enamorar-nos de l’assignatura.

Una col·lecció de poemes seus ambientats en aquest lloc, o, més aviat, ambientats en la realitat tangible d’una fictícia ciutat que va idear amb l’ajuda d’Arenys, Sinera, ens va servir de guia pels llocs emblemàtics en els quals pensava Espriu mentre empunyava la seva ploma.
Des de l’estació on va jeure mort el cos de la Esperanceta Trinquis fins al cementiri on segueix jaient el del nostre autor, passant pel jardí de la casa on jugava o les escales per les quals va baixar Tereseta.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/xaOFwtdh8ck[/youtube]

2n Baxtillerat llatí, grec i literatura catalana

Álex Aguilera

2n Batxillerat llatí i literatura catalana

Santiago Posteguillo: Un escriptor dedicat a Roma

11 Replies

Sóc un gran lector des de fa molt de temps, i fins fa 2 anys, la meva lectura es centrava sobretot en llibres de gènere fantàstic, com El senyor dels anells o Els jocs de la fam. Però l’estiu del 2012, un any després de començar a interessar-me per la història, i sobretot per la clàssica, vaig descobrir un llibre sobre un dels períodes de la història que més m’agraden, les guerres púniques. El llibre és de l’escriptor recentment premiat, Santiago Posteguillo, i es diu “El fill del cònsol”, i és el primer d’una trilogia que es centra en la vida de dos grans personatges que van influir molt en la història de Roma: el romà Publi Corneli Escipió, també anomenat l’africà, i el brillant estratega cartaginès Anníbal Barca.

Finalment vaig acabar per llegir tota la trilogia en menys d’un any, ja que vaig tenir la sort de què la meva àvia tenia l’últim llibre en la seva biblioteca. Gràcies a aquests llibres, em vaig fer seguidor incondicional de les novel·les històriques i, malgrat que he llegit des de llavors molt bones novel·les d’aquest gènere (com Salamina o el déu de la guerra), crec que Santiago Posteguillo narra com ningú els episodis històrics de la edat antiga. La seva forma d’explicar tant les batalles com el funcionament de la vida política i social de l’imperi romà és molt clara i exacta, i a més sempre li dóna algun element a la història que fa que no sigui una lectura molt pesada.

Ara estic començant una altra trilogia que parla de la vida de l’emperador Trajà, que per nosaltres és molt important ja que va ser el primer emperador hispà, nascut a Itàlica, (i a més és de la meva terra sevillana), a més de què amb aquest emperador es va assolir el punt àlgid de l’expansió de l’imperi romà. El primer llibre es diu “Els assassins de l’emperador”, i parla d’una conspiració per enderrocar l’emperador domicià, un dels més terribles de tota la història de l’imperi. Encara no sé si els sortirà bé als conspiradors, però suposo que si ja que Trajà va acabar pujant finalment al tron de Roma. A continuació, parlaré una mica de Santiago i faré una sinopsi de les seves obres més conegudes.

Santiago Posteguillo és un escriptor espanyol nascut a València el 1967. A  l’edat de 6 anys, va fer un viatge a la ciutat eterna, que va despertar la seva passió pel món clàssic, i en especial pel romà. Santiago és filòleg, lingüista i doctorat europeu per la universitat de València. Malgrat haver aconseguit un gran èxit de ventes, continua treballant donant classes de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, ja que diu que li agrada molt  ensenyar els joves, ja que els considera una gran font de coneixement.

Des de l’any 2006 fins ara, ha publicat un total de 5 novel·les basades tant en l’època republicana com en l’imperial. Aquí un breu resum de cadascuna:

– El fill del cònsol: Aquest llibre es centra en la joventut del noble romà Publi Corneli Escipió, una figura clau en la història militar de Roma. També narra la vida d’Anníbal Barca, general cartaginès, i la seva campanya a Itàlia coneguda com la segona guerra púnica.

– Les legions maldites: És la segona part de la trilogia, i parla del moment de major èxit militar d’Escipió, amb la conquesta d’Hispània i la victòria en la campanya d’Àfrica (batalla de Zama). També parla de la caiguda en desgràcia d’Anníbal, que després de la derrota de Zama va passar a ser molt odiat pel senat cartaginès.

– La traïció de Roma: L’últim llibre de la trilogia es centra en la lluita política entre Escipió i Marc Porci Cató al senat de Roma. Finalment, Cató aconsegueix portar Escipió a l’exili. Mentre Anníbal busca refugi en la cort del rei Antíoc, senyor de l’enorme imperi seleúcida. Per desgràcia del cartaginès, els romans, liderats de nou per Escipió, derroten els seleúcides i l’obliguen a anar per tot Àsia buscant un regne que sigui capaç de lluitar contra Roma, però no en troba cap abans de morir.

– Els assassins de l’emperador: Aquest llibre parla de la família Flàvia i la seva caiguda en desgràcia quan l’emperador Domicià va arribar al poder. La trama també es centra en la vida de Trajà i en la conspiració per assassinar l’emperador Domicià.

– Circ màxim: És l’última obra que ha escrit fins ara, i també l’única que no m’he llegit encara. Tracta sobre el govern de Trajà com emperador romà i les dificultats que aquest li suposa, com per exemple el conflicte bèl·lic de les guerres dàcies.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9bcpaxhil4c[/youtube]

Actualment, Posteguillo està treballant en la tercera part de la trilogia de Trajà, que estarà acabada i publicada al voltant de la primavera de 2016. Gràcies a les seves obres, llegides per gairebé un milió de persones, ha aconseguit difondre la cultura romana a un gran nombre persones d’edat molt variada d’una forma entretinguda i molt interessant i ha fet que molts joves ens interessem per la lectura i pel món romà. Per tot això, podem dir que Santiago Posteguillo és un escriptor dedicat a Roma i a preservar el seu llegat.

EL CAFÈ DE LA REPÚBLICA: “La fascinació per l’època romana”

Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat