Aristòfanes

Bust d'Aristòfanes

Bust d’Aristòfanes.

Aristòfanes va néixer el 448 aC i va morir el 380 aC. Va ser un dels màxims representants de la comèdia grega, especialment de la comèdia antiga.

La comèdia aristofànica consistia en la sàtira i la crítica de les personalitats de l’època o bé personatges vulgars que tenien la funció de ridiculitzar el col·lectiu de la societat. Aristòfanes volia que el seu públic prengués consciència de la hipocresia la societat i fer-los posar els peus a terra, sobretot en temps de crisi o de guerra.

Només ens han arribat onze de les quaranta-quatre d’Aristòfanes. La seva temàtica és molt variada:

  • L’educació: a Els comensals o Els núvols.
  • La demagògia i la corrupció política: a Els babilonis o Els cavallers.
  • El pacifisme: a Els acarnesos, La pau o Lisístrata.
  • La crítica contra Eurípides: a Les tesmofòries o Les granotes.
  • Les utopies comunitàries: a Les assembleistes o Plutus.

Per últim, l’estructura de les obres aristofàniques és la següent:

  • Pròleg: Un o dos personatges exposen la situació inicial de la comèdia.
  • Proàgon: La presentació dels protagonistes.
  • Àgon: Diàleg entre el protagonista i l’antagonista.
  • Pàrode: El cor entra a l’escena.
  • Paràbasi: El cor parla al públic sobre temes de l’actualitat.
  • Escenes iàmbiques o dialogades: S’explica què ha passat a l’obra mentre el cor parlava al públic.
  • Èxode: El cor abandona l’escena i s’acaba l’obra.
Aquest article s'ha publicat dins de Comèdia, General, Gènere dramàtic, Personatges i etiquetat amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

32 respostes a Aristòfanes

  1. Retroenllaç: Lisístrata | Literatura grega a escena

  2. Retroenllaç: Teatre clàssic amb l’Institut Premià de Mar | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  3. Retroenllaç: Les obres de teatre clàssic grecollatí al Romea | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  4. Ana Mª Falcón Durán diu:

    Salve!

    Ahir vam poder assistir a la representació de l’obra Lisístrata d’Aristòfanes. Em va agradar molt el fet que s’expressés una crítica a la societat mitjançant la comèdia. Llegint aquest apunt, he pogut comprovar que l’estructura que utilitza Aristòfanes és la mateixa que van fer servir ahir al teatre d’Hospitalet del Llobregat.

    Valete 🙂

  5. Chaymae Zaouaghi diu:

    Χαιρε!!!
    De totes aquestes obres que apareixen en l’article només he tingut l’oportunitat de veure una, Lisístrata, una de les seves obres que fomenten el pacifisme. Aristòfanes era un autor que mitjançant les seves comèdies representava una gran crítica de societat del moment amb personatges vulgars que tenien la funció de ridiculitzar el col·lectiu de la societat. Sembla mentida que després de quasi 2500 anys, els humans encara no hàgim trobat la solució definitiva a aquests problemes.

  6. barraca.roser diu:

    χαιρε!
    Aristòfanes va ser un còmic grec. La seva comèdia consistia en ridiculitzar la societat i allò que estava socialment acceptat o rebutjat fent-ne burla. L’objectiu d’aquesta burla consistia en representar la hipocresia de la societat respecte a accions quotidianes.
    Els alumnes de llatí i grec de l’IPM vam tenir la oportunitat de veure representada l’obra de Lisístrata per actors de la nostra mateixa edat.

  7. Retroenllaç: Lisístrata en emaze | Literatura grega a escena

  8. Retroenllaç: Estructura de la comèdia Lisístrata | Literatura grega a escena

  9. Abigail.dina diu:

    Bon apunt!La veritat és que no sabia molt bé que era Aristòfanes ,peroò ara ja ho sé ,tambè gràcies a l’bra de teatre que vam veure .
    Aristòfanes en les seves comèdies sempre apareix el cor, implicat en l’acció que es desenvolupa en dues parts: una primera en la qual es mostra l’argument i una segona que exposa les conseqüències. Tal esquema varia en les últimes obres que canvien també de contingut.
    En totes elles cal destacar la seva observació de la realitat, la seva gràcia *caricaturesca i la seva delicada poesia. La intriga de la comèdia només serveix de pretext per a una sèrie de variacions satíriques sobre problemes d’actualitat, i l’aparent llibertat de to no entorpeix l’harmonia de conjunt.

  10. Retroenllaç: El jurament de Lisístrata | Literatura grega a escena

  11. Retroenllaç: El pes de les dones en la Lisístrata | Literatura grega a escena

  12. Alina Roman diu:

    Xaipete!

    Aristòfanes va ser un dels màxims representants de la comèdia grega, especialment de la comèdia antiga que consistien en mostrar l’hipocresia de la societat. Estàven carregats de personatges que mostraven aquesta hipocresia. L’única obra que he pogut veure en teatre a sigut Lisístrata una obra interessant en que les dones prenen un paper important per tal de salvar els pobles de la guerra i que els homes tornin a casa i signin la pau. Em va agradar bastant i trobo que és molt interessant i val la pena veure-la.

  13. Retroenllaç: Comèdies grecollatines al Teatre Joventut | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  14. Retroenllaç: Lisístrata d’Aristòfanes, el tràiler | Literatura grega a escena

  15. Retroenllaç: Lisístrata en l’òpera | Òpera amb referents

  16. Retroenllaç: Les dones fan política com la llana | Literatura grega a escena

  17. Retroenllaç: Booktrailer: la Lisístrata | Literatura grega a escena

  18. Retroenllaç: Els núvols d’Aristòfanes | Literatura grega a escena

  19. Robert Cepeda Machuca diu:

    Un gran apunt, Aristofanes va ser un gran escriptor i com a obra magna te la comedia de critica social anomenada Lisistrata. Els temes que va tractar en Lisistrata Aristofanes son temes universals que encara son vigents com el machisme i la discriminacio a la dona.

  20. Retroenllaç: La Literatura grega guardonada a Premis Edublogs 2015 | Literatura grega a escena

  21. Alexia Álvarez Pàmies diu:

    Xaipete!
    Aristòfanes (448 aC – 380 aC, en grec ᾿Αριστοφάνης) fou un còmic i dramaturg grec.
    El lloc i fins i tot la data exactes del seu naixement ens són desconeguts, però probablement es va educar a Atenes. Era del poble de Kudathenaium. És famós per haver escrit comèdies com Els ocells per als festivals atenencs: els Grans dionisíacs i Lenaea. En total, va escriure quaranta obres, onze de les quals ens han arribat, i que són els únics exemples supervivents de la comèdia àtica antiga. Obres supervivents com ara: Els acarnesos, els cavallers, els núvols, els ocells, Lisístrata, Plutus etc… Obres perdudes datades com ara: Els convidats, Els vaixells mercantsm Els babilonis, etc… Moltes d’aquestes peces tenien temes polítics, i solien ser sàtires dels ciutadans més famosos d’Atenes i la seva conducta en la Guerra del Peloponès. Va ser acusat diverses vegades de difamació. Una comèdia famosa, Les granotes, va rebre l’honor inèdit de ser repetida, i segons un biògraf posterior, li va comportar una corona cívica.
    Aristòfanes apareix en el Symposium de Plató, donant una explicació mitològica còmica de l’origen de l’amor. Els núvols, una producció desastrosa que va acabar en un humiliant últim lloc a la Ciutat Dionisíaca, satiritza el nou aprenentatge de la sofística tan de moda entre l’aristocràcia del moment; Sòcrates en va ser la víctima, apareixent com un sofista. Lisístrata fou escrita durant la guerra amb Esparta, i presenta el pacifisme de manera còmica: les dones de les dues ciutats deixen de tenir sexe amb els seus marits fins que deixin de lluitar.

  22. Gerard diu:

    Aquest trimestre a Grec 1 hem gaudit d’un parell d’obres d’Aristòfanes: “Lisístrata” i “Els núvols”. Totes dues m’han semblat divertides i entretingudes.
    Aristòfanes és el màxim representant de la comèdia grega clàssica. A les seves obres fa sàtira i paròdia de situacions individuals i socials i també de personatges concrets.
    A l’obra “Els Núvols” fa una crítica a la filosofia de Sòcrates i se’n burla de forma descarada. Aquest fet m’ha sorprès. Des del nostre segle XXI veiem la filosofia grega com l’origen del pensament filosòfic i sempre havia tingut la idea que els filòsofs grecs, com a pensadors, havien estat sempre molt considerats i valorats en la seva època; per això m’ha sorprès la paròdia que en fa Aristòfanes. Però, de fet, si Aristòfanes és el pare de la comèdia amb això també es demostra, perquè avui en dia també els que fan comicitat es riuen dels personatges famosos de la nostra època.
    L’obra Lisístrata encara m’ha divertit més. Potser la raó fonamental és el fet que vam poder escoltar-ne l’audició. Una obra teatral ha de ser representada, cal veure-la en escena. És cert que nosaltres només la vam sentir, però la interpretació de les veus dels actors i les actrius et transmetia més la comicitat que no pas l’obra simplement llegida. La temàtica, en aquest cas, era una crítica social i s’hi mostrava sobretot la diferència i l’enfrontament entre homes i dones.
    La comèdia sempre ha estat, i continua sent, el gènere teatral que amb somriures i rialles ens obre els ulls davant els aspectes i les accions criticables dels éssers humans.

  23. marta diu:

    De les cuarenta-quatre obres d’Aristòfanes he tingut l’oportunitat d’escoltar la Lisístrata i llegir els núvols a classe de grec. Aristòfanes representava, en les seves obres, una crítica sobre la societat que hi havia en aquella època on els personatges eren comunsi cridaners i teninien un paper bastanteo vulgar que, aquest, deixava en total evidencia la comunitat d’aleshores i el seu punt de vista personal sobre aquest.

  24. Núria Serra diu:

    A causa del covid no hem pogut assistir a veure l’obra de la Lisístrata, però hem escoltat una representació en àudio de l’obra i també hem llegit Els Núvols d’Aristòfanes. Per una part, les dues obres tracten temes importants (la Lisístrata tracta de promoure la pau i Els núvols de promoure l’educació) i això és molt interessant, però per una altra part, l’humor que fa servir l’autor és massa pesat i brusc, cosa que, a mi personalment, em fa perdre el fil de l’argument principal.

  25. Pau Moreno diu:

    Aristòfanes, el qual va ser un gran representant de la comèdia grega, mitjançant aquesta ridiculitza la societat. Un exemple és la Lisístrata el qual tracta sobre la lluita de les dones per cuidar els pobles que en aquell moment es troben en guerra perquè així en el moment que els seus homes tornin estiguin tranquils i no s’hagin de preocupar per res.
    Personalment la vaig trobar divertida i interessant.

  26. Pablo diu:

    Aristòfanes va ser un dramaturg grec que va ser un dels principals exponents del gènere còmic.
    Les seves obres més conegudes i les que hem pogut apreciar a classe són: la Lisístrata i els núvols.
    Encara que no hem pogut anar al teatre a veure la Lisístrata, em va semblar una bona obra on les dones prenien molt de protagonisme, a més m’agrada que tingui moments d’humor i divertits.
    En canvi dels Núvols no puc dir el mateix. Penso que al teatre o en àudio podria canviar i ser més divertit, però en ser tot en una novel·la m’ha semblat més avorrida i amb pocs tocs d’humor.
    Encara així haig d’admetre que Aristòfanes va ser un bon autor i va fer més importants a les dones

  27. MOHA BRAK diu:

    Aristòfanes, una persona molt destacada gràcies a les seves escriptures i relats de la Grècia Clàssica. Les seves comèdies són d’un gran interès històric, a més del seu valor literari, ja que gràcies a ell hem pogut conèixer com era la vida quotidiana de la seva època. Ell era un autor que mitjançant les seves comèdies feia una gran crítica de societat del moment, amb personatges vulgars que tenien la funció de ridiculitzar.
    També podem veure, que tots els problemes d’aquella època encara perduren en la nostra societat, després de quasi 2500 anys.

  28. Amalia diu:

    Xaipe!
    L’obra és de tragèdia i Comèdia.
    Aristòfanes va neixer el 448 aC i va morir el 380 aC en l’època de Pèricles, període de pau, i el seu naixement es pot situar al voltant de l’445. En la seva època la seva obra va ser la font més pura de l’àtic antic.
    Les seves últimes obres en totes elles cal destacar la seva observació de la realitat, la seva gràcia i la seva delicada poesia. Va escriure quaranta obres onze de les quals ens han arribat, i que són els únics exemples supervivents de la comèdia de l’àtic antic. Unes de les comèdies més destacades són: Els núvols, els babilonis o els cavallers, els Acarnesos o Lisístrata, les Tesmofòries o les granotes i finalment les assembleistes o Plutus però la més famosa de totes és la de les granotes.

  29. ema :) diu:

    Aristòfanes realment fou un gran exponent del gènere còmic a l’antiga Grècia. Les seves obres encara perduren fins als nostres temps.
    He tingut l’oportunitat d’escoltar la Lisístrata i de llegir els núvols a classe de grec. Ambdues obres tracten temes molt controversials a l’època. Tot i que la Lisístrata no va ser escrita amb l’intenció de prestigiar a la dona, avui en dia la prenem com una obra avançada als seus temps i empoderadora cap a la dona. Ambdues tenen grans tocs d’humor, que fan que aquestes es facin més fàcils de llegir o escoltar.

  30. Kathe diu:

    LES COMÈDIES D’ARISTÒFANES

    Abans de les vacances de Nadal vam escoltar l’audició de la representació de la Lisístrata a classe de grec. Per mi és una obra complexa al considerar en quina època va ser escrita i per qui va ser escrita.

    En aquell moment l’autor no s’imaginaria la transcendència que té avui dia, sobretot alhora de debatir si és una obra que representa les feministes o no.
    La Lisístrata conta com la protagonista reuneix a totes les dones amb marits guerrers i les fa jurar individualment que no tindràn relacions sexuals amb ells mentre no acabin de fer la guerra. A més a més van retenir els diners que es dirigien per la guerra. Les dones estaven fartes de veure com morien els seus marits i de parir a nens, criar-los i veure com aquests morien també. Tota aquesta història es tracta amb una tonalitat humorística i poc seriosa.

    Després d’escoltar l’obra i llegir més sobre ella vaig veure que molta gent opinava que realment era una obra feminista i que reflectia a les dones revolucionaries . M’encanta veure a dones com Lisístrata en obres escrites per homes d’aquella època però tampoc hem d’oblidar el fet que en l’època antiga les ‘’Lisístrates’’ amb un esperit empoderador i amb ganes de canviar la societat van ser reals i ningú les va escoltar. El que no em va convèncer de l’obra va ser que l’única manera de convèncer als homes va ser privant-los del cos femení. Es com si l’autor vulgués dir que l’única manera de fer escoltar-nos es a través del nostre cos i la sexualitat.

    Els núvols és una altre obra d’Aristòfanes, aquesta comèdia va sobre Estrepsíades i totes les deute que té a causa del seu fill, Fidípides. El pare no vol pagar els deutes i per això mana al seu fill a aprendre oratoria però aquest no vol i finalment Estrepsíades s’ha de presentar a l’escola. Una vegada a l’escola el seu mestre és Sòcrates però tot el que aprèn l’oblida. Durant tota la història es narra com el pare i fill adquireixen nous punts de vista i coneixements.

    Per mi el fet d’haver llegit l’obra a classe la va fer molt més amena i més fàcil d’entendre. Penso que l’humor que s’utilitza és fàcil d’entendre si agafes les diverses referències. Una de les coses que em va cridar l’atenció és el tema de l’educació femenina i com es tractava d’allunyar a les dones de les escoles. No tinc una opinió molt consolidada amb aquesta obra com amb la Lisístrata, crec que és fàcil de llegir però és millor veure la representació.

  31. Claudia López Astilleros Godar diu:

    Amb la lectura de Lisístrata i els núvols del dramaturg Aristòfanes ens hem adonat que la seva obra consta d’un gran component de crítica social i això, sigui com sigui, sempre és interessant. És curiós que la crítica i la comèdia es topin, en el seu cas, arribant alguns cops a una espècie de paròdia, i que l’autor s’hi hagi atrevit a plasmar les seves opinions en treballs que serien de gran renom.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *