Xenofont, nascut a Atenes el 431a.C, i mort a Corint el 354a.C va ser filòsof, militar i historiador. Va ser deixeble de Sòcrates i això el converteix en una autoritat respecte a la seva persona, en el seu llibre Apologia de Sòcrates, aclareix algunes dades sobre el judici i execució d’ell.
Xenofont va néixer a la part àtica de Grècia i per tant parlava aquell dialecte. Va escriure els seus textos en forma de crònica, i participà en els esdeveniments històrics dels que divulgà informació, de manera que va fer una gran innovació en crear el subgènere historiogràfic de la vivència personal. La seva obra és fàcil de seguir i té un estil d’escriptura suau i agradable, tant que va arribar a ser conegut com “la musa àtica”.
L’obra més coneguda d’aquest autor és l’Anàbasi, que està narrada en tercera persona i relata la expedició dels deu mil, en què ell mateix va participar duent a terme un paper crucial. La paraula Anàbasi en grec es tradueix literalment com a “marxa a terra endins”.
En aquest episodi de la història Cir el jove vol arrebatar-li el tron de l’Imperi Persa al seu germà gran Artaxerxes. Cir ja es va revoltar en contra del seu germà quan aquest va heretar el tron al 404 a.C, les forces d’Artaxerxes el van derrotar, però de totes formes va ser perdonat. Cir no va desesperar del seu objectiu i el 401a.C va reunir un exèrcit de mercenaris comandats tots pel general espartà Clearc.
Aquest exèrcit estava format per 11.300 hoplites comandats per diferents generals; 2100 peltastes, també pertanyents a diferents faccions de mercenaris; i 200 arquers que ja eren de Clearc. Els hoplites eren un tipus de soldat molt utilitzat ja que ells mateixos pagaven el cost del seu equipament i no eren massa difícils de mantenir. De totes maneres aquest equipament sí que era molt aparatós, arribava a pesar més de vint quilos, i només els soldats rics se’l podien permetre. Constava d’una armadura de bronze que simulava els músculs del tors, un casc que cobria fins les galtes i un escut circular anomenat aspis, que mesurava un metre de diàmetre. Les armadures eren úniques, fetes a mesura, i en l’escut cada soldat lluïa el símbol familiar, o bé els espartans lluïen la lletra Lamba, en honor al seu lloc d’origen: Lacedemònia. En quant a les armes, tenien una llança de dos metres i mig, la doru, i com a arma secundaria per si la doru es trencava tenien una espasa curta anomenada Xiphos, de doble tall i fulla recta. L’altre tipus de soldat que més s’utilitzà va ser el peltasta: aquests són originaris de Tràcia, i s’anomenen així per l’escut que utilitzaven, el pelte. Aquest escut era circular, amb un diàmetre aproximat de mig metre, i amb una escotadura semicircular en un costat, que donava una forma de mitja lluna. Les armes que utilitzaven els peltastes eren javelines, molt menys pesades i més curtes que les dels hoplites ja que era comú que les llancessin per atacar a distància. A més tampoc tenien cap armadura que destorbés a l’hora de moure’s.
Així doncs, els hoplites van ser el que avui identificariem amb una infanteria pesada, amb molta força però poca mobilitat, servien per atacs més contundents. En canvi, els peltastes eren la infanteria més lleugera, amb una maniobrabilitat molt més avançada, però més dèbils en cada atac. Sovint es combinaven els dos tipus de soldats per fer formacions en les quals els peltastes avançaven territori en busca d’informació o protegien els flancs de l’estructura que creaven els hoplites quan es juntaven.
Continuant amb la història de l’Anàbasi, les tropes de Cir van partir des de Grècia, amb Xenofont com un dels seus integrants documentant els fets. Al principi Clearc era l’únic que coneixia l’objectiu real de l’expedició, ja que Cir havia enganyat els seus mercenaris dient que anaven a sotmetre la regió rebel de Pisídia. Finalment, quan s’allunyaven cada cop més d’aquell territori, Cir va haver de revelar la veritat a tothom, i els mercenaris es van mostrar indignats, però això es va compensar amb la promesa d’una bona paga. Quan van arribar a escassos quilòmetres de Babilònia, es van trobar a l’exèrcit d’Artaxerxes i es va produir la Batalla de Cunaxa el 401 a.C. Aquesta batalla va ser una massacre, ja que les forces del rei persa eren molt superiors. Cir va morir en combat i Clearc, el següent en la cadena de comandament, va assumir el càrrec de tot l’exèrcit i va ordenar la retirada. Però a ell el van atrapar com a presoner i el van executar. En aquesta situació en què els líders principals de l’expedició estaven morts, Xenofont va ser un dels que van agafar la iniciativa i va motivar els soldats a una retirada cap al Mar Negre. Aquest fet es considera una gran gesta en la història militar grega ja que fins aquell moment ningú que hagués entrat en qualitat d’enemic en terres perses no havia aconseguit fugir.
Segons explica Xenofont a l’Anàbasi, el viatge de retorn va ser una odissea i va durar mesos, durant el camí varen haver de passar per territoris hostils i lluitar contra altres pobles. Finalment, arriben al Mar Negre, que tot i ser encara lluny de Grècia, representava una zona segura. És en aquest moment que els personatges històrics de l’expedició dels deu mil homes, que en aquell moment devien ser al voltant de sis mil, criden: «¡θάλασσα! ¡θάλασσα!, ¡Thalassa! ¡Thalassa!» és a dir: “El mar!. El mar!”, el mític crit que caracteritza aquesta obra. Arribats al seu destí, els mercenaris van seguir actuant com a tal, i Xenofont li cedí el comandament a Tibró.
L’Anàbasi és una font d’informació primària, escrita per un mateix participant d’aquesta expedició, d’aquesta obra podem extreure informació de les diferents tècniques de guerra de diferents regions, l’organització militar d’aquell temps i el relleu de les terres. Va ser una gran influència, per exemple, per a Alexandre el Gran, que setanta anys més tard, guiant-se per la informació que hi ha en aquest llibre va entrar a Pèrsia i la va prendre amb un exèrcit de només quaranta mil soldats. Fins i tot avui dia trobem paral·lelismes entre la nostra història contemporània i l’expedició dels deu mil, més de 24 segles més tard. Una prova més de que la història està feta de repeticions incessants: en el nostre país, a l’any 1936 va esclatar la Guerra Cívil, en la qual hi havia dos bàndols i dos possibles lideratges del país, els quals es van enfrontar. Després de la derrota del bàndol republicà, molts dels que defensaven els seus ideals públicament van haver de fugir exiliats, i per fer-ho van haver de passar per passos i camins no gaire fàcils. El que sentiren en sortir de la frontera d’Espanya va haver de ser per ells semblant a la sensació dels soldats liderats per Xenofont a l’Anàbasi quan van veure el mar per primer cop en mesos. Aquesta situació passa desgraciadament a multitud de llocs en els quals durant una guerra la població es veu obligada a fugir. L’exemple més recent d’això són els milers de refugiats ucraïnesos que marxen per evitar la imposició del govern rus.
En conclusió, Xenofont va entregar uns documents de valuosíssima importància a la cultura occidental, no només per la seva riquesa literària, sinó per la quantitat d’informació sobre el passat, i aprenentatge respecte al futur que contenen els texts historiogràfics.
David Fernández, grec 2
Xenofont va ser un escriptor, historiador, militar i, a la seva manera, comentarista sobre la filosofia socràtica. Això no obstant, tot i totes les seves ocupacions, es va dedicar sobretot a escriure relats historicopolítics, com és el cas de la seva obra Anàbasi, obres filosòfiques com l’Apologia de Sòcrates i textos didàctics com La Ciropèdia.
Així doncs, fixant-nos en la seva obra més popular “Anàbasi”, també coneguda com L’expedició dels deu mil o La retirada dels deu mil, la qual relata unes memòries militars en tercera persona sobre l’expedició de deu mil mercenaris grecs que van acompanyar l’any 401 aC a Cir el Jove, que pretenia arrabassar el tron de Pèrsia al seu germà Artaxerxes.
Dins d’aquest passatge hi van formar part diversos mercenaris, entre ells hi van participar hoplites, els quals formaven part de la infanteria pesant i peltastes, és a dir, la infanteria lleugera mercenària. Aquests últims eren relacionats gràcies al seu escut de vímet (pelta) amb l’arquitectura, ja que dins l’art aquest escut es reproduïa en forma de mitja lluna amb una sola nansa i amb una corretja per transportar i podria haver estat un tipus comú d’escut a l’Europa central.
L’Anàbasi també es coneix amb el crit “El mar! El mar!” per una cita molt important de l’obra, la qual diu “[4.7.24] I aviat senten als soldats cridar. “el mar, el mar!” i fan córrer la notícia. Aleshores s’afanyaven tots, també els de rereguarda, i agullaven les acèmiles i els cavalls. [4.7.25] I quan van arribar tots dalt s’abraçaven els uns als altres i als generals i als capitans plorant”.
Actualment, anàbasi és una paraula catalana amb etimologia grega que significa “període d’augment o pujada d’una malaltia” i a opinió personal, trobo que aquesta història és molt entretinguda i interessant, pel fet que es mostra com des de l’antiguitat ja hi havia baralles entre familiars, cosa que sembla que sigui un tema molt llunyà a nosaltres, però només mirant al nostre voltant podem observar com no és així, com es demostra a l’actual guerra de Rússia contra Ucraïna, dos territoris germans que estan barallant entre si; uns per resistir els atacs i els altres per conquerir la zona.
Xenofont va ser un escritor, historiador, militar grec que comentaba sobre la filosofía socràtica, era conegut pels seus escrits sobre la cultura i la història grega. També va ser deixeble de Sòcrates, encara que no comprenia la seva actitud, va deixar diàlegs socràtics on donava la seva opinió sobre ell.
Es va unir als deu mil mercenaris grecs en la banda del cir el jove, i en contra dels mercenaris del germà d’aquest, Artaxerxes II de Pèrsia, ja que tenia una situació econòmica bastant precaria. Després d’una fatal derrota de Cunaxa, i la mort del príncep rebel, les tropes mercenàries van quedar abandonades i ell va prendre un paper important en el retorn dels mercenaris a Grècia, arribant a mostrar una certa destresa militar.
El relat sobre aquesta expedició s’anomena: Anàbasi i és la seva obra més coneguda per el crit: “El mar! El mar!” ja que és la part de l’obra de Xenofont, on els soldats arriben a terra i s’ha fet molt popular. La paraula Anàbasi és d’origen grec que significa en català: pujada i expedició cap a l’interior, que parla de dues obres clàssiques de la literatura hel·lènica que van ser escrites per Jenofonte i Flavio Arriano.
En aquesta expedició, hi van participar hoplites, que eren soldats armats d’armes pesants, com l‘escut, la llança, l’espasa… En canvi, els peltastes són soldats d’infanteria que portaven una armadura lleugera i un escut molt reduït de fusta de cuir. També va crear obres histórico-polítiques on es l’Anàbasi, i on va crear el sub gènere historiogràfic de la memoria personal, obres filosòfiques, com “l’apologia de Sòcrates” i les obres didàctiques, com “la Ciropèdia” que recull l’educació del Cir.
Aquesta paraula és d’origen grec que significa en català: pujada i expedició cap a l’interior, que parla de dues obres clàssiques de la literatura hel·lènica que van ser escrites per Jenofonte i Flavio Arriano.
Aquest fet es podria relacionar amb el fi de la guerra civil ja que com en la historia de Xenofont, les tropes es van aixecar en armes contra la dictadura
Xenofont va ser un escriptor, historiador i militar grec, nascut a Atenes l’any 430 aC i mort l’any 354 aC. Va escriure sobre la història i la cultura de la seva pàtria, també va ser proper a la filosofia socràtica.
Xenofont escrivia en un grec evolucionat i amb poca elegància. Va crear amb l’Anàbasi el subgènere historiogràfic de la memòria personal.
Les seves obres es divideixen en tres grups:
-Obres historicopolítiques: l’Anàbasi, una memòria militar en tercera persona sobre la participació en una expedició de mercenaris grecs per ajudar l’expedició fallida que va ajudar Cir a Pèrsia i el posterior retorn de 10.000 mercenaris grecs a través de l’altiplà armeni fins al mar Negre. Els hoplites eren els ciutadans soldats de l’antiga ciutat-estat grega, una infanteria pesada. Per contra, el peltasta era una infanteria lleugera mercenària característica de Grècia i l’exèrcit grec. Xenofont va participar en l’expedició de Cir i en la retirada dels deu mil grecs. Aquesta obra és coneguda pel crit “El mar! El mar!” ja que era el crit d’eufòria que cridaven els soldats. Anàbasi significa en català: la marxa des de l’interior.
-Obres filosòfiques: L’apologia de Sòcrates, que inclou la defensa de Sòcrates davant el jutge que el va condemnar a mort; Memòries de Sòcrates.
-Obres didàctiques: els Recursos, promovia nous sistemes per augmentar els ingressos dels recursos públics.
Xenofont (428-350 aC) va néixer a Atenes i va ser un escriptor, historiador, militar grec i comentarista sobre la filosofia socràtica, ja que va ser un dels deixebles de Sòcrates . És conegut com un gran escriptor amb obres diverses com: Apologia de Sòcrates, l’Anàbasi i la Ciropèdia.
Ens centrarem en la seva obra més coneguda que va escriure perquè en va deixar un munt d’informació històrica sobre el segle IV i III aC. L’obra es diu Alàbasi perquè significa caminar cap amunt. Prové del grec i té com a prefix ana- (cap amunt), bainen (caminar) i el sufixi -sis (acció).
L’obra és de tema historicopolític i relata en primera persona com va ser la desastrosa expedició del persa Cir el jove i el retorn dels deu mil mercenaris grecs des de l’Armènia cap al mar negre. Segons Xenofont, l’exèrcit persa estava format per cinquanta mil homes. Més d’onze mil eren hoplites i més de dues mil eren peltastes, la resta eren arquers.
Els hoplites eren grecs que formaven part de la infanteria pesant, ja que eren coneguts pel seu armament, però sobretot pel seu equipament de protecció que hi portaven. En canvi, els peltastes són la infanteria lleugera, també eren mercenaris i se’ls reconeixia pel seu escut lleuger i ovalat.
Així doncs, l’Anàbasi és una de les petites meravelles per la qualitat i la quantitat d’informació que hi ha sobre aquella guerra però sobretot d’aquells mesos de travessies per anar-hi al mar Negre. És això que es coneix com el crit: “El mar! El mar!” perquè una vegada arribaven al mar negre, ja era una zona segura per ells i aquest crit representa l’alleujament i l’alegria dels deu mil homes.
Actualment, l’any 2022 continua produint-se encara avui en dia aquestes guerres, mandant a un munt de gent a matar-se per motius polítics o perquè tenen un pensament diferent ja sigui en religió, com a societat o per demostrar qui és el millor. Desgraciadament, la guerra més propera que tenim ara és la guerra de Rússia i Ucraïna on cada dia ens consta de més d’un milió de refugiats ucraïnesos en cerca d’una estabilitat de vida, sense bombes ni pistoles terroritzant a la gent del poble per conquerir territori per part de Rússia. Per això és que l’Anàbasi interpreta aquest moment de fugida durant la guerra perquè no et mati i poder trobar una vida més calmada i amb més pau.
Xenofont d’Atenes fou un escriptor, historiador i militar, a part d’això també va ser un dels deixebles de Sòcrates. Es reconegut per ser un excel·lent escritor. Els seus escrits parlaven sobre la cultura i la història grega.
Xenofont va crear la historiografia moralitzadora i la cronològica. En La historiografia moralitzadora, l’historiador jutga a les persones i els esdeveniments que narra, per altra banda, la cronologia(estudi del temps) es una de les branques de l’història, que té com a propósit determinar l’ordre natural dels esdeveniments històrics. L’Anàbasi és una obra que no conté expressions de caire culte, tot i que, si conté fragments bastant emotius. L’escrit en sí ens explica la confrontació entre dos exèrcits, els mercenaris grecs al serveis de Cir el Jove contra el seu germà Artaxerxes II de Pèrsia. La batalla s’origina a partir de l’expedició dels mercenaris grecs. Durant l’confrontació els perses van matar a Cir el Jove i també van decapitar a generals molt importants. Aleshores, Xenofont va esdevenir un dels caps de l’expedició. Finalment, els grecs van decidir retirar-se, després de caminar miles de kilometres en territori enemic, en la vora sud del mar negre, els mercenaris grecs van cridar “ el mar “el mar, en sentit d’alegria, després de tant de temps de no poder-lo veure.
Els hoplitas eran els soldats que conformaven la part més ordinària de la infanteria pesada, tenien molt poca experiencia en l’ambit militar, al contrari, els peltastes eren mercenaris de infanteria lleugera, anomenats d’aquesta manera pels seus escuts de vímet, solia ser gent amb experiència al camp de batalla.
Al moment emotiu que tenien els mercenaris grecs, quan cridaven d’alegria al veure el mar, després de tant temps sense observar-lo, actualment, jo ho associaria amb aquelles persones que tornen del seu país d’origen, després d’haver estat fora durant molt de temps.